L’ALIMENTACIÓ A L'ESPAI
El rigor de la recerca científica ha estat present en tot moment en l’equip de tècnics, metges i físics que han resolt un dels problemes més greus amb que s’enfronta tot viatge interplanetari, a saber, el de l’alimentació i l’evacuació corporal de líquids i sòlids.
Les premisses inicials eren clares, quasi axiomes: pel que fa als aliments, mínim volum i pes, màxima energia, i equilibri perfecte entre vitamines, proteïnes i minerals; pel que fa a les funcions fisiològiques, mínima pèrdua de sòlids i líquids, però al mateix temps, estabilitat en el volum i el pes.
La solució final a aquest problema ha estat revolucionària. Tres dies abans de l’enlairament de l’avioneta, els dos dietistes de l’equip van anar al Carrefour i van comprar quatre sobres de fideus xinesos liofilitzats i un pot de Nutela.
Els fideus xinesos, ingerits directament –és a dir, a mossegades- aporten aliment, i es liqüen a l’estómac, que absorbeix tots els líquids corporals que, d’una altra forma, serien expulsats. La Nutela aporta nutrients , i la seua consistència cremosa i textura suau afavoreix la circulació dels aliments ingerits.
El fet que els fideus siguin xinesos, així com que la crema d’avellanes i cacau fos de la marca Nutela no és significatiu, i tan sols pretenia satisfer els desigs gustatius de Cosmoman.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cròniques de Cosmoman. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cròniques de Cosmoman. Mostrar tots els missatges
28 de setembre del 2009
15 de setembre del 2009
RED PLANET MARS: LES CRÒNIQUES DE COSMOMAN (2)
Les fotografies mostren la cosmoavioneta aproximant-se al planeta vermell, quasi a punt de prendre contacte amb la superfície.
Tothom s’ha fet creus i encara ningú s’explica com la cosmoavioneta ha pogut viatjar de la Terra a Mart en tan poc temps i sense patir pràcticament cap dany. Quina mena de motor utilitza? Quin combustible fa servir?
La cosmoavioneta es propulsa per energia solar, la més senzilla de trobar al nostre sistema de planetes. És clar que, per que la quantitat d’energia fos suficient per aconseguir l’enorme velocitat que el vehicle de Cosmoman va necessitar per superar la gravetat terrestre i arribar a Mart en tan poc temps, no n’hi havia prou amb els actuals enginys de captació d’energia solar, i s’ha fet servir un prototipus especial: el motor solar inverter, construït tot ell a base de peces d’alumini amb alt poder de captació de la llum solar, i amb la peculiaritat que, quan alguna part de l’avioneta –o tota- queda fora dels raigs de sol, s’engega automàticament el sistema inverter, és a dir, s’inverteix la captació d’energia, i s’acumula la foscor com a força motriu.
Tothom s’ha fet creus i encara ningú s’explica com la cosmoavioneta ha pogut viatjar de la Terra a Mart en tan poc temps i sense patir pràcticament cap dany. Quina mena de motor utilitza? Quin combustible fa servir?
La cosmoavioneta es propulsa per energia solar, la més senzilla de trobar al nostre sistema de planetes. És clar que, per que la quantitat d’energia fos suficient per aconseguir l’enorme velocitat que el vehicle de Cosmoman va necessitar per superar la gravetat terrestre i arribar a Mart en tan poc temps, no n’hi havia prou amb els actuals enginys de captació d’energia solar, i s’ha fet servir un prototipus especial: el motor solar inverter, construït tot ell a base de peces d’alumini amb alt poder de captació de la llum solar, i amb la peculiaritat que, quan alguna part de l’avioneta –o tota- queda fora dels raigs de sol, s’engega automàticament el sistema inverter, és a dir, s’inverteix la captació d’energia, i s’acumula la foscor com a força motriu.
7 de setembre del 2009
RED PLANET MARS: LES CRÒNIQUES DE COSMOMAN (1)
Plovia a bots i barrals la tarda que Cosmoman va despegar amb la seua cosmoavioneta en direcció a Mart, el planeta vermell que fins aquell moment cap humà havia trepitjat mai.
El viatge seria llarg i feixuc, però l’intrèpid aviador que havia aconseguit proeses galàctiques com la de desviar de la seua òrbita al cometa Halley per tal que s’estimbés a la Lluna i aixafés la colònia de polls selenites que des del mar de la Tranquilitat es dirigia cap a les escoles bressol dels emigrants terrícoles, o la de firmar el tractat de pau –encara vigent actualment- amb els extraterrestres quinquadimensionals que pretenien envair el sistema solar, doncs dic que l’intrèpid aviador no tenia cap dubte que l’èxit coronaria la seua missió.
Les fotos que amb la seua Polaroid especial de carcassa d’alumini ultralleuger resistent a les radiacions solars anava enviant a la Terra a mesura que s’aproximava al planeta vermell van sorprendre a la pròpia NASA, ja que ni la sonda Voyager ni cap altre enginy similar havia aconseguit mai unes imatges amb tal nitidesa.
Iniciem ara la publicació de la sèrie d’instantànies que Cosmoman –a qui volem agrair la gentilesa de permetre’ns ser els primers en mostrar-les- va realitzar al llarg del seu periple marcià que, com bé deveu saber, finalitzà el 31 d’agost amb un perfecte aterratge al cosmòdrom de Los Monegros.
La primera imatge que us oferim és Mart vist des de 47.366 quilòmetres de proximitat, a les 17:37 -hora local marciana.
El viatge seria llarg i feixuc, però l’intrèpid aviador que havia aconseguit proeses galàctiques com la de desviar de la seua òrbita al cometa Halley per tal que s’estimbés a la Lluna i aixafés la colònia de polls selenites que des del mar de la Tranquilitat es dirigia cap a les escoles bressol dels emigrants terrícoles, o la de firmar el tractat de pau –encara vigent actualment- amb els extraterrestres quinquadimensionals que pretenien envair el sistema solar, doncs dic que l’intrèpid aviador no tenia cap dubte que l’èxit coronaria la seua missió.
Les fotos que amb la seua Polaroid especial de carcassa d’alumini ultralleuger resistent a les radiacions solars anava enviant a la Terra a mesura que s’aproximava al planeta vermell van sorprendre a la pròpia NASA, ja que ni la sonda Voyager ni cap altre enginy similar havia aconseguit mai unes imatges amb tal nitidesa.
Iniciem ara la publicació de la sèrie d’instantànies que Cosmoman –a qui volem agrair la gentilesa de permetre’ns ser els primers en mostrar-les- va realitzar al llarg del seu periple marcià que, com bé deveu saber, finalitzà el 31 d’agost amb un perfecte aterratge al cosmòdrom de Los Monegros.
La primera imatge que us oferim és Mart vist des de 47.366 quilòmetres de proximitat, a les 17:37 -hora local marciana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)