LA CARMEN DE SIMENON

Sembla ser que dir d’una dona que és una Carme és dir moltes coses d’ella, però depenent de la Carme a la qual ens referim, el significat varia i molt.
D’entre les diverses que em venen al cap –la de Mérimée i Bizet, la de Pichard, la de España- n’hi ha una que em sembla especialment divertida pel que fa a la seua descripció, i és la que Georges Simenon posa en boca del comissari Maigret quan aquest es vol referir a una dona amb caràcter fort.
He seleccionat alguns fragments de la novel·la La primera investigació de Maigret, on un dels personatges és un flautista molt bona persona però casat amb una dona que el comissari defineix com una Carmen. Referint-se a ella, diu:
“-Vostè l’ha vista?
-Ha passat per aquí mentre jo hi era a la porteria. Una morenassa corpulenta, de cuixes fermes i ulls espurnejants. Una espècie de Carmen. Sempre amb batí i sabatilles i voltant per les botigues del barri. Li agrada que li tirin les cartes i no para de cridar-li al seu marit. Diu la portera que fins i tot li pega... pobre home!”
I més endavant, quan el comissari es troba amb el flautista:
“Maigret el mirava sorprès, i no podia deixar de pensar en les pallisses que li devia de propinar aquella Carme.”
El dia que la dona del flautista va a veure’l actuar al club i es troba amb una noieta que a ella li sembla que se’l està mirant amb massa bons ulls, explica ell que “el primer que va fer la meua dona va ser arrancar-li el barret i després agafar-la pels cabells”.
I no contenta amb això, aquesta Carmen de Simenon porta la seua acció fins a l’extrem: “Després d’això, la meua dona em va portar a casa i em va guardar les sabates en un armari tancat amb clau, per tal que jo no pogués sortir”.

O sigui que quan diguin d’alguna dona que és una Carmen, caldrà demanar detalls.