SI US PLAU...

... malgrat estigui de moda...

... us importaria postejar amb lletra no tant petita?...

... es que se'm fa difícil seguir-vos...

... sols si no us importa, clar...

PREOCUPADA ESTIC

Falten 3 setmanes per agafar 3 setmanes de vacances. Generalment els primers dies els dedico a rés. Però de manera profunda. Em llevo, jec, llegeixo, jec, em remullo, jec, miro la tele, jec, he dit MIRO LA TELE? yes

PROBLEMA

Avui he començat a entrenar. Com fa anys vaig espatllar el comandament a distància, el canal que està sintonitzat és el que miro atentament. Directe a les venes. Entre son i son de tarda d'estiu i en l'espai de 3 minuts, he estat informada de la problemàtica estiuenca que podem patir:

Emoal forte el més mediàtic de tots els anunciats
Microlex per si viatges i tens problemes
Foxy per si de cas, sempre cal tenir-ne prop
Audimer per si cal netejar a fons
Canespie al tantu que sembla que hi ha alguna cosa enganyosa...
Imonogas sensacions extranyes
Zovicrem labial horreur! no besar mai a l'amor estiuenc en aquestes condicions...

Oido barra!!! Ara bé, estic profundament preocupada. La causa:

I es que, si recordeu, fa 4 mesos que en tinc 40... i...
QUÈ? QUÈ? IRRITABLE JO? EH???

Sort que sempre ens quedarà l'alcohol per ajudar a oblidar

EI! HE VIST UN OS AL BALCÓ!!!

... a veure qui em nega el que he vist amb aquestes ullets...
... eh!!! i al carrer Gran de Gràcia...

(això si, sense voler fer la competència al del banc)

PD per cert de moment en el trasllat sols he perdut el carregador de la bateria de la càmera i el carregador de la bateria de l'mp3. Si algú els troba serà gratament recompensat.

AMOR EXCLUSIU

Sortim de La Bella y la Bestia aprofitant unes entrades de l'Atrapalo. Li proposo un sopar al "xino d'Horta". Sopar de nenes. De nenes grans. Després de la tempura (xina?) i del pollastre al curry, la porto cap a casa.

- Corda't, vas ben lligada?
- si... tens el nostre cd? l'ojú?
- busca'l per la guantera...
.....

.....
- tieta... saps? les fades existeixen...
- ah, si? (sorpresa! llavors, aquest any mantenim els Reis d'Orient???)
- clar!!! qui, sinó, pinta les marietes a la primavera. A Campanilla surt.
- ostres... pobres fades... si que se'ls gira feina, a la primavera!
....
(me la miro de reüll, sembla que comenci "a pesar figues")
.....
- tieta... veritat que tu no et casaràs mai?
- home... no sé... per què m'ho dius?
.....
- no... no és que no m'agradi en Tohuwabohu... buenu, fuma... però és que a mi m'agrada que siguis així... que estiguem soles tu i jo... és que jo t'estimo molt, tieta...
- saps que jo t'estimo encara més? ets el que més m'estimo en el món...
- més que en Tohuwabohu? (matís important)
- es que és diferent...
.....
- i si tinguèssis nens, també m'estimaries?
- és que jo sempre, sempre t'estimaré molt... oi que tu t'estimes molt a la mama, molt al papa, molt al tiet, molt a l'altre tieta (la tieta sóc jo, l'altre és "l'altre tieta"), molt als avis, als iaios... ens estimes a tots però diferent...
- si
- doncs una mica és això
.....
- tieta, t'estimo molt
- jo també molt, molt, molt!
....
... zzzz ...
....
- vale... però no et casis...

(no estic segura d'haver estat a l'alçada...deu ser difícil és ser mare a totes hores...)

PETITS REGALS, GRANS DETALLS

Cada dimarts, quan arribo a la feina pel matí, rebo un senzill i meravellós regal per mail. Un company i amic té aquest gest que m'emociona: petits fragments dels seus passeigs per la Barcelona verda.

Des de principis d'any gairebé cada divendres (sortint del treball) em comprometo a acompanyar-lo i descobrir trossets de bosc i camins amagats. La seva manera de retreure'm que encara NO he complert la promesa és fer-me "dentetes" amb imatges com aquestes.

Prometo: tornant de vacances no fallo!!!. Ho he escrit a la llibreta d'estiu.

L'INSTANT MÀGIC

Aquest matí una pluja de pètals blancs ha impactat contra el parabrises (brut).

El fet ha durat poc més d'un segon i mig però ha semblat que el temps s'alentia. He vist el moment en plano zenital i colors saturats com si fos una seqüència d'Amèlie. Les flors de la Sophora Japònica (no sé que faria sense aquest meravellós veí de replà i frare, Fra Miquel) han voltejat fins quedar sobre el quitrà, descansant, belles i elegants.

Serà la manera que té el carrer de dir fins aviat i sort?

Davant això, sols he pogut somriure i seguir cap a la feina. He tornat a fer tard.

(gràcies per la foto, Fabián)

LARA I ELS DIMECRES

La poeta gimnasta d'ulls verds està trista. M'explica que el seu gat acaba de morir. Igual que en Porcel. Continua il·lusionada imaginant-se la gincama (a casa sempre ho hem dit així) del proper dissabte. Estrena deu anys i aquesta serà la seva festa.

I caixes de cartró plenes, draps amb pols... ahir van ser papers, avui ha tocat llençar videos regravats. Total, no tinc reproductor. Canvi de pis, moment per llençar records i generar-ne de nous. Ara, però, sols vull el que em càpiga en 30 metres quadrats (com a molt!). De la resta segur que se'n pot prescindir.

I a la feina sembla que hi ha hagut bronca i em toca d'aprop. Em sap greu. A vegades cal parar a reflexionar, canviar els ritmes, generar il·lusió. I per això cal reflexió. Demanar sempre un ritme frenètic fins i tot quan és innecessàri, crema.

I deixo trastos al pis nou però em trobo que ha quedat a mitja neteja: "RaTeta, salí!! me ha salido un trabajo, mañana acabo". Penso que si l'enfermera Lara existís seria com ella. Rusa, rossa i ulls verds de gat. Bé, demà ja deixaré trastos, potser el cap de setmana hi dormo si instal·len ja l'aire acondicionat. Sinó, aniré a la platja a mirar estrelles fins adormir-me.

I va i sento que un vi que li agrada a la Dolo de Pastora és el verdejo... veus? aquesta noia em mola... va, avui la repeteixo.

Y Que Pasa Si soy Del Monton - Pastora

Sort de la síndria que em reconforta i de les mans que sempre tinc aprop i m'ajuden.