Quan tinc ganes de reconciliar-me amb mi mateixa furgo pel disc dur i sempre aixequen el braç dues pel·lícules (ho sento, totes pirates):
Fa temps (no vull pensar en anys perquè segur que passen de deu) vaig fer el meu primer taller de tast de vins. Era al Pati Llimona amb una professora loka, loka però amb la que més he après i gaudit. Ens va portar a sopar a un bareto amb menú degustació que encara ara salivo quan hi penso. De fi de curs vem anar a les bodegues Olivé Conti quan encara eren poc conegudes i tornant vem dinar a un lloc que mai sabré trobar. Va caure el 2n menú degustació del trimestre. Deia que per saber beure cal saber menjar... resalivo tot pensant-hi.
M'agrada la gent curiosa. M'agrada la gent que sap cuinar, menjar i beure i que fa festa amb aquests plaers. Definitivament ciao operació bikini 2009.
LOST IN TRASLATION Enamorar-se de la complicitat amb l'altre.
Sovint m'he enamorat d'un gest, d'una mirada, d'un moviment. En Tohuwabohu, quan fuma, fa un gest característic tot mirant de reüll. Creu que no el vec però si, m'agrada observar-lo. De totes maneres em va pillar un 11 de setembre portant una camisa de lli de color caqui amb les mànigues arremangades. Va ser un gest. Vaig caure en estat de shock però l'ocasió s'ho valia. El món occidental s'esvaïa i jo queia enamorada. Pel·liculera? si, molt.
Sóc dels que no volen saber que diu en Bob a la Charlotte.
És la seva complicitat. En canvi m'agrada que les coses es diguin clares. Els silencis sols per gaudir-los i mai com a càstigs (confesso i aviso: no sempre ho aconsegueixo, no cal que ho diguis tu, Tohuwabohu). Ara bé intento dir les paraules que vull i sento. Sols una vegada he obligat a algú a dir allò que no sentia. Tranquil·lament va mentir i a mi em va quedar clar. Així que ara sols dic el que vull dir i no el que els altres volen sentir.
Per cert, durant uns dies suposo que tindré dificultats per actualitzar el blog. Amb el trasllat de cau encara no he decidit si canviar d'adsl, robar-lo als nous veïns o canviar de línia (accepto i agraïré suggeriments). Però que quedi clar jo no abandono ni callo ni tanco el blog. Sols que (potser) tindré alguna que altre dificultat en actualitzar i com RaTeta previnguda val per dos, us ho volia dir per endavant.
Sovint m'he enamorat d'un gest, d'una mirada, d'un moviment. En Tohuwabohu, quan fuma, fa un gest característic tot mirant de reüll. Creu que no el vec però si, m'agrada observar-lo. De totes maneres em va pillar un 11 de setembre portant una camisa de lli de color caqui amb les mànigues arremangades. Va ser un gest. Vaig caure en estat de shock però l'ocasió s'ho valia. El món occidental s'esvaïa i jo queia enamorada. Pel·liculera? si, molt.
Sóc dels que no volen saber que diu en Bob a la Charlotte.
És la seva complicitat. En canvi m'agrada que les coses es diguin clares. Els silencis sols per gaudir-los i mai com a càstigs (confesso i aviso: no sempre ho aconsegueixo, no cal que ho diguis tu, Tohuwabohu). Ara bé intento dir les paraules que vull i sento. Sols una vegada he obligat a algú a dir allò que no sentia. Tranquil·lament va mentir i a mi em va quedar clar. Així que ara sols dic el que vull dir i no el que els altres volen sentir.
Per cert, durant uns dies suposo que tindré dificultats per actualitzar el blog. Amb el trasllat de cau encara no he decidit si canviar d'adsl, robar-lo als nous veïns o canviar de línia (accepto i agraïré suggeriments). Però que quedi clar jo no abandono ni callo ni tanco el blog. Sols que (potser) tindré alguna que altre dificultat en actualitzar i com RaTeta previnguda val per dos, us ho volia dir per endavant.
8 comentaris:
Et pots creure que encara no he vist Lost in Traslation?
RaTeta, l'altre dia vaig escoltar a la radio que pillar la senyal del veí és delicte, jeje. A veure si acabaràs a la garjola.
Jo també sóc pel.liculera, per això existeix el cinema i la imaginació.
Que et vagi molt bé el trasllat, i necessites ajuda xiules, ja faré un esforç, va.
mecatxis... ja t'estic trobant a faltar, RaTeta...
(jo no he vist cap de les dues... em deixes estrenar la cuina del teu nou cau i dinem davant l'ordinador?)
ets terrible, eh?
petons i llepades gastronòmiques!
Pel·lícules pirates...pillant l'LSD Ui! vull dir l'ADSL del veí...
Segur que vas a la garjola, però no t'amoïnis, ja et portarem cosetes per entretenir-te. Potser et trobes amb el veí de dalt i tot, que sembla que està engarjolat per no sé quina cosa d'una revetlla.
No recordo haver vist cap de les dues pel·lícules. Miraré de tenir-ho present per si es presenta la ocasió de veure-les.
B7s
M'agraden les dues pelis. I m'agraden els silencis (penso que a vegades és millor callar que dir la veritat). Anem al tema que t'interessa: pillar l'ADSL dels veïns no és cap delicte (com diu l'Emily -i jo que em pensava que era com la Salander amb els ordinadors...) si no el tenen protegit amb contrassenya. El que és delicte és manipular el seu ordinador per reventar-li el password. Jo de moment funcionaria amb l'ADSL dels veïns que el tinguin desprotegit, però això no et permetrà descarregar-te pel.lícules.
plas plas plas!!! neeeens!!! aneu seient en fila que comencen les DUES películes!! Emily , reparteix crispetes i no carreguis pes (tu escriu, guapa!! ), Paseante deixa les antenes del telèfon que no pillaràs senyal i seu... Gatot vols deixar de mirar per sota les faldilles de l'Emily??? i vos, Fra Miquel que fa liant-se cigars?? què? què diu d'unes fulles i de la Maria?? deixi de remenar testos i segui!! ah! Sr. Josep la pel·licula és l'esència de la comunicació hermenàutica, c'est ne pa posible que no l'hagueu vist?... porti, porti també el seu amic...
Paseante, tens raó. Es nota que escoltem el mateix programa, ostieta! vihila que no t'entri a l'ordinador, recorda que t'ho vaig fer una vegada.
Perdona, RaTeta. És que li havia de contestar....jeje
ok Emily però... sóc curiosa: EXPLICA'M DE QUÈ VA!!! ... si us plau...
Publica un comentari a l'entrada