dissabte, 28 de setembre del 2013
Suport a la vaga de docents de les Illes Balears
divendres, 29 de juliol del 2011
The Twinute Silence (solidaritat 2.0)
dijous, 27 de gener del 2011
Barbaritats que cal denunciar i aturar
dilluns, 13 de setembre del 2010
Kaidara, educació per a una ciutadania global
El lloc recull tots els materials educatius elaborats per Intermón Oxfam: propostes didàctiques per treballar a l'aula temes com la pobresa, els drets humans, la democràcia, la cultura de la pau o la diversitat cultural, des d'una visió crítica i transformadora. A més a més, la web està pensada per poder ser utilitzada a l'estil d'una wiki i per això es va alimentant amb les experiències que pengen els membres de la xarxa de professors, amb el convenciment que es pot aprendre tant de la pròpia pràctica com de la dels altres.
Els recursos estan classificats per temàtica, tipologia i franja d'edat a la qual van dirigits (de 3 a 16 anys). Es poden descarregar lliurement i sense necessitat de registrar-se en el lloc web. La majoria de materials estan disponibles en català, castellà, eusquera i gallec.
dilluns, 18 de gener del 2010
Martxelo Otamendi parla del cas Egunkaria a Reus

Otamendi ha iniciat la xerrada parlant dels orígens del diari Egunkaria que va néixer l'any 1990. S'ha referit a la necessitat que hi havia en aquells moments de crear una publicació escrita exclusivament en euskara. Va ser així com va sorgir aquest projecte amb una visió de diari estàndard. És a dir, la informació que cobria no era només local sinó que s'hi podien trobar informacions d'actualitat d'allò que passava arreu del món, com a qualsevol altre diari. D'aquesta manera, l'equip de periodistes que integraven el diari es desplaçaven on calia per tal de poder obtenir la informació de primera mà i donar-la a conèixer als lectors.

Foto de l'acte gentilesa de maskoni
Egunkaria va tenir dos directors abans que aquest càrrec recaigués sobre Martxelo Otamendi. Això succeïa l'any 1993. Deu anys més tard, el febrer del 2003, el jutge Juan del Olmo ordenava el tancament cautelar del diari i feia 10 detencions. El motiu al·legat, en base a un informe sense fonaments provatoris previs, va ser la presumpta pertinença dels detinguts a ETA i el suposat finançament del diari per part de la banda armada. En els dies posteriors a la detenció alguns dels detinguts, entre els quals s'hi trobava el mateix Otamendi, van patir tota mena de tortures i vexacions per part del cos policial de la Guardia Civil.

L'any 2006, després d'un canvi de color polític en el govern de l'estat espanyol i la consegüent remodelació dels membres de l'estament judicial, la fiscalia va aconsellar que s'arxivés la causa per manca de proves.
De tota manera, ha seguit explicant Otamendi, l'Audiencia Nacional ha tirat endavant el judici sense acusació particular i donant resposta únicament a l'acusació popular exercida per AVT i Dignidad y Justicia, associacions vinculades estretament al Partido Popular i a la Guardia Civil. En aquest sentit, Martxelo Otamendi ha comentat que en el transcurs del judici la fiscalia es limita a dir que no té cap pregunta a fer i es manté en una actitud passiva.
El judici segueix un procediment força atípic ja que té lloc en sessions alternes. El 15 i 16 de desembre passat van tenir lloc les primeres sessions. Gairebé un mes més tard es va reprendre en una sessió de 3 hores el 12 de gener passat. Els encausats han estat convocats novament per als dies 25, 26 i 27 d'aquest mes i també per a finals del mes de febrer.

Aquesta no ha estat la primera vegada que Otamendi parla a Reus del cas Egunkaria. Ja ho va fer en la cinquena edició de les Jornades de Comunicació que, amb caràcter bianual organitza l'emissora Punt 6 Ràdio. Fou el mes de novembre del 2004. En aquella ocasió venia com a director del nou diari Berria, però va ser inevitable que, en el transcurs de la seva intervenció, es referís a les viscissituds viscudes arran de les detencions i el tancament d'Egunkaria.
dijous, 8 de gener del 2009
Informació d'interès
dilluns, 29 de desembre del 2008
Freedom for Palestina

Sovint passa que ben aviat es perd la memòria històrica. El poble israelià, a través dels seus governants, ha passat de ser massacrat a ser massacrador en menys de cent anys...
Per Palestina
Una guerra llunyana
Que no importa gens
Tothom calla i molts obliden
El que va passar fa temps
Israel, va estar en el punt de mira
Però ara en nom de déu
Dispara els míssils de yahve
Lluita!
Tal volta arribarem a somiar
Que no existeixen les barreres
I podrem rompre ses cadenes
Que ens daran la llibertat
Freedom!!
Per Palestina
Fight!!
Contra opressions
No hi ha una altra sortida
Que morir al carrer
Ja no queda més que l'odi
Sense cap remordiment
Poderosos del món occidental
Qui sap si qualque dia
Sereu els trepitjats
Crits i pedres
Continua l'antifada
En contra del poder
Un país que la terra reclama
Expulsats per Sharon i Wall Street
Jueus i imperialistes atacant el poble palestí
Freedom!!
Per Palestina
Fight!!
Contra opressions
(Cançó Per Palestina, interpretada pel grup mallorquí Oprimits, inclosa en el disc Tolerància Zero)

diumenge, 19 d’octubre del 2008
19 d'octubre: Dia mundial contra el càncer de mama

Al voltant d'aquesta data són moltes les iniciatives que s'organitzen per tal de contribuir en la lluita contra aquesta malaltia.
En voldria destacar una que vaig descobrir, com suposo que molta altra gent, fa pocs dies. Concretament el passat 4 d'octubre arran de la celebració de la Fira d'entitats i associacions de Reus.
Un dels estands de la Fira era el de l'Associació Reusenca d'Artistes. Dintre d'aquest estand, una de les artistes del col·lectiu, l'Elvira Margalef, presentava el Catàleg Solidari.
Elvira Margalef és la presidenta de l'associació ArtSalud, una entitat dedicada a l'organització d'activitats culturals per millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen malalties. Una associació amb fins benèfics que gestiona i promou la donació i cessió d'obres d'artistes de tot el món de diferents disciplines.
La presentació d'aquest projecte i la primera exposició benèfica, destinada a la lluita contra el càncer de mama, tingué lloc el passat 1 d'octubre a Tarragona.
L'anomenat Catàleg Solidari no és altra cosa que un llibret que combina reproduccions d'obres pictòriques i textos escrits, relacionats tots ells amb la malaltia del càncer de mama. Un catàleg que recull totes les obres donades pels artistes, els beneficis de les quals aniran destinats a la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre.
No cal dir que després de fer una ullada a aquest Catàleg Solidari vaig decidir comprar-lo sense haver-m'ho de pensar dues vegades. És una petita contribució a aquesta noble causa, però segur que la suma de moltes petites contribucions pot arribar a esdevenir una gran contribució.
Les fotos que il·lustren aquest post han estat extretes de la pàgina web de l'associació ArtSalud.
dijous, 16 d’octubre del 2008
Sobre la pobresa
Durant tota aquesta setmana, del 13 al 19 d'octubre, s'ha convocat a nivell mundial la Setmana contra la Pobresa, amb el lema Rebel·la't contra la Pobresa: Més fets, menys paraules.
Aquesta mobilització internacional, promoguda per la Crida Mundial contra la Pobresa (GCAP), es durà a terme en més de 100 països al voltant del 17 d'octubre, dia Mundial de Lluita contra la Pobresa.
Es bo que ens preocupem perquè durant una setmana les persones pobres i necessitades puguin menjar. Però em sembla que aquestes persones, com tota la resta de mortals, el que volen (o voldrien) és poder menjar cadascun dels dies de l'any.
El mes de setembre de l'any 2000, 189 caps d'estat i de govern del món es reuniren a Nova York en l'anomenada Cimera del Mil·lenni, convocada per les Nacions Unides.
La Declaració final aprovada incloïa, entre altres coses, el compromís de treballar en la consecució d'uns objectius i metes per a reduir la pobresa al món a la meitat de l'any 2015. Són els anomenats Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Uns objectius de mínims, com a punt de partida per a eradicar la pobresa extrema, promoure la dignitat humana i la igualtat, i aconseguir la pau, la democràcia i la sostenibilitat ambiental.
Aquests acords tenen una data d'acompliment: l'any 2015. Vuit anys després de la signatura d'aquesta Declaració els objectius són encara molt lluny d'aconseguir-se.
Avui en dia prop de 1.000 mil·lions de persones viuen amb menys d'1 dòlar al dia i la distribució de la riquesa al món continua sent desigual. Tant que, per exemple, un etíop mitjà és 35 vegades més pobre que un europeu mitjà. La Declaració defineix vuit objectius que s'han d'aconseguir el 2015 i 18 accions o metes. Els objectius són:
1. Eradicar la pobresa extrema i la fam.
2. Aconseguir l'ensenyament primari universal.
3. Promoure la igualtat entre els gèneres i l'autonomia de la dona.
4. Reduir la mortaldat infantil.
5. Millorar la salut materna.
6. Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties.
7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient.
8. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament.


dissabte, 12 d’abril del 2008
JUNY, un poema contra l'opressió xinesa
JUNY
Mai de la vida
aconseguiré esquivar el "juny".
Juny: se m'hi va morir el cor
i se m'hi va morir el poema,
també l'estimada
hi va morir en un romàntic bassal de sang.
Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell
i revela l'abast veritable de la ferida.
Juny: el peix se'n va del mar de sang,
neda cap a un altre lloc on hivernar.
Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,
munts de cartes ja no troben per manera
d'arribar a mans dels morts.
Shi Tao (Traducció del xinès de Manel Ollé)
Locució del poema en català feta pel blocaire David Figueres:
Locució del poema en xinès feta pel seu autor Shi Tao:
dijous, 20 de març del 2008
Cinc anys després la invasió continua

Aquell 20 de març del 2003 em vaig despertar, com sempre, escoltant les notícies a la ràdio. Ja feia dies que persones de moltes ciutats havíem sortit al carrer per mirar d'aturar allò que es veia venir.
En sentir la notícia vaig agafar el mòbil per enviar un missatge a una bona amiga, la Conxita, dient... ho acabo de sentir a les notícies, al final el Bush ha declarat la guerra a l'Irak, haurem de seguir protestant. La seva resposta va ser curta però contundent: és un fill de puta!
El mateix sentiment que, de ben segur, vam tenir els milers i milers de persones que havíem lluitat per evitar que aquell personatge innombrable i els seus amiguets (ja sabeu, els que també van voler sortir a la foto) acabessin fent el que van fer.

Tots sabíem que la consigna era que, en cas que es produís la invasió de l'Irak, calia sortir immediatament al carrer. Ho vam fer el mateix dia i durant força mesos.
De la mateixa manera que va passar a ciutats més grans, també a Reus, a Tarragona i a poblacions més petites, cada setmana sortíem al carrer per cridar ben fort el nostre NO A LA GUERRA!
Les setmanes van anar passant. Va arribar l'estiu i amb ell les vacances. I com passa sovint, malgrat que el sentiment de ràbia i el desig de dir NO segueix essent el mateix, la gent es va anar cansant o desvinculant de la protesta. I va arribar un moment que fins i tot semblava que ja s'havia acabat la barbàrie. Però de seguida t'adones del degoteig diari de víctimes. No hi ha hagut ni un sol dia, al llarg d'aquests cinc anys, que no haguem sentit alguna notícia referida a persones mortes a l'Irak.
Ara, cinc anys després, la xifra de víctimes se situa al voltant del mil·lió de persones, segons algunes fonts. D'altres, treballen amb xifres inferiors. Al cap i a la fi són xifres i cadascú les utilitza a la seva conveniència. El més important és que darrera de cadascuna d'aquestes xifres hi ha persones de carn i ossos. Sovint persones que només volien viure la seva vida en pau i que de cop i volta aquest desig els ha estat arrebatat.
Aquests propers dies som molts els qui ens agafarem uns dies de descans. Merescut i necessari, d'això no hi ha cap dubte. Però això no treu tampoc que continuem en la necessitat de seguir cridant ben fort el nostre:
NO A LES GUERRES!
NI INVASIÓ NI OCUPACIÓ!
dilluns, 17 de març del 2008
Un món, un somni, Tibet lliure!

TIBET LLIURE (FREE TIBET)
(Lletra: Bernat Font i Big Mama / Música: Big Mama)
1.- Muntanyes i núvols amaguen
un país molt elevat
amb un poble que era lliure
i avui resta condemnat.
Sis mil monestirs perduts
i un milió d´assassinats
on la pau serveix d´escut
a tants monjos torturats.
2.- Els nens van haver de matar els pares
segons l´exèrcit xinès
i els novicis els seus lames
i oblidar el què havien après.
Quin país vols que s´enfronti
al jerarquitzat Peking
ara que la Xina compra
i és qüestió de marketing!
CHORUS: Tibet resisteix, Tibet resisteix,
mentre la gent envelleix
exil.lada a dins i a fora.
Tibet resisteix, Tibet resisteix,
mentre la gent envelleix
i l´Himàlaia et plora.
3.- Allà hi ha molts ulls que criden
i demanen llibertat
però també hi ha un món que mira
sempre a l´altre costat.
Sis mil monestirs perduts
i un milió d´assassinats
on la pau serveix d´escut
a tants monjos torturats.
dissabte, 8 de març del 2008
Dia Internacional de les Dones

El dia 8 de març se celebra, en diversos països europeus, sud-americans i als Estats Units d’Amèrica, el Dia Internacional de la Dona. Es tracta d’una jornada reivindicativa que té per objectiu conscienciar sobre totes les discriminacions socials, polítiques i econòmiques que encara avui pateixen moltes dones en aquests països.
Està bé dedicar un dia de l'any a les dones. Però encara estaria molt millor dedicar els esforços cadascun dels dies de l'any a evitar les continuades barbàries que, encara avui en dia i arreu del món, es cometen contra moltes dones.
Sobre això és sobre el que cal reflexionar realment. Reflexionar i actuar!
A Reus, Tarragona i Valls (entre moltes altres poblacions) aquests dies es celebren tot un seguit d'actes al voltant d'aquest dia. Aquí en teniu la programació.

dimecres, 20 de febrer del 2008
20 de febrer, 5 anys del tancament d'Egunkaria
Aquest dimecres fa exactament 5 anys del tancament del diari Egunkaria.
El 20 de febrer del 2003, la guàrdia civil espanyola, per ordre de l'Audiència Nacional de Madrid, assaltà les oficines de la publicació, requisà documents i ordinadors, i detingué deu persones que feien part del personal de l'empresa o bé n'havien fet part prèviament.
Hi va haver moltes mostres de solidaritat amb els afectats.
El novembre de l'any passat un informe internacional va concloure que el tancament dels mitjans de comunicació Egin, Egin Irratia i Euskaldunon Egunkaria vulnerava l'article 20 de la constitució espanyola i els articles 10 i 15 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). L'estudi estava signat per quatre professors de dret de les universitats de Castelló, Florida (EUA), Utrecht (Països Baixos) i Göttingen (Alemanya), i elaborat a instàncies de la Direcció de Drets Humans de la conselleria de Justícia del govern basc.
Els acusats pel cas Egunkaria, per la seva banda, temen que l'Audiència Nacional espanyola els condemni sense proves, segons van explicar el mes passat en conferència de premsa.

Cinc anys després, coincidint amb les concentracions que es faran a tots els municipis bascos, s'ha organitzat també una concentració solidària a Barcelona, de 20.00 a 20.30 hores a la Plaça de Sant Jaume. L'acte el clourà Martxelo Otamendi, exdirector d'Egunkaria.

De fet, mirant enrera en el temps, s'han donat altres casos de característiques similars. Sense comptar les detencions més recents de polítics abertzales a Euskal Herria, podem recordar també el cas d'independentistes i periodistes catalans detinguts el 1992, poc abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, torturats i posats en llibertat més tard sense cap explicació.
dimarts, 12 de febrer del 2008
No hi ha temps per a l'amor al País Basc, escampa la solidaritat !!

Els blocaires d'Euskal Herria han endegat una campanya com a resposta a les actuacions del poder judicial contra els partits independentistes. El lema d'aquesta campanya és:
Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian, zabaldu elkartasuna
No hi ha temps per a l'amor al País Basc, escampa la solidaritat
No hay tiempo para el amor en el Pais Vasco, extiende la solidaridad
There is no time for love in the basque country, please extend the solidarity
AQUEST BLOC S'ADHEREIX A LA CAMPANYA !!
dimecres, 6 de febrer del 2008
Tolerància zero contra la mutilació genital femenina

Psicològicament, és habitual que les víctimes tinguin crisis de pànic, de depressió i d'angoixa, o sentiments d'humiliació. A més a més, sol haver-hi minva de l'impuls sexual, acompanyada de por i de rebuig.
Avui és el dia d'Acció Internacional contra la mutilació genital femenina i s'organitzen diverses accions arreu del món.
Però no n'hi ha prou amb que hi destinem un dia, ens queixem i demà tot segueix igual. Ja és hora que aquesta barbàrie s'eradiqui completament del nostre planeta.
Les imatges d'aquest video ho diuen tot...
dimecres, 30 de gener del 2008
Educar per a la pau
Cada 30 de gener, coincidint amb l'aniversari de l'assassinat de Gandhi per part d'un fanàtic integrista indi, el DENIP es posa en pràctica de diverses maneres, amb variats arguments, però amb un mateix objectiu, en escoles de tot el món.
Potser caldria fer extensives aquestes activitats no només a les escoles sinó a la gran quantitat d'individus que hi ha repartits pel món que sembla que no tenen gens clar quin és el significat de la paraula pau.
Els haurem de tornar a enviar a l'escola. Encara que hagin de repetir curs una vegada i una altra fins que n'aprenguin.
dilluns, 21 de gener del 2008
Palestina
Mentrestant les notícies que ens arriben continuen essent ben esfereïdores.
dimecres, 16 de gener del 2008
Tot per un tros de paper amb un dibuix

Al pas que anem cada dia ens donaran un motiu o altre que exigirà la mobilització.
Si encara no sabeu prou bé les raons d'aquesta concentració podeu visitar alguns blocs que ho expliquen la mar de bé. Com ara el bloc de Prendre la paraula, el bloc de Puig d'en Cama o el bloc d'Així ho penso.
Al cap i a la fi només era un tros de paper amb un dibuix.
dimarts, 15 de gener del 2008
Guantànamo: diguem NO a les detencions il·legals
El centre de detenció de Guantànamo és un símbol d'aquesta il·legalitat. Malgrat la condemna internacional i el desig expressat pel propi govern nord-americà de tancar aquest centre de detenció, sis anys després que comencessin les detencions a la base molts detinguts es consumeixen allí en condicions cruels, inhumanes i degradants.

Amnistia Internacional ha elaborat un document que conté una sèrie de mesures pràctiques i positives que les autoritats nord-americanes han d'adoptar per a posar fi a les detencions il·legals.

A més a més qualsevol persona arreu del món pot signar aquesta petició per tal de demanar el tancament de Guantànamo com a primer pas per a posar fi a les detencions ilegals practicades per part dels Estats Units d'Amèrica.