Què passa al món?

Unes quantes dades curioses i a temps real sobre determinats aspectes que passen en el món que ens ha tocat viure...

Poodwaddle.com

Wikileaks... el terrible?

Si el que es vol fer, segons tota aquella gent que s'omple la boca amb aquest concepte, és fomentar la societat de la informació, és bo que es pugui tenir el màxim accés possible a tot el que passa al món, oi? I encara més de tot allò que couen els que s'entesten en moure i controlar els fils del món.

No només és bo que existeixi Wikileaks sinó que seria necessari que existissin moltes més fonts d'informació com aquesta.

Al cap i a la fi tenir informació i coneixement de les coses tampoc és tan terrible. Però, ja se sap, aquell d'allà a l'altre costat del toll (l'oncle Sam, diuen uns, el Gran Germà, segons altres) considera com a terrible tot allò que s'escapa del seu propi control. No crec que sigui del Wikileaks de qui ens haguem de protegir...

Reflexions

Apa doncs, ja ens hem lliurat de la precampanya i de la campanya. Ara només ens queda suportar la postcampanya, que s'allargarà durant els propers quatre anys. Calla! No és ben bé així, perquè ara tot just comença també una nova precampanya que donarà pas d'aquí a uns sis mesos a una nova campanya que culminarà amb les eleccions municipals.

Digueu-me ilús, si voleu, però vull pensar que la majoria de gent encara és capaç de reaccionar i decidir per sí mateixa davant determinades situacions. Ho podem veure sovint en debats, fòrums o entrevistes al carrer. Davant d'una mateixa pregunta les opinions o reaccions de les diferents persones que opinen acostumen a ser força variades. Sempre hi haurà opinions coincidents, però també n'hi ha moltes altres de no coincidents i fins i tot crítiques amb la informació rebuda.

És important aprendre a analitzar les informacions rebudes i extreure les nostres pròpies conclusions, cosa que cada cop és més fàcil gràcies a la facilitat d'accedir a les diferents versions que ens poden oferir diversos mitjans de comunicació d'una mateixa notícia o informació.

Un exemple clar d'aquesta capacitat de l'audiència o del receptor de la informació de destriar d'acord amb els seus propis criteris el veiem diàriament tant a nivell de televisió, com de ràdio i encara més en premsa digital, atesa la interactivitat i la immediatesa que permet aquest nou mitjà de comunicació. La participació activa de públic en programes de televisió de tipus divulgatiu permet comprovar que s'aporten punts de vista diferents. El mateix passa en la ràdio. I pel que fa a la premsa digital només cal fer un tomb per les diverses publicacions que permeten deixar comentaris a l'entorn de les diferents notícies per veure com els lectors mostren el seu acord o el seu desacord amb les informacions publicades. Una altra cosa més discutible seria si les opinions es fan amb bon criteri o no. Sovint algunes declaracions vehements que fan algunes persones ens ocasionen més sentiments de rebuig que no d'acceptació.

Transposant doncs aquesta capacitat de les persones a les urnes, seria bo que fessim un experiment amb aquells que han de decidir per nosaltres durant els propers quatre anys i vist el que han fet, o més ben dit, no han fet els que hi ha hagut fins ara, decidíssim fer un canvi total. Cap ni un dels que ja han tingut prou temps per intentar-ho i fer entrar tot de gent nova (allò que oficialment s'anomena 'forces no parlamentàries'). D'opcions n'hi ha per triar i remenar. Això seria un bon toc d'atenció o allò que també s'anomena vot de càstig. Però com que imaginar un canvi tan radical és força utòpic seré més realista i demanaré només que siguem capaços d'introduir entre els nostres governants sàvia nova.

Al cap i a la fi, els sondejos tampoc no ho acaben d'encertar del tot. Mireu, un exemple. A les passades eleccions municipals a Reus, cap sondeig pronosticava la presència de la CORI entre els representants municipals. En canvi, una part de reusencs i reusenques vam decidir que aquesta formació hi havia de ser, encara que només fós amb un regidor. Estaria bé doncs que, de la mateixa manera, una part del poble català decidís que vol tenir representació de formacions com la CORI, el Partit Pirata o d'altres per l'estil. Seria un bon toc d'atenció de cara a aquells polítics que s'autoanomen seriosos i que com més va més demostren que no en són de seriosos.

Sigui com sigui el que no podem permetre de cap de les maneres és que se'ns pixin a sobre!

30.000 visites

Fa pocs dies que el comptador d'aquest bloc ha arribat a la xifra de 30.000 visites. Tenint en compte que d'aquí a tres mesos farà un any que el vaig inaugurar, podem afirmar, estadísticament parlant, que el bloc té un promig de més de 10.000 visites anuals.

Gràcies a tota la gent que treieu el cap per aquí de tant en tant i us convido a seguir-ho fent, si us ve de gust.

Per celebrar-ho us poso aquest video que combina música i art i que gira a l'entorn de l'estació de l'any que acabem d'estrenar fa just una setmana.

Trobada Rosa Eva Rabanillo (anunci aparentment seriós)

Fa uns dies que vaig rebre al meu correu electrònic un missatge ben curiós. En principi semblava una més d'aquelles cadenes amb peticions d'ajut, acudits, fotos o gracietes diverses. De tota manera vaig decidir llegir-lo. Us ho resumiré. L'autora del missatge es descrivia com una xiqueta, Rosa Eva Rabanillo, de 36 anys que als 18 va haver de marxar de Reus per motius de feina familiar. Se'n va anar a viure a Bilbao i posteriorment a Valladolid.

El missatge seguia explicant que alguns dels seus antics companys d'escola estan organitzant una trobada amb ella prevista per al proper 5 de desembre, dissabte, a les 5 de la tarda.

Tot plegat em resulta força creïble ja que fins i tot esmenta que, als 15 anys, va formar part d'un grup musical d'institut aquí a Reus anomenat OM. I em consta que aquest grup va existir.

La Rosa Eva afegeix en el seu missatge que segueix aquest bloc, cosa que li permet seguir enganxada a la seva ciutat. Ja se sap... enganxar-se és un dels esports que més ens agrada practicar als reusencs i a les reusenques. Tal com diu la dita, a Reus enganxen i a Tarragona manxen! (i darrerament també volen fotre aeroports, però això són figues d'un altre paner...)

Al que anava. M'enorgulleix saber que aquesta reusenca exiliada va seguint algunes de les coses que passen per aquesta ciutat nostra a través del meu bloc i que, a més a més, m'hagi escollit per fer difusió del que ella mateixa qualifica com a bogeria. Com que tot plegat, tal com deia al principi, resulta força creïble, aquí us deixo el cartell-convocatòria que ha confeccionat la pròpia protagonista de la Trobada, per si la coneixeu o sabeu d'algú que la conegui.

Llàstima que aquell cap de setmana estaré fora de Reus. És el típic pont de desembre en què qui més qui menys aprofita per fer alguna escapadeta. Si fós per aquí, només per curiositat, m'arribaria fins a la plaça del Castell per veure quin resultat té la Trobada. Si hi aneu ja m'ho explicareu!

Ah! Per cert, aquí us deixo el seu e-mail per si hi voleu contactar: rosaeva28@yahoo.es

Les meves vacances

Mentre hi ha qui avui acaba les vacances, jo estic a 4 dies comptats de començar a fer-les. Seran un parell de setmanetes que enguany destinaré a fer país (Països Catalans, per ser més exactes).

La primera 'etapa' consistirà en passar uns dies a Platja d'Aro. Fa uns quants mesos que passejant pel Booking vaig trobar una oferta d'un estudi força bé de preu i vaig fer la reserva. Des de la meva 'base' al Baix Empordà tinc previst descobrir o redescobrir alguns indrets d'aquest comarca i fer també alguna incursió cap a l'Alt Empordà. No faltarà tampoc un recorregut per l'anomenat Triangle Dalinià i una visita a Girona. Fa molts anys que no visito les comarques gironines i potser ja torna a ser hora de, tal com deia, redescobrir alguns llocs on ja he estat i també descobrir llocs on no he estat mai. La nostra terra catalana ja ho té això... sempre hi ha coses per veure!

Després de tornar cap a casa i passar-hi la Diada, tocarà iniciar la segona 'etapa' d'aquestes vacances. En aquest cas el destí és Palma de Mallorca. És el que tenen les promocions que fa molt sovint aquella companyia de vols barats amb base a Reus i també a Girona. Per 5 eurets d'anada i 5 eurets de tornada em plantaré uns dies a Palma i aprofitaré que per aquelles dates ja haurà quedat lliure de borbons i altres especimens per l'estil per fer-hi un tomb. Ja vaig estar a l'illa de Mallorca fa uns quants anys, però en aquella ocasió vaig llogar un cotxe i em vaig dedicar a donar tot el tomb a l'illa. A Palma pràcticament només hi vaig estar un matí. Per això ara vull aprofitar per aprofundir més en aquesta ciutat que té moltes coses per veure. I tampoc faltarà una excursioneta per la Serra de Tramuntana amb el famós tren de Sóller.

I de tornada de Ses Illes, un dia de descans i arrodoniré les vacances amb una escapada de cap de setmana en motiu de la sortida anual de l'ADXB. No sabeu de què va això? Doncs llegiu aquest post de fa un parell d'anys que us ho aclarirà una mica.

Amb això hauran passat ja les dues setmanes que tinc de vacances però la resta de mes es preveu força intens. Festa Major, en la qual tornarem a treure els trabucs pels carrers de Reus, concerts, concurs musical, actuacions i actes diversos faran que fins a final de mes la cosa estigui ben moguda.

I les escapades encara no s'hauran acabat ja que una altra de les promocions de la companyia de vols barats que comentava em portarà fins a l'Alguer per només 1 euro per trajecte. Però això serà el mes d'octubre... Ja en tornaré a parlar.

Aquest bloc ja té més de 2 anys

Fa uns dies passejant per Ca la Zel vaig llegir que el seu blog ja havia fet dos anys i em vaig dir... doncs el meu deu anar per allí, per allí.

Efectivament, remenant les entranyes d'aquest bloc o, el que és el mateix, l'arxiu, es pot comprovar que el primer post el vaig escriure el 14 de juliol. O sigui que fa un mes que es van complir els 2 anys d'antiguitat blocaire. Si més no, aquí al Blogger ja que si llegiu aquell primer post veureu que hi va haver un precedent de 6 mesos a bloc.cat que va resultar força infructuós, bàsicament pel mal funcionament d'aquell altre alberg de blocaires.

Doncs bé, queda dit i aquí seguirem explicant o comentant cosetes com fins ara. Encara que ara a l'estiu la cosa ha afluixat una mica. Ja se sap, a l'estiu i sobretot a l'agost tot va a mig gas. I sembla que les neurones estan preparades per relaxar-se i endropir-se quan arriba aquesta època de l'any. Però ja veieu que segueixo postejant encara que sigui en 'serveis mínims'.

Gràcies a tothom per trobar temps allà on gairebé no n'hi ha, dintre d'aquest immens univers blocaire, i anar passant per aquí de tant en tant.

Sobre la pólvora

La pólvora és una mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat. És una substància sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits. S'usa, entre altres funcions, per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions o preparar focs d'artifici.

D'origen incert, sembla que la pólvora va ser produïda per primera vegada a la Xina, on era usada en focs d'artifici, i introduïda a Occident pels àrabs, que potser ja la varen emprar l'any 1257, amb objectius militars.

Com a substància explosiva és utilitzada principalment com a propulsor de projectils en les armes de foc i com a propulsor i amb finalitats acústiques en els jocs pirotècnics. Està composta de determinades proporcions de nitrat de potassi (salnitre), carbó i sofre. La seva deflagració és de 600 a 700 m/seg.

Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups: el de les pólvores ordinàries i el de les pólvores sense fum. Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades.

El terme pólvora negre va ser encunyat cap a finals del segle XIX per distingir la pólvora tradicional de les noves formulacions de la pólvora sense fum. També hi ha la parcialment sense fum, que redueix de manera significativa les quantitats de fum i els productes de combustió, i que oscil·la entre un color bronzejat, color marró a groc o blanc. La majoria d'aquests productes, variants del sense fum en pols van deixar de fabricar-se a la dècada del 1920.

Químicament, el carbó i el sofre cremen gràcies al nitrat potàssic, que és el comburent, ja que subministra l'oxigen per a la combustió. Es pot emprar nitrat sòdic (nitro de Xile), però és higroscòpic, és a dir, condensa sobre el mateix la humitat de l'ambient.

També hi ha una altra pólvora que en comptes de nitrat potàssic fa servir clorat potàssic. És la que es fa servir en pirotècnia. El clorat de potassi no és molt higroscòpic i funciona millor que el nitrat de potassi, però la combustió del carbó i el sofre es fa molt més ràpidament, essent gairebé explosiva. Per això s'usa en pirotècnia.

La pólvora negra és una barreja de granulat: nitrat, que subministra l'oxigen per a la reacció; carbó de llenya, que proporciona carboni i altres combustibles per a la reacció, i sofre, que disminueix la temperatura d'ignició i augmenta la velocitat de combustió.

La controvèrsia sobre quina cultura va descobrir la pólvora encara segueix viva i envoltada d'incerteses. Han predominat determinades afirmacions simplistes que atribueixen només als xinesos l'invent de la pólvora i de les armes de foc. Tanmateix, el més probable, com en el cas de la roda, és que es produís un origen en paral·lel. La pólvora va ser 'coinventada' o 'codescoberta' al mateix temps o poc després que el xinesos la coneguessin, en cultures prou distants i amb un mínim contacte directe entre si. Els principals arguments a favor de la codescoberta és que la pólvora també pot haver estat inventada pels àrabs, pel monjo Anglès Roger Bacon, o pels germànics (segons la tradició, va ser un frare, Berthold Schwarz). Existeixen evidències literàries i arqueològiques que corroboren aquestes afirmacions.

Algunes teories parlen de la introducció per Marco Polo de la pólvora a Europa. Tot i així es considera que si existeix el descobriment europeu directe ho és per part de Roger Bacon al segle XIII a partir de documents àrabs. Aquesta teoria és molt més fiable i factible, car com molts dels contactes existents entre Orient i Occident, aquest també podia haver estat a través dels àrabs més que no pas d'un sol viatger dels molts que han recorregut món al llarg de la història.

Berthold Schwarz, un monjo alemany, a començaments del segle XIV, pot haver estat el primer a emprar pólvora per impulsar un projectil, encara que sembla ser que per aquesta mateixa època els àrabs ja l'havien fet servir amb aquesta mateixa finalitat a la Península Ibèrica, segons es desprèn de les cròniques del rei Alfons XI de Castella. Aquesta seria la primera referència escrita de l'ús de la pólvora amb finalitats militars, si bé hi ha qui sosté que aquesta mateixa substància ja havia estat utilitzada, també pels àrabs, a la defensa de la ciutat de Niebla (Huelva) quan va ser assetjada per Alfons X el Savi, gairebé un segle abans.

Siguin quines siguin les dades precises i les identitats dels seus descobridors i els primers usuaris, el cert és que la pólvora es fabricava a Anglaterra el 1334 i que el 1340 Alemanya comptava amb instal·lacions per produir-la.

El primer intent d'emprar la pólvora per minar els murs de les fortificacions es va dur a terme durant el setge de Pisa (Itàlia) el 1403. A la segona meitat del segle XVI, la fabricació de pólvora era un monopoli de l'estat en la majoria dels països.

Va ser l'únic explosiu conegut fins el descobriment de l'anomenat or fulminant, un poderós explosiu utilitzat per primera vegada el 1628 durant les guerres que es van produir al continent europeu.

Font: Viquipèdia


Sigui com sigui, a mi personalment el que més m'agrada de la pólvora és el seu ús festiu...

L'Aleixar (1-8-09): una petita representació dels Trabucaires de Reus a la cercavila del II Aplec del Camp


Reus (29-6-09): actuació de lluïment dels Trabucaires de Reus el dia de Sant Pere al migdia


Caseres (21-6-09): Trobada de Trabucaires de Catalunya (disparada conjunta)


Reus (13-6-09): els Trabucaires de Reus a la Fira Reus Viu el Vi

Jo no faig vacances (encara...)

Cada any, quan arriben aquestes dates, ens venen la moto de que tothom se'n va de vacances a l'agost. Com si el temps d'oci també es pogués imposar per decret llei.

Doncs jo seguiré discrepant sobre aquesta teoria ja que des de fa molts anys m'he acostumat a una distribució ben diferent del temps de vacances. Dues setmanes seguides el setembre (aixó gairebé és sagrat) i diversos 'complements' repartits al llarg de l'any en forma de ponts o caps de setmana una mica més llargs de l'habitual, o sigui d'aquells que comencen en dijous i acaben en dilluns, per exemple.

No trobeu pesat això de fer tot un mes sencer i després haver d'esperar ni més ni menys que onze mesos per tornar a fer vacances? A d'altres països europeus ja ho fan això de distribuir el temps de vacances al llarg de tot l'any. Potser començaria a ser hora de prendre'n exemple.

Bé, fetes aquestes reflexions, si feu vacances que us provin força, si ja les heu fetes a esperar que tornin a arribar i si, com jo, encara les heu de fer, tranquil·litat i bons aliments. Ja arribarà la nostra. És allò de quan uns van els altres tornen.

Au! I ara uns minuts musicals per acabar d'arrodonir aquestes reflexions prevacacionals.

Sex Pistols - Holidays in the sun


Scorpions - Holiday


Toni Subirana - Fem un viatge


Fórmula V - Vacaciones de verano


I aquesta no necessita presentació...

Llunàtics

Avui tothom dedica programes especials a la Lluna, per allò dels 40 anys que fa que uns individus van trepitjar aquest indret.

Però, i els llunàtics? No cal anar tan amunt per trobar-ne.

Teatralment parlant...

I, fa uns anys, uns altres Llunàtics, des del Priorat, es feien sentir i força a través de la música...



Segur que si busquem bé en trobarem més de llunàtics repartits per aquests móns.

Una altra manera de veure La Passió

No hi ha dubte que el missatge que desprén aquesta versió de La Passió, amb tot allò de la cruscifixió i tal, és força més positiu: busqueu sempre el costat brillant de la vida!

ALWAYS LOOK ON THE BRIGHT SIDE OF LIFE.

Some things in life are bad
They can really make you mad
Other things just make you swear and curse.
When you're chewing on life's gristle
Don't grumble, give a whistle
And this'll help things turn out for the best...

And...always look on the bright side of life...
Always look on the light side of life...

If life seems jolly rotten
There's something you've forgotten
And that's to laugh and smile and dance and sing.
When you're feeling in the dumps
Don't be silly chumps
Just purse your lips and whistle - that's the thing.

And...always look on the bright side of life...
Always look on the light side of life...

For life is quite absurd
And death's the final word
You must always face the curtain with a bow.
Forget about your sin - give the audience a grin
Enjoy it - it's your last chance anyhow.

So always look on the bright side of death
Just before you draw your terminal breath

Life's a piece of shit
When you look at it
Life's a laugh and death's a joke, it's true.
You'll see it's all a show
Keep 'em laughing as you go
Just remember that the last laugh is on you.

And always look on the bright side of life...
Always look on the right side of life...
(Come on guys, cheer up!)
Always look on the bright side of life...
Always look on the bright side of life...
(Worse things happen at sea, you know.)
Always look on the bright side of life...
(I mean - what have you got to lose?)
(You know, you come from nothing - you're going back to nothing.
What have you lost? Nothing!)
Always look on the right side of life...

De la pel·lícula Life Of Brian dels Monty Python

Un cap de setmana mogudet

Aquest cap de setmana ens anuncien pluges i fred...

Penseu també que durant la matinada que va de dissabte a diumenge ens prenen una hora. A les 2 seran les 3 (bon senyal perquè això vol dir que ens apropem cap a l'estiu).

A més a més aquest dissabte, de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del vespre, es proposa L'hora del planeta, una apagada que té com a objectiu prendre consciència dels impactes que el canvi climàtic està produint en el planeta. El Fons Mundial per la Natura és una organització de conservació global del medi ambient, investigació i de defensa ambiental. Aquesta organització ha convocat una apagada a nivell mundial a la que ja s'hi han sumat més de 80 països i 1.672 ciutats.

Oblidar-nos de l'energia elèctrica i retornar, durant una hora, als temps que només s'utilitzaven espelmes pot ser una experiència interessant. Una altra cosa més discutible és si en té prou el planeta amb aquest 'estalvi'. Potser caldria fer plantejaments d'estalvi d'una manera més continuada i global.


A banda de tot això, o aprofitant la conjunció de tots aquests elements, cadascú es pot muntar la seva moguda particular. Evidentment.

Que tingueu molt bon cap de setmana!

Ja tinc domini punt cat

Doncs això, que ja formo part de la comunitat dels 'puntcats'. De moment m'he limitat a redireccionar l'adreça del bloc al meu domini propi. Així que si voleu també podeu fer cap aquí a través de l'adreça:

http://jordipinyol.cat

Dites del febrer

Febrer, mes mentider, un dia dolent i l'altre també

Febreret el curt, amb vint-i-vuit dies en surt

Febrer el curt, pitjor que un truc

Febrer curt, brau i tossut

Neu de febrer, aigua en un paner

Quan trona pel febrer, tremola el vinyater

Si el febrer no febreja, tot l'any boigeja

Al febrer trau flor l'ametller

Quan la Candelera riu, el fred és viu



De vegades només cal fixar-se en la saviesa popular que reflecteixen les dites o els refranys per adonar-nos-en que molts dels fenòmens meteorològics que tan ens espanten són d'allò més normal en determinades èpoques de l'any.

Ski-a al Molina
Cargado por anhiru

Ja estic validat

Tal com comentava en aquest altre post, fa uns mesos em vaig matricular a l'assignatura de Periodisme digital a la UOC.

El sistema d'estudis de la Universitat Oberta de Catalunya consisteix en anar fent una sèrie de PAC's (proves d'avaluació continuada) de les quals al final se n'ha de fer la prova de validació. D'aquesta manera t'estalvies de fer l'examen, tot i que també hi ha qui opta per no fer les PAC's i jugar-s'ho tot a la carta de l'examen.

En el meu cas, vaig anar resolent les tres proves d'avaluació continuada amb resultats força bons.

Aquest matí de dissabte em tocava validar aquests resultats. A Reus, els examens i proves de validació es fan a la seu de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Cap allà m'he dirigit. M'ha sorprès trobar una bona munió de gent esperant davant de l'aula que tenia assignada. I també davant de la resta d'aules. Després he descobert que era perquè en una mateixa aula s'ajunta gent que fa proves de diverses assignatures.

Sabia que això de les proves de validació era una cosa bastant senzilla, però aixó no et treu els nervis propis de quan has de fer alguna cosa que no has fet mai i no saps prou bé com va. Encara que en diguin prova de validació no deixes de tenir aquella sensació d'inquietud típica de quan vas a fer un examen.

Un cop he entrat a l'aula i he vist què calia respondre ja m'han passat tots els nervis. Una sola pregunta que demanava fer un resum dels continguts que vaig tractar en la PAC número 1, la qual consistia en analitzar un o diversos mitjans de comunicació on-line incidint en els recursos que utilitzen relacionats amb el periodisme digital.

He anat fent xino-xano i he omplert els dos folis per les dues cares de què disposàvem per fer la prova. Fet i lliurat i ara a esperar el resultat final. Potser sóc una mica optimista amb el títol del post però penso que, veient com ha anat la cosa, no tindré cap problema per passar aquesta validació i consolidar el resultat definitiu de l'assignatura.

Ara probablement em matricularé en una altra assignatura relacionada també amb el món de la comunicació digital, un món que cada vegada trobo més apassionant.

Aquests dies conviden a jugar

No, no són les sabates preparades per a quan passin els Reis Mags, encara que també podrien servir. Aquestes tenen una altra utilitat que podeu comprovar si cliqueu en aquest enllaç:

http://www.zappingmcsaatchi.com/xmas/emailing/

Només heu d´escollir la inclinació i la força necessàries...

FELIÇ ANY 9 !!

Suposo que ja haureu notat que l'any que estem a punt d'estrenar és un any NOU i 9...

:)

No patiu! Les prediccions són bones (aplicables a qualsevol signe):

Salut: els astres ens somriuen
Diners: els astres ens somriuen
Feina: els astres ens somriuen
SEXE: ELS ASTRES ES DESCOLLONEN !!!!

Ja diuen que no es pot tenir tot !!

;)

QUE TINGUEM MOLT BONA SORTIDA I ENTRADA D'ANY !!!


Ens seguim llegint i comentant l'any que ve (o sigui d'aquí a unes horetes...)

Vist per feixbuquència!

Llegit al portal 3cat24 i vist al Telenotícies migdia:

La justícia permet usar el Facebook per comunicar l'obertura d'un judici per impagament d'hipoteca

La xarxa social d'internet Facebook va adquirint de mica en mica nous usos. La justícia australiana ha permès que un advocat fes servir aquesta eina per comunicar a una parella que haurà d'anar a judici per impagament d'hipoteca. El lletrat Mark McCormack havia intentat localitzar-la per carta i correu electrònic, però davant la manca de resposta, el Tribunal Suprem del Territori de la Capital d'Austràlia li ha donat permís per fer servir el Facebook. McCormack espera que hi hagi més advocats que en segueixin l'exemple.


Quin serà el pas següent? Judicis ràpids via Facebook? Sentències condemnatòries consistents en afegir-se obligatòriament a les mil i una aplicacions que es poden trobar en aquesta xarxa social?

Potser fins i tot caldrà canviar algunes expressions típiques del llenguatge jurídic i, per exemple, en lloc de dir allò de 'vist per sentència' caldrà dir 'vist per feixbuquència'...

Ja torno a ser aquí!

Tal com deia en el post anterior he aprofitat aquests dies per fer unes mini-vacances, deixant aparcats els móns virtuals per visitar els móns reals.

Aprofitant les noves destinacions de baix cost que surten directament de l'aeroport de Reus me n'he anat cap a una ciutat que, diuen, té un color especial. Bé, més que un, n'he vist uns quants de colors, més o menys els que podem veure a tot arreu. Però, sigui com sigui, sempre és bonic descobrir llocs on mai has estat.

A poc més d'una hora de vol i, si aprofitem les nombroses promocions de preus baixos, d'aquella companyia que comença per raian i acaba per er, anar a Sevilla ens pot sortir molt més barat que anar a Barcelona (per posar un exemple) amb el cotxe propi i passant per l'autopista.

Aquí us deixo unes quantes fotos...

La Giralda

Escultura de Rodin davant de l'Ajuntament

Riu Guadalquivir

Riu Guadalquivir cap al tard

Barri de Santa Cruz

Vista de Sevilla des de dalt de la Giralda

Detall d'una de les campanes de la Giralda

La Torre del Oro des del Guadalquivir

Plaça de Toros de la Maestranza (un indret on es torturen i assassinen pobres animals indefensos)

Barri de Triana

Plaça d'Espanya

Decoració floral nadalenca

Ajuntament

Un carrer molt estret

Jardins de Murillo

Mini vacances

Des de fa uns quants anys tinc el bon costum de guardar-me uns dies de vacances per poder fer festa tota la setmana del superpont de desembre. Un superpont que enguany només és un cap de setmana llarg. Sigui com sigui la qüestió és que jo estaré tota la setmana de vacances.

Uns dies de desconnexió dels móns virtuals de blocs, fotologs i facebooks per descobrir alguna part del món real que, per a mi, encara és desconeguda...