Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carla bruni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carla bruni. Mostrar tots els missatges

et ve de gust un còctel?










amb poques ganes de fer res que no sigui llegir, parlar o nedar, us incloc els meus llibres de capçalera ara mateix (a l'espera d'aconseguir l'únic llibre que encara no he llegit de la Jane Austen -demano disculpes-, Mansfield Park).

Diario de Katherine Mansfield: acabadet de llegir anit. I he passat la nit del lloro. Li dec un post.


El olvido que seremos, Héctor Abad (Seix Barral). Una recomanació de la qual encara no puc dir res perquè és un misteri absolut. I se'n ve amb mi a Toledo (ai, com m'agrada patir sota el sol). gràcies, J.!

200 cócteles fabulosos, Jane Rocca (De vecchi). Una frivolitat. Un regal d'aniversari ideal per a les tardes d'estiu a la piscina, amb tasts tan intrigants com Error freudiano (absenta), Terciopelo clandestino (martini) o Pequeña niña violenta a la lavanda, un dels meus preferits. No us hi podeu perdre les il·lustracions de Kat Macleod (us en deixo una oliveta de còctel). gràcies, Monique!

i dos llibres per deixar en qualsevol lloc: damunt de la tauleta de davant del sofà, al costat de les claus, al seient del cotxe, dins de la bossa de platja... perquè val la pena trobar-los quan no t'ho esperes i llegir-ne algun poema o conte, perquè són molt ràpids de digerir, creen addicció i l'únic que fan és engrandir els sentits: la poesia de Gioconda Belli i els Viatges i flors de la Mercè Rodoreda.

afegit d'última hora: Umberto Eco. és fantàstic torrar-se al sol amb el cul a remull mentre sents algú parlar d'aquest home i de la manera com va anar donant-li forma a El nom de la rosa (també li dec un post, perquè l'admiro molt). i novel·la romàntica, perquè sí, de tarda d'estiu amb el cap a mig gas, amb un bonic i previsible Solstici d'hivern de la Rosamunde Pilcher.

visca la macedònia per tots els gustos i colors!





el cel en una habitació

El bloc de J. M. Tibau m'ha portat a recordar una cançó preciosa que vaig sentir la primera vegada de boca de la Carla Bruni (la qual va fer un primer treball musical impecable i que recomano convençudíssima: regaleu el Quelqu'un m'a dit per sant Jordi!): Il cielo in una stanza.
Il cielo in una stanza és una cançó original de Gino Paoli (Sapore di sale o la que més m'agrada a mi, Senza fine) que va cantar Mina i que suposo que deu haver versionat molta més gent, però jo aquí ja em perdo.
El que sí que sabia, i vaig recordar llegint en Tibau, és que Battiato també l'ha cantat i és potser la versió que a mi més m'agrada: al meu parer, l'ha encertat del tot. Però com que tots ja sabeu que m'agrada Battiato i ja n'he posat unes quantes cançons i lletres al bloc, ara us regalo la versió de la Carla Bruni perquè us adoneu que, a més de personatge públic a la francesa i persona amb ganes de fer-se mirar, té una veu dolcíssima.
Això sí, he d'apuntar que la Bruni la canta en francés i en italià. La primera part és la francesa i la segona, a partir del minut 2:40, en italià. Trieu la que més ràbia us faci.
I jo em quedo aquí, mirant el cel en la meva habitació, cosint núvols que no són res més que les cortines que no he penjat mai.

 

passejant barcelona