Pizza de reaprofitament (de pintxitos, de bull i de xistorra)

De tant en tant a casa, toca buidar la nevera... sempre queden petites restes de menjar que es poden posar en un pastís, en un arròs, en un plat de pasta, en una sopa... aquesta vegada han estat unes pizzes. 

Ja fa temps que la massa la fem a casa, si tinc temps, sóc previsora i la panificadora a mà, llavors faig la recepta de la revista Cuina que s'ha de fer d'un dia per l'altre i que segons els llepafils de la meva família, és la millor de totes (un altre dia us la poso, que ara mateix no tinc la revista a mà).

Si no, llavors la faig amb la recepta multiús per fer coca de recapte, de forner o pizza. I a vegades, quan el despiste s'apodera de la meva persona i em deixo alguns dels ingredients (sobretot el llevat), procuro tenir sempre un paquet de farina preparada per fer-ne.

Aquesta vegada ha estat l'última versió... i com passa gairebé sempre, ha estat una activitat que he fet amb els peques. Preparo la massa, la deixo llevar, l'estiro amb el corró i la poso en les safates del forn. Llavors entren en acció els nanos i decidim què posem a cadascuna.

Teniem varietat de restes neverils, cosa que ens va permetre innovar i dues van tenir molta acceptació, per al qual cosa les hem escrites i passen a ser del receptari familiar:

1.- Pizza de pintxitos (les quantitats a ull)

- pintxitos de carn de porc, que ja vénen macerats i preparats per fregir, tallats petits

- blat de moro (nosaltres en teníen mig pot)

- formatge ratllat (mozzarella i una barreja del súper de cinc formatges que ja ve ratllat i empaquetat)

- tomàquet ratllat

- sal i pebre

2.- Pizza d'anxoves i bull

- anxoves en oli

- una punta de bull negre

- una punta de bull blanc

- formatge ratllat (mozzarella i una barreja del súper de cinc formatges que ja ve ratllat i empaquetat)

- tomàquet ratllat

- sal i pebre

3.- Pizza de xistorra

- una xistorra tallada no gaire petita.

- daus de bacó

- formatge ratllat (mozzarella i una barreja del súper de cinc formatges que ja ve ratllat i empaquetat)

- tomàquet ratllat

- sal i pebre

Es munten les pizzes, deu minuts al forn i a menjar. La d'anxoves i la de bull són les que més els van agradar, encara que a mi personalment, la millor és la de xistorra (per variar, no ens posem d'acord :)

Cuina de picnic... pastís de carn

Un mes sense escriure res! Ara que ja torno a tenir temps lliure, tinc un munt de receptes que he anat provant, i també activitats amb els nens que hem anat fent i que espero que a poc a poc, aniré penjant. Em sembla que a partir d'ara les meves cibervisites seran més esporàdiques, però no desapareixeré del tot!


Fa poc hem anat de pícnic i, com sempre que anem amb amics, ens repartim els plats, així només n'has de fer un per deu o dotze persones i no et passes el dia d'abans cuinant com una desesperada.

Jo vaig proposar fer un pastís de carn, per variar, ja que normalment sempre porto tall rodó fred... de fet, era un experiment, ja que no l'havia fet mai i el resultat ha estat tan bo, que segur que repetirem.

Pensava que em portaria molta estona, però la preparació són cinc minuts mal comptats, més el temps del forn.... tot això fa que per a mi, entri dins de la categoria de receptes fantàstiques!

La recepta original la vaig treure del bloc Bojos per la cuina, i, com passa gairebé sempre, posant-hi alguna cosa de menys, alguna de més....

Ingredients

• mig quilo de carn picada de porc i vedella
• mig quilo de pit de gall dindi filetejat prim
• 400 grs. de cansalada viada tallada ben fina
• un polsim de comí
• sal i pebre
• 3 ous

Elaboració:

1. Folrem un  motlle antiadherent (el meu era de plum cake), amb les tires de cansalada, deixant que sobresurti suficient per poder embolicar del tot el pastís.
2. En un bol, barregem la carn de porc i la de vedella. Afegim, els 3 ous (no cal batre'ls abans), sal, pebre i un polsim de comí (al gust).
3. Afegim la barreja al motlle, afegim el pit de gall dindi filetejat a sobre i tapem amb les tires de cansalada que ens sobresortien.
4. Tapem el mottlo amb paper d'alumini o paper per enfornar
5. Coem al forn (que ja estarà calent) una hora més o menys a 180º
6. Una hora més tard, desenmotllem i el deixem sobre una reixa, això farà que deixi anar bastant de greix. Un cop ha deixat anar tot el suc, el deixem refredar al marbre i després a la nevera fins a l'endemà.
7. Abans de tallar-lo, el gratineu-lo al forn deu minuts, així la cansalada quedarà cruixent i torrada.

El gust d'aquest pastís salat fred és boníssim, i la part de carn picada s'assembla una mica al foie-gras. Es guarda perfectament una setmana a la nevera i serveix per sopar amb una torrada, pels bocates de l'esmorzar, per quan arribes a casa i no tens temps de fer el menjar,,,, vaja,,, una recepta 10!

Bon profit!

Com aprofitar 100% les verdures

Aquesta és l'entrada nr 101 del meu bloc! Poc m'ho pensava que arribaria aqui. En aquests dos anys he anat aprenent, he gastat moltes hores voltant per internet, he conegut gent, he fet milers de fotos i tinc un hobbie nou, el blogging. 

De moment és això, una distracció,, però que dóna moltes satisfaccions, com quan algú et deixa un comentari amable al blog. En el primer any, ningú no en va deixar cap, però un dia me'n van deixar un i una mica més i em desmaio de l'emoció. Després va venir la invitació a formar part del portal de receptes www.lestevesreceptes.cat (que em va sorprendre moltíssim) i d'allà vaig anar a parar a un grup de facebook que està cada cop més animat... i fins i tot m'han donat dos ciberpremis!...En fi, que de moment, el balanç és molt positiu...

Aprofito aquesta entrada 101 per fer un consell que segur que molts de vosaltres feu, però que és d'aquelles coses que s'han d'anar recordant perquè de tant senzilla com és a vegades ni me n'enrecordo de fer-ho.

Si cuineu habitualment a casa, i compreu verdures fresques, pot ser que no les aprofiteu totes. No cal llençar res! Per exemple:

- peles de patates, de carbassons

- peles i caps de les pastanagues, de naps, de xirivies

- les parts més verdes dels porros o de les cebes tendres

- les primeres capes de les cebes (les marrons no)

- els caps i les puntes de pebrots

- els cors dels tomàquets

- alguna fulla de col que no era prou maca

- fulles d'api molt dures

- peus de bolet que no fem servir

Tot això, rentat, a una bossa i al congelador. Quan jo tinc un mig quilo, ho poso a bulllir. Només hi haig d'afegir sal. I en surt un caldo de verdures que puc aprofitar per a un guisat, per a una sopa lleugera, per afegir a una crema de verdures, per afegir-hi uns fideus udon amb una mica d'algues... Es conserva tres o quatre dies a la nevera i per descomptat, es pot congelar sense problemes.

Això ho feia ma mare quan erem petits. I hi afegia potes de pollastre que primer cremava al foc per treure'n la pell... m'encantava escurar aquelles potes. Feia caldo i sopa per cinc a un cost baixíssim. És una mestra del reciclatge culinari i a més, cuina que fa goig... ara que ja sóc gran, puc reconéixer com n'és d'artista!

En fi, un petit consell que en aquests temps que corren sempre va bé recordar.

Bon cap de setmana!

Xampinyons farcits d'escalivada

Sempre que faig escalivada, i en sobra, no sobra de tot. El què primer s'acaba és el pebrot vermell i normalment, l'albergínia sempre acaba oblidada.

Avui, que tenia ceba i albergínia d'una escalivada, he pensat que quedaria molt bé tallada petita a sobre d'uns xampinyons enormes que he vist al mercat. I com que el color era una mica marronós tot plegat, he afegit uns trossos de pastanaga fets al forn... no porten carn perquè ja va en el segon plat del dinar, així que són uns xampinyons farcits vegetarians

Ingredients:

• 6 Xampinyons grossos frescos
• Una pastanaga
• All, julivert i comí
• Ceba i albergínia escalivades
• Oli i sal

Elaboració

1. Primer he tallat el peu, que quedi una cavitat al xampinyó.
2. Es fregeixen els xampinyons sencers, molt poc, per un costat i un altre gairebé sense oli.  No es poden menjar crus ja què porten agaritina i si no es cuinen, poden provocar mutacions a les cèl·lules i tumors. 
3. Reservem els xampinyons.
4. En la mateixa paella, amb un raig d'oli, fregim els peus dels xampinyons tallats ben petits, afegirem la ceba i l'albergínia també ben esmicolades, i cap al final, la sal, el comí i l'all i el julivert trinxat (a mi m'agrada que no estigui gaire fregit l'all, però també ho podríeu posar al començament). Tot això són tres minuts en total.
5. Reservem
6. En la mateixa paella, sense gens d'oli, coem les pastanagues. També es poden fer al forn, però vaja, per sis trossets de pastanaga no val la pena encendre el forn.
7. Muntem els xampinyons i ho amanim amb un rajolí d'oli.

Bon profit!

Macarrons mar i muntanya

Avui dilluns toca reciclar les sobres de la nevera... una hamburguesa, un filet de tonyina i mig pot de tomàquet fregit...

No sé com ho fa el cervell però mentre buidava la rentadora he pensat... si es pot fer arròs mar i muntanya, també es podrà fer uns macarrons mar i muntanya, no?

 

Ingredients pel sofregit

• dos alls picats ben petits
• una ceba ratllada (que si no, hi ha qui es queixa de trobar-se la ceba al sofregit)
• una hamburguesa
• un filet de tonyina
• sal, pebre
• tomàquet fregit

 

Daurem l'all i la ceba, afegim l'hamburguesa i la fregim bé, incorporem la tonyina, que quedi feta i per últim la salsa de tomàquet. Cinc minuts després salpebrem i ja tenim la salsa feta.

 

Mentrestant, he bullit els macarrons amb força aigua i un parell de cullerades de sal, i un cop escorreguts, els he barrejat amb la salsa.

 

 

 

Quan sigui l'hora de dinar, hi afegirem el formatge ratllat.

El púding dels dissabtes fet al microones

Un dissabte com avui, amb el fred que fa és un bon dia per fer cuina. També és un dia que acostumo a fer algúna cosa dolça. I avui, després del pastís d'aniversari, tenia els retalls de muntar-lo més algún tros de pa dur, un parell de galetes estovades... en fi, tot l'adequat per preparar un púding.

 

Així que aquest matí he deixat en un bol els retalls del pa de pessic (que portava perles de xocolata), el pa dur i les galetes estovant-se amb la llet.. una estona després, amb una cullera ho he esmicolat tot, he afegit dos ous batuts, sucre (al gust), 50 grs. de coco ratllat i un parell de cullerades de sopa d'aroma de vainilla (el secret perquè qualsevol púding d'aprofitament quedi bo).

 

 

 

No importa que el pa estigui més dur que un totxo o que el pa de pessic sigui un arma letal... més aviat o més tard la llet farà el seu efecte.

 

 

 

La barreja  l'he posada en un bol de vidre o on hi havia un bon raig de caramel líquid (l'altre secret del púding) deu minuts al microones i ja està! Decorem amb alguna cosa (aquest cop una cirera confitada) i a menjar!

 

Si voleu d'altres receptes de púdings boníssims, aquí i aquí

Una altra sopa (de verdures) d'hivern

Un cap de setmana ventós i fred dóna per quedar-se a casa i aprofitar per fer cuinetes...

Avui ha tocat reciclar un parell de carbassons que feia tres o quatre dies que estàven rondant per la nevera, esperant a acabar en una sopa.

 

Hi he afegit carabassa, porros, formatgets i una mica de suc de llimona... el resultat és un puré de verdures perfecte per sopar

 

Ingredients (per 4 persones)

• dos carbassons, tallats grossos
• un tall maco de carabassa, tallat gros
• 1 porro, tallat gros
• 2 formatgets (tipus "la vaca que rie")
• un rajolí de nata de cuinar
• sal, pebre, un rajolí de suc de llimona
• oli

 

Preparació:

En una olla, es sofregeixen una mica totes les verdures. Salpebrem

Ofeguem amb aigua, just que cobreixi les verdures (no es passem, que després s'ha de passar pel túrmix i si hi ha massa aigua ens quedarà aigualit)

Deixem bullir un quart d'hora

Apaguem el foc i hi afegim els formatgets, la nata i el rajolí de suc de llimona

Passem pel túrmix i ja està.

 

 

 

 

Calenta o freda, aquesta sopa està boníssima!

Ara que... amb una mica de butifarra negra esparracada ja està espectacular...

Sopa d'hivern mmmmmm...

A casa som súper súper de cullera... i de tant en tant s'intenta fer una sopa diferent, a veure si és del grat de la clientela i passa a ser part del nostre menú.

És el cas d'aquesta sopa, que, de fet, és un plat únic si li afegim les pilotes de carn i un ou.

Llesta en vint minuts i perfecte per a l'hivern

Un altre avantatge és que aquestes sopes són com les pizzes, hi pots posar de tot, i així aprofites les coses que es van quedant per la nevera i s'evita haver de llençar res.... en aquesta ocasió jo he aprofitat mig pebrot vermell, una ració de fideus xinesos, una pastanaga i uns quants cigrons bullits...

La base d'aquesta sopa és verdura i la pasta, i després els afegitons del dia

 

Ingredients (per 4 persones):

• mig pebrot verd tallat a daus
• mig pebrot vermell tallat a daus
• mig carbassó  tallat a daus
• un porro tallat petit
• una pastanaga tallada a daus
• un parell de cullerades de cigrons cuits
• una mica de pasta (en aquest cas fideus, però pot ser qualsevol que tingueu per casa)
• un ou
• oli, sal i pebre blanc
• vint mini mandonguilles (també podeu agafar una hamburguesa i fer-ne pilotetes)

 

 

 

 

Elaboració:

1. Es sofregeix tota la verdura uns cinc minuts. Salprebrem
2. Afegim aigua fins a cobrir la verdura i deixem bullir deu minuts.
3. Afegim les mini mandonguilles i deixem cinc minuts més; si la pasta que tenim no és cuita, l'afegim també (en aquest cas, haurem d'afegir més aigua en el punt 2)
4. Afegim els cigrons cuits, la pasta (en el cas que ja la tinguem cuita)
5. Afegim l'ou batut, remenem i apaguem el foc, que s'acabi de cuallar l'ou

Bon profit!

cors (o no) de xocolata i arròs inflat

Aquest bloc em serveix entre d'altres coses per deixar receptes i manualitats que m'agraden i que penso que faré un dia o altre... i com que si no me l'apunto pot ser que no les torni a trobar, la pujo al bloc i el vaig consultant quan em poso a la cuina o a pensar què faré amb els meus fills una tarda...

Ara us deixo una d'aquestes coses, una mena de galetes, que no són exactament galetes, del bloc Magdalenas de chocolate, un d'aquests blocs que trobes refenciat i que quan hi entres, se't passa el temps mirant les receptes que hi ha.

Són unes pastes molt fàcils i ràpides de fer, perfectes pel poc temps que tenim tots i per fer amb els nens.

L'arròs inflat que porta la recepta són els cereals que tenim des de fa una temporada per esmorzar i com no, ja no tenen gaire èxit, però seguint el principi de aqui-no-es-tira-res, amb aquesta recepta li trobarem una altra utilitat que ficar-los en un bol de llet.

Us copio la recepta

Ingredientes:

-200gr chocolate negro
-100gr arroz inflado
-50gr mantequilla

Preparación:
Fundimos el chocolate junto con la mantequilla en un bol en el microondas a intervalos de 20 segundos, removiendo entre cada intervalo para que no se nos queme, una vez fundido le añadimos los cereales. Removemos bien y ponemos una cucharada de la mezcla en un molde de magdalenas con forma de corazón.

Con una cuchara vamos amoldando bien los cereales a la forma del molde. Repetimos con los moldes restantes. Dejamos que enfríen y endurezcan un par de horas. Desmoldamos y listos para comer. Aguantan una semana guardados en un tarro de cristal o lata hermética.

Al final les hem fet... amb els motlles de silicona de les magdalenes rodones... que això de Sant Valentí no ho celebrem...

Un parell no les hem emplenat gaire i unes altres gairebé fins a la meitat... són unes galetes importants, millor fines que gruixudes.

cuscús cuit i carn picada de porc i vedella de la nevera

Què faig amb les dues coses... Kefta! 
Segons la Viquipèdia, la Kofta denominada també köfte, kafta, kufta o kafteh (کوفته en persa) és una família de diferents preparacions fetes amb carn picada (similar en alguns casos a les mandonguilles) i molt habitual en l'Orient Mitjà, l'Índia i els Balcans. 
En la seva forma més simple es tracta d'unes boles elaborades amb carn picada, similars a les mandonguilles, s'utilitza carn de vaca o d'anyell que se sol barrejar amb diferents espècies i de vegades també amb cebes picades. La carn se sol barrejar en algunes ocasions amb arròs, burghul, verdures, o ou per a formar una pasta que després es rosteix. Les Koftas s'elaboren en algunes ocasions amb peix o verdures en lloc de carn, especialment en l'Índia. Poden cuinar-se a la graella, fregides, al vapor, o marinades, i poden ser servides amb salses  condimentades amb espècies. Totes aquestes variants poden trobar-se en el Nord d'Àfrica, el Mediterrani, l'Europa Central, Àsia i l'Índia. D'acord amb una investigació realitzada en 2005 per una companyia de processat d'aliments, existeixen prop de 291 tipus diferents de köfte a Turquia, on és molt popular. ^[1] En els països àrabs la kufta solen tenir forma cilíndrica.

L'única pega és que la carn és barrejada de porc i vedella, o sigui que no és gens halal!!. L'important és donar-li el gust de les espècies així que he barrejat els ingredients de la llista amb el mig quilo de carn i l'he deixat reposar un parell d'hores.

• 1 ceba picada molt fina
• 2 culleradetes de pebre vermell dolç
• 1 culleradeta de comí mòlt
• un polsim de pebre negre
• un polsim de pebre vermell picant (opcional)
• una cullerada de julivert picat molt fi
• una cullerada de cilantre fresc picat molt fi
• una culleradeta de canyella mòlta
• una cullerada de menta fresca picada ben fina

Un cop han passat un parell d'hores fem boletes de la mida d'una pilota de ping pong. Posem en una paella la ceba a daurar amb l'oli d'oliva, hi afegim les boletes de kefta i quan ja estiguin rosses, la salsa de tomàquet (si teniu més temps, es fa un sofregit bo de ceba i tomàquet i es daura la kefta a banda)
Esdeixa deu minuts i ja està llest per menjar. Jo he acabat el plat  amb el cuscús sobrer que tenia congelat...
Un bon te a la menta són les postres perfectes! 

el púding de la reunió

Aquest matí mentre llegia el correu he fet aquest púding amb sobres d'un pa de pessic amb trossets de xocolata. Hi he posat mig de sucre i mig de mel i per decorar, fideus de colors... ja no en queda res! (només la foto). He trigat 5' a fer-lo i de la resta se n'ha encarregat el microones.... i a sobre he quedat com una reina.