Pressionen a Bashar per obligar-lo a dimitir - Bashar es fa l'orni - Rússia perdria 4000 milions de dòlars si sancionen Síria

Pressionen a Bashar per obligar-lo a dimitir - Bashar es fa l'orni - Rússia perdria 4000 milions de dòlars si sancionen Síria

Pressionen a Bashar per obligar-lo a dimitir

El president Obama ha demanat al dictador sirià que deixi el càrrec immediatament: “Ha arribat el moment que el president Al Asad se'n vagi”. Aquesta petició s'uneix a les del Regne Unit, França. Alemanya i la Unió Europea. També s'anuncien més sancions i més dures.
Nacions Unides han recomanat que la Cort Penal Internacional investigui les denúncies de matances i abusos massius dels drets humans a Síria. Obama considera que Al Asad ha perdut la legitimitat per romandre en el càrrec i creu que “les seves crides al diàleg i la reforma sonen a buit quan es dedica a empresonar, torturar i massacrar al seu propi poble”. Això d'empresonar, torturar i matar als seus conciutadans ja és normal que les facin els dictadors, per això són dictadors, és això el que tothom espera que facin els dictadors. Un dictador que no empresoni, torturi o mati, ¿quina mena de dictador seria?. Obama diu que “hem dit contínuament que el president Al Asad ha d'encapçalar una transició democràtica o fer-se a un costat. No l'ha encapçalat. Pel bé del poble sirià ha arribat el moment que el president Al Asad se'n vagi”. Al Asad no sembla que tingui la intenció de dimitir del càrrec. De moment el president Obama ha aprovat l'enduriment de les sancions contra el règim sirià congelant els bens del govern sirià subjectes a la jurisdicció nord-americana i els nord-americans tenen prohibit participar en qualsevol transacció en què participi el règim sirià. Queda prohibit importar petroli i els seus derivants de Síria, país al que els Estats Units compren 252000 barrils diaris i que ciutadans nord-americans inverteixin a Síria. Els termes emprats en un comunicat conjunt del primer ministre britànic David Cameron de la cancellera alemanya Àngela Merkel i del president de la República Francesa Nicolas Sarkozy no difereixen gaire del president nord-americà. Consideren que el règim de Bashar Al Asad ha perdut legitimitat i que ha d'anar-se'n. “pel bé de Síria i del seu poble”. La xifra de morts en aquestes revoltes ja supera els 2000 morts.

Bashar es fa l'orni

El dictador Bashar Al Asad s'està fent l'orni davant les peticions internacionals que li demanen que deixi el poder i se'n vagi i el patiment del seu poble, diu que “no sent cap inquietud” davant les protestes a l'interior de Síria i està convençut que el seu país no serà atacat per altres països per por a les repercussions a l'Orient Mitjà. Bashar ha anunciat que depenent dels terminis per dur a terme les reformes jurídiques podrien celebrar-se eleccions el febrer de 2012.
Al Asad sembla que no vol entendre que succeeix a Síria ni es planteja la possibilitat de deixar el càrrec i anuncia que la setmana pròxima s'autoritzarà la creació de partits polítics un cop s'hagi creat un comitè que haurà d'estudiar les sol•licituds. Crea també una comissió per revisar la Constitució que, al seu parer, necessitarà de 3 a 6 mesos per a realitzar aquesta tasca..

Comentari: Sempre poden fitxar els magistrats del Tribunal Constitucional espanyol que van necessitar quatre anys per destrossar l'Estatut de Catalunya, i això que aquí no depenia cap dictador d'aquest pronunciament jurídic per mantenir-se al poder, només els va servir als magistrats per mantenir-se al càrrec més enllà del seu mandat, amb aquests magistrats espanyols Asad podria romandre al poder 20 anys més.

Després de recordar les mesures que ha pres en aquest temps ha fet una advertència recordant el pes de Síria en els equilibris de l'Orient Mitjà i advertint que si Síria rep un atac des de l'exterior hi podrien haver “repercussions que ningú pot esperar”. Deu témer que la comunitat internacional decideixi intervenir a Síria com ha fer a Líbia, i per si de cas amenaça de desequilibrar la fràgil estabilitat de la zona.
Bashar no escolta al seu poble però el reprimeix, en canvi si que ha escoltat les peticions d'altres països, principalment occidentals, demanant-li que abandoni el càrrec i deixi que Síria faci una transició cap a la democràcia.
Tinc els meus dubtes que Síria o qualsevol país àrab o musulmà sigui capaç de convertir-se en una democràcia, tampoc estic pensant en una democràcia com les que tenen els països europeus, però si alguna forma de democràcia típica de país sense tradició democràtica, crec que els països àrabs són incompatibles amb un sistema democràtic.
“Sempre hi va haver amenaces contra Síria i nosaltres – Bashar Al Asad i la seva camarilla - considerem que la sobirania i la decisió nacional són molt més importants que qualsevol decisió internacional”, diu el sàtrapa sirià. És una llàstima que Bashar i el seu pare i predecessor en el càrrec no creguessin gaire en aquesta opinió quan eren ells els que es dedicaven a potinejar en els assumptes interns dels seus veïns, especialment el Líban. Els sirians van preferir sortir a protestar contra Bashar abans que escoltar les seves declaracions televisades. Els manifestants van refusar el discurs de Bashar Al Asad amb càntics i les forces repressores del règim van respondre disparant contra els manifestants.

Rússia perdria 4000 milions de dòlars si sancionen Síria

Si la comunitat internacional decideix imposar sancions al règim sirià Rússia podria perdre 4000 milions de dòlars d'un contracte de venda d'armes russes al règim de Bashar Al Asad. Hi havia una comanda de 3500 a 3700 milions de dòlars que podria perdre's si s'aproven les sancions de Nacions Unides. Síria suposa el 10% de les exportacions russes d'armament. A això s'ha d'afegir que també l'Iran, un altre fidel consumidor de productes armamentístics russos, també ha estat sancionat per les Nacions Unides i això li està costant als russos, principals venedors, una bona morterada.
Un exemple, segons el director del CAET Makienko és que “dels 70 caces MIG-29 que la corporació aeronàutica MiG ha de subministrar a clients estrangers 24 corresponen a Síria”. Segons Makienko fent un exercici de cinisme, Síria “serà sens dubte la pròxima víctima de les democràcies occidentals i els satèl•lits a la regió que els donen suport”. Deu ser una putada per la indústria armamentística russa perdre tants bons clients ara que cauen els dictadors àrabs, que aquests sàtrapes usin aquestes armes russes per assassinar al seu propi poble als dirigents de la indústria armamentística russa els importa un rave. Rússia reconeix que les sancions a l'Iran els van suposar entre 7000 i 8000 milions de dòlars de pèrdues, és a dir, el doble que en el cas sirià.

Presionan a Bashar para obligarle a dimitir - Bashar se hace el despistado - Rusia perdería 4.000 millones de dólares si sancionan Siria

Presionan a Bashar para obligarle a dimitir

El presidente Obama ha pedido al dictador sirio que deje el cargo inmediatamente: "Ha llegado el momento que el presidente Al Asad se vaya". Esta petición se une a las del Reino Unido, Francia. Alemania y la Unión Europea. También se anuncian más sanciones y más duras.
Naciones Unidas han recomendado que la Corte Penal Internacional investigue las denuncias de matanzas y abusos masivos de los derechos humanos en Siria. Obama considera que el Asad ha perdido la legitimidad para permanecer en el cargo y cree que "sus llamamientos al diálogo y la reforma suenan a hueco cuando se dedica a encarcelar, torturar y masacrar a su propio pueblo". Lo de encarcelar, torturar y matar a sus conciudadanos ya es normal que las hagan los dictadores, por eso son dictadores, eso es lo que todo el mundo espera que hagan los dictadores. Un dictador que no encarcele, torture o mate, ¿qué tipo de dictador sería?. Obama dice que "hemos dicho continuamente que el presidente Al Asad debe encabezar una transición democrática o hacerse a un lado. No la ha encabezado. Por el bien del pueblo sirio ha llegado el momento que el presidente Al Asad se vaya". En Asad no parece que tenga la intención de dimitir del cargo. De momento el presidente Obama ha aprobado el endurecimiento de las sanciones contra el régimen sirio congelando los bienes del gobierno sirio sujetos a la jurisdicción estadounidense y los estadounidenses tienen prohibido participar en cualquier transacción en que participe el régimen sirio. Queda prohibido importar petróleo y sus derivantes de Siria, país al que Estados Unidos compran 252.000 barriles diarios y que ciudadanos estadounidenses inviertan en Siria. Los términos empleados en un comunicado conjunto del primer ministro británico David Cameron de la canciller alemana Angela Merkel y del presidente de la República Francesa Nicolas Sarkozy no difieren mucho del presidente estadounidense. Consideran que el régimen de Bashar Al Asad ha perdido legitimidad y que debe irse. "Por el bien de Siria y de su pueblo". La cifra de muertos en estas revueltas ya supera los 2000 muertos.

Bashar se hace el loco

El dictador Bashar Al Asad está haciendo el loco ante las peticiones internacionales que le piden que deje el poder y se vaya y el sufrimiento de su pueblo, dice que "no siente ninguna inquietud" ante las protestas en el interior de Siria y está convencido de que su país no será atacado por otros países por miedo a las repercusiones en Oriente Medio. Bashar ha anunciado que dependiendo de los plazos para llevar a cabo las reformas jurídicas podrían celebrarse elecciones en febrero de 2012.
En Asad parece que no quiere entender que sucede en Siria ni se plantea la posibilidad de dejar el cargo y anuncia que la semana próxima se autorizará la creación de partidos políticos una vez se haya creado un comité que deberá estudiar las solicitudes solicitudes. Crea también una comisión para revisar la Constitución que, a su juicio, necesitará de 3 a 6 meses para realizar esta tarea ..

Comentario: Siempre pueden fichar a los magistrados del Tribunal Constitucional español que necesitaron cuatro años para destrozar el Estatuto de Cataluña, y eso que aquí no dependía ningún dictador de este pronunciamiento jurídico para mantenerse en el poder, sólo les sirvió a los magistrados para mantenerse en el cargo más allá de su mandato, con estos magistrados españoles Asad podría permanecer en el poder 20 años más.

Tras recordar las medidas que ha tomado en este tiempo ha hecho una advertencia recordando el peso de Siria en los equilibrios de Oriente Medio y advirtiendo que si Siria recibe un ataque desde el exterior podrían haber "repercusiones que nadie puede esperar". Debe temer que la comunidad internacional decida intervenir en Siria como ha hacer en Libia, y por si acaso amenaza de desequilibrar la frágil estabilidad de la zona.
Bashar no escucha a su pueblo pero lo reprime, en cambio si que ha escuchado las peticiones de otros países, principalmente occidentales, pidiéndole que abandone el cargo y deje que Siria haga una transición hacia la democracia.
Tengo mis dudas de que Siria o cualquier país árabe o musulmán sea capaz de convertirse en una democracia, tampoco estoy pensando en una democracia como las que tienen los países europeos, pero si alguna forma de democracia típica de país sin tradición democrática, creo que los países árabes son incompatibles con un sistema democrático.
"Siempre hubo amenazas contra Siria y nosotros - Bashar Al Asad y su camarilla - consideramos que la soberanía y la decisión nacional son mucho más importantes que cualquier decisión internacional", dice el sátrapa sirio. Es una lástima que Bashar y su padre y predecesor en el cargo no creyeran mucho en esta opinión cuando eran ellos los que se dedicaban a jugar en los asuntos internos de sus vecinos, especialmente el Líbano. Los sirios prefirieron salir a protestar contra Bashar antes que escuchar sus declaraciones televisadas. Los manifestantes rechazaron el discurso de Bashar Al Asad con cánticos y las fuerzas represoras del régimen respondieron disparando contra los manifestantes.

Rusia perdería 4.000 millones de dólares si sancionan Siria

Si la comunidad internacional decide imponer sanciones al régimen sirio Rusia podría perder 4.000 millones de dólares de un contrato de venta de armas rusas al régimen de Bashar Al Asad. Había un pedido de 3500 a 3700 millones de dólares que podría perderse si se aprueban las sanciones de Naciones Unidas. Siria supone el 10% de las exportaciones rusas de armamento. A esto hay que añadir que también Irán, otro fiel consumidor de productos armamentísticos rusos, también ha sido sancionado por las Naciones Unidas y eso le está costando a los rusos, principales vendedores, una buena morterada.
Un ejemplo, según el director del CAET Makienko es que "los 70 cazas MIG-29 que la corporación aeronáutica MiG debe suministrar a clientes extranjeros 24 corresponden a Siria". Según Makienko haciendo un ejercicio de cinismo, Siria "será sin duda la próxima víctima de las democracias occidentales y los satélites en la región que los apoyan". Será una putada para la industria armamentística rusa perder tantos buenos clientes ahora que caen los dictadores árabes, que estos sátrapas usen estas armas rusas por asesinar a su propio pueblo a los dirigentes de la industria armamentística rusa les importa un bledo. Rusia reconoce que las sanciones a Irán los supusieron entre 7000 y 8000 millones de dólares de pérdidas, es decir, el doble que en el caso sirio.

Orient Mitjà, la història interminable

Orient Mitjà, la història interminable

Israel i els conflictes interns dels altres

Conflictes inacabables

L'Orient Mitjà és una zona en permanent conflicte, no vull dir que no hi hagin guerres en altres llocs del Món, però si que és cert és que en aquesta zona sembla que el conflicte és una situació normal i la tranquil•litat una situació que cap generació que hagi habitat la zona ha conegut mai.

Creure que es tracta de conflictes interns és absurd, uns Estats es dediquen a potinejar en els assumptes interns d'altres, i malgrat el que algú pugui creure l'Estat que menys potineja els assumptes dels seus veïns és Israel encara que Israel aparegui en el centre de tots els conflictes.

Una solució que va convertir-se en problema

Arran que l'ONU aprovés la creació de dos Estats a l'Orient Mitjà, a l'antic protectorat britànic de Palestina van crear-se un Estat de Palestina pels àrabs i l'Estat d'Israel pels jueus. Els àrabs van refusar aquell Estat i els Estats àrabs van llançar-se sobre el petit Estat d'Israel convençuts que el destruirien però no va ser així.

Àrabs i jueus van enfrontar-se terriblement vàries vegades i els àrabs van ser derrotats. Els palestins que havien refusat l'oportunitat de tenir un Estat van convertir-se en l'excusa per mantenir un conflicte contra Israel, tots els Estats àrabs convertits en adalils de la causa palestina. Un fet que demostra que els palestins no són més que una excusa per mantenir viu el conflicte contra l'Estat d'Israel, una anomalia democràtica envoltada de règims autoritaris, és que aquests defensors dels palestins quan aquests s'han convertit en una nosa no han tingut cap escrúpol a l'hora d'esclafar-los i matar-los a milers.

Conflicte amb Síria

La situació siriana està molt embolicada, el règim de Bashar Al Asad està usant tots els mètodes que té al seu abast per esclafar la revolta del poble sirià que demana reformes. El pròxim mes de setembre els representants palestins volen demanar a les Nacions Unides el reconeixement de Palestina com Estat. El govern israelià tem que des de Síria intentin arribar a Palestina milers de palestins a través del Golan. Fa dos mesos van intentar fer una incursió que va acabar amb alguns morts. Però també es tem que Bashar intenti enviar les seves tropes a la zona del Golan amb el clar propòsit de provocar un enfrontament. Això seria un intent del règim de Bashar Al Asad d'intentar desviar l'atenció mediàtica del conflicte intern a una guerra amb Israel.

L'exèrcit israelià s'està entrenant aquests dies en tàctiques antiavalots davant la previsió que hagin d'enfrontar-se a les protestes dels palestins a Cisjordània i Jerusalem Est. S'estan preparant per emprar armes no letals, és a dir, que ho pensen tractar més com una qüestió d'ordre públic, i per tant una tasca que més aviat correspondria a la policia, que no com si fos una Intifada. Consideren que no caldrà enviar tancs ja que en aquests moments creuen que no hi ha a Cisjordània xarxes terroristes ni armes com durant la segona Intifada.

Es tem també que hi puguin haver problemes a Gaza i a la frontera del Líban. És a dir, mentre que Cisjordània consideren que les protestes es poden tractar com un problema d'ordre públic, a les fronteres amb el Líban, Síria i a Gaza si que temen els israelians que el pròxim setembre hi podrien haver enfrontaments armats. Gaza amb Hamàs, el Líban amb Hezbolà i Síria per un intent del règim sirià de desviar l'atenció de la repressió contra els seus ciutadans per una guerra contra Israel.

Tropes de reserva i unitats antiavalots israelianes han estat convocades a Judea i Samària (noms jueus de Cisjordània), i a les fronteres de Gaza, Síria i Líban davant el temor que diversos grups palestins intentin realitzar accions violentes mentre es discuteix a la seu de les Nacions Unides a Nova York el reconeixement de l'Estat palestí.

Barak, ministre de defensa israelià té l'esperança que els palestins optin per no actuar violentament. Realment en condicions normals hauria de ser contraproduent per la seva candidatura que iniciessin una campanya d'atacs terroristes contra Israel, però si fem una ullada als fets desenvolupats abans, durant i després de cada reunió en què Israel i els palestins havien de discutir sobre la pau entre ambdós països veiem que els palestins han sabotejat sempre aquestes discussions. Quan quasi tenien el seu Estat a les mans han decidit que era “més divertit” cometre atacs terroristes o llançar coets contra Israel. La responsabilitat no ha estat mai una qualitat dels dirigents palestins.

També haig de dir que el govern israelià hauria d'expressar una opinió comuna, no deu, mentre uns ministres mostren la seva preocupació per la possibilitat que el mes de setembre comenci un conflicte a les fronteres conflictives de Gaza, Cisjordània, Líban i Síria, d'altres minimitzen aquesta possibilitat.

Advertència als israelians que viatgin a la Gran Bretanya

Des de fa tres setmanes a la Gran Bretanya han anat iniciant-se diversos conflictes amb la crema de vehicles i edificis, i el saqueig de comerços. El ministeri d'exteriors israelià ha advertit als seus ciutadans que viatgin a la Gran Bretanya que evitin les zones en conflicte, i es mantinguin allunyats de les zones amb grans concentracions de joves, i recomana als israelians que segueixin les instruccions de la policia britànica.

Bashar i Gadafi usen armament pesat contra els seus pobles

Estem veient com l'armament que empren els dictadors sirià i libi contra els seus ciutadans revoltats és cada vegada més potent. He dit almenys un parell de vegades referint-me a Bashar, encara que és pot dir el mateix de Gadafi, que el dictador sirià està disposat a seguir governant encara que sigui al damunt de les calaveres dels seus conciutadans.

Bashar bombardeja Latakia

El poder brutal i repressiu de Bashar ha decidit atacar la ciutat portuària de Latakia, i ho ha fet també des del mar, i des de terra amb armament pesat. També van realitzar nombroses detencions entre la població civil de majoria sunnita. Les tropes de Bashar van atacar als assistents a l'enterrament d'una víctima dels atacs. Dilluns passat els atacs van causar 6 morts a Latakia i 18 a tot el país.

Amb la brutalitat dels atacs és estrany que s'estiguin produint tan poques víctimes, encara que des del començament de la revolta ja han mort més de 1700 persones a tot Síria.

Gadafi ataca els rebels amb míssils SCUD

Gadafi va atacar la ciutat petroliera i portuària de Brega amb un míssil SCUD per primera vegada des de que va iniciar-se la revolta a Líbia. Aquesta ciutat està en mans dels revoltats. Els SCUD són míssils de fabricació russa, van fer-se famosos pel seu ús per part de Saddam que va atacar Israel. Aquests míssils d'origen rus són una de les armes d'aquest tipus més estesa entre els règims totalitaris de l'Orient Mitjà. Els russos van fer un gran negoci venent aquests míssils a tots els sàtrapes àrabs, probablement sigui la segona arma preferida de qualsevol tirà o aspirant a tirà després del AK47. El míssil SCUD llançat per les tropes de Gadafi contra Brega va caure a prop de la ciutat però sense produir víctimes. L'OTAN creu que aquests míssils poden matar civils, no sé com hauran arribat a aquesta conclusió els experts de l'OTAN, però no canviaran capgirar el curs de la guerra ni que s'acabi abans. Saddam també va creure que amb els SCUD aconseguiria guanyar la guerra, anava errat. Gadafi no ha aprés de les lliçons de la història. Mentrestant els rebels segueixen acostant-se a Trípoli, capital de Líbia.

Hezbolà és el veritable problema del Líban

En aquestes dues notícies hi ha dos elements en comú: Hariri i Hezbolà. Hezbolà, o Partit de Déu, una organització terrorista xiïta libanesa que controla algunes zones del Líban sense que l'exèrcit libanès gosi enfrontar-se, i que a més és un dels partits principals del govern del Líban. Hezbolà rep l'ajut militar i financer de l'Iran i de Síria i és el braç executor d'aquests dos països al Líban. Un dels fets més rellevants és que com a braç executor de l'Iran i de Síria actua des del sud del Líban atacant el territori israelià i realitzant incursions. Això ha provocat que més d'una vegada el Tzáhal hagi atacat el sud del Líban. I el govern libanès hagi mostrat la seva perplexitat fingida i hipòcrita davant la comunitat internacional quan si de debò haguessin volgut evitar-ho ho haurien pogut fer anihilant a Hezbolà, però ara ja no poden, aquesta organització terrorista ha crescut tant que l'exèrcit libanès no té capacitat per enfrontar-se a Hezbolà a no ser que vulguin iniciar una guerra civil les conseqüències de la qual no ens podem ni arribar a imaginar. I es difícil que el govern libanès decideixi enviar l'exèrcit contra Hezbolà sent Hezbolà un dels partits que forma part del govern libanès.

Hariri demana confiscar armes il•legals a Hezbolà

Saad Hariri ha demanat que es confisqui a Hezbolà les armes il•legals i que els autors de l'assassinat del seu pare, l'exprimer ministre libanès Rafik Hariri, siguin entregats al Tribunal Especial del Líban. Rafik Hariri va ser assassinat amb un camió bomba per Hezbolà l'any 2005, el TEL va inculpar a quatre membres de la banda terrorista xiïta que encara estan lliures. Hezbolà es nega a entregar als quatre imputats per l'assassinat de Hariri i les armes i exigeix al govern libanès que trenqui el seu compromís amb el Tribunal Especial del Líban.

El TEL va donar 30 dies al govern libanès per posar en mans del Tribunal de l'Haia als quatre imputats, aquest termini va complir el dia 11 d'agost i no s'ha produït l'arrest encara.

Una investigació del TEL investiga els atemptats contra altres polítics libanesos i les vincula amb la de Hariri: L'assassinat de Georges Hui y les temptatives contra l'ex ministre de Defensa Elias Murr i el diputat Maruan.

Hi ha el temor que Hezbolà intenti desestabilitzar el país si els quatre assassins són detinguts, cosa a la que va comprometre's el govern libanès presidit per Nayib Mikati, considerat un home de palla d'Hezbolà, i que encara no ha fet cap intent de complir. El líder d'Hezbolà, el xeic Hasan Nasrallah va advertir que tallaria les mans a qualsevol que intentés detenir als autors de l'assassinat de Rafik Hariri. Suposo que Mikati no deu voler perdre les mans ni cap altra part del seu cos.

Com podem veure el poder d'Hezbolà és quasi absolut, controla el govern fet que permet que les seves accions terroristes quedin impunes i que Hezbolà pugui controlar parts importants del Líban des de les que pot cometre actes terroristes violant les fronteres amb Israel i provocant una virulenta resposta de l'exèrcit israelià.

Hezbolà introdueix armes que li entreguen Síria i l'Iran, que ja voldria tenir-les l'exèrcit libanès, i que enforteix cada dia més a Hezbolà enfront un Estat libanès que només fa de trista comparsa d'un grup terrorista islàmic com Hezbolà.

 

Oriente Medio, la historia interminable

Israel y los conflictos internos de los otros

Conflictos interminables

El Oriente Medio es una zona en permanente conflicto, no quiero decir que no haya guerras en otros lugares del Mundo, pero si que es cierto es que en esta zona parece que el conflicto es una situación normal y la tranquilidad una situación que ningún generación que haya habitado la zona ha conocido nunca.

Creer que se trata de conflictos internos es absurdo, unos Estados se dedican a jugar en los asuntos internos de otros, y pese a lo que alguien pueda creer el Estado que menos enredar los asuntos de sus vecinos es Israel aunque Israel aparezca en el centro de todos los conflictos.

Una solución que se convirtió en problema

A raíz de que la ONU aprobara la creación de dos Estados en Oriente Medio, en el antiguo protectorado británico de Palestina crearse un Estado de Palestina por los árabes y el Estado de Israel por los judíos. Los árabes rechazaron ese Estado y los Estados árabes se lanzaron sobre el pequeño Estado de Israel convencidos de que el destruirían pero no fue así.

Árabes y judíos se enfrentaron terriblemente varias veces y los árabes fueron derrotados. Los palestinos que habían rechazado la oportunidad de tener un Estado se convirtieron en la excusa para mantener un conflicto contra Israel, todos los Estados árabes convertidos en adalides de la causa palestina. Un hecho que demuestra que los palestinos no son más que una excusa para mantener vivo el conflicto contra el Estado de Israel, una anomalía democrática rodeada de regímenes autoritarios, es que estos defensores de los palestinos cuando estos se han convertido en un estorbo no han tenido ningún escrúpulo a la hora de aplastarlos y matarlos a miles.

Conflicto con Siria

La situación siria está muy envuelta, el régimen de Bashar Al Asad está usando todos los métodos que tiene a su alcance para aplastar la revuelta del pueblo sirio que pide reformas. El próximo mes de septiembre los representantes palestinos quieren pedir a las Naciones Unidas el reconocimiento de Palestina como Estado. El gobierno israelí teme que desde Siria intenten llegar a Palestina miles de palestinos a través del Golán. Hace dos meses intentaron hacer una incursión que acabó con algunos muertos. Pero también se teme que Bashar intente enviar sus tropas en la zona del Golán con el claro propósito de provocar un enfrentamiento. Esto sería un intento del régimen de Bashar Al Asad de intentar desviar la atención mediática del conflicto interno en una guerra con Israel.

El ejército israelí se está entrenando estos días en tácticas antidisturbios ante la previsión de que tengan que enfrentarse a las protestas de los palestinos en Cisjordania y Jerusalén Este. Se están preparando para emplear armas no letales, es decir, que lo piensan tratar más como una cuestión de orden público, y por tanto una tarea que más bien correspondería a la policía, que no como si fuera una Intifada. Consideran que no será necesario enviar tanques ya que en estos momentos creen que no hay en Cisjordania redes terroristas ni armas como durante la segunda Intifada.

Se teme también que pueda haber problemas en Gaza y la frontera del Líbano. Es decir, mientras que Cisjordania consideran que las protestas se pueden tratar como un problema de orden público, en las fronteras con el Líbano, Siria y en Gaza si que temen los israelíes que el próximo septiembre podrían haber enfrentamientos armados. Gaza con Hamás, el Líbano con Hezbolá y Siria por un intento del régimen sirio de desviar la atención de la represión contra sus ciudadanos por una guerra contra Israel.

Tropas de reserva y unidades antidisturbios israelíes han sido convocadas en Judea y Samaria (nombres judíos de Cisjordania), ya las fronteras de Gaza, Siria y Líbano ante el temor de que varios grupos palestinos intenten realizar acciones violentas mientras se discute en la sede de las Naciones Unidas en Nueva York el reconocimiento del Estado palestino.

Barak, ministro de defensa israelí tiene la esperanza de que los palestinos opten por no actuar violentamente. Realmente en condiciones normales debería ser contraproducente para su candidatura que iniciaran una campaña de ataques terroristas contra Israel, pero si echamos un vistazo a los hechos desarrollados antes, durante y después de cada reunión en la que Israel y los palestinos debían discutir sobre la paz entre ambos países vemos que los palestinos han saboteado siempre estas discusiones. Cuando casi tenían su Estado a las manos han decidido que era "más divertido" cometer ataques terroristas o lanzar cohetes contra Israel. La responsabilidad no ha sido nunca una calidad de los dirigentes palestinos.

También tengo que decir que el gobierno israelí debería expresar una opinión común, no debe, mientras unos ministros muestran su preocupación por la posibilidad de que el mes de septiembre comience un conflicto en las fronteras conflictivas de Gaza, Cisjordania, Líbano y Siria, otros minimizan esta posibilidad.

Advertencia a los israelíes que viajen a Gran Bretaña

Desde hace tres semanas en Gran Bretaña han ido iniciándose varios conflictos con la quema de vehículos y edificios, y el saqueo de comercios. El ministerio de exteriores israelí advirtió a sus ciudadanos que viajen a Gran Bretaña que eviten las zonas en conflicto, y se mantengan alejados de las zonas con grandes concentraciones de jóvenes, y recomienda a los israelíes que sigan las instrucciones de la policía británica.

Bashar y Gadafi usan armamento pesado contra sus pueblos

Estamos viendo como el armamento que utilizan los dictadores sirio y libio contra sus ciudadanos sublevados es cada vez más potente. He dicho al menos un par de veces refiriéndome a Bashar, aunque se puede decir lo mismo de Gadafi, que el dictador sirio está dispuesto a seguir gobernando aunque sea encima de las calaveras de sus conciudadanos.

Bashar bombardea Latakia

El poder brutal y represivo de Bashar ha decidido atacar la ciudad portuaria de Latakia, y lo ha hecho también desde el mar, y desde tierra con armamento pesado. También realizaron numerosas detenciones entre la población civil de mayoría suní. Las tropas de Bashar atacaron a los asistentes al entierro de una víctima de los ataques. El pasado lunes los ataques causaron 6 muertos en Latakia y 18 en todo el país.

Con la brutalidad de los ataques es de extrañar que se estén produciendo tan pocas víctimas, aunque desde el comienzo de la revuelta ya han muerto más de 1700 personas en todo Siria.

Gadafi ataca a los rebeldes con misiles SCUD

Gadafi atacó la ciudad petrolera y portuaria de Lidia con un misil SCUD por primera vez desde que se inició la revuelta en Libia. Esta ciudad está en manos de los sublevados. Los SCUD son misiles de fabricación rusa, se hicieron famosos por su uso por parte de Sadam que atacó Israel. Estos misiles de origen ruso son una de las armas de este tipo más extendida entre los regímenes totalitarios de Oriente Medio. Los rusos hicieron un gran negocio vendiendo estos misiles en todos los sátrapas árabes, probablemente sea la segunda arma preferida de cualquier tirano o aspirante a tirano tras el AK47. El misil SCUD lanzado por las tropas de Gadafi contra Lidia cayó cerca de la ciudad pero sin producir víctimas. La OTAN cree que estos misiles pueden matar civiles, no sé cómo habrán llegado a esta conclusión los expertos de la OTAN, pero no cambiarán cambiar el curso de la guerra ni que se acabe antes. Sadam también creyó que con los SCUD conseguiría ganar la guerra, estaba equivocado. Gadafi no ha aprendido de las lecciones de la historia. Mientras los rebeldes siguen acercándose a Trípoli, capital de Libia.

Hezbolá es el verdadero problema del Líbano

En estas dos noticias hay dos elementos en común: Hariri y Hezbolá. Hezbolá, o Partido de Dios, una organización terrorista chií libanesa que controla algunas zonas del Líbano sin que el ejército libanés se atreva enfrentarse, y que además es uno de los partidos principales del gobierno del Líbano. Hezbolá recibe la ayuda militar y financiero de Irán y de Siria y es el brazo ejecutor de estos dos países en el Líbano. Uno de los hechos más relevantes es que como brazo ejecutor de Irán y de Siria actúa desde el sur del Líbano atacando el territorio israelí y realizando incursiones. Esto ha provocado que más de una vez el Tzahal haya atacado el sur del Líbano. Y el gobierno libanés haya mostrado su perplejidad fingida e hipócrita ante la comunidad internacional cuando si de verdad hubieran querido evitarlo lo hubieran podido hacer aniquilando a Hezbolá, pero ahora ya no pueden, esta organización terrorista ha crecido tanto que el ejército libanés no tiene capacidad para enfrentarse a Hezbolá a no ser que quieran iniciar una guerra civil las consecuencias no podemos ni llegar a imaginar. Y es difícil que el gobierno libanés decida enviar el ejército contra Hezbolá siendo Hezbolá uno de los partidos que forma parte del gobierno libanés.

Hariri pide confiscar armas ilegales en Hezbolá

Saad Hariri ha pedido que se confisque a Hezbolá las armas ilegales y que los autores del asesinato de su padre, el ex primer ministro libanés Rafik Hariri, sean entregados al Tribunal Especial del Líbano. Rafik Hariri fue asesinado con un camión bomba para Hezbolá el año 2005, el TEL inculpó a cuatro miembros de la banda terrorista chií que todavía están libres. Hezbolá se niega a entregar a los cuatro imputados por el asesinato de Hariri y las armas y exige al gobierno libanés que rompa su compromiso con el Tribunal Especial del Líbano.

El TEL dio 30 días al gobierno libanés para poner en manos del Tribunal de La Haya a los cuatro imputados, este plazo cumplió el día 11 de agosto y no se ha producido el arresto todavía.

Una investigación del TEL investiga los atentados contra otros políticos libaneses y las vincula con la de Hariri: El asesinato de Georges Hoy y las tentativas contra el ex ministro de Defensa Elias Murr y el diputado Maruan.

Existe el temor de que Hezbolá intente desestabilizar el país si los cuatro asesinos son detenidos, a lo que se comprometió el gobierno libanés presidido por Nayib Mikati, considerado un hombre de paja de Hezbolá, y que aún no ha hecho ningún intento de cumplir . El líder de Hezbolá, el jeque Hasan Nasrallah advirtió que cortaría las manos a cualquiera que intentara detener a los autores del asesinato de Rafik Hariri. Supongo que Mikati no querrá perder las manos ni ninguna otra parte de su cuerpo.

Como podemos ver el poder de Hezbolá es casi absoluto, controla el gobierno que permite que sus acciones terroristas queden impunes y que Hezbolá pueda controlar partes importantes del Líbano desde las que puede cometer actos terroristas violando las fronteras con Israel y provocando una virulenta respuesta del ejército israelí.

Hezbolá introduce armas que le entregan Siria e Irán, que ya quisiera tenerlas el ejército libanés, y que fortalece cada día más a Hezbolá frente a un Estado libanés que sólo hace de triste comparsa de un grupo terrorista islámico como Hezbolá.

Accions dels islamistes egipcis

Accions dels islamistes egipcis

Ja no interessa

Les notícies sobre Líbia sembla que han perdut interès, de Líbia solen interessar més l‘histrionisme de l'estrafolari Gadafi que no quanta gent mata cada dia, en el cas de Síria com que tenen un dictador que no té cap característica que el faci destacar ens hem de centrar en el fet que les seves tropes del règim maten un grapat dels seus conciutadans més.

Grup armat ataca comissaria policia egípcia

Egipte va ser notícia pel derrocament de Mubarak i ara ho és perquè sembla que un dels països en altres temps més estable de la zona, malgrat la caiguda del dictador i que semblava que s'estava reorganitzant políticament, no aconsegueix tornar a la normalitat. Quan cau un dictador sol produir-se un buit de poder, fins que els nous governants no aconsegueix fer-se amb les regnes del país es produeix un cert caos, i això permet que alguns intentin aprofitar per fer mal. Dotze persones van ser detingudes per l'atac d'una comissaria de la policia a Al Arish, a la província del Sinaí. En aquest atac van produir-se quatre morts (tres ferits i un militar) i dinou ferits. La policia va respondre a l'atac amb armes automàtiques contra la comissaria, i els enfrontament van traslladar-se a la plaça Tahrir, en el centre de la ciutat, i al passeig marítim. Després uns individus emmascarats van atacar una planta de gas amb un llançagranades, causant desperfectes a un tub. Aquesta planta liqua gas per exportar a Israel però fa temps que roman tancada. Des de l'inici d'any les comissaries de policia i les plantes de gas del Sinaí han estat objecte d'atacs per part de grups armats.

Islamistes ataquen gasoducte

Un grup terrorista islàmic és el responsable de l'atac contra una terminal de la xarxa de gasoductes del Sinaí que subministra gas a Israel. Es tracta del tercer atac en el mes de juliol i cinquè des de la caiguda de Mubarak. Cinc persones van morir en un enfrontament entre la policia i els terroristes.

S'aixeca l'acampada de la Plaça Tahrir

El Moviment 6 d'abril ha anunciat que aixequen l'acampada de la plaça Tahrir per donar temps al nou govern a posar en marxa les reformes i perquè comença el ramadà encara que si algun altre grup decideix romandre a la plaça ho respecten. Això permetrà a la zona tornar a la normalitat. El principal motiu, diuen els portaveus del moviment és la celebració del ramadà: “El ramadà és un temps per resar, és el mes musulmà en què la gent es reuneix a les cases. Per això hem demanat (als nostres simpatitzants) que tornin a les seves llars”.

Els portaveus del moviment neguen que s'hagin decidit a aturar les protestes arran de la demostració que els Germans Musulmans i els salafistes van fer a la plaça Tahrir en què van demanar la implantació de la xaria i de la constitució d'Egipte com un Estat islàmic.

L'islamisme està intentant aprofitar les revoltes per implantar règims basats en la interpretació estricta de l'Alcorà i la xaria. Una deriva islamista de tots aquests països ens hauria de preocupar, si aconsegueixen el poder els islamistes no només serà un canvi per a pitjor pels ciutadans d'aquests països, i no és que un dictador sigui el més desitjable, però aquests països corren el risc de substituir aquests dictadors com Mubarak, en el cas egipci, per clergues islàmics que poden governar amb una mà tan dura i despietada que aconsegueixin que els egipcis s'enyorin de Mubarak. Però a Occident també ens hem de preocupar, l'islamisme aspira estendre's, islamitzar-ho tot, fer la guerra santa (jihad) contra els infidels, és a dir, nosaltres, i perdoneu-me, no em fa cap gràcia que m'imposin a qui i en quina direcció haig de resar, Si algun dia decideixo convertir-me a alguna religió ja us puc dir que no serà l'Islam, encara menys l'Islam que representen els Germans Musulmans o els salafistes.

Acciones de los islamistas egipcios

Ya no interesa

Las noticias sobre Libia parecen haber perdido interés, de Libia suelen interesar más el histrionismo del estrafalario Gadafi no cuánta gente mata cada día, en el caso de Siria como que tienen un dictador que no tiene ninguna característica que lo haga destacar nos tenemos que centrar en el hecho de que sus tropas del régimen matan un puñado de sus conciudadanos más.

Grupo armado ataca comisaría policía egipcia

Egipto fue noticia por derribo de Mubarak y ahora lo es porque parece que uno de los países en otros tiempos más estable de la zona, pese a la caída del dictador y que parecía que se estaba reorganizando políticamente, no logra volver a la normalidad. Cuando cae un dictador suele producirse un vacío de poder, hasta que los nuevos gobernantes no consigue hacerse con las riendas del país se produce un cierto caos, lo que permite que algunos intenten aprovechar para hacer daño. Doce personas fueron detenidas por el ataque de una comisaría de la policía en el Arish, en la provincia del Sinaí. En este ataque se produjeron cuatro muertos (tres heridos y un militar) y diecinueve heridos. La policía respondió al ataque con armas automáticas contra la comisaría, y los enfrentamiento se trasladaron a la plaza Tahrir, en el centro de la ciudad, y el paseo marítimo. Después unos individuos enmascarados atacaron una planta de gas con un lanzagranadas, causando desperfectos en un tubo. Esta planta licua gas para exportar a Israel pero hace tiempo que permanece cerrada. Desde el inicio de año las comisarías de policía y las plantas de gas del Sinaí han sido objeto de ataques por parte de grupos armados.

Islamistas atacan gasoducto

Un grupo terrorista islámico es el responsable del ataque contra una terminal de la red de gasoductos del Sinaí que suministra gas a Israel. Se trata del tercer ataque en el mes de julio y quinto desde la caída de Mubarak. Cinco personas murieron en un enfrentamiento entre la policía y los terroristas.

Se levanta la acampada de la Plaza Tahrir

El Movimiento 6 de abril anunció que levantan la acampada de la plaza Tahrir para dar tiempo al nuevo gobierno a poner en marcha las reformas y porque empieza el Ramadán aunque si algún otro grupo decide permanecer en la plaza lo respetan. Esto permitirá a la zona volvió a la normalidad. El principal motivo, dicen los portavoces del movimiento es la celebración del Ramadán: "El ramadán es un tiempo para rezar, es el mes musulmán en el que la gente se reúne en las casas. Por eso hemos pedido (a los simpatizantes) que vuelvan a sus hogares ".

Los portavoces del movimiento niegan que se hayan decidido a detener las protestas a raíz de la demostración de que los Hermanos Musulmanes y los salafistas hicieron en la plaza Tahrir en que pidieron la implantación de la sharia y de la constitución de Egipto como un Estado islámico.

El islamismo está intentando aprovechar las revueltas para implantar regímenes basados en la interpretación estricta del Corán y la sharia. Una deriva islamista de todos estos países debería preocuparnos, si consiguen el poder los islamistas no sólo será un cambio para peor por los ciudadanos de estos países, y no es que un dictador sea el más deseable, pero estos países corren el riesgo de sustituir estos dictadores como Mubarak, en el caso egipcio, por clérigos islámicos que pueden gobernar con una mano tan dura y despiadada que consigan que los egipcios sientan nostalgia de esos de Mubarak. Pero en Occidente también tenemos que preocuparnos, el islamismo aspira extenderse, islamizar todo, hacer la guerra santa (yihad) contra los infieles, es decir, nosotros, y perdonadme, no me hace ninguna gracia que me impongan a quién y en qué dirección debo rezar, si algún día decido convertirme a alguna religión ya os puedo decir que no será el Islam, aunque menos del Islam que representan los Hermanos Musulmanes o los salafistas.

Hezbolà i Síria

Hezbolà i Síria

Hezbolà trasllada armes des de Síria al Líban

El grup terrorista xiïta libanès Hezbolà està traslladant armes des del seus dipòsits a Síria fins el Líban. L'armament s'està distribuint entre tots els seus membres i no emmagatzemant-les en dipòsits al Líban. Aquest trasllat es degut a la situació de revolta que hi ha a Síria per evitar que aquestes armes caiguin en mans dels revoltats. Segons una veu oficial “el trasllat té com a objectiu impedir que aquestes armes caiguin a les mans dels que s'oposen a la relació especial que existeix entre Damasc i Hezbolà”.

Hezbolà ajuda al règim sirià a reprimir la revolta

Des que van començar les revoltes a Síria contra el règim de Bashar el Asad s'han produït més d'un miler de víctimes i més de 10000 detencions. Al règim no li tremola la mà a l'hora de reprimir la seva pròpia població. Hezbolà col·labora amb el règim sirià per sufocar la revolta civil. El diputat libanès Mouin al-Merhebi va denunciar que l'exèrcit libanès i Hezbolà creuen il·legalment la frontera sírio-libanesa en un i l'altre sentit sense que ningú s'ho impedeixi i mostra el temor que les forces seguretat sirianes no aprofitin per segrestar refugiats libanesos que fugen de la repressió del règim sirià.

També es denuncia que l'Iran ha enviat assessors per ajudar al règim sirià a reprimir les revoltes, la força Quds. Iran també ha subministrat armes, equipament per a dispersar manifestacions i dispositius sofisticats de vigilància per rastrejar i detectar als membres de l'oposició siriana a través de les seves contes de Facebook i Twitter.

Més de mil morts

Més d'un miler de persones han mort des que va començar la revolta siriana com a conseqüència de la repressió sense contemplacions del règim sirià. L'ONDHS diu que està documentat que quasi 1118 màrtirs han mort fins ara, a més dels ferits, que poden quadruplicar la xifra de morts”. És a dir, un miler de morts, uns 4000 ferits i 10000 detinguts. Denuncien també que el règim impedeix que els ferits rebin tractament als hospitals i que les forces de seguretat sirianes han detingut a moltes persones ferides. El règim ha atacat amb artilleria la ciutat de Talbisa on també hi ha franctiradors que disparen contra la gent. Segons la xarxa Sham la policia secreta va cremar vàries tendes a Horan i va arrestar a desenes de manifestants.

Hezbolá y Siria

Hezbolá traslada armas desde Siria al Líbano

El grupo terrorista chií libanés Hezbolá está trasladando armas desde sus depósitos a Siria hasta el Líbano. El armamento está distribuyendo entre todos sus miembros y no almacenándolas en depósitos en el Líbano. Este traslado se debe a la situación de revuelta que hay en Siria para evitar que estas armas caigan en manos de los sublevados. Según una voz oficial "el traslado tiene como objetivo impedir que estas armas caigan en manos de los que se oponen a la relación especial que existe entre Damasco y Hezbolá".

Hezbolá ayuda al régimen sirio a reprimir la revuelta

Desde que comenzaron las revueltas en Siria contra el régimen de Bashar el Asad se han producido más de un millar de víctimas y más de 10.000 detenciones. Al régimen no le tiembla la mano a la hora de reprimir su propia población. Hezbolá colabora con el régimen sirio para sofocar la revuelta civil. El diputado libanés Mouin al-Merhebi denunció que el ejército libanés y Hezbolá creen ilegalmente la frontera sirio-libanesa en uno y otro sentido sin que nadie se lo impida y muestra el temor de que las fuerzas seguridad sirias no aprovechen para secuestrar refugiados libaneses que huyen de la represión del régimen sirio. También se denuncia que Irán ha enviado asesores para ayudar al régimen sirio a reprimir las revueltas, la fuerza Quds. Irán también ha suministrado armas, equipamiento para dispersar manifestaciones y dispositivos sofisticados de vigilancia para rastrear y detectar a los miembros de la oposición siria a través de sus cuentos de Facebook y Twitter.

Más de mil muertos

Más de un millar de personas han muerto desde que comenzó la revuelta siria como consecuencia de la represión sin contemplaciones del régimen sirio. El ONDH dice que está documentado que casi 1.118 mártires han muerto hasta ahora, además de los heridos, que pueden cuadruplicar la cifra de muertos ". Es decir, un millar de muertos, unos 4.000 heridos y 10.000 detenidos. Denuncian también que el régimen impide que los heridos reciban tratamiento en los hospitales y que las fuerzas de seguridad sirias han detenido a muchas personas heridas. El régimen ha atacado con artillería la ciudad de Talbisa donde también hay francotiradores que disparan contra la gente. Según la red Sham la policía secreta quemó varias tiendas en Horan y arrestó a decenas de manifestantes.

La reprensió del règim sirià ja ha causat més de 800 morts civils

La reprensió del règim sirià ja ha causat més de 800 morts civils

La situació política i social de Síria no és aliena a la de tot l'Orient Mitjà i al règim sirià no li tremola el pols a l'hora de reprimir els revoltats que s'estenen per tot el país. S'ha trobat una fossa comuna amb uns 34 cadàvers a prop de la ciutat siriana de Deraa. L'Organització Nacional pels Drets Humans a Síria ha publicat el nom d'aquestes 34 persones assassinades pel règim i no descarta que puguin trobar-se més cadàvers a les granges de blat de moro i boscos propers. Les famílies dels assassinats encara no han pogut recuperar els cossos dels seus familiars perquè la policia els impedeix accedir a la zona i degut a la presència de franctiradors a la zona. L'ONDH responsabilitza al règim dels Asad dels “crims contra els ciutadans i va demanar a la comunitat internacional que pressioni al règim sirià”. Des de l'inici de la revolta contra el règim sirià el mes de març passat han mort més de 766 civils i 125 policies i militars. El ministeri sirià de l'Interior ha negat l'existència de la fossa en una nota oficial dient “que les informacions sobre la fossa comuna són falses i es produeixen enmig d'una campanya d'incitació”. Rar hauria estat que haguessin reconegut els fets. L'ONDH ha denunciat que el règim ha tancat la zona i ha prohibit l'entrega de les restes als familiars. És a dir, públicament el règim nega els fets però no permet als familiars entrar a la zona i prohibeix que s'entreguin les restes als familiars.

La reprensión del régimen sirio ya ha causado más de 800 muertos civiles

La situación política y social de Siria no es ajena a la de todo el Oriente Medio y al régimen sirio no le tiembla el pulso a la hora de reprimir a los sublevados que se extienden por todo el país. Se ha encontrado una fosa común con unos 34 cadáveres cerca de la ciudad siria de Dera. La Organización Nacional por los Derechos Humanos en Siria ha publicado el nombre de estas 34 personas asesinadas por el régimen y no descarta que puedan encontrarse más cadáveres en las granjas de maíz y bosques cercanos. Las familias de los asesinados aún no han podido recuperar los cuerpos de sus familiares para que la policía les impide acceder a la zona y debido a la presencia de francotiradores en la zona. El ONDH responsabiliza al régimen de los Asad los "crímenes contra los ciudadanos y pidió a la comunidad internacional que presione al régimen sirio". Desde el inicio de la revuelta contra el régimen sirio el pasado mes de marzo han muerto más de 766 civiles y 125 policías y militares. El ministerio sirio del Interior ha negado la existencia de la fosa en una nota oficial diciendo "que las informaciones sobre la fosa común son falsas y se producen en medio de una campaña de incitación". Raro hubiera sido que hubieran reconocido los hechos. El ONDH ha denunciado que el régimen ha cerrado la zona y ha prohibido la entrega de los restos a los familiares. Es decir, públicamente el régimen niega los hechos pero no permite a los familiares entrar en la zona y prohíbe que se entreguen los restos a los familiares.

Les revoltes a Síria i Líbia

Les revoltes a Síria i Líbia

Els règims despòtics d’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica trontollen davant de les masses que protesten aïradament. Han caigut dos dels règims que semblaven més ferms, Egipte i Tunísia. Un altre règim que semblava inamovible, Síria, comença a reprimir les protestes d’una manera cada vegada més sagnant. El règim de Bahrein reprimeix les protestes amb l’ajut de l’exèrcit d’Aràbia Saudita, al Iemen també s’estan produint matances.

El règim libi començar a recular

A Líbia hi ha, diguem-ho clarament, una guerra civil que enfronta el règim de l’estrambòtic general Gadafi amb els revoltats. Sembla que Gadafi comença a sentir l’actuació de la coalició internacional que actua bombardejant des de l’aire. Han hagut de reconèixer que han estat derrotats a Ajdabiya. El règim, tot i reconèixer la derrota, ha denunciat que els bombardejos de l’aviació francesa “i las forces aliades dels croats” han comés “una horrible matança” a Ardabiya i els seus voltants. Segons les fonts militars líbies els bombardejos han causat centenars de morts entre els que hi ha moltes dones i nens. El llenguatge mai és innocent quan es tracta de propaganda bèl·lica, les fonts militars líbies es refereixen a “croats” per referir-se a les tropes de la coalició, això no és innocent ni gratuït, el règim espera que usant aquests termes medievals rebre recolzament dels seus veïns, però els seus veïns prou feina tenen per arreglar els seus problemes interns, és a dir, reprimir als seus pobles. Aquests tirans invoquen la guerra santa contra els infidels per mantenir-se en el poder, i en aquest cas és cert que hi ha una intervenció forana sota el paraigües de l’ONU encapçalada pels països occidentals, però el problema de Gadafi no són els avions de la coalició, són els seus compatriotes que estan farts d’ell i del règim que representa, i el problema de Líbia no és ni que la bombardegin els caces occidentals ni que el poble libi hagi dit prou a Gadafi, el veritable problema de Líbia és el dictador Gadafi. Ell ja pot anar fent crides a lluitar contra els croats, el seu poble ja no se l’escolta. Els bombardejos sobre Ajdabiya han causat la destrucció de les forces de Gadafi a la zona, les imatges satel·litari mostren els vehicles de les tropes de Gadafi destruïts i els cadàvers de molts partidaris del tirà. Els supervivents han fugit de la ciutat en direcció a Dega.

La Internacional tirana unida

Només faltava Hugo Chávez embolicant la troca en aquest assumpte. El cabdill veneçolà ha dit que va parlar amb el dictador siri Bashar al Assad, al que va qualificar d’”humanista”, socialista i persona que “no és cap extremista”, un “home amb una gran sensibilitat humana”. Collons!!!. Doncs Bashar està dissimulant molt bé el seu “humanisme” aquests dies – ell i el seu pare van oblidar el seu “humanisme” des de que van començar a governar Síria – o tenen una idea una mica peculiar sobre l’”humanisme”. El règim de l’humanista Bashar està reprimint les protestes amb tota la contundència que els és possible. Chávez acusa als revoltats libis d’estar armats i finançats des de l’estranger i infiltrats de terroristes i assassins. Chávez afirma que “no són conflictes socials, no; armats, com a Líbia, l'oposició a Líbia no és que camina desarmada,, són grups violents infiltrats per grups terroristes. Van prendre quarters, van assassinar soldats; oficial que agafaven l’afusellaven; soldats els van matar en massa, poble innocent" i “van traure i van portar metralladores, avions de combat, tancs de guerra, canons de llarg abast”. És a dir, que segons Chávez el règim libi no està reprimint al seu poble, segurament el poble libi encara estima al líder suprem, només que no ho saben, Gadafi també deu ser un “home humanitari” com Bashar. Chávez sembla que prefereix l’amistat de personatges tan sinistres com Ahmadineyad, Bashar o Gadafi abans que tenir una bona relació amb les democràcies. Ha signat tractats de cooperació amb els sàtrapes d’Orient Mitjà i el seu llenguatge caducat de cabdill salvapàtries llatinoamericà dels anys 70 es barreja amb el discurs antisemita i antiimperialista dels règims islamistes d’Iran i altes autocràcies de la zona com Síria i Líbia.

Iran i Hezbolà recolzen Síria

El règim libi va contractar mercenaris per reprimir el seu poble, Bahrein rep l’ajut de l’exèrcit saudita per reprimir el seu, Síria rep l’ajut d’Iran i del grup terrorista xita libanès Hezbolà per reprimir la revolta del poble siri. Suposo que Hezbolà deu estar ajudant a un dels seus principals protectors i subministradors d’armes. Segons han denunciat activistes siris contraris a Bashar que alguns oficials de les forces de seguretat que reprimeixen els manifestants parlaven farsi (també dita persa, la llengua de l’Iran), no àrab, això voldria dir que entre les forces repressores hi ha iranians. Segons aquestes fons és evident que el règim iranià ajuda al règim siri perquè “Síria és una adquisició d'Iran, i és clar que Iran està preocupat de perdre allà [a Síria] les seves inversions” i "per tant, Iran ha mostrat major implicació [a Síria] que en altres països àrabs".

La reprensió síria

El règim siri empra qualsevol mètode per reprimir les revoltes i ho fa sense que li tremoli el pols. Els manifestants reclamaven al règim de Bashar “llibertat i la fi de la corrupció” i van demanar que els Estats Units, França i les organitzacions internacionals de drets humans condemnin la violència del règim siri contra la població civil, mentrestant el règim ignora les reivindicacions i intenta dispersar els manifestants emprant gas lacrimògen, però els opositors al règim denuncien que van disparar-se ràfegues de metralladora contra els manifestants mentre l’aviació siriana els sobrevolava. El règim ha tractat de justificar les morts de divendres passat com l’obra d’uns provocadors disfressats d’agents de seguretat siris. Fa unes setmanes Bashar al Assad havia dit que “Síria no es veuria afectada pels disturbis que sacsegen al món àrab perquè les polítiques del règim estan en total sintonia amb el sentiment popular”. És evident que com endeví Bashar té poc futur i els seu futur com a dictador podria ser molt curt. El gran avantatge dels dictadors sobre els endevins és que si la caguen (els dictadors) no queda ningú per recordar-los que l’han cagat. I el règim de Bashar sembla que està disposat a mantenir-se en el poder costi el que costi, si cal usarà la força extrema per reprimir les revoltes.

Las revueltas en Siria y Libia

Los regímenes despóticos de Oriente Medio y el norte de África se tambalean ante las masas que protestan airadamente. Han caído dos de los regímenes que parecían más firmes, Egipto y Túnez. Otro régimen que parecía inamovible, Siria, comienza a reprimir las protestas de una manera cada vez más sangrienta. El régimen de Bahrein reprime las protestas con la ayuda del ejército de Arabia Saudí, el Yemen también se están produciendo matanzas.

El régimen libio empezó a retroceder

En Libia hay, digámoslo claramente, una guerra civil que enfrenta el régimen del estrambótico general Gadafi con los sublevados. Parece que Gadafi comienza a sentir la actuación de la coalición internacional que actúa bombardeando desde el aire. Han tenido que reconocer que han sido derrotados en Ajdabiya. El régimen, a pesar de reconocer la derrota, ha denunciado que los bombardeos de la aviación francesa "y las fuerzas aliadas de los cruzados" han cometido "una horrible matanza" en Ardabiya y sus alrededores. Según las fuentes militares libias los bombardeos han causado cientos de muertos entre los que hay muchas mujeres y niños. El lenguaje nunca es inocente cuando se trata de propaganda bélica, las fuentes militares libias se refieren a "cruzados" para referirse a las tropas de la coalición, esto no es inocente ni gratuito, el régimen espera que usando estos términos medievales recibir apoyo de sus vecinos, pero sus vecinos apenas tienen para arreglar sus problemas internos, es decir, reprimir a sus pueblos. Estos tiranos invocan la guerra santa contra los infieles para mantenerse en el poder, y en este caso es cierto que hay una intervención foránea bajo el paraguas de la ONU encabezada por los países occidentales, pero el problema de Gadafi no son los aviones de la coalición, son sus compatriotas que están hartos de él y del régimen que representa, y el problema de Libia no es ni que la reciba los cazas occidentales ni que el pueblo libio haya dicho basta a Gadafi, el verdadero problema de Libia es el dictador Gadafi. Él ya puede ir haciendo llamamientos a luchar contra los cruzados, su pueblo ya no se le escucha. Los bombardeos sobre Ajdabiya han causado la destrucción de las fuerzas de Gadafi en la zona, las imágenes satelital muestran los vehículos de las tropas de Gadafi destruidos y los cadáveres de muchos partidarios del tirano. Los supervivientes han huido de la ciudad en dirección a Deba.

La Internacional tirana unida

Sólo faltaba Hugo Chávez mareando la perdiz en este asunto. El caudillo venezolano dijo que habló con el dictador sirio Bashar al Assad, al que calificó de "humanista", socialista y persona que "no es ningún extremista", un "hombre con una gran sensibilidad humana". ¡Joder!. Pues Bashar está disimulando muy bien su "humanismo" estos días - él y su padre olvidaron su "humanismo" desde que empezaron a gobernar Siria - o tienen una idea un tanto peculiar sobre el "humanismo". El régimen del humanista Bashar está reprimiendo las protestas con toda la contundencia que les es posible. Chávez acusa a los sublevados libios de estar armados y financiados desde el extranjero y infiltrados de terroristas y asesinos. Chávez afirma que "no son conflictos sociales, no; armados, como Libia, la oposición en Libia no es que anda desarmada, son grupos violentos infiltrados por grupos terroristas. Tomaron cuarteles, asesinaron soldados; oficial que cogían lo fusilaban; soldados los mataron en masa, pueblo inocente" y "sacaron y llevaron ametralladoras, aviones de combate, tanques de guerra, cañones de largo alcance". Es decir, que según Chávez el régimen libio no está reprimiendo a su pueblo, seguramente el pueblo libio aún ama al líder supremo, sólo que no lo saben, Gadafi también debe ser un "hombre humanitario" como Bashar. Chávez parece que prefiere la amistad de personajes tan siniestros como Ahmadineyad, Bashar o Gadafi antes que tener una buena relación con las democracias. Ha firmado tratados de cooperación con los sátrapas de Oriente Medio y su lenguaje caducado de caudillo salvapatrias latinoamericano de los años 70 se mezcla con el discurso antisemita y anti-imperialista de los regímenes islamistas de Irán y altas autocracias de la zona como Siria y Libia.

Irán y Hezbolá apoyan Siria

El régimen libio contrató mercenarios para reprimir a su pueblo, Bahrein recibe la ayuda del ejército saudí para reprimir su, Siria recibe la ayuda de Irán y del grupo terrorista Chita libanés Hezbolá para reprimir la revuelta del pueblo sirio. Supongo que Hezbolá debe estar ayudando a uno de sus principales protectores y suministradores de armas. Según han denunciado activistas sirios contrarios a Bashar que algunos oficiales de las fuerzas de seguridad que reprimen a los manifestantes hablaban farsi (también llamada persa, la lengua de Irán), no árabe, eso querría decir que entre las fuerzas represoras hay iraníes. Según estas fuentes es evidente que el régimen iraní ayuda al régimen sirio para que "Siria es una adquisición de Irán, y está claro que Irán está preocupado de perder allí [en Siria] sus inversiones" y "por tanto, Irán ha mostrado mayor implicación [en Siria] que en otros países árabes".

La represión siria

El régimen sirio emplea cualquier método para reprimir las revueltas y lo hace sin que le tiemble el pulso. Los manifestantes reclamaban al régimen de Bashar "libertad y el fin de la corrupción" y pidieron que los Estados Unidos, Francia y las organizaciones internacionales de derechos humanos condenen la violencia del régimen sirio contra la población civil, mientras el régimen ignora las reivindicaciones y intenta dispersar a los manifestantes utilizando gas lacrimógeno, pero los opositores al régimen denuncian que dispararse ráfagas de ametralladora contra los manifestantes mientras la aviación siria los sobrevolaba. El régimen ha tratado de justificar las muertes del viernes pasado como la obra de unos provocadores disfrazados de agentes de seguridad sirios. Hace unas semanas Bashar al Assad había dicho que "Siria no se vería afectada por los disturbios que sacuden al mundo árabe para que las políticas del régimen están en total sintonía con el sentimiento popular". Es evidente que como adivino Bashar tiene poco futuro y su futuro como dictador podría ser muy corto. La gran ventaja de los dictadores sobre los adivinos es que si la cagan (los dictadores) no queda nadie para recordarles que la han cagado. Y el régimen de Bashar parece que está dispuesto a mantenerse en el poder a toda costa, si es necesario usará la fuerza extrema para reprimir las revueltas.

Egipte en flames

Egipte en flames

Revoltes al nord d'Àfrica i Orient Mitjà

Primer va ser Tunísia, la gent va aixecar-se contra el règim dictatorial del país i després de greus incidents i morts el dictador va veure's obligat a fer les maletes i a tocar el dos, això si, les maletes no anaven buides, com altres dictadors es va garantir un bon coixí a càrrec de l'erari públic. Ja és habitual que els dictadors es garanteixin a ells mateixos una bona picossada. Tunísia és un país petit, i res podia fer pensar que el foc s'escampés més enllà dels seus límits o que algú encengués altres fogueres. Iemen o Jordània també van tenir el seu rampell “revolucionari”. El rei de Jordània va cessar el govern, una manera de parar el cop, no fos que li toqués el rebre a ell també.

A Síria va produir-se una crida per manifestar-se a Damasc “contra la monocràcia, la corrupció i la tirania” des de Facebook que va poder ser vista pels sirians malgrat els intents del règim d'impedir-ho. Ara poden haver evitat la revolta però potser la propera vegada no podran.

El foc va arribar a Gaza, un territori controlat amb mà fèrria pel grup terrorista Hamàs i on aquest grup va organitzar els actes de protesta. Puc entendre el cas de Tunísia, del Iemen i de Jordània, la revolta es fa contra els governants, però en el cas de Gaza és de mal gust que Hamàs que es qui governa aquest territori organitzi protestes sent ells el poder absolut en aquell territori. Ja sé que és divertit tirar pedres però fer-ho per simpatia amb la situació que es viu en altres països en què la gent demana el cap dels seus governants i que a Gaza siguin els governants del territori, governants autoritaris i terroristes és una manca de respecte pel que va succeir a Tunísia i pel que està succeint a Egipte.

Mubarak aferrat al poder

Els egipcis han decidit fer fora Hosni Mubarak, que ocupa el càrrec de dictador des de fa 30 anys, i ara en té 80. Egipte té uns 80 milions d'habitants. És un país fonamental per mantenir la pau a l'Orient Mitjà. Mubarak intenta aferrar-se al poder fins que se celebrin les eleccions – agost o setembre de 2011 – i segons ell guiar tot el procés, justament el que no vol l'oposició. Aquests dies hem vist a les imatges dels informatius els greus aldarulls que hi ha a El Caire on partidaris o detractors de Mubarak s'enfronten sense cap mirament. A Mubarak se li està demanant que abandoni el poder i surti d'Egipte però ell s'entossudeix a mantenir-se en el poder.

L'epicentre de les protestes és la plaça Tahrir de El Caire. El més sorprenent és l'actitud de l'exèrcit que intenta mantenir certa neutralitat i protegir els manifestants antiMubarak dels partidaris del dictador.

Pressions internacionals i reaccions del règim

Les pressions que rep Mubarak per des dels Estats Units no han estat ben rebudes per algun dirigent egipci proper a Mubarak que ho considera una ingerència, Ahmet Sakif li ha respost al govern nord-americà que "és inacceptable que un país amb 200 anys de vida -- Estats Units -- vulgui alliçonar als hereus de 7000 anys d'història". Té raó en part, els Estats Units no són precisament el millor exemple ja que és un país jove però els 7000 anys d'història d'Egipte no poden ser cap justificació per mantenir-se al poder indefinidament com està fent Mubarak. Menys raó té aquest representant egipci quan afirma que "qui va provocar els incidents a la plaça Tahrir han estat els que s'han revoltat contra el govern Mubarak". Dels incidents en tenen la culpa tots, però el principal responsable de tot és Hosni Mubarak per voler seguir en el poder quan se li està exigint que plegui. A Mubarak la cadena de televisió nord-americana ABC l'ha entrevistat i ha dit que ara no pot plegar perquè això el que faria seria portar el caos a Egipte. Aquest home no deu veure la televisió perquè si el que nosaltres veiem no és el caos m'agradaria saber que és.

La situació complicada dels mitjans informatius i els ciutadans estrangers

Clar, que les tasques informatives es troben en serioses dificultats per l'acció de grups que persegueixen als periodistes com els ha passat als reporters del programa “30 minuts” de TV3 que van ser retinguts i als quals se'ls ha dificultat la feina, per no dir que se'ls ha impossibilitat. El veterà reporter de La Vanguardia Tomàs Alcoberro va ser agredit. L'empresa de telefonia Vodafone va ser obligada a enviar SMS proMubarak.

Hi ha una caça de l'estranger al crit d'”espies” i “traïdors” per part de grups organitzats pel règims que des de fa dies “denuncia” que els manifestants són agents estrangers enviats per sembrar el caos i dominar Egipte. El diari Al Akhbar informava que la policia havia detingut desenes d'agents israelians. Crec que aquest mateix diari va ser el que va publicar aquella notícia del tauró que va atacar una dona alemanya al Mar Roig i que va dir que el tauró l'havia enviat el Mossad. Els periodistes cada vegada s'atreveixen menys a sortir al carrer i quan graven imatges ho fan amb el risc de ser linxats, inclús si ho fan des de l'habitació de l'hotel.

Mubarak és un home savi segons Berlusconi

Poc encertat ha estat Berlusconi quan ha afirmat que "espero que a Egipte hi hagi una transició cap a un sistema més democràtic sense ruptura amb el president Mubarak, que a Occident està considerat com l'home més savi i un punt de referència". Sembla que "l'home més savi" segons Berlusconi no acaba d'adonar-se que el seu temps com a "punt de referència" s'ha acabat i no escolta com el seu poble li crida des de la plaça Tahrir.

Iran intenta embolicar la troca

L'aiatolah Ali Khamenei intenta treure'n profit: "El que estem veient avui a Egipte és la resposta adequada a la gran traïció que el traïdorenc dictador del país va cometre contra el seu poble". I això ho diu el guia de la revolució islàmica iraniana, un país, l'Iran, que com tots sabem és una democràcia on es respecten els drets humans fil per randa. Això és evident que era un sarcasme, com ho és que Ali Khamenei acusi Mubarak de dictador, que ho és, com si el règim clerical que governa l'Iran fos un règim democràtic. Ho haurem de recordar la repressió contra l'oposició després de les eleccions que van celebrar-se a Iran?. Sembla que el règim iranià intenta pescar enmig de les aigües térboles d'Egipte fent crides a islamitzar aquest país, és a dir, a convertir Egipte en una República islàmica.

El règim iranià hauria d'anar amb peus de plom i no engrescar aixecaments en altres països perquè podrien acabar tenint-ne una dins de l'Iran. Un filòsof iranià, Ramin Jahanbegloo -- detingut l'any 2006 durant 4 mesos acusat de conspiració contra el règim islàmic -- ha advertit que les revoltes de Tunísia i Egipte podrien estrendre's a altres països de la zona, incloent l'Iran, encara que no creu que Ahmadineyad marxés.

Des del règim iranià s'acusa a Mubarak de ser un lacai del règim sionista. Aprofiten la més mínima oportunitat per anar atiant focs sense adonar-se que els focs a vegades es descontrolen i sense pensar que les revoltes que van començar a Tunísia, van continuar a Egipte, Iemen, a Jordània van impulsar al rei a cessar el govern, i algun altre país de la zona tem que comenci la revolta, també els acabi cremant a ells.

Mubarak

Aquesta tarda ha corregut el rumor que Mubarak havia entrat en raó i havia decidit plegar però poc després un comunicat negava aquest rumor. En aquest moment Mubarak continua tocant la lira mentre crema El Caire. No ho llegeixin en el sentit literal dels termes, només és una figura literària.

No ens podem prendre a broma el que està succeint al nord d'Àfrica i Orient Mitjà. Que s'aixequin els ciutadans d'aquests països contra els règims dictatorials que governen en tots aquests països és fàcil d'entendre, molts pobles han enderrocat els seus tirans però darrera de totes aquestes revoltes no se sap qui hi ha, això és un motiu que ens ha de preocupar, i també que aquestes revoltes presumptament populars s'estenguin per tot el nord d'Àfrica i Orient Mitjà. Un altre risc és que canviïn règims dictatorials militars per teocràcies islamistes, clar, que també podria succeir que alguna teocràcia islamista acabi sucumbint a aquestes revoltes i sigui substituïda per alguna cosa encara molt pitjor. El que sospito es que cap d'aquestes revoltes convertirà en democràcies a aquests països perquè l'Islam i la democràcia han demostrat ser incompatibles.

Egipto en llamas
Revueltas en el norte de África y Oriente Medio
Primero fue Túnez, la gente se levantó contra el régimen dictatorial del país y después de graves incidentes y muertes el dictador se vio obligado a hacer las maletas y largarse, eso si, las maletas no iban vacías, como otros dictadores se garantizó un buen colchón a cargo del erario público. Ya es habitual que los dictadores se garanticen a ellos mismos una buena pico. Túnez es un país pequeño, y nada podía hacer pensar que el fuego se extendiera más allá de sus límites o que alguien encendiera otros hogueras. Yemen o Jordania también tuvieron su arrebato "revolucionario". El rey de Jordania cesó el gobierno, una manera de parar el golpe, no fuera que le tocara el recibir a él también.
En Siria se produjo un llamamiento para manifestarse en Damasco "contra la monocracia, la corrupción y la tiranía" desde Facebook que pudo ser vista por los sirios a pesar de los intentos del régimen de impedirlo. Ahora pueden haber evitado la revuelta pero quizá la próxima vez no podrán.
El fuego llegó a Gaza, un territorio controlado con mano férrea por el grupo terrorista Hamás y donde este grupo organizó los actos de protesta. Puedo entender el caso de Túnez, del Yemen y de Jordania, la revuelta se hace contra los gobernantes, pero en el caso de Gaza es de mal gusto que Hamás que es quien gobierna este territorio organice protestas siendo ellos el poder absoluto en ese territorio. Ya sé que es divertido tirar piedras pero hacerlo por simpatía con la situación que se vive en otros países en que la gente pide la cabeza de sus gobernantes y que en Gaza sean los gobernantes del territorio, gobernantes autoritarios y terroristas es una falta de respeto por lo que sucedió en Túnez y por lo que está sucediendo en Egipto.
Mubarak aferrado al poder
Los egipcios han decidido echar Hosni Mubarak, que ocupa el cargo de dictador desde hace 30 años, y ahora tiene 80. Egipto tiene unos 80 millones de habitantes. Es un país fundamental para mantener la paz en Oriente Medio. Mubarak intenta aferrarse al poder hasta que se celebren las elecciones - agosto o septiembre de 2011 - y según él guiar todo el proceso, justamente lo que no quiere la oposición. Estos días hemos visto en las imágenes de los informativos los graves disturbios que hay en El Cairo donde partidarios o detractores de Mubarak se enfrentan sin ningún miramiento. A Mubarak se le está pidiendo que abandone el poder y salga de Egipto pero él se empeña en mantenerse en el poder.
El epicentro de las protestas es la plaza Tahrir de El Cairo. Lo más sorprendente es la actitud del ejército que intenta mantener cierta neutralidad y proteger los manifestantes antiMubarak los partidarios del dictador.
Presiones internacionales y reacciones del régimen
Las presiones que recibe Mubarak para desde Estados Unidos no han sido bien recibidas por algún dirigente egipcio cercano a Mubarak que lo considera una injerencia, Ahmet Sakif le respondió al gobierno estadounidense que "es inaceptable que un país con 200 años de vida - Estados Unidos - quiera aleccionar a los herederos de 7000 años de historia ". Tiene razón en parte, los Estados Unidos no son precisamente el mejor ejemplo ya que es un país joven pero los 7000 años de historia de Egipto no pueden ser justificación para mantenerse en el poder indefinidamente como está haciendo Mubarak. Menos razón tiene este representante egipcio cuando afirma que "quien provocó los incidentes en la plaza Tahrir han sido los que han sublevado contra el gobierno Mubarak". De los incidentes tienen la culpa todos, pero el principal responsable de todo es Hosni Mubarak por querer seguir en el poder cuando se le está exigiendo que lo deje. En Mubarak la cadena de televisión estadounidense ABC lo ha entrevistado y dijo que ahora no puede dejarlo porque eso lo que haría sería llevar el caos a Egipto. Este hombre no debe ver la televisión porque si lo que nosotros vemos no es el caos me gustaría saber que es.
La situación complicada de los medios informativos y los ciudadanos extranjeros
Claro, que las tareas informativas se encuentran en serias dificultades por la acción de grupos que persiguen a los periodistas como les ha pasado a los reporteros del programa "30 minutos" de TV3 que fueron retenidos y los que se les ha dificultado el trabajo, por no decir que se les ha imposibilitado. El veterano reportero de La Vanguardia Tomás Alcoberro fue agredido. La empresa de telefonía Vodafone fue obligada a enviar SMS proMubarak.
Hay una caza del extranjero al grito de "espías" y "traidores" por parte de grupos organizados por regímenes que desde hace días "denuncia" que los manifestantes son agentes extranjeros enviados para sembrar el caos y dominar Egipto. El diario Al Akhbar informaba que la policía había detenido a decenas de agentes israelíes. Creo que este mismo diario fue el que publicó esa noticia del tiburón que atacó una mujer alemana en el Mar Rojo y que dijo que el tiburón lo había enviado el Mossad. Los periodistas cada vez se atreven menos a salir a la calle y cuando graban imágenes lo hacen con el riesgo de ser linchados, incluso si lo hacen desde la habitación del hotel.
Mubarak es un hombre sabio según Berlusconi
Poco acertado ha sido Berlusconi cuando afirmó que "espero que en Egipto haya una transición hacia un sistema más democrático sin ruptura con el presidente Mubarak, que en Occidente está considerado como el hombre más sabio y un punto de referencia". Parece que "el hombre más sabio" según Berlusconi no acaba de darse cuenta de que su tiempo como "punto de referencia" se ha acabado y no escucha como su pueblo le llama desde la plaza Tahrir.
Irán intenta liarla
El aiatolah Alí Jamenei intenta sacar provecho: "Lo que estamos viendo hoy en Egipto es la respuesta adecuada a la gran traición que el traicionero dictador del país cometió contra su pueblo". Y eso lo dice el guía de la revolución islámica iraní, un país, Irán, que como todos sabemos es una democracia donde se respetan los derechos humanos con todo detalle. Esto es evidente que era un sarcasmo, como lo es que Alí Jamenei acuse Mubarak de dictador, que lo es, como si el régimen clerical que gobierna Irán fuera un régimen democrático. Tendremos que recordar la represión contra la oposición tras las elecciones que se celebraron en Irán?. Parece que el régimen iraní intenta pescar en medio de las aguas turbias de Egipto haciendo llamadas a islamizar este país, es decir, a convertir Egipto en una República islámica.
El régimen iraní debería ir con pies de plomo y no animar levantamientos en otros países porque podrían acabar teniendo una dentro de Irán. Un filósofo iraní, Ramin Jahanbegloo - detenido en 2006 durante 4 meses acusado de conspiración contra el régimen islámico - advirtió de que las revueltas de Túnez y Egipto podrían estender a otros países de la zona, incluyendo Irán, aunque no cree que Ahmadineyad se fuera.
Desde el régimen iraní acusa a Mubarak de ser un lacayo del régimen sionista. Aprovechan la más mínima oportunidad para ir atizando fuegos sin darse cuenta de que los fuegos a veces se descontrolan y sin pensar que las revueltas que comenzaron a Túnez, continuaron en Egipto, Yemen, en Jordania impulsaron al rey a cesar el gobierno, y algún otro país de la zona teme que comience la revuelta, también les acabe quemando a ellos.
Mubarak
Esta tarde ha corrido el rumor de que Mubarak había entrado en razón y había decidido plegar pero poco después un comunicado negaba este rumor. En este momento Mubarak sigue tocando la lira mientras arde El Cairo. No lo lean en el sentido literal de los términos, sólo es una figura literaria.
No podemos tomar a broma lo que está sucediendo en el norte de África y Oriente Medio. Que se levanten los ciudadanos de estos países contra los regímenes dictatoriales que gobiernan en todos estos países es fácil de entender, muchos pueblos han derribado sus tiranos pero detrás de todas estas revueltas no se sabe quién está, esto es un motivo que nos debe preocupar, y también que estas revueltas presuntamente populares se extiendan por todo el norte de África y Oriente Medio. Otro riesgo es que cambien regímenes dictatoriales militares por teocracias islamistas, claro, que también podría suceder que alguna teocracia islamista acabe sucumbiendo a estas revueltas y sea sustituida por algo mucho peor. Lo que sospecho es que ninguna de estas revueltas convertirá en democracias en estos países para que el Islam y la democracia han demostrado ser incompatibles.