Hezbolà, Hamàs, Israel i Egipte

Hezbolà, Hamàs, Israel i Egipte

45000 míssils apunten a Israel

Amos Gilad, director de l'Oficina d'Assumptes Polític Militars del Ministeri de Defensa, va declarar al diari kuwaitià Al Rai que Hezbolà té 45000 míssils subministrats per via marítima, terrestre i aèria per l'Iran i Síria, i que aquests míssils són una amenaça per a Israel. Segons Gilad els líders libanesos no saben que succeeix al seu país, que Hezbolà fa el que vol al marge i independentment del que decideixi el govern libanès, una coalició de partits entre els que hi ha Hezbolà. Aquest buit de poder ha permès que al Líban es creï una entitat independent que va denominar “Hezbolastan” que introdueix armes al Líban sense que el govern libanès en tingui coneixement. Gilad va mostrar la seva preocupació pel programa nuclear iranià que, a parer de l'alt oficial israelià, no només amenaça a Israel sinó a tot l'Orient Mitjà. Gilad confia que els manifestants sirians aconseguiran que Bashar aturi els atacs i a implementar reformes. Jo no, crec que Bashar intenta romandre en el poder i si cal matarà tota la gent que pugui per aconseguir-ho. Gilad va declarar que Israel podria signar un acord de pau amb Síria però la relació del règim sirià amb els grups terroristes – diguem que ens referim a Hezbolà –fa que això sigui impossible. Si és correcte aquest número hi ha motius per estar preocupats. Si no els han fet servir encara sembla que estiguin reservant-los, i no sol ser habitual que una organització terrorista acumuli aquest arsenal, no només pel nombre, també la mena d'armament. Considerant les relacions d'Hezbolà amb l'Iran potser estan esperant ordres de Teheran. Llavors cal preguntar-se si Hamàs ha fet el mateix. Hezbolà té una avantatge sobre Hamàs, controla el Líban i un dels seus principals aliats té frontera amb el Líban, Síria. Hamàs té més dificultats, poden introduir molts tipus d'armes pels túnels però no tot hi pot passar.

Hamàs nega que participés en l'aixecament contra Mubarak

El primer ministre d'Hamàs a Gaza, Ismail Haniyeh, va negar que la seva organització terrorista participés activament en l'aixecament popular contra Hosni Mubarak a Egipte.”Hamàs – va dir Haniyeh - no va interferir en els assumptes interns d'Egipte, ni abans ni després de la revolució del 25 de gener, que l'organització (Hamàs) considera com purament egípcia”. Aquesta era la resposta a les acusacions llançades per l'exprimer ministre egipci Habib al-Adly que va acusar a les organitzacions terroristes Hamàs (Gaza) i Hezbolah (Líban) d'haver-hi “enviat infiltrats a Egipte durant el període de les revoltes”. Segons Habib al-Adly “elements d'Hezbolà i de les brigades Ezzin Eddin al Qassam – braç armat d'Hamàs – van prendre part a les manifestacions infiltrant-se entre manifestants pacífics per a provocar caos i sabotatges”. No és la primera vegada que apareixen notícies sobre la participació de membres d'Hamàs i Hezbolà a les diverses revoltes. Hi havia el temor que aquests grups terroristes haguessin aprofitat el caos que hi havia a Líbia per proveir-se d'armes dels polvorins libis.

L'aviació israeliana va atacar un túnel i una fàbrica d'armes a Gaza

Un túnel pel qual entre contraban des d'Egipte a Gaza i una fàbrica d'armes van ser atacats per l'aviació israeliana. Aquesta era la resposta al llançament de coets i projectils que els terroristes palestins van llançar contra el sud d'Israel durant el cap de setmana anterior. Mig centenar de coets i projectils han estat disparats durant els últims dos mesos contra Israel.

 

Hezbolá, Hamás, Israel y Egipto

45.000 misiles apuntan a Israel

Amos Gilad, director de la Oficina de Asuntos Político Militares del Ministerio de Defensa, declaró al diario kuwaití Al Rai que Hezbolá tiene 45.000 misiles suministrados por vía marítima, terrestre y aérea por Irán y Siria, y que estos misiles son una amenaza para Israel. Según Gilad los líderes libaneses no saben que sucede en su país, que Hezbolá hace lo que quiere al margen e independientemente de lo que decida el gobierno libanés, una coalición de partidos entre los que hay Hezbolá. Este vacío de poder ha permitido que el Líbano se cree una entidad independiente que denominó "Hezbolastan" que introduce armas en el Líbano sin que el gobierno libanés en su conocimiento. Gilad mostró su preocupación por el programa nuclear iraní que, a juicio del alto oficial israelí, no sólo amenaza a Israel sino en todo el Oriente Medio. Gilad confía en que los manifestantes sirios conseguirán que Bashar detenga los ataques ya implementar reformas. Yo no, creo que Bashar intenta permanecer en el poder y si es necesario matará toda la gente que pueda para conseguirlo.Gilad declaró que Israel podría firmar un acuerdo de paz con Siria pero la relación del régimen sirio con los grupos terroristas - digamos que nos referimos a Hezbolá-hace que esto sea imposible. Si es correcto este número hay motivos para estar preocupados. Si no los han usado todavía parecen estar guardándolos, y no suele ser habitual que una organización terrorista acumule este arsenal, no sólo por el número, también el tipo de armamento. Considerando las relaciones de Hezbolá con Irán quizás están esperando órdenes de Teherán. Entonces hay que preguntarse si Hamás ha hecho lo mismo. Hezbolá tiene una ventaja sobre Hamás, controla el Líbano y uno de sus principales aliados tiene frontera con el Líbano, Siria. Hamás tiene más dificultades, pueden introducir muchos tipos de armas por los túneles pero no todo puede pasar.

Hamás niega que participara en el levantamiento contra Mubarak

El primer ministro de Hamás en Gaza, Ismail Haniyeh, negó que su organización terrorista participara activamente en el levantamiento popular contra Hosni Mubarak en Egipto. "Hamás - dijo Haniyeh - no interfirió en los asuntos internos de Egipto, ni antes ni después de la revolución del 25 de enero, que la organización (Hamás) considera como puramente egipcia ". Esta era la respuesta a las acusaciones lanzadas por el ex primer ministro egipcio Habib al-Adly que acusó a las organizaciones terroristas Hamas (Gaza) y Hezbolah (Líbano) de haber "enviado infiltrados en Egipto durante el período de las revueltas ". Según Habib al-Adly "elementos de Hezbolá y de las brigadas Ezzin Eddin al Qassam - brazo armado de Hamás - tomaron parte en las manifestaciones infiltrándose entre manifestantes pacíficos para provocar caos y sabotajes". No es la primera vez que aparecen noticias sobre la participación de miembros de Hamás y Hezbolá en las diversas revueltas. Había el temor de que estos grupos terroristas hubieran aprovechado el caos que había en Libia para proveerse de armas de los polvorines libios.

La aviación israelí atacó un túnel y una fábrica de armas en Gaza

Un túnel por el que entre contrabando desde Egipto a Gaza y una fábrica de armas fueron atacados por la aviación israelí. Esta era la respuesta al lanzamiento de cohetes y proyectiles que los terroristas palestinos lanzaron contra el sur de Israel durante el fin de semana anterior. Medio centenar de cohetes y proyectiles fueron disparados durante los últimos dos meses contra Israel.

 

Dinasties

Dinasties

No són monarquies però actuen igual. Ho hem vist en el cas d'alguns dels règims àrabs, el fill hereta la presidència de mans del pare, per exemple Bashar al-Assad, que va heretar el càrrec del seu pare, Hafez al-Asad.

Ho hem vist en el cas de Korea del Nord, Kim Jong-un, hereta la dictadura del seu pare Kim Jong-II, que ja va heretar el càrrec del seu pare Kim Il Sung.

Però no ens cal anar tan lluny, alguns dirigents del PP tenen un concepte de propietat de l'Estat, de la petita part d'Estat que els correspon gestionar però que ho fan com un cacic del segle XIX o senyor feudal. A Galícia el president de la Diputació d'Ourense des de 1990, el peper José Luís Baltar Pumar ha decidit retirar-se obrint la porta a que li succeeixi el seu fill José Manuel Baltar Blanco al capdavant de la Diputació. Baltar fill és vicepresident primer del Parlament gallec i suplent dels diputats del PP per Ourense, aquests dos fets li permeten entrar a la Diputació d'Ourense substituint al seu pare i ser nomenat president de la Diputació ja que el PP té la majoria dels escons de la institució.

Aquest no és l'únic cas. Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, aquell home borni que sol aparèixer a totes les fotos amb ulleres de sol és de moment l'últim d'un llarg llinatge de la família Fabra al capdavant de la Diputació de Castelló de la que han estat al capdavant des de que aquesta institució va ser constituïda cap als anys 30 del segle XIX.

Dinasties

No són monarquies però actuen igual. Ho hem vist en el cas d'alguns dels règims àrabs, el fill hereta la presidència de mans del pare, per exemple Bashar al-Assad, que va heretar el càrrec del seu pare, Hafez al-Asad.

Ho hem vist en el cas de Korea del Nord, Kim Jong-un, hereta la dictadura del seu pare Kim Jong-II, que ja va heretar el càrrec del seu pare Kim Il Sung.

Però no ens cal anar tan lluny, alguns dirigents del PP tenen un concepte de propietat de l'Estat, de la petita part d'Estat que els correspon gestionar però que ho fan com un cacic del segle XIX o senyor feudal.
A Galícia el president de la Diputació d'Ourense des de 1990, el peper José Luís Baltar Pumar ha decidit retirar-se obrint la porta a que li succeeixi el seu fill José Manuel Baltar Blanco al capdavant de la Diputació. Baltar fill és vicepresident primer del Parlament gallec i suplent dels diputats del PP per Ourense, aquests dos fets li permeten entrar a la Diputació d'Ourense substituint al seu pare i ser nomenat president de la Diputació ja que el PP té la majoria dels escons de la institució.

Aquest no és l'únic cas. Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, aquell home borni que sol aparèixer a totes les fotos amb ulleres de sol és de moment l'últim d'un llarg llinatge de la família Fabra al capdavant de la Diputació de Castelló de la que han estat al capdavant des que aquesta institució va ser constituïda cap als anys 30 del segle XIX.

EL RÈGIM LIBANÈS NO RECONEIX ALS REFUGIATS SIRIANS

EL RÈGIM LIBANÈS NO RECONEIX ALS REFUGIATS SIRIANS

El govern libanès, una coalició de partits que encapçala l'organització terrorista xiïta libanesa Hezbolà, s'ha negat a reconèixer la qualitat de refugiats dels sirians que fugen de la despietada reprensió del règim sirià que a hores d'ara ja ha provocat més de 5000 morts. El govern libanès encapçalat per Hezbolà també va oposar-se a la creació d'un camp de refugiats per acollir a 50000 sirians.

L'organització terrorista xiïta Hezbolà es finançada i armada per Síria i l'Iran, per aquesta raó es nega a acollir als sirians que fugen de la repressió del règim que els manté i s'oposa a qualsevol condemna contra el règim sirià. Això seria mossegar la mà d'un dels pocs països que li donen suport – a més de l'Iran – i que li ha permès aconseguir unes armes que l'ha convertit en una força armada encara més potent que el propi exèrcit libanès, i controlar àmplies zones del Líban. L'exèrcit libanès és en aquests moments molt inferior a la branca armada d'Hezbolà, i a més Hezbolà és part del govern del país, és a dir, Hezbolà és un exèrcit paral•lel dins del Líban mentre la branca política controla el govern i per tant l'exèrcit del Líban.

EL RÉGIMEN LIBANÉS NO RECONOCE LOS REFUGIADOS SIRIOS

El gobierno libanés, una coalición de partidos que encabeza la organización terrorista chií libanesa Hezbolá, se ha negado a reconocer la calidad de refugiados de los sirios que huyen de ladespiadada reprensión del régimen sirio que a estas alturas yaha provocado más de 5000 muertos. El gobierno libanésencabezado por Hezbolá también se opuso a la creación de uncampo de refugiados para acoger a 50.000 sirios.

La organización terrorista chií Hezbolá se financiada y armadapor Siria e Irán, para ello se niega a acoger a los sirios que huyen de la represión del régimen que los mantiene y se opone acualquier condena contra el régimen sirio. Esto sería morder la mano de uno de los pocos países que le apoyan - además de Irán - y que le ha permitido conseguir unas armas que la haconvertido en una fuerza armada más potente que el propioejército libanés, y controlar amplias zonas del Líbano. El ejércitolibanés es en estos momentos muy inferior a la rama armada deHezbolá, y además Hezbolá es parte del gobierno del país, es decir, Hezbolá es un ejército paralelo dentro del Líbano mientras la rama política controla el gobierno y por tanto el ejército del Líbano.

Solidaritat entre dictadors

Solidaritat entre dictadors

El president veneçolà Hugo Chávez va pregar a la televisió per Gadafi: “Demano a Déu per la vida del nostre germà Muamar el Gadafi. L'estan caçant per matar-lo, no se sap per on està, crec que se'n va anar cap al desert”. També va enviar un missatge solidari a Bashar al Asad, el dictador sirià que està reprimint les revoltes del seu poble per mantenir-se al poder. Chávez qualifica tant a Gadafi com a Bashar de germans, deu ser la germandat dels tirans.


Segons Chávez, Gadafi, el dictador libi “està fent el que havia de fer: dirigir la resistència contra la invasió. Que més li queda a un home, a un líder davant d'un poble agredit, envaït?”. Crec que el poble libi no opina de Gadafi el mateix que Chávez.


Chávez comença a patir els mateixos problemes psicològics que afecten molts dictadors, veu conxorxes que potser existeixen o potser no, segurament existeixen perquè el règim de Chávez ha anat tornant-se cada cop més autoritari. Està enfrontat a tots els països democràtics i manté excel•lents relacions amb tots els règims abominables i totalitaris de l'Orient Mitjà. Fins i tot el seu llenguatge comença a assemblar-se al d'aquells dictadors.


Chávez ha anat fent-se lleis a mida per tal de mantenir-se al poder, ha eliminat qualsevol impediment legal per mantenir-se al poder indefinidament, i com succeeix als països que no sent una democràcia volen semblar una democràcia ha usat tots els mitjans al seu abast per anar sent reelegit. No ens deixem enganyar, una urna no fa una democràcia. Avui dia celebren eleccions fins i tot l'Iran i l'Aràbia Saudita, i això no vol dir que siguin democràcies, els seus sistemes electorals són un bluf.


Chávez va acusar a l'oposició veneçolana fregar-se les mans dient “el pròxim és Chávez” de desitjar-li la mateixa sort que Gadafi i que desitjaven veure els avions nord-americans bombardejant Veneçuela. Segons Chávez “aquí (a Veneçuela) no passarà això: aquí cada dia hi haurà més pau, més desenvolupament i més amor entre nosaltres”. Que bonic!. Tots els veneçolans s'estimaran gràcies a Chávez.


“És una burla afirmar que s'ha imposat des de l'ONU en embargament d'armes a Líbia quan la mateixa OTAN va introduir milers d'armes pesades per donar suport a la insurrecció violenta contra el govern legítim d'aquell país”. Com tots sabem Líbia era una democràcia i Gadafi no tenia ni un sol canó sinó que es dedicava a cultivar flors. A Chávez els sirians i els libis l'importen un rave, li preocupa la seguretat dels seus col•legues dictadors.

Vídeo: Presidente Chávez condecora a su homólogo sirio Bashar Al-Assad


Vídeo: Hugo Chávez habla de Gadafi.







Solidaridad entre dictadores

El presidente venezolano Hugo Chávez rogó a la televisión por Gadafi: "Pido a Dios por la vida de nuestro hermano Muamar el Gadafi. La están cazando para matarlo, no se sabe por dónde está, creo que se fue hacia el desierto ". También envió un mensaje solidario a Bashar al Asad, el dictador sirio que está reprimiendo las revueltas de su pueblo para mantenerse en el poder. Chávez califica tanto a Gadafi como Bashar de hermanos, debe ser la hermandad de los tiranos.


Según Chávez, Gadafi, el dictador libio "está haciendo lo que tenía que hacer: dirigir la resistencia contra la invasión. Que más le queda a un hombre, un líder ante un pueblo agredido, invadido? ".Creo que el pueblo libio no opina de Gadafi lo mismo que Chávez.


Chávez empieza a sufrir los mismos problemas psicológicos que afectan a muchos dictadores, ve componendas que quizás existen o quizás no, seguramente existen para que el régimen de Chávez ha ido volviéndose cada vez más autoritario. Está enfrentado a todos los países democráticos y mantiene excelentes relaciones con todos los regímenes abominables y totalitarios de Oriente Medio. Incluso su lenguaje comienza a parecerse al de aquellos dictadores.


Chávez ha ido haciéndose leyes a medida para mantenerse en el poder, ha eliminado cualquier impedimento legal para mantenerse en el poder indefinidamente, y como sucede en los países que no siendo una democracia quieren parecer una democracia ha usado todos los medios a su alcance para ir siendo reelegido. No nos dejemos engañar, una urna no hace una democracia. Hoy en día celebran elecciones incluso Irán y Arabia Saudí, y eso no quiere decir que sean democracias, sus sistemas electorales son un bluf.


Chávez acusó a la oposición venezolana frotarse las manos diciendo "el próximo es Chávez" de desearle la misma suerte que Gadafi y que deseaban ver los aviones estadounidenses bombardeando Venezuela. Según Chávez "aquí (en Venezuela) no pasará eso: aquí cada día habrá más paz, más desarrollo y más amor entre nosotros". Qué bonito!. Todos los venezolanos se estimarán gracias a Chávez.


"Es una burla afirmar que se ha impuesto desde la ONU en embargo de armas a Libia cuando la misma OTAN introdujo miles de armas pesadas para apoyar la insurrección violenta contra el gobierno legítimo de ese país". Como todos sabemos Libia era una democracia y Gadafi no tenía ni un solo cañón sino que se dedicaba a cultivar flores. En Chávez los sirios y los libios la importan un bledo, le preocupa la seguridad de sus colegas dictadores.

Israel – Del 22 d'agost a 1 de setembre

Israel – Del 22 d'agost a 1 de setembre

Sumari: Diàleg entre representants d'Exteriors d'Israel i Espanya - Preocupació per la situació de les armes de destrucció massiva de Síria - La caiguda d'Al Asad: Preocupació i oportunitat - Lieberman creu que els palestins volen apoderar-se d'Israel - Ambulància de les FDI atacada amb còctels Molotov - Un terrorista fereix 8 persones a Tel Aviv - “Israel no pot aturar el programa nuclear amb un sol atac” - El Tzáhal es prepara pel setembre - Els banys al Mar Mort són beneficiosos per a la salut - Israel en alerta per por a un atac d'una cèl•lula terrorista - Barak responsabilitza a Hamàs de qualsevol atac contra Israel - Israel envia dues naus de guerra al Mar Roig - 2000 persones van entrar il•legalment a Israel des d'Egipte

Diàleg entre representants d'Exteriors d'Israel i Espanya


El viceministre israelià d'Exteriors Danny Ayalon i la ministra espanyola d'Exteriors Trinidad Jiménez van reunir-se a Madrid per parlar de la qüestió palestina. El viceministre israelià va dir: “Esperem que els països europeus i particularment Estanya, no cooperin amb les mesures irresponsables i unilaterals presses pels palestins, i a canvi els encoratgin per a que tornin a la taula de negociacions”. També van dialogar sobre la situació de Líbia i Síria, sobre el programa nuclear iranià i el suport iranià a les organitzacions terroristes que hi ha a la zona.


Preocupació per la situació de les armes de destrucció massiva de Síria


Als Estats Units i Israel els preocupa la situació dels dipòsits d'armes de destrucció massiva sirians, temen que alguns grups terroristes aprofitin el caos existent a Síria degut a les revoltes contra el règim de Bashar Al Asad per aconseguir armes químiques i míssils de llarg abast. Des de fa mesos apareixen notícies sobre el moviment d'armes en direcció al sud del Líban transportades per membres d'Hezbolà. Entre les armes que es tem que puguin caure en mans dels terroristes hi ha dipòsits de gas mostassa, gasos nerviosos VX i gas sari, i també un sistema d'artilleria pesada per disparar-lo.


La caiguda d'Al Asad: Preocupació i oportunitat


La caiguda de Bashar Al Asad preocupa al govern israelià per la incertesa que aquesta situació pot significar. Malgrat que els Al Asad han mantingut en una pau relativa la frontera entre Síria i Israel durant aquests 40 anys el govern israelià considera positiu un canvi cap a un sistema democràtic de Síria i opinen que “està sorgint una gran oportunitat amb la caiguda del règim d'Asad”. El problema és que no és fàcil preveure quina mena de règim es constituirà a Síria si cau Bashar Al Asad.


Lieberman creu que els palestins volen apoderar-se d'Israel


El ministre d'exteriors israelià Avigdor Lieberman ha mostrat la seva preocupació davant la intenció dels palestins aquest setembre quan presentin la seva candidatura per ser reconeguts com a nou Estat per les Nacions Unides. Segons Lieberman, els palestins no tenen intenció de reconèixer Israel, i això és, una mostra de les intencions d'aquesta iniciativa palestina davant les Nacions Unides. “La veritable intenció dels palestins no és establir un Estat que visqui en pau amb Israel, sinó que ells volen establir un Estat lliure de jueus a la Cisjordània (Judea i Samària pels jueus) i conquerir Israel des de dins”. “Per aquesta raó, Abàs i els seus col•legues no estan interessats en negociacions amb Israel sinó més aviat a fer passos unilaterals per complir amb aquesta estratègia”. El món ha de deixar-li clar a Abàs que l'únic camí per a que els palestins rebin un Estat es deixar d'intentar eliminar l'únic Estat jueu del Món”. I l'única democràcia de l'Orient Mitjà, això convé fer-ne esment. Des de fa mesos les dues principals organitzacions palestines fins ara enfrontades han anat apropant-se mútuament, una d'aquestes organitzacions, el grup terrorista Hamàs té en el seu ideari la destrucció de l'Estat d'Israel. El president de l'Autoritat palestina va dir: “No ens exigeixin que reconeguem l'Estat jueu. No ho acceptarem”. Abàs endureix les seves posicions després de restablir relacions amb Hamàs. Els palestins volen ser reconeguts sense reconèixer l'existència de l'Estat d'Israel i sense renunciar a destruir-lo, en aquestes circumstàncies seria un greu error que els membres de les Nacions Unides reconeguessin un Estat dirigit per una organització terrorista – Hamàs - que vol destruir l'Estat veí – Israel – i un president – Abàs - que no ha fet cap moviment per tal d'arribar a acords de pau amb Israel.


Ambulància de les FDI atacada amb còctels Molotov


El 28 d'agost una ambulància de les FDI va rebre l'avís que s'havia produït un greu accident de cotxe en una zona palestina. L'ambulància va dirigir-se fins el lloc en què s'havia produït l'accident a tota velocitat. Pel camí l'ambulància va ser atacada amb un còctel Molotov però van poder sortir-se'n i arribar al lloc de l'accident.


Els paramèdics de les FDI que realitzen el seu servei a Samaria i Judea (Cisjordània) realitzen un curs de 14 intensiu de 14 mesos preparant-se per treballar a zones perilloses. Donen atenció mèdica tant als jueus com als palestins. Van equipats amb casc i armilla antibales i han de prendre precaucions per evitar que els seus potencials pacients no siguin en realitat uns suïcides. Com si no fos prou complicada la seva feina com a paramèdics han de tenir la precaució que el seu pacient no provi de matar-los fent-se explotar quan estiguin atenent-lo, apart que hagin d'anar esquivant còctels Molotov.


Un terrorista fereix 8 persones a Tel Aviv


Un palestí de 20 anys va ser detingut després d'haver atropellat amb un cotxe robat a un policia i haver apunyalat a vuit persones. Una de les persones ferides va patir ferides greus, la resta presentaven ferides entre lleus i moderades..La policia va detenir-lo i després d'interrogar-lo va concloure que havia estat un acte premeditat. El cap de la policia del districte de Tel Aviv va considerar que es tractava “definitivament d'un acte terrorista”. Segons la confessió del palestí va pujar a un taxi a Jaffa i li va demanar que el portés a l'estació d'autobusos de Tel Aviv, quan va arribar a destinació va apunyalar al taxista que va aconseguir fugir de l'agressor. El terrorista palestí va robar el taxi i conduí el vehicle fins a una discoteca. Allà el terrorista va cometre les agressions, però no dins de la discoteca. Mentre forcejava amb els policies que anaven a detenir-lo cridava “Allahu Akbar” (Déu és gran).


“Israel no pot aturar el programa nuclear amb un sol atac”


Una font de Defensa va reconèixer que Israel no pot aturar el programa nuclear amb un sol atac. Israel i els països occidentals temen que l'Iran pugui aconseguir una bomba nuclear. Malgrat que quan a l'Iran se l'acusa d'estar desenvolupant un programa nuclear amb fins militars ells ho neguen altres declaracions amenaçant d'Ahmadinejad i l'adquisició de gran nombre de centrifugadores posen en evidència que el programa nuclear iranià no és només per produir electricitat o fins mèdics com afirma el govern iranià quan se'ls vol investigar, sumant l'enriquiment d'urani i el desenvolupament d'un tipus de míssils amb un prou abast per arribar fins a Israel i les amenaces cada vegada més habituals del discurs d'Ahmadinejad s'arriba a la conclusió que el programa nuclear iranià no té res de pacífic i que té un objectiu clar. Probablement el que els israelians se n'adonen és que s'ha permès que tot el projecte nuclear militar iranià hagi crescut massa i que ara seria complicat destruir-lo. Segurament haurien d'haver actuat abans. Tant els Estats Units com Israel podrien prendre mesures per impedir que els iranians acabin desenvolupant la bomba atòmica. Però “no estem parlant d'Iraq o Síria on amb un sol cop es podia desbaratar el programa”, afirma un oficial de les FDI referint-se a l'atac contra el reactor nuclear d'Osirak (Iraq) l'any 1981 i al d'Al Khibar (Síria) l'any 2007. Aquests dos atacs van acabar amb els programes nuclears iraquià i sirià definitivament.


Israel ha demanat als Estats Units i altres països occidentals que les sancions econòmiques es recolzin amb l'amenaça militar. Els israelians reconeixen que els iranians temen molt més als Estats Units que no pas a Israel.


Segons estimacions dels experts israelians l'Iran no tindrà desenvolupades armes nuclears fins el 2015. Això són estimacions i donat que aquestes armes són tan destructives si s'ha de fer alguna cosa convindria que la fessin abans que els iranians estiguin en capacitat de llançar una bomba nuclear contra Israel o qualsevol altre país. La destrucció de tot el projecte nuclear iranià s'hauria d'haver fet fa temps, no deixar passar el temps fins que ha començat a ser una veritable amenaça. Pel bé de tots les instal•lacions nuclears iranianes haurien de ser destruïdes.


El Tzáhal es prepara pel setembre


El Tzáhal es prepara pel que pugui passar. S'apropa la data en què els palestins es presentaran davant les Nacions Unides i això fa témer que mentre a la seu de les Nacions Unides presenten la seva candidatura per a ser reconeguts com un Estat, els grups terroristes palestins iniciïn accions violentes contra Israel. Bé, això ja ho han començat a fer. Israel està proveint a les forces de seguretat amb material antidisturbis entre els que destaquen els gasos lacrimògens i granades d'estrèpit. Però també han marcat amb línies vermelles al voltant de cada assentament dins de les quals els soldats estaran autoritzats a disparar als peus dels “manifestants” palestins. És a dir, que si els gasos lacrimògens i les granades d'estrèpit no convencen als palestins que intentin atacar els assentament que han de desistir poden acabar rebent un tret en un peu. Durant aquest estiu el Tzáhal ha estat preparant els seus soldats pel cas que es produeixin enfrontaments amb els palestins.


El temor per part dels israelians és que en el moment en què els palestins proclamessin el seu Estat davant les Nacions Unides s'iniciï un aixecament popular palestí.


Els israelians temen que els palestins puguin realitzar trets i molt especialment que puguin intentar cometre actes terroristes, però el que més els preocupa és que puguin produir-se enfrontaments entre els palestins i els colons jueus.


S'han preparat les brigades de seguretat dels assentament per si de cas i han estudiat els punt dèbils a la seguretat dels perímetres dels assentaments.


Han establert dues zones al voltant dels assentaments. Si la primera fos traspassada pels palestins, els israelians usaran gasos lacrimògens i altres mètodes antidisturbis. Però si els palestins aconseguissin creuar la segona línia dispararan a les cames dels palestins.


Els banys al Mar Mort són beneficiosos per a la salut


La Universitat Ben Gurion ha publicat un estudi en col•laboració amb el centre Mèdic Soroka de Be'er Sheva sobre els beneficis dels banys a les aigües del Mar Mort. Van introduir als pacients, tots amb diabetis de tipus 2, en una piscina amb aigua del Mar Mort a una temperatura de 35 graus i quan van sortir-ne 20 minuts més tard els seus nivells de glucosa en sang s'havien reduït un 13,5%. Els individus que van romandre el mateix temps en una piscina d'aigua normal no van registrar cap canvi en els seus nivells de glucosa.


Israel en alerta per por a un atac d'una cèl•lula terrorista


Una cèl•lula terrorista de la Gihad Islàmica amb base a la Península del Sinaí podria estar preparant atacs contra Israel. Segons el ministre de Rereguarda d'Israel, Matan Vilnai, la cèl•lula estaria formada per uns 40 individus entrenats especialment per aquesta acció i que podrien actuar durant la festivitat musulmana d'Eid al Fitr. Israel té les seves forces en alerta màxima a tot el llarg de la frontera amb Egipte i s'estan coordinant amb les forces egípcies a l'altre costat. Sembla que uns i altres han aprés la lliçó que no coordinar les seves accions pot significar que succeeixin desgràcies. Segons un diari egipci les forces de seguretat egípcies han iniciat una operació per desmantellar els grups terroristes de la Península del Sinaí. Un operatiu amb 1500 soldats i vehicles blindats que rastregen la zona a la recerca de terroristes.


Barak responsabilitza a Hamàs de qualsevol atac contra Israel


El ministre israelià de defensa Ehud Barak responsabilitza Hamàs de tota l'activitat terrorista que es realitza a Gaza perquè aquesta organització governa totalitàriament tot Gaza. Barak ha posat en alerta tots els organismes de seguretat per evitar que es compleixin els plans d'una cèl•lula de la Gihad Islàmica que ja hauria creuat des de Gaza a la Península del Sinaí.


El ministre israelià de rereguarda assenyala que la Gihad Islàmica “està tractant des de fa força temps de perpetrar atacs des del Sinaí i el 'Aid al-Fitr' (festivitat que posa fi al mes de dejuni musulmà del Ramadà) és un bon moment per atacs” i que "la cúpula de defensa té informació concreta d'intel•ligència de plans per una cèl•lula terrorista des del Sinaí que consisteix a mínim en deu persones".


Israel envia dues naus de guerra al Mar Roig


Dos vaixells de guerra israelians han estat enviats al Mar Roig, en una zona propera a Egipte. També va reforçar-se la frontera sud per ordre del tinent general Gantz davant l'imminent amenaça d'un atac terrorista. Segons la Intel•ligència Militar una cèl•lula de la Gihad Islàmica va sortir de Gaza i pretén entrar a Israel des d'Egipte, aquesta cèl•lula estaria formada per 10 individus.


2000 persones van entrar il•legalment a Israel des d'Egipte


El mes passat més de 2000 persones van creuar il•legalment la frontera entre Egipte i Israel. La majoria són originàries d'Àfrica, però també hi ha gent originària de Turquia i la Xina. La majoria van ser arrestats i traslladats a un centre de detenció del Neguev, però entre un 10 i un 15% van poder evitar les unitats del Tzáhal que patrullen la zona.


El reconeixement de Palestina podria posar en perill els acords bilaterals


Michael Oren, ambaixador israelià als Estats Units creu que el reconeixement de Palestina com Estat per les Nacions Unides posa en perill molts acords bilaterals que podria produir-se al setembre. Segons l'ambaixador Oren “tenim mols tractats amb l'Autoritat Palestina, en canvi, no tenim cap acord amb el govern de Palestina”, “de fet no tenim acords amb un govern de Palestina, això ens situa en un context diferent”. Això afectaria als pactes d'exportació, importació, sobre l'ús de l'aigua i els acords en matèria de defensa.


Segons Oren:"Estats Units és confirmant dels Acords d'Oslo i [la iniciativa palestina] el soscava seriosament ... Les mesures unilaterals tenen també ramificacions legals, econòmiques i polítiques per a nosaltres i per Estats Units com confirmant ".


Una unificació política de Palestina en les actuals circumstàncies és difícil d'assumir per Israel perquè els acords són amb l'Autoritat Palestina que en la pràctica només governa Cisjordània, però la part de Palestina que coneixem com Gaza està sota control d'Hamàs, i aquesta organització i altres que hi ha a Gaza tenen declarada la guerra a Israel. És a dir, Israel es pot trobar en la situació que al seu costat es proclami un Estat amb part del qual té acords polítics, econòmics i comercials i amb l'altra part estigui en guerra. L'ideal per a tots, però especialment pels palestins seria que la primera situació fos la que s'estengués a tot el territori, la dels acords, però em temo que serà la posició d'Hamás, la guerra, la que acabarà imposant-se. I de tot aquest desgavell en tindrà la culpa principalment les Nacions Unides per autoritzar la creació d'un Estat governat per grups terroristes, incomplint així un dels principis pels quals va ser creada l'ONU, la pau, i creant un precedent molt perillós.














Israel - Del 22 de agosto a 1 de septiembre

Sumario: Diálogo entre representantes de Exteriores de Israel y España - Preocupación por la situación de las armas de destrucción masiva de Siria - La caída de Al Asad: Preocupación y oportunidad - Lieberman cree que los palestinos quieren apoderarse de Israel - Ambulancia de las FDI atacada con cócteles molotov - Un terrorista hiere 8 personas en Tel Aviv - "Israel no puede detener el programa nuclear con un solo ataque" - El Tzahal se prepara para septiembre - Los baños en el Mar Muerto son beneficiosos para la salud - Israel en alerta por temor a un ataque de una célula terrorista - Barak responsabiliza a Hamás de cualquier ataque contra Israel - Israel envía dos naves de guerra en el Mar Rojo - 2000 personas entraron ilegalmente en Israel desde Egipto

Diálogo entre representantes de Exteriores de Israel y España


El viceministro israelí de Exteriores Danny Ayalon y la ministra española de Exteriores Trinidad Jiménez se reunieron en Madrid para hablar de la cuestión palestina. El viceministro israelí dijo: "Esperamos que los países europeos y particularmente Estanya, no cooperen con las medidas irresponsables y unilaterales prisas por los palestinos, ya cambio los animen para que vuelvan a la mesa de negociaciones". También dialogaron sobre la situación de Libia y Siria, sobre el programa nuclear iraní y el apoyo iraní a las organizaciones terroristas que hay en la zona.


Preocupación por la situación de las armas de destrucción masiva de Siria


En Estados Unidos e Israel les preocupa la situación de los depósitos de armas de destrucción masiva sirios, temen que algunos grupos terroristas aprovechen el caos existente en Siria debido a las revueltas contra el régimen de Bashar Al Asad para conseguir armas químicas y misiles de largo alcance . Desde hace meses aparecen noticias sobre el movimiento de armas en dirección al sur del Líbano transportadas por miembros de Hezbolá. Entre las armas que se teme que puedan caer en manos los terroristas hay depósitos de gas mostaza, gases nerviosos VX y gas necesario, y también un sistema de artillería pesada para dispararlo.


La caída de Al Asad: Preocupación y oportunidad


La caída de Bashar Al Asad preocupa al gobierno israelí por la incertidumbre que esta situación puede significar. A pesar de que los Al Asad han mantenido en una paz relativa la frontera entre Siria e Israel durante estos 40 años el gobierno israelí considera positivo un cambio hacia un sistema democrático de Siria y opinan que "está surgiendo una gran oportunidad con la caída del régimen de 'Asad ". El problema es que no es fácil prever qué tipo de régimen se constituirá en Siria si cae Bashar Al Asad.


Lieberman cree que los palestinos quieren apoderarse de Israel


El ministro de exteriores israelí Avigdor Lieberman ha mostrado su preocupación ante la intención de los palestinos en septiembre cuando presenten su candidatura para ser reconocidos como nuevo Estado por las Naciones Unidas. Según Lieberman, los palestinos no tienen intención de reconocer a Israel, y esto es, una muestra de las intenciones de esta iniciativa palestina ante las Naciones Unidas. "La verdadera intención de los palestinos no es establecer un Estado que viva en paz con Israel, sino que ellos quieren establecer un Estado libre de judíos en la Cisjordania (Judea y Samaria por los judíos) y conquistar Israel desde dentro"."Por ello, Abás y sus colegas no están interesados en negociaciones con Israel sino más bien a dar pasos unilaterales para cumplir con esta estrategia". El mundo debe dejarle claro a Abás que el único camino para que los palestinos reciban un Estado es dejar de intentar eliminar el único Estado judío del mundo ". Y la única democracia de Oriente Medio, lo que conviene hacer mención. Desde hace meses las dos principales organizaciones palestinas hasta ahora enfrentadas han ido acercándose mutuamente, una de estas organizaciones, el grupo terrorista Hamás tiene en su ideario la destrucción del Estado de Israel. El presidente de la Autoridad palestina dijo: "No nos exijan que reconozcamos el Estado judío. No lo aceptaremos ". Abás endurece sus posiciones después de restablecer relaciones con Hamás. Los palestinos quieren ser reconocidos sin reconocer la existencia del Estado de Israel y sin renunciar a destruirlo, en estas circunstancias sería un grave error que los miembros de las Naciones Unidas reconocieran un Estado dirigido por una organización terrorista - Hamás - que quiere destruir el Estado vecino - Israel - y un presidente - Abás - que no ha hecho ningún movimiento para llegar a acuerdos de paz con Israel.


Ambulancia de las FDI atacada con cócteles molotov


El 28 de agosto una ambulancia de las FDI recibió el aviso que se había producido un grave accidente de coche en una zona palestina. La ambulancia se dirigió hasta el lugar en que se había producido el accidente a toda velocidad. Por el camino la ambulancia fue atacada con un cóctel molotov pero pudieron salir adelante y llegar al lugar del accidente.


Los paramédicos de las FDI que realizan su servicio en Samaría y Judea (Cisjordania) realizan un curso de 14 intensivo de 14 meses preparándose para trabajar en zonas peligrosas. Dan atención medica tanto a los judíos como los palestinos. Van equipados con casco y chaleco antibalas y deben tomar precauciones para evitar que sus potenciales pacientes no sean en realidad unos suicidas.Como si fuera poco complicada su trabajo como paramédicos deben tener la precaución de que su paciente no intente matarlos haciéndose explotar cuando estén atendiéndolo, aparte que tengan que ir esquivando cócteles molotov.


Un terrorista hiere 8 personas en Tel Aviv


Un palestino de 20 años fue detenido después de haber atropellado con un coche robado a un policía y haber apuñalado a ocho personas. Una de las personas heridas sufrió heridas graves, el resto presentaban heridas entre leves y moderadas .. La policía detuvo y luego de interrogarlo concluyó que había sido un acto premeditado. El jefe de la policía del distrito de Tel Aviv consideró que se trataba "definitivamente de un acto terrorista".Según la confesión del palestino se subió a un taxi en Jaffa y le pidió que le llevara a la estación de autobuses de Tel Aviv, cuando llegó a destino apuñaló al taxista que logró huir del agresor. El terrorista palestino robó el taxi y condujo el vehículo hasta una discoteca. Allí el terrorista cometió las agresiones, pero no dentro de la discoteca. Mientras forcejeaba con los policías que iban a detenerlo gritaba "Allahu Akbar" (Dios es grande).


"Israel no puede detener el programa nuclear con un solo ataque"


Una fuente de Defensa reconoció que Israel no puede detener el programa nuclear con un solo ataque. Israel y los países occidentales temen que Irán pueda conseguir una bomba nuclear.A pesar de que cuando en Irán se le acusa de estar desarrollando un programa nuclear con fines militares ellos lo niegan otras declaraciones amenazando de Ahmadineyad y la adquisición de gran número de centrifugadoras ponen en evidencia que el programa nuclear iraní no es sólo para producir electricidad o incluso médicos como afirma el gobierno iraní cuando se les quiere investigar, sumando el enriquecimiento de uranio y el desarrollo de un tipo de misiles con un alcance suficiente para llegar hasta Israel y las amenazas cada vez más habituales del discurso de Ahmadineyad llega a la conclusión de que el programa nuclear iraní no tiene nada de pacífico y que tiene un objetivo claro. Probablemente lo que los israelíes se dan cuenta es que se ha permitido que todo el proyecto nuclear militar iraní haya crecido demasiado y que ahora sería complicado destruirlo.Seguramente deberían haber actuado antes. Tanto los Estados Unidos como Israel podrían tomar medidas para impedir que los iraníes acaben desarrollando la bomba atómica. Pero "no estamos hablando de Irak o Siria donde con un solo golpe se podía desbaratar el programa", afirma un oficial de las FDI refiriéndose al ataque contra el reactor nuclear de Osirak (Irak) en 1981 y el de Al Khyber (Siria) en 2007. Estos dos ataques acabaron con los programas nucleares iraquí y sirio definitivamente.


Israel ha pedido a los Estados Unidos y otros países occidentales que las sanciones económicas se apoyen con la amenaza militar.Los israelíes reconocen que los iraníes temen mucho más a los Estados Unidos que en Israel.


Según estimaciones de los expertos israelíes Irán no tendrá desarrolladas armas nucleares hasta el 2015. Esto son estimaciones y dado que estas armas son tan destructivas si hay que hacer algo convendría que la hicieran antes de que los iraníes estén en capacidad de lanzar una bomba nuclear contra Israel o cualquier otro país. La destrucción de todo el proyecto nuclear iraní debería haber hecho hace tiempo, no dejar pasar el tiempo hasta que ha empezado a ser una verdadera amenaza. Por el bien de todos las instalaciones nucleares iraníes deberían ser destruidas.


El Tzahal se prepara para septiembre


El Tzahal se prepara para que pueda pasar. Se acerca la fecha en que los palestinos se presentarán ante las Naciones Unidas y eso hace temer que mientras en la sede de las Naciones Unidas presentan su candidatura para ser reconocidos como un Estado, los grupos terroristas palestinos inicien acciones violentas contra Israel. Bueno, eso ya lo han empezado a hacer. Israel está proveyendo a las fuerzas de seguridad con material antidisturbios entre los que destacan los gases lacrimógenos y granadas de estruendo. Pero también han marcado con líneas rojas alrededor de cada asentamiento dentro de las cuales los soldados estarán autorizados a disparar a los pies de los "manifestantes" palestinos. Es decir, que si los gases lacrimógenos y las granadas de estruendo no convencen a los palestinos que intenten atacar a los asentamiento que deben desistir pueden acabar recibiendo un disparo en un pie. Durante este verano el Tzahal ha estado preparando a sus soldados por el caso que se produzcan enfrentamientos con los palestinos.


El temor por parte de los israelíes es que en el momento en que los palestinos proclamaran su Estado ante las Naciones Unidas inicie un levantamiento popular palestino.


Los israelíes temen que los palestinos puedan realizar disparos y muy especialmente que puedan intentar cometer actos terroristas, pero lo que más les preocupa es que puedan producirse enfrentamientos entre los palestinos y los colonos judíos.


Se han preparado las brigadas de seguridad de los asentamiento por si acaso y han estudiado los puntos débiles en la seguridad de los perímetros de los asentamientos.


Han establecido dos zonas alrededor de los asentamientos. Si la primera fuera traspasada por los palestinos, los israelíes usarán gases lacrimógenos y otros métodos antidisturbios. Pero si los palestinos consiguieran cruzar la segunda línea dispararán en las piernas de los palestinos.


Los baños en el Mar Muerto son beneficiosos para la salud


La Universidad Ben Gurión ha publicado un estudio en colaboración con el Centro Médico Soroka de Be'er Sheva sobre los beneficios de los baños en las aguas del Mar Muerto.Introdujeron los pacientes, todos con diabetes de tipo 2, en una piscina con agua del Mar Muerto a una temperatura de 35 grados y cuando salir 20 minutos más tarde sus niveles de glucosa en sangre se habían reducido un 13, 5%. Los individuos que permanecieron el mismo tiempo en una piscina de agua normal no registraron ningún cambio en sus niveles de glucosa.


Israel en alerta por temor a un ataque de una célula terrorista


Una célula terrorista de la Yihad Islámica con base en la Península del Sinaí podría estar preparando ataques contra Israel. Según el ministro de Retaguardia de Israel, Matan Vilnai, la célula estaría formada por unos 40 individuos entrenados especialmente para esta acción y que podrían actuar durante la festividad musulmana de Eid al Fitr. Israel tiene sus fuerzas en alerta máxima a todo lo largo de la frontera con Egipto y se están coordinando con las fuerzas egipcias al otro lado. Parece que unos y otros han aprendido la lección que no coordinar sus acciones puede significar que sucedan desgracias. Según un diario egipcio las fuerzas de seguridad egipcias han iniciado una operación para desmantelar los grupos terroristas de la Península del Sinaí. Un operativo con 1500 soldados y vehículos blindados que rastrean la zona en busca de terroristas.


Barak responsabiliza a Hamás de cualquier ataque contra Israel


El ministro israelí de Defensa Ehud Barak responsabiliza a Hamás de toda la actividad terrorista que se realiza en Gaza para que esta organización gobierna totalitariamente todo Gaza. Barak ha puesto en alerta todos los organismos de seguridad para evitar que se cumplan los planes de una célula de la Yihad Islámica que ya habría cruzado desde Gaza en la Península del Sinaí.


El ministro israelí de retaguardia señala que la Yihad Islámica "está tratando desde hace bastante tiempo de perpetrar ataques desde el Sinaí y el 'Aid al Fitr' (festividad que pone fin al mes de ayuno musulmán del Ramadán) es un buen momento para ataques "y que" la cúpula de defensa tiene información concreta de inteligencia de planes para una célula terrorista desde el Sinaí que consiste en al menos diez personas ".


Israel envía dos naves de guerra en el Mar Rojo


Dos barcos de guerra israelíes han sido enviados al Mar Rojo, en una zona cercana a Egipto. También reforzarse la frontera sur por orden del teniente general Gantz ante la inminente amenaza de un ataque terrorista. Según la Inteligencia Militar una célula de la Yihad Islámica salió de Gaza y pretende entrar en Israel desde Egipto, esta célula estaría formada por 10 individuos.


2000 personas entraron ilegalmente en Israel desde Egipto


El mes pasado más de 2000 personas cruzaron ilegalmente la frontera entre Egipto e Israel. La mayoría son originarias de África, pero también hay gente originaria de Turquía y China. La mayoría fueron arrestados y trasladados a un centro de detención del Neguev, pero entre un 10 y un 15% pudieron evitar las unidades del Tzahal que patrullan la zona.


El reconocimiento de Palestina podría poner en peligro los acuerdos bilaterales


Michael Oren, embajador israelí en Estados Unidos cree que el reconocimiento de Palestina como Estado por las Naciones Unidas pone en peligro muchos acuerdos bilaterales que podría producirse en septiembre. Según el embajador Oren "tenemos muchos tratados con la Autoridad Palestina, en cambio, no tenemos ningún acuerdo con el gobierno de Palestina", "de hecho no tenemos acuerdos con un gobierno de Palestina, esto nos sitúa en un contexto diferente". Esto afectaría a los pactos de exportación, importación, sobre el uso del agua y los acuerdos en materia de defensa.


Según Oren: "Estados Unidos es confirmando los Acuerdos de Oslo y [la iniciativa palestina] el socava seriamente ... Las medidas unilaterales tienen también ramificaciones legales, económicas y políticas para nosotros y para Estados Unidos como confirmando".


Una unificación política de Palestina en las actuales circunstancias es difícil de asumir por Israel para que los acuerdos son con la Autoridad Palestina que en la práctica sólo gobierna Cisjordania, pero la parte de Palestina que conocemos como Gaza está bajo control de Hamás, y esta organización y otras que hay en Gaza tienen declarada la guerra a Israel. Es decir, Israel se puede encontrar en la situación que a su lado se proclame un Estado con parte del que tiene acuerdos políticos, económicos y comerciales y con la otra parte esté en guerra. Lo ideal para todos, pero especialmente para los palestinos sería que la primera situación fuera la que se extendiera a todo el territorio, la de los acuerdos, pero me temo que será la posición de Hamás, la guerra, la que acabará imponiéndose se. Y de todo este desbarajuste tendrá la culpa principalmente las Naciones Unidas para autorizar la creación de un Estado gobernado por grupos terroristas, incumpliendo así uno de los principios por los que fue creada la ONU, la paz, y creando un precedente muy peligroso.

Pressionen a Bashar per obligar-lo a dimitir - Bashar es fa l'orni - Rússia perdria 4000 milions de dòlars si sancionen Síria

Pressionen a Bashar per obligar-lo a dimitir - Bashar es fa l'orni - Rússia perdria 4000 milions de dòlars si sancionen Síria

Pressionen a Bashar per obligar-lo a dimitir

El president Obama ha demanat al dictador sirià que deixi el càrrec immediatament: “Ha arribat el moment que el president Al Asad se'n vagi”. Aquesta petició s'uneix a les del Regne Unit, França. Alemanya i la Unió Europea. També s'anuncien més sancions i més dures.
Nacions Unides han recomanat que la Cort Penal Internacional investigui les denúncies de matances i abusos massius dels drets humans a Síria. Obama considera que Al Asad ha perdut la legitimitat per romandre en el càrrec i creu que “les seves crides al diàleg i la reforma sonen a buit quan es dedica a empresonar, torturar i massacrar al seu propi poble”. Això d'empresonar, torturar i matar als seus conciutadans ja és normal que les facin els dictadors, per això són dictadors, és això el que tothom espera que facin els dictadors. Un dictador que no empresoni, torturi o mati, ¿quina mena de dictador seria?. Obama diu que “hem dit contínuament que el president Al Asad ha d'encapçalar una transició democràtica o fer-se a un costat. No l'ha encapçalat. Pel bé del poble sirià ha arribat el moment que el president Al Asad se'n vagi”. Al Asad no sembla que tingui la intenció de dimitir del càrrec. De moment el president Obama ha aprovat l'enduriment de les sancions contra el règim sirià congelant els bens del govern sirià subjectes a la jurisdicció nord-americana i els nord-americans tenen prohibit participar en qualsevol transacció en què participi el règim sirià. Queda prohibit importar petroli i els seus derivants de Síria, país al que els Estats Units compren 252000 barrils diaris i que ciutadans nord-americans inverteixin a Síria. Els termes emprats en un comunicat conjunt del primer ministre britànic David Cameron de la cancellera alemanya Àngela Merkel i del president de la República Francesa Nicolas Sarkozy no difereixen gaire del president nord-americà. Consideren que el règim de Bashar Al Asad ha perdut legitimitat i que ha d'anar-se'n. “pel bé de Síria i del seu poble”. La xifra de morts en aquestes revoltes ja supera els 2000 morts.

Bashar es fa l'orni

El dictador Bashar Al Asad s'està fent l'orni davant les peticions internacionals que li demanen que deixi el poder i se'n vagi i el patiment del seu poble, diu que “no sent cap inquietud” davant les protestes a l'interior de Síria i està convençut que el seu país no serà atacat per altres països per por a les repercussions a l'Orient Mitjà. Bashar ha anunciat que depenent dels terminis per dur a terme les reformes jurídiques podrien celebrar-se eleccions el febrer de 2012.
Al Asad sembla que no vol entendre que succeeix a Síria ni es planteja la possibilitat de deixar el càrrec i anuncia que la setmana pròxima s'autoritzarà la creació de partits polítics un cop s'hagi creat un comitè que haurà d'estudiar les sol•licituds. Crea també una comissió per revisar la Constitució que, al seu parer, necessitarà de 3 a 6 mesos per a realitzar aquesta tasca..

Comentari: Sempre poden fitxar els magistrats del Tribunal Constitucional espanyol que van necessitar quatre anys per destrossar l'Estatut de Catalunya, i això que aquí no depenia cap dictador d'aquest pronunciament jurídic per mantenir-se al poder, només els va servir als magistrats per mantenir-se al càrrec més enllà del seu mandat, amb aquests magistrats espanyols Asad podria romandre al poder 20 anys més.

Després de recordar les mesures que ha pres en aquest temps ha fet una advertència recordant el pes de Síria en els equilibris de l'Orient Mitjà i advertint que si Síria rep un atac des de l'exterior hi podrien haver “repercussions que ningú pot esperar”. Deu témer que la comunitat internacional decideixi intervenir a Síria com ha fer a Líbia, i per si de cas amenaça de desequilibrar la fràgil estabilitat de la zona.
Bashar no escolta al seu poble però el reprimeix, en canvi si que ha escoltat les peticions d'altres països, principalment occidentals, demanant-li que abandoni el càrrec i deixi que Síria faci una transició cap a la democràcia.
Tinc els meus dubtes que Síria o qualsevol país àrab o musulmà sigui capaç de convertir-se en una democràcia, tampoc estic pensant en una democràcia com les que tenen els països europeus, però si alguna forma de democràcia típica de país sense tradició democràtica, crec que els països àrabs són incompatibles amb un sistema democràtic.
“Sempre hi va haver amenaces contra Síria i nosaltres – Bashar Al Asad i la seva camarilla - considerem que la sobirania i la decisió nacional són molt més importants que qualsevol decisió internacional”, diu el sàtrapa sirià. És una llàstima que Bashar i el seu pare i predecessor en el càrrec no creguessin gaire en aquesta opinió quan eren ells els que es dedicaven a potinejar en els assumptes interns dels seus veïns, especialment el Líban. Els sirians van preferir sortir a protestar contra Bashar abans que escoltar les seves declaracions televisades. Els manifestants van refusar el discurs de Bashar Al Asad amb càntics i les forces repressores del règim van respondre disparant contra els manifestants.

Rússia perdria 4000 milions de dòlars si sancionen Síria

Si la comunitat internacional decideix imposar sancions al règim sirià Rússia podria perdre 4000 milions de dòlars d'un contracte de venda d'armes russes al règim de Bashar Al Asad. Hi havia una comanda de 3500 a 3700 milions de dòlars que podria perdre's si s'aproven les sancions de Nacions Unides. Síria suposa el 10% de les exportacions russes d'armament. A això s'ha d'afegir que també l'Iran, un altre fidel consumidor de productes armamentístics russos, també ha estat sancionat per les Nacions Unides i això li està costant als russos, principals venedors, una bona morterada.
Un exemple, segons el director del CAET Makienko és que “dels 70 caces MIG-29 que la corporació aeronàutica MiG ha de subministrar a clients estrangers 24 corresponen a Síria”. Segons Makienko fent un exercici de cinisme, Síria “serà sens dubte la pròxima víctima de les democràcies occidentals i els satèl•lits a la regió que els donen suport”. Deu ser una putada per la indústria armamentística russa perdre tants bons clients ara que cauen els dictadors àrabs, que aquests sàtrapes usin aquestes armes russes per assassinar al seu propi poble als dirigents de la indústria armamentística russa els importa un rave. Rússia reconeix que les sancions a l'Iran els van suposar entre 7000 i 8000 milions de dòlars de pèrdues, és a dir, el doble que en el cas sirià.

Presionan a Bashar para obligarle a dimitir - Bashar se hace el despistado - Rusia perdería 4.000 millones de dólares si sancionan Siria

Presionan a Bashar para obligarle a dimitir

El presidente Obama ha pedido al dictador sirio que deje el cargo inmediatamente: "Ha llegado el momento que el presidente Al Asad se vaya". Esta petición se une a las del Reino Unido, Francia. Alemania y la Unión Europea. También se anuncian más sanciones y más duras.
Naciones Unidas han recomendado que la Corte Penal Internacional investigue las denuncias de matanzas y abusos masivos de los derechos humanos en Siria. Obama considera que el Asad ha perdido la legitimidad para permanecer en el cargo y cree que "sus llamamientos al diálogo y la reforma suenan a hueco cuando se dedica a encarcelar, torturar y masacrar a su propio pueblo". Lo de encarcelar, torturar y matar a sus conciudadanos ya es normal que las hagan los dictadores, por eso son dictadores, eso es lo que todo el mundo espera que hagan los dictadores. Un dictador que no encarcele, torture o mate, ¿qué tipo de dictador sería?. Obama dice que "hemos dicho continuamente que el presidente Al Asad debe encabezar una transición democrática o hacerse a un lado. No la ha encabezado. Por el bien del pueblo sirio ha llegado el momento que el presidente Al Asad se vaya". En Asad no parece que tenga la intención de dimitir del cargo. De momento el presidente Obama ha aprobado el endurecimiento de las sanciones contra el régimen sirio congelando los bienes del gobierno sirio sujetos a la jurisdicción estadounidense y los estadounidenses tienen prohibido participar en cualquier transacción en que participe el régimen sirio. Queda prohibido importar petróleo y sus derivantes de Siria, país al que Estados Unidos compran 252.000 barriles diarios y que ciudadanos estadounidenses inviertan en Siria. Los términos empleados en un comunicado conjunto del primer ministro británico David Cameron de la canciller alemana Angela Merkel y del presidente de la República Francesa Nicolas Sarkozy no difieren mucho del presidente estadounidense. Consideran que el régimen de Bashar Al Asad ha perdido legitimidad y que debe irse. "Por el bien de Siria y de su pueblo". La cifra de muertos en estas revueltas ya supera los 2000 muertos.

Bashar se hace el loco

El dictador Bashar Al Asad está haciendo el loco ante las peticiones internacionales que le piden que deje el poder y se vaya y el sufrimiento de su pueblo, dice que "no siente ninguna inquietud" ante las protestas en el interior de Siria y está convencido de que su país no será atacado por otros países por miedo a las repercusiones en Oriente Medio. Bashar ha anunciado que dependiendo de los plazos para llevar a cabo las reformas jurídicas podrían celebrarse elecciones en febrero de 2012.
En Asad parece que no quiere entender que sucede en Siria ni se plantea la posibilidad de dejar el cargo y anuncia que la semana próxima se autorizará la creación de partidos políticos una vez se haya creado un comité que deberá estudiar las solicitudes solicitudes. Crea también una comisión para revisar la Constitución que, a su juicio, necesitará de 3 a 6 meses para realizar esta tarea ..

Comentario: Siempre pueden fichar a los magistrados del Tribunal Constitucional español que necesitaron cuatro años para destrozar el Estatuto de Cataluña, y eso que aquí no dependía ningún dictador de este pronunciamiento jurídico para mantenerse en el poder, sólo les sirvió a los magistrados para mantenerse en el cargo más allá de su mandato, con estos magistrados españoles Asad podría permanecer en el poder 20 años más.

Tras recordar las medidas que ha tomado en este tiempo ha hecho una advertencia recordando el peso de Siria en los equilibrios de Oriente Medio y advirtiendo que si Siria recibe un ataque desde el exterior podrían haber "repercusiones que nadie puede esperar". Debe temer que la comunidad internacional decida intervenir en Siria como ha hacer en Libia, y por si acaso amenaza de desequilibrar la frágil estabilidad de la zona.
Bashar no escucha a su pueblo pero lo reprime, en cambio si que ha escuchado las peticiones de otros países, principalmente occidentales, pidiéndole que abandone el cargo y deje que Siria haga una transición hacia la democracia.
Tengo mis dudas de que Siria o cualquier país árabe o musulmán sea capaz de convertirse en una democracia, tampoco estoy pensando en una democracia como las que tienen los países europeos, pero si alguna forma de democracia típica de país sin tradición democrática, creo que los países árabes son incompatibles con un sistema democrático.
"Siempre hubo amenazas contra Siria y nosotros - Bashar Al Asad y su camarilla - consideramos que la soberanía y la decisión nacional son mucho más importantes que cualquier decisión internacional", dice el sátrapa sirio. Es una lástima que Bashar y su padre y predecesor en el cargo no creyeran mucho en esta opinión cuando eran ellos los que se dedicaban a jugar en los asuntos internos de sus vecinos, especialmente el Líbano. Los sirios prefirieron salir a protestar contra Bashar antes que escuchar sus declaraciones televisadas. Los manifestantes rechazaron el discurso de Bashar Al Asad con cánticos y las fuerzas represoras del régimen respondieron disparando contra los manifestantes.

Rusia perdería 4.000 millones de dólares si sancionan Siria

Si la comunidad internacional decide imponer sanciones al régimen sirio Rusia podría perder 4.000 millones de dólares de un contrato de venta de armas rusas al régimen de Bashar Al Asad. Había un pedido de 3500 a 3700 millones de dólares que podría perderse si se aprueban las sanciones de Naciones Unidas. Siria supone el 10% de las exportaciones rusas de armamento. A esto hay que añadir que también Irán, otro fiel consumidor de productos armamentísticos rusos, también ha sido sancionado por las Naciones Unidas y eso le está costando a los rusos, principales vendedores, una buena morterada.
Un ejemplo, según el director del CAET Makienko es que "los 70 cazas MIG-29 que la corporación aeronáutica MiG debe suministrar a clientes extranjeros 24 corresponden a Siria". Según Makienko haciendo un ejercicio de cinismo, Siria "será sin duda la próxima víctima de las democracias occidentales y los satélites en la región que los apoyan". Será una putada para la industria armamentística rusa perder tantos buenos clientes ahora que caen los dictadores árabes, que estos sátrapas usen estas armas rusas por asesinar a su propio pueblo a los dirigentes de la industria armamentística rusa les importa un bledo. Rusia reconoce que las sanciones a Irán los supusieron entre 7000 y 8000 millones de dólares de pérdidas, es decir, el doble que en el caso sirio.