Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris represió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris represió. Mostrar tots els missatges

3 de juny 2011

Els drets humans de les dones i els nens als països àrabs

Els drets humans de les dones i els nens als països àrabs

Les dones i els nens són les principals víctimes en qualsevol conflicte, però en els països àrabs no cal que hi hagi un conflicte per a què les dones no siguin menystingudes i menyspreades. Hi ha casos terribles com el de l'Afganistan en què les dones són obligades a viure sota el burca, un vestit que les cobreix de cap a peus i que només permet veure a través d'un entramat. Aquestes dones tenen vetat el món, però també el dret a l'educació i la sanitat. Posar-se malaltes els pot significar la mort perquè cap metge, perquè només els homes poden exercir de metges, pot atendre una dona, si emmalalteixen greument no podran ser ateses. I també un dret tan bàsic com l'educació no només els està vetat, els pot costar la vida perquè hi ha uns tarats barbuts que creuen que les dones han d'estar a casa i ocultes sota el burca, i a poder ser sense saber llegir. No hi ha res més perillós que un esclau que aprèn a llegir, pot acabar llegint un llibre que li fa descobrir que és una persona i que té drets. Un dels textos més perillós per a qualsevol règim autoritari és la declaració dels drets de l'home, per això els règims totalitaris intenten mantenir els seus pobles en la més absoluta ignorància.
Proves de virginitat a Egipte
Quan l'exèrcit egipci va entrar a la mítica i mitificada plaça Tahrir d'El Caire per desallotjar-la van detenir a 18 dones, les van colpejar i els van aplicar descàrregues elèctriques, a 17 d'aquestes 18 dones les van obligar a sotmetre's a proves de virginitat sota l'amenaça de ser acusades de prostitutes. Algunes d'aquestes dones han estat acusades de destrucció de la propietat, tinença d'armes o alteració de l'ordre públic. Un general egipci va voler justificar aquestes proves de virginitat a què van sotmeses aquestes dones dient que aquestes dones "no són com la seva filla o la meva, sinó noies que han compartit tendes de campanya amb manifestants homes". Aquest general és un malalt mental.
Amnistia Internacional va entrevistar algunes de les dones i va presentar una reclamació al govern egipci, encara no hi ha hagut resposta, segurament els membres del govern egipci també pensen que una dona pel fet d'estar envoltada d'homes ja està follant com una boja.
Aquest mateix general va explicar a la CNN que la raó per fer-li a aquestes dones aquestes proves de virginitat és per a què després no poguessin dir que "les havíem violat, així que es va tractar de demostrar que eren verges". Aquest home és un cretí integral. Amnistia Internacional respon que "l'al•legació del general que només les verges poden ser víctimes d'una violació és una actitud sexista fa molt temps desacreditada, a més d'un absurd legal. A l'hora de determinar si hi ha hagut una violació, és irrellevant que la víctima fossi o no verge". És a dir, les detenen, les apallissen, les sotmeten a descàrregues i a una prova de virginitat per demostrar que no són unes perdudes. I suposo que el general aquest voldrà que li agraeixin.
Unicef denuncia la repressió del règim sirià contra els menors
La UNICEF denuncia que la repressió del règim sirià és responsable de la mort de 30 menors. Des del començament de les protestes, el passat mes de març, han augmentat les denúncies de nens detinguts, ferits i morts. Aclarim per endavant que no vull justificar al règim sirià, però sembla molt habitual que quan els àrabs realitzen protestes fan que els nens s'arrisquin més, per tant, una part de la responsabilitat també la tenen els pares. Els pares, si fossin mínimament responsables anirien sols a protestar contra el règim sabent que al règim sirià no li tremola el pols a la hora de reprimir les revoltes. L'ONU fa crides a totes les parts per a què mantinguin les dones i nens al marge del conflicte. Unicef diu que "estem especialment preocupats per un vídeo recent que què apareixen nens detinguts de forma arbitrària, torturats durant el seu arrest, arribant en alguns casos a morir".
Un fet curiós és que Síria va firmar la Convenció dels Drets del Nen i l'ONU va recordar al règim sirià que ha de garantir el dret a la vida als menors. Ara ja sabem que fa servir Bashar al Asad després d'anar a cagar per netejar-se el cul: la convenció dels drets del menor.














Los derechos humanos de las mujeres y los niños en los países árabes
Las mujeres y los niños son las principales víctimas en cualquier conflicto, pero en los países árabes no es necesario que haya un conflicto para que las mujeres no sean menospreciadas y despreciadas. Hay casos terribles como el de Afganistán en que las mujeres son obligadas a vivir bajo el burka, un vestido que las cubre de pies a cabeza y que sólo permite ver a través de un entramado. Estas mujeres tienen vetado el mundo, pero también el derecho a la educación y la sanidad. Ponerse enfermas les puede significar la muerte para que ningún médico, porque sólo los hombres pueden ejercer de médicos, puede atender una mujer, si enferman gravemente no podrán ser atendidas. Y también un derecho tan básico como la educación no sólo les está vetado, les puede costar la vida porque hay unos tarados barbudos que creen que las mujeres deben estar en casa y ocultas bajo el burka, ya poder ser sin saber leer . No hay nada más peligroso que un esclavo que aprende a leer, puede acabar leyendo un libro que le hace descubrir que es una persona y que tiene derechos. Uno de los textos más peligroso para cualquier régimen autoritario es la declaración de los derechos del hombre, por eso los regímenes totalitarios intentan mantener sus pueblos en la más absoluta ignorancia.
Pruebas de virginidad en Egipto
Cuando el ejército egipcio entró en la mítica y mitificada plaza Tahrir de El Cairo para desalojarla detuvieron a 18 mujeres, las golpearon y les aplicaron descargas eléctricas, a 17 de estas 18 mujeres las obligaron a someterse a pruebas de virginidad bajo la amenaza de ser acusadas de prostitutas. Algunas de estas mujeres han sido acusadas de destrucción de la propiedad, tenencia de armas o alteración del orden público. Un general egipcio quiso justificar estas pruebas de virginidad al que sometidas estas mujeres diciendo que estas mujeres "no son como su hija o la mía, sino chicas que han compartido tiendas de campaña con manifestantes hombres". Este general es un enfermo mental.
Amnistía Internacional entrevistó algunas de las mujeres y presentó una reclamación al gobierno egipcio, aunque no ha habido respuesta, seguramente los miembros del gobierno egipcio también piensan que una mujer por estar rodeada de hombres ya está follando como una loca .
Este mismo general explicó a la CNN que la razón para hacerle a estas mujeres estas pruebas de virginidad es para que después no pudieran decir que "las habíamos violado, así que se trató de demostrar que eran vírgenes". Este hombre es un cretino integral. Amnistía Internacional responde que "la alegación del general que sólo las vírgenes pueden ser víctimas de una violación es una actitud sexista hace mucho tiempo desacreditada, además de un absurdo legal. A la hora de determinar si ha habido una violación, es irrelevante que la víctima estuvieras o no virgen". Es decir, las detienen, las apalean, las someten a descargas ya una prueba de virginidad para demostrar que no son unas perdidas. Y supongo que el general este querrá que le agradezcan.
Unicef denuncia la represión del régimen sirio contra los menores
La UNICEF denuncia que la represión del régimen sirio es responsable de la muerte de 30 menores. Desde el comienzo de las protestas, el pasado mes de marzo, han aumentado las denuncias de niños detenidos, heridos y muertos. Aclaremos de antemano que no quiero justificar al régimen sirio, pero parece muy habitual que cuando los árabes realizan protestas hacen que los niños se arriesguen más, por tanto, una parte de la responsabilidad también la tienen los padres. Los padres, si fueran mínimamente responsables irían sólo a protestar contra el régimen sabiendo que el régimen sirio no le tiembla el pulso a la hora de reprimir las revueltas. La ONU hace llamamientos a todas las partes para que mantengan las mujeres y niños al margen del conflicto. Unicef dice que "estamos especialmente preocupados por un vídeo reciente que el que aparecen niños detenidos de forma arbitraria, torturados durante su arresto, llegando en algunos casos a morir".
Un hecho curioso es que Siria firmó la Convención de los Derechos del Niño y la ONU recordó al régimen sirio que debe garantizar el derecho a la vida a los menores. Ahora ya sabemos que utiliza Bashar al Asad después de ir a cagar para limpiarse el culo: la convención de los derechos del menor.

24 de maig 2011

La reprensió del règim sirià ja ha causat més de 800 morts civils

La reprensió del règim sirià ja ha causat més de 800 morts civils


La situació política i social de Síria no és aliena a la de tot l'Orient Mitjà i al règim sirià no li tremola el pols a l'hora de reprimir els revoltats que s'estenen per tot el país. S'ha trobat una fossa comuna amb uns 34 cadàvers a prop de la ciutat siriana de Deraa. L'Organització Nacional pels Drets Humans a Síria ha publicat el nom d'aquestes 34 persones assassinades pel règim i no descarta que puguin trobar-se més cadàvers a les granges de blat de moro i boscos propers. Les famílies dels assassinats encara no han pogut recuperar els cossos dels seus familiars perquè la policia els impedeix accedir a la zona i degut a la presència de franctiradors a la zona. L'ONDH responsabilitza al règim dels Asad dels “crims contra els ciutadans i va demanar a la comunitat internacional que pressioni al règim sirià”. Des de l'inici de la revolta contra el règim sirià el mes de març passat han mort més de 766 civils i 125 policies i militars. El ministeri sirià de l'Interior ha negat l'existència de la fossa en una nota oficial dient “que les informacions sobre la fossa comuna són falses i es produeixen enmig d'una campanya d'incitació”. Rar hauria estat que haguessin reconegut els fets. L'ONDH ha denunciat que el règim ha tancat la zona i ha prohibit l'entrega de les restes als familiars. És a dir, públicament el règim nega els fets però no permet als familiars entrar a la zona i prohibeix que s'entreguin les restes als familiars.

La reprensión del régimen sirio ya ha causado más de 800 muertos civiles


La situación política y social de Siria no es ajena a la de todo el Oriente Medio y al régimen sirio no le tiembla el pulso a la hora de reprimir a los sublevados que se extienden por todo el país. Se ha encontrado una fosa común con unos 34 cadáveres cerca de la ciudad siria de Dera. La Organización Nacional por los Derechos Humanos en Siria ha publicado el nombre de estas 34 personas asesinadas por el régimen y no descarta que puedan encontrarse más cadáveres en las granjas de maíz y bosques cercanos. Las familias de los asesinados aún no han podido recuperar los cuerpos de sus familiares para que la policía les impide acceder a la zona y debido a la presencia de francotiradores en la zona. El ONDH responsabiliza al régimen de los Asad los "crímenes contra los ciudadanos y pidió a la comunidad internacional que presione al régimen sirio". Desde el inicio de la revuelta contra el régimen sirio el pasado mes de marzo han muerto más de 766 civiles y 125 policías y militares. El ministerio sirio del Interior ha negado la existencia de la fosa en una nota oficial diciendo "que las informaciones sobre la fosa común son falsas y se producen en medio de una campaña de incitación". Raro hubiera sido que hubieran reconocido los hechos. El ONDH ha denunciado que el régimen ha cerrado la zona y ha prohibido la entrega de los restos a los familiares. Es decir, públicamente el régimen niega los hechos pero no permite a los familiares entrar en la zona y prohíbe que se entreguen los restos a los familiares.

16 de set. 2008

Història: Estat esoanyol versus independentisme català

S'ha criticat de manera justificada les actuacions policials contra els dissidents realitzada per les autoritats xineses abans dels jocs. Estem d'acord en això la majoria en què els drets humans han de respectar-se en tot moment i circumstància i que fer desaparéixer a la dissidència política encara que s'oculta acostuma a saber-se. Però allò que s'ha succeït en aquests JJOO celebrats recentment no és quelcom nou ni tampoc alié a altres països. En la tan democràtica Espanya abans de la celebració dels JJOO de Barcelona es va detindre molts independentistes o sospitosos de ser-ho i es van fer registres inclús en les seus de partits i en la redacció d'un setmanari com EL TEMPS. Anys després Estrasburg va condemnar a Espanya per no haver investigat les tortures a què es va sotmetre a un nombrós grup d'independentistes catalans.
Els independentistes detinguts el 92 organitzen a Manresa una jornada de denúncia contra la tortura
2003-11-11
EL PUNT (www.elpunt.com)
Els independentistes detinguts el 92 organitzen a Manresa una jornada de denúncia contra la tortura L'acte es fa tres dies abans que el cas arribi al Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg ADRIANA DELGADO . Manresa L'independentisme català mostrarà aquest dissabte el suport als 15 joves detinguts l'estiu del 1992 per ordre del jutge Baltasar Garzón i que presumptament van ser torturats. La jornada de solidaritat se celebrarà només tres dies abans que el Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg celebri una vista oral que els enfronta amb l'Estat espanyol. La causa oberta haurà de determinar si hi va haver obstrucció o nul·la intenció d'investigar les denúncies per tortures.En aquesta campanya muntada per la Coordinadora Antirepressiva de Manresa i Alerta Solidària, amb la col·laboració d'altres associacions de l'esquerra independentista, es vol donar relleu al «fet històric»que les demandes hagin estat admeses. Una altra acció destaca és el lloguer de dos autocars per poder acompanyar els catalans a Estrasburg dimarts que ve, data de la vista.La diada de dissabte, sota el lema «Actuem contra la tortura», tindrà lloc a partir de les 2 del migdia a la sala polivalent de la Font dels Capellans, i té com a objectius rebutjar la tortura, fer un acte de memòria històrica, fer difusió del cas i recollir recursos econòmics per finançar les despeses legals.Dinar i actuacionsSegons van explicar els manresans detinguts en aquella operació: Esteve Comellas, Jordi Bardina i David Martínez; i Liliana Vilanova, de la Coordinadora, dissabte hi ha previst un dinar popular i diverses actuacions. Hi haurà les actuacions desinteressades de Titot, David Rosell, Pomada, Manel Camp, De Parranda, Gemma Guilemany, Gossos, Pep Callau, l'Orquestra Alternativa, La Veurem, Faig Teatre, Feliu Ventura, Xavi Sarrià (dels Obrint Pas) i Gog i Magog, entre altres grups.També hi intervindran l'escriptor Víctor Alexandre, un dels denunciants, Ramon Piqué; l'advocat de tots ells, Sebastià Salellas; Roger Torras, de l'Assemblea d'Unitat Popular.
NOTÍCIES RELACIONADES: Dos autocars de suport Dos autocars acompanyaran els detinguts a Estrasburg. Un sortirà de Lleida i passarà per Manresa, Vic i Girona. L'altre, que encarà no ha quedat ple, sortirà de Barcelona. Els demandants marxaran junts en una furgoneta, i també comptaran amb la presència de familiars i amics que hi aniran pel seu compte. En total, calculen que un centenar de persones seran a Estrasburg. Es preveu que els autocars hi arribaran a les 8 del matí de dimarts, i que la vista oral començarà a quarts de 10 i durarà una hora i mitja, aproximadament.
El Tribunal d'Estrasburg jutja avui l'Estat espanyol per les tortures de 1992 a independentistes catalans
Data:2003-11-18
EL PUNT (www.elpunt.com)
El Tribunal d'Estrasburg jutja avui l'Estat espanyol per les tortures de 1992 a independentistes catalans Si és condemnat, l'Estat indemnitzarà els demandants però no investigarà els fets S. BARROSO (Enviada especial) . Estrasburg Els advocats de l'Estat han de defensar avui al Tribunal Europeu dels Drets Humans l'actuació dels jutjats espanyols respecte de les denúncies per tortures presentades per independentistes catalans detinguts el 1992. Diversos tribunals, inclòs el Constitucional, van arxivar les denúncies. Avui, el tribunal pot decidir practicar més proves o prendre una resolució. Si l'Estat és condemnat haurà d'indemnitzar els demandants, però ningú no l'obligarà a investigar els fets.Quinze dels 24 independentistes jutjats el 1995 per col·laboració amb Terra Lliure -sis dels quals van ser absolts i la resta, indultats- són a Estrasburg com a demandants contra l'Estat espanyol. En l'únic precedent semblant, l'Estat va ser condemnat per manca de garanties processals en el judici per l'assassinat de l'empresari català Bultó. En aquell cas, s'havia violat article 6 de la Convenció Europea dels Drets Humans i el tribunal va ordenar repetir el judici. Ara, la demanda és per vulneració de l'article 3, que prohibeix les tortures, i l'únic càstig previst són les indemnitzacions.Un llarg procésLa vista oral d'avui pot ser l'últim pas d'un procés que va començar el 1992, després de les detencions practicades per la Guàrdia Civil per ordre del jutge de l'Audiencia Nacional Baltasar Garzón. Quan van passar a disposició judicial, els detinguts van denunciar les tortures a Garzón, però no van ser investigades. Els independentistes que van quedar en llibertat provisional van presentar una denúncia al jutjat d'instrucció número 22 de Madrid, que va arxivar-la. A més, la primera demanda a Estrasburg va ser rebutjada perquè es va presentar col·lectivament. El procés es va reobrir arran del judici contra els 24 detinguts encausats. La forense no va assegurar que els detinguts s'haguessin autolesionat, com afirmava la Guàrdia Civil. El cas va tornar al jutjat 22 de Madrid, que es va negar a identificar els agents que en podien ser els autors. La mateixa reacció van tenir l'Audiència de Madrid i el Tribunal Constitucional.
NOTÍCIES RELACIONADES: Canvi de jutge espanyol El membre espanyol de la secció quarta del Tribunal Europeu dels Drets Humans, Javier Borrego Borrego, ha hagut de ser substituït pel seu predecessor, Antonio Pastor Ridruejo, expressament per al judici d'avui. Aquesta substitució s'explica pel fet que Borrego, tot just fins al gener passat, era un dels advocats defensors de l'Estat espanyol davant del Tribunal d'Estrasburg i havia intervingut directament en el cas dels independentistes redactant les al·legacions que han intentat aturar la vista pel cas de suposats maltractaments. El tribunal de la secció quarta -on van a parar sempre els casos procedents de l'Estat espanyol- està format per set jutges de diferents nacionalitats. El president de la sala és del Regne Unit.
Estrasburg veurà avui la denúncia dels torturats del 92
Data:2003-11-18
El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg acull avui la vista oral del judici contra l'Estat espanyol per les presumptes tortures que va infligir la Guàrdia Civil a una quinzena d'independentistes catalans detinguts l'estiu del 1992. Després que totes les instàncies judicials espanyoles hagin rebutjat el procés, l'alt tribunal europeu va admetre a tràmit la denúncia al mes de març en donar-hi un "rang social i no polític", com al seu moment van explicar els advocats dels detinguts. El judici culmina un procés iniciat el 1995, quan l'Audiència Nacional espanyola va jutjar els encausats i
va demanar que se'ls deduís testimoni -que se'ls obrís una altra causa- per les denúncies de tortures. Aquest fet va permetre reiniciar la causa el 1997, i avui es dirimirà si l'Estat espanyol és responsable d'un atemptat contra l'article 3 de la Convenció Europea de Drets Humans per no haver investigat les tortures. La vista, que tindrà lloc al matí a les dependències del tribunal, recollirà els arguments dels advocats de l'Estat i dels independentistes i la sentència final pot trigar fins a dos mesos. Un centenar de persones s'han desplaçat a Estrasburg per recolzar els encausats.
L'Estat manté a Estrasburg que la demanda per les tortures del 92 és una maniobra política
EL PUNT (www.elpunt.com)
L'Estat manté a Estrasburg que la demanda per les tortures del 92 és una maniobra política. El Tribunal dels Drets Humans estudia el cas dels independentistes catalans detinguts abans dels Jocs Olímpics.SÍLVIA BARROSO (Enviada especial) . Estrasburg El govern espanyol entén que les denúncies per tortures policials als independentistes catalans detinguts el 1992 tenen una finalitat política: desacreditar l'Estat espanyol. Així ho va manifestar ahir davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans l'advocat del govern, Ignacio Blasco Lozano, en defensa de l'Estat, jutjat per no haver investigat els maltractaments. En resposta a l'acusació dels quinze demandants, el lletrat de l'Estat va assegurar que l'informe forense demanat pel jutge Baltasar Garzón era suficient per comprovar que les denúncies «no tenien fonament».«A Espanya, determinades organitzacions criminals i grups afins persegueixen la desacreditació de l'Estat i volen pressionar els tribunals», va dir a la Cort europea l'advocat de l'Estat espanyol. Per Blasco Lozano, a més, l'informe «exhaustiu» encarregat per Baltasar Garzón a una forense i la declaració del Guàrdia Civil que havia coordinat els interrogatoris als detinguts -declaració presa durant el judici contra els independentistes-, van ser suficients per negar les tortures.La reobertura del cas quan ja havia estat arxivat i «el perfeccionament literari dels relats» dels independentistes sobre les tortures també van ser criticats per l'advocat del govern. Els relats són, segons Blasco Lozano, «de dubtosa veracitat i tenen finalitats propagandístiques». A més, els informes forenses «només recullen petites lesions» i l'intent de suïcidi de Marcel Dalmau durant la detenció «entra dintre de la normalitat estadística entre els detinguts».La visió del lletrat de l'Estat va ser rebatuda per l'advocat dels demandats, Sebastià Salellas, que li va recordar que en cas de possibles tortures, «no és la víctima qui les ha de demostrar sinó que l'Estat està obligat a investigar-les a fons». En aquest sentit, va criticar que el jutjat d'instrucció de Madrid on es van denunciar les tortures no va voler identificar els guàrdies civils presumptes autors dels maltractaments ni cridar a declarar la forense. Salellas va presentar dos precedents recents al Tribunal d'Estrasburg en què van ser condemnats l'Estat francès i Turquia -condemnada per maltractaments a una noia a la qual el forense només va detectar un blau- per casos idèntics al català.
NOTÍCIES RELACIONADES: Problemes al Parlament Els quinze demandants es van quedar ahir sense poder fer la roda de premsa anunciada per a després del judici al Parlament Europeu. L'eurodiputat d'Esquerra Republicana Miquel Mayol n'havia demanat el permís i tenia autorització per introduir vint persones a l'edifici. Però la presència d'una cinquantena d'amics i familiars dels demandants va fer posar en guàrdia la policia, que hi va enviar els antiavalots i va negar-se a deixar entrar el grup.Després de quinze minuts de negociació, una selecció de demandants i periodistes van poder entrar a l'edifici. Aleshores van ensopegar amb traves per accedir a la sala sol·licitada. Al final, la roda de premsa es va fer al pati de l'edifici parlamentari i Mayol va denunciar les «manipulacions del PP, que insisteix a associar independentisme amb terrorisme». Per l'eurodiputat, la mà del PP era darrere dels impediments d'última hora per accedir al Parlament. Una segona part de la roda de premsa es va fer fora del recinte del Parlament. Ramon Piqué, portaveu dels demandants, va confiar en un
veredicte favorable i hi va afegir que s'havien hagut de «mossegar la llengua» en sentir les paraules de l'advocat durant la vista.
El Tribunal Europeu declara vist per a sentència el cas de tortures del 92
AVUI (www.avui.com)
L'acusació insisteix en els hematomes, erosions i ferides que revelen els informes mèdics, mentre que l'Estat els nega.Albert BalanzàESTRASBURG / BARCELONAEl jurat valorarà en dos mesos si condemna l'actitud d'Espanya per no investigar la denúncia.El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, va deixar ahir vist per a aprovació el cas obert contra l'Estat espanyol per un delicte de negligència sobre les tortures infligides per la Guàrdia Civil a una quinzena d'independentistes catalans l'estiu de 1992. Els demandants al·leguen que, després del seguit de detencions que va ordenar el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, i sota l'acusació de pertinença o col·laboració amb Terra Lliure, la Guàrdia Civil va sotmetre'ls a maltractaments i tortures a les dependències de la direcció general del cos policial a Madrid.La vista oral davant el jurat de la secció quarta del tribunal va haver d'arbitrar sobre un possible atemptat de l'Estat espanyol contra l'article 3 de la Convenció Europea de Drets Humans. En aquest article, la Convenció subratlla que "ningú no pot ser sotmès a tortura ni a penes o maltractaments inhumans o degradants". Després d'escoltar els posicionaments dels advocats de l'Estat i de l'acusació, el tribunal d'Estrasburg emetrà un veredicte en un termini màxim de dos mesos.L'advocat de l'Estat, Ignacio Blasco Lozano, va rebutjar que no s'haguessin investigat les denúncies malgrat l'existència d'indicis en els informes forenses, i va justificar l'actuació de l'Estat des del moment que l'Audiència va descartar el cas perquè "en els repetitius i nombrosos informes mèdics no es revelen tortures".Lluny d'aquesta interpel·lació, Blasco va assegurar l'existència d'una "trama de determinats grups polítics" per denunciar aquestes presumptes tortures i va tractar el cas en termes de "campanya propagandística". Aquesta argumentació ha estat la versió tradicionalment defensada per l'Estat espanyol des de 1992, quan el màxim responsable de la Guàrdia Civil era Luis Roldán. L'advocat de l'acusació, Sebastià Salellas, va centrar la seva intervenció en la lectura dels informes mèdics dels demandants, on es corrobora l'existència d'hematomes, contusions, erosions i ferides en diverses parts del cos. Responent a preguntes del jurat, Salellas va criticar que els tribunals espanyols s'hagin negat a investigar els fets del 92 "sota el control de Garzón". "Aquesta és la infracció fonamental de l'Estat", va afegir.Suport presencialDesprés del judici, fonts del col·lectiu de suport als demandants, Alerta Solidària, van qualificar l'episodi judicial de "victòria moral" tan sols pel fet d'haver aconseguit asseure l'Estat espanyol al banc dels acusats en una denúncia d'aquestes característiques. Tretze dels quinze independentistes encausats van estar presents a Estrasburg durant la celebració del judici, al qual van assistir també un centenar llarg de simpatitzants.Malgrat el fort desplegament policial i la certa expectació que ha aixecat el cas entre els mitjans de comunicació, l'únic episodi de fricció es va produir precisament quan els agents de la policia francesa van impedir l'accés de la delegació catalana a les instal·lacions del Parlament Europeu, on s'havia de celebrar una roda de premsa amb el suport dels eurodiputats d'ERC i Batasuna, Miquel Mayol i Koldo Gorostiaga.Aquest és un dels últims episodis judicials entre l'Estat espanyol i la quarantena de persones que van ser detingudes entre juny i desembre de 1992 arreu dels Països Catalans per ordre de Baltasar Garzón. El 1995 l'Audiència va celebrar un macrojudici contra 24 dels encausats i els va condemnar a penes d'entre un i 27 anys de presó, mentre que sis van ser absolts. Un any després el govern central els va indultar a tots. El fet que el tribunal especial demanés en la sentència de 1995 que es deduïssin testimonis per les denúncies de tortures va permetre el 1997 reiniciar el procés fins avui.
Els independentistes del 92 negocien amb ERC i ICV que el Parlament condemni la tortura
AVUI (www.avui.com)
David Bigorra
BARCELONA
Els independentistes torturats l'estiu del 92 per la Guàrdia Civil van assegurar ahir que ja han iniciat les negociacions amb ERC i ICV perquè el Parlament de Catalunya condemni la tortura. La quinzena d'independentistes que van ser detinguts l'estiu de 1992 per la Guàrdia Civil en una operació ordenada pel jutge Baltasar Garzón van explicar ahir en roda de premsa a Barcelona que ja han iniciat les primeres aproximacions amb ERC i ICV per presentar les seves propostes al Parlament de Catalunya per eradicar la tortura a l'Estat espanyol. Segons va explicar Ramon López, un dels denunciants per maltractament físic i psicològic, l'objectiu bàsic és aconseguir l'abolició de la llei antiterrorista, perquè "facilita que sorgeixin casos com els que vam
patir fa onze anys". De totes maneres, segons va afirmar López, dins de l'arc parlamentari s'han trobat amb una contradicció, ja que mesos enrere CiU va donar suport a la reforma d'aquesta llei, permetent que s'ampliessin de cinc a deu els dies d'incomunicació a què són sotmesos els detinguts . És per aquest motiu que una de les principals mesures que volen impulsar és l'enregistrament en vídeo de tots els interrogatoris i diligències que es facin durant la detenció, ja que en aquests períodes d'incomunicació "és quan més denúncies de tortura" es generen. Els independentistes, que van fer una valoració "força positiva" de la vista oral de la seva denúncia dels fets davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, dimarts a Estrasburg, van denunciar "la manca de voluntat que hi ha a l'Estat espanyol de tractar amb respecte un tema tan delicat com la tortura". A més, van posar especial èmfasi en l'actuació que va tenir l'advocat defensor d'Espanya, Ignacio Blasco Lozano, ja que "en cap moment va respondre clarament a la pregunta que li va formular el tribunal sobre per què no s'havien investigat els casos denunciats pels independentistes".Lozano va basar la seva estratègia en l'argumentació que ja havia donat el 1992 la Guàrdia Civil, afirmant "l'existència d'una estratègia independentista que pretén desacreditar les declaracions fetes en mans policials amb el pretext de la tortura".D'altra banda, Montserrat Salvador, una de les advocades defensores dels independentistes, va manifestar que aquest cas "no és aïllat", i va destacar que "tot i la lentitud de les vies judicials europees, s'ha vist la seva eficàcia".L'advocada va queixar-se del fet que les víctimes de tortures no poguessin disposar d'un metge de confiança que els realitzés un comunicat mèdic personal, a més de la impossibilitat de contractar un advocat defensor pel seu compte.Amb la celebració del judici, els independentistes van posar fi a onze anys lluitant perquè es realitzés una investigació real de les tortures que van patir. A falta que el Tribunal Europeu dicti la sentència definitiva, d'obligat compliment, López no va amagar la seva satisfacció, ja que "volem que quedi clar que tot el que hem fet ha estat per denunciar la manca de voluntat política per eradicar la tortura o, si més no, per investigar-la".
L'estranya ràtzia de Garzón
AVUI (www.avui.com)
L'Audiència Nacional va desfermar en vigílies dels Jocs una operació que ningú va creure que anés dirigida contra Terra Lliure.A.B.BARCELONAFaltaven pocs dies aquell 29 de juny de 1992 perquè s'inauguressin els Jocs Olímpics de Barcelona quan el jutge Baltasar Garzón va desfermar una ràtzia sense precedents contra l'independentisme català. El balanç d'aquella operació presumptament destinada a acabar amb Terra Lliure, una organització autodissolta un any abans, va comptabilitzar una seixantena de detencions, algunes de les quals es van produir en una segona fase després de l'estiu. Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Joaquim Nadal, Rafael Ribó, Àngel Colom...: gairebé ningú a Catalunya es va creure que Terra Lliure disposés de tants activistes. La policia va escorcollar la redacció a Barcelona del setmanari El Temps i la seu central de l'MDT, mentre alguns dels detinguts -sota coaccions- havien de signar una declaració que inculpava 37 persones com a activistes de Terra Lliure, amb organigrama inclòs, tal com explica David Bassa al llibre L'Operació Garzón (Llibres de l'Índex, 1997).Tres anys després, l'Audiència va celebrar l'anomenat macrojudici contra 25 presumptes activistes, 23 dels quals van quedar encausats pels fets del 1992. Un any després el govern espanyol els va indultar a tots. El 16 d'octubre de 1995 el Tribunal d'Estrasburg va desestimar la denúncia de Ramon Piqué contra l'Estat espanyol per tortures, però encara hi havia una escletxa en la sentència del macrojudici de Madrid: el tribunal especial demanava que es presentessin testimonis per les denúncies de tortures. El 1997 es va reiniciar el procés, fins avui. David Martínez, Esteve Comellas, Jordi Bardina, Eduard Pomar, Eduard López, Josep Poveda, Joan Rocamora, Jaume Oliveras, Xavier Ros, Carles Buenaventura, Guillem de Pallejà, Xavier Alemany, Josep Musté, Ramon López i Marcel Dalmau tenien raó.
Estrasburg condemna Espanya per no investigar les tortures del 92
AVUI (www.avui.com)
La Generalitat insta el govern espanyol a acatar la sentència i ERC critica l'actuació de Baltasar Garzón.Estrasburg condemna Espanya per no investigar les tortures del 92.L'alt tribunal de drets humans obliga l'Estat a indemnitzar els quinze independentistes catalans demandants amb 132.000 euros. Albert BalanzàBARCELONAEl Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, va donar la raó ahir a quinze militants independentistes catalans detinguts el 1992 en l'anomenada operació Garzón sota l'acusació de pertànyer o col·laborar amb Terra Lliure i va acusar l'Estat espanyol de no investigar de manera efectiva les tortures que van denunciar. En una sentència adoptada per unanimitat gairebé un any després d'haver-se celebrat el judici i dotze després dels fets que es jutjaven, l'alt tribunal dictamina que l'Estat ha violat l'article 3 de la Convenció Europea de Drets Humans per l'"absència d'un informe oficial efectiu en referència a les al·legacions de maltractaments". L'esmentat article subratlla que "ningú no pot ser sotmès a tortura ni a penes o maltractaments inhumans o degradants".La secció quarta del tribunal obliga l'Estat a indemnitzar cadascun dels quinze detinguts amb 8.000 euros -un total
de 120000 euros- pel que considera un "dany moral" i hi afegeix una altra indemnització comuna de 12.009 euros en concepte de despeses del procés. No obstant això, la sentència també entra de nou en l'article 3 de la Convenció per descartar estrictament que hi hagi hagut maltractaments basant-se en els informes dels metges forenses, que hi apuntaven indicis.L'exposició de motius del tribunal, en una resolució de 52 pàgines, aprofita per explicar detalladament les al·legacions de "tractament inhumà i degradant, especialment tortures físiques i psicològiques" denunciades pels demandants, després del seguit de detencions que va ordenar el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón entre el juny i el desembre del 1992. En arribar a les conclusions, les autoritats judicials europees determinen que aquestes al·legacions no són prou fonamentades pels "elements de prova" que han analitzat però que la cort "no està convençuda" que les investigacions de l'Estat hagin sigut "prou aprofundides i efectives" per complir els requisits de l'article 3 de la Convenció de Drets Humans. Ahir el portaveu dels demandants, Ramon Piqué, en declaracions a aquest diari, va mostrar-se satisfet amb la sentència perquè "implícitament" reconeix que els detinguts van sofrir tortures a mans de la Guàrdia Civil a les dependències de la direcció general a Madrid. Piqué també va subratllar una certa "sorpresa" pel fet que Estrasburg hagi inclòs els quinze demandants, quan tots no havien pogut presentar la mateixa documentació. "Pensàvem que la sentència exclouria el màxim de gent", va afegir. Fonts del col·lectiu de suport als encausats, Alerta Solidària, van assegurar que amb aquesta sentència l'alt tribunal posa de manifest que l'Estat espanyol "empara" la tortura perquè no investiga les denúncies que li arriben i van atribuir així mateix a "pressions espanyoles" el fet que la resolució hagi trigat gairebé un any a ser anunciada. El portaveu del govern català, Joaquim Nadal, va afegir-se a les valoracions per apuntar que "les sentències judicials s'han d'acatar", mentre que el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, va indicar que Garzón "no va estar a l'altura" quan va negar-se a investigar els fets. L'Estat té ara tres mesos per indemnitzar els demandants o bé recórrer la decisió.