Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.
Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...
14 d’agost del 2009
CADENA TRÓFICA FATÍDICA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Com ha passat això?
Jo crec, Pedro, que la pastilla que es veu dins la capsa és un verí amb un atraient d'insectes. El pobre dragonet es deuria fitxar que per la capsa rondaven bitxets (igual que en els fanals, per la nit) i s'hi va ficar, i s'hi va quedar, això ja es veu.
sorprenent! Jo també crec que és la pastilla
Si em diguessis que la darrera imatge és una obra de Miquel Barceló, m'ho creuria.
eeeeccccssssssssssssss!!!!!
Hi ha pastilles molt dolentes, Khalina!
Cert, paseante, es podria assemblar a algun dels seus quadres del desert. Crec que va estar un temps a Argèlia.
Em sembla que no coincidim en gustos pictòrics. No tot, però algunes coses que he vist del Barcelò m'agraden.
Tampoc tant, RaTeta, ja estava sec. ;-)
Sense paraules. Quina tristessa!
M'agrada molt el teu nou blog i el banc per seure, reposar-se i pensar.
(disculpa las faltas, pero estoy intentando aprender a escribir en catalán y no quiero echar mano del diccionario).
Un'altra abraçada.
Doncs si, estimada Freia, és trist. Esperant trobar menjar va trobar la mort.
No tienes que disculparte. Se agradece el esfuerzo. Y no veo las faltas. Yo uso el diccionario tanto para el catalán como para el castellano. No tiene que ser una verguenza, he aprendido mucho y ahora el corrector no me detecta tantas faltas.
Un beso
Publica un comentari a l'entrada