Sense rumir-ho gaire, diumenge al vespre vam sortir cap a la "capital" per veure la família i fer algunes compres. Viure als Pirineus és fantàstic, però quan necessites certes coses, t'has de moure per trobar-les. Com que havía de moure'm per Barcelona vaig comprar una tros de jarapa a Sabadell i amb dues anelles que ja havia agafat en previsió de casa, li vaig dir a la meva mare com m'havia de cosir una bandolera. Només d'imaginar-me pujant i baixant del tren o el metro amb les bosses de teles, en Nur i un cotxet, se'm feia un món. I com que a l'entrada de Mi rincón de mariposas es veia tan senzill, doncs no tenia excusa.
Tot s'ha de dir, sort que la meva parella ens va acompanyar, perquè de tant en tant agraia que ell el portés a coll... una que ja no és tan jove jajaja
