Som...

Som essers espirituals, on cos i ànima, món físic i món superior, es condensen en la nostra essència, i en ella el sentit de la natura humana que entronca amb la rel divina que ens inspira. Pensaments, sentiments, emocions, reflecteixen aquella connexió universal que ens hauria de fer estar en sintonia amb el nostre entorn, descobrir-nos  en la bellesa mateixa que esdevé en la creació, llum i força alhora amb una finalitat escrita d’antuvi,  la quintaessencia alquímica que durant segles s’ha cercat és en nosaltres mateixos, nosaltres en som el reflex d’aquella obra excelsa, arbre amb rels i branques que sintonitzen el passat amb el present i el futur.

© Albert Balada

27-08-2014

En el principi...

“En el principi existí la Paraula i la Paraula era amb el Creador, i la Paraula era el Creador. Ella era en el principi amb el Creador. Tot es feu per ella i sense ella no es feu res de tot allò que existeix. En ella era la vida i la vida era la Llum dels homes, i la Llum llueix en les tenebres, i les tenebres no la venceren.” Juan I, 1-5

Totes les organtzacions són imperfestes...

Totes les organitzacions són imperfectes perquè imperfecta és també la raça humana, no perquè ho hagi estat en la seva creació, sinó perquè en el seu lliure albir es recrea en la foscor, sense entendre  ni comprendre que de les tenebres s’establí la llum, que d’elles es separà; som doncs, essers destinats al bé...  

© Albert Balada

18-02-2014

Petites píndoles de bonhomia...

Petites píndoles de bonhomia ens ajuden a cuidar la nostra ànima i el nostre entorn, fent saludables els nostres sentiments, com també les nostres paraules, aquelles que fan paisatges.  Quina és la comprensió necessària per a entendre la diferència entre la foscor i la llum? El sentit figurat d’aquests dos mots entronca amb  el dels seus homònims del món físic i ens evoca el sentit del pensament, però també el del despertar del dia, des de la matinada a l’alba i d’ ella a la claror incipient que lluenteja el llevant, una evocació aquella que ens deixa altres mots com ara claror, benedicció, tranquil·litat, prosperitat, en contrast amb reptes, confusió, dificultat, tots en combinació que ens porten a madurar com a essers humans en el nostre trànsit vital, fins al dia que en ella serem capaços d’establir la diferència entre la foscor i la llum, entre el bé i allò que no ho és; en aquest despertar la tradició sefardita ens evoca la figura del gall i el seu cant,  símbol d’una actitud plena de optimisme, esperança i creença, que visualitza i celebra la benedicció, fins i tot abans que aquesta sigui de fet una realitat.

© Albert Balada

15-02-2014

Camina...

Camina pels senders de la vida amb el convenciment que el teu camí, llarg o curt, necessita de la reflexió permanent i en aquesta cerca que ens acompanya, també del repòs de la ment per a bastir les experiències viscudes de la introspecció imprescindible per a calibrar les brúixoles personals, sempre en el sentit de la Llum com del bé ...

© Albert Balada

13-02-2014

Semblances...

Semblances que ens transporten, experiències que aglutinen la nostra existència  i, en definitiva, què som? Quin és el sentit de tot plegat?

Quan aprens a conèixer les circumstàncies, i els designis, quan lluny de tota falsa modèstia et manifestes en la manera com convé a l’univers després de descobrir el teu camí en llibertat, i has estat capaç de deixar de banda les cordes que et lliguen a les convencions mundanes, aleshores has aprés que ets quelcom més que una gota d’aigua que descriu cercles concèntrics en aquell oceà social en el que et trobes immers, has estat capaç de transitar des d’una existència en la què el sentit de la vida beu de les convencions creades a interès d’un model estàtic, sense altra correspondència  amb l’univers que la perpetuació d’una determinada i esperpèntica concepció de la vida, i descobreixes, tanmateix,  la rel de la Llum perpètua que il·lumina el lliure albir cap a una transcendència que va més enllà de tu mateix, és aleshores, més d’hora que tard, quan ets capaç d’avançar, amb determinació cap a la unió amb la eternitat, podent observar com tot es transforma i el que immutable esdevé distint, perquè la teva percepció del món físic canvia, i ho fa des d’una posició nova, com qui admira des de l’atalaia la bellesa de la creació, és quan comences  a albirar el sentit de tot plegat i a comprendre qui o què ets i quina és la teva missió, tot honorant la vida que t’ha estat donada, la de ser  un veritable esser humà.

© Albert Balada

06-02-2014      

Et sabràs...

Et sabràs viu quan entenguis que tot al teu voltant és senyal i símbol de vida i que en ella és la nostra universal connexió; et sabràs viu quan entenguis que tota idea té un valor i que només és en la llum com es pot conrear; et sabràs viu, quan entenguis que el temps no ho és, com tampoc l’espai i aleshores hauràs descobert el que realment ets, t’hauràs descobert a tu mateix...

© Albert Balada

01-02-2014

Sense apartar-nos del món...

Sense apartar-nos del món, podem descobrir l’interior de la nostra ànima, si som capaços de franquejar la porta que ens obre al sentit d’una nova dimensió a la que hi haurem arribat després d’anar pujant pels esglaons de l’escala de la nostra vida, però també des del coneixement que ens és necessari de conrear per a poder comprendre el sens de tot plegat.  

Les llàgrimes i greuges, han de deixar pas a la construcció d’un món nou, des de les essències mateixes, on les paraules tinguin un significat distint, sense fúria, descobrint-les, com instruments que són de l’existència, com un vestit que ens engalana el trànsit; aleshores ens sentirem forts per a endinsar-nos des de la foscor a la llum, coratjosos i beneïts...

© Albert Balada

19-01-2014  

Les nostres emocions...

La fotografia és original de Montse Esteba.

Les nostres emocions ens traeixen de vegades, fins al punt d’obnubilar-nos la percepció mateixa, aleshores és arribat el moment de deixar de banda les percepcions i endinsar-nos en la profunditat de la nostra ànima per a beure de la font mateixa que ens dóna la vida i poder  conrear les connotacions espirituals i psicològiques que nien en el nostre cor, alliberant-nos de tota dependència material, però també de tot l’aliment del nostre jo més mundà, hi descobrirem aspectes que ens podrien resultar insondables, fins i tot, aspectes més enllà del confort que anhelem, i que se’ns fa, de sobte, innecessari,  lluny del buit de la recompensa, de la autoafirmació, per trobar la nostra veritable essència i prendre consciència de la nostra veritable dimensió, lluny de la foscor en que s’amara al lliure albir dels humans, necessària, però, per a projectar la llum que esdevé veritat.   

© Albert Balada

06-01-2014

Diuen...

Diuen, que sempre la persona adequada se t’apareix en el lloc exacte, així com les circumstàncies i els fets es desenvolupen com cal, només que la nostra capacitat per a percebre-ho, pot esser distorsionada si hom no ha fet l’avenç i el creixement que permetin aquella comprensió, però es tracta, de fet, de les connexions necessàries que existeixen en el món per a cadascun de nosaltres, perquè cada ànima té certes espurnes de llum en totes les direccions, nord, sud, est, oest i aquelles només es relacionen de manera específica i singular amb ella, essent només ella qui les percep, quan està preparada, aquelles espurnes que l’esperen.

La vida doncs, se’ns presenta com un fet meravellós i fantàstic, en la que descobrir-hi una existència que va més enllà del món físic, que és nogensmenys que un propòsit transcendent que va succeïnt-se a cada moment, en aquest lloc i en aquest moment en el que l’estem vivint, però de la què, un cop hem sabut entendre la seva pròpia transcendència, en podrem extreure el seu propi sentit: bellesa i unitat, força i harmonia, saviesa i emoció, dipositaris com som de l’objectiu transcendent de viure,

© Albert Balada

26-12-2013

Mai...

La fotografia és original de Santha Faiia.

Mai no estiguem tan enfadats que no ens sigui possible de comprendre l’amor que es desprèn de tota obra, de tot fet, de tota circumstància, fins i tot del silenci més profund. El privilegi de viure, fins i tot des de la perspectiva més humil, ens ha de permetre donar testimoni del valor que representa. La serenor, doncs, ens ha de permetre copsar aquell bri de llum que es fa lloc entre la foscor més intensa, doncs gràcies a ella viu augmentant-ne el seu significat, enaltint-ne l’esperança i perpetuant-ne el sentiment. Evitem, doncs, malbaratar la existència en discussions vanes i estèrils, gaudim de tota circumstància, doncs en ella hi ha el nostre reflex, que no és altra que la nostra essència, part d’un Tot present i secular, d’un vincle permanent .   

   

© Albert Balada

22-12-2013

Rellegir...

Rellegir, recuperar, documentar, no deixar abandonats els vells ensenyaments, que de vells són bells. Missatges que en la saviesa mística esdevenen transcendents, més encara quan els retrobes, lluny de l’ascètica fal·laç, però contundents en la connexió amb l’Etern...  

Cal intentar de no extreure de context, però amb els ensenyaments necessaris per a contextualitzar i saber comprendre el missatge ocult, simbòlic i transcendent, el que ens ha d’ajudar a viure en harmonia, si som capaços de descobrir-nos en ells, i des d’ells transcendir cap una senda de llibertat.

Ser a més contundents en la cerca de la essència, insistir-hi una i altra vegada, fins que aquella es desperti en nosaltres, amb els guiatges pertinents, però conscients del treball ferm i constant que ens ha de dur de la llum a la veritat...

© Albert Balada

18-12-2013

La nostra vida

La nostra vida de vegada ens regala situacions que ens poden resultar incomprensibles. Un acurat anàlisi ens pot permetre d’entendre el sentit i la causalitat d’aquelles circumstàncies sobrevingudes, però de vegades fruit d’una determinada posició davant d’ ella, aleshores hi ha una tendència que ens sembla natural, quan fefaentment és antinatural, com és el fet d’interpretar tot fet que no entenem, o que ens sembla advers, com quelcom de negatiu i alimentar els nostres pensaments amb la negativitat; aleshores ens cal emprendre una posició difícil, però no impossible, separar-nos de la situació, ignorar-la en la mesura del possible per tal que la circumstància no esdevingui un “nosaltres”, centrant-nos només en raons de bé, en raons de Llum, això ens permetrà allunyar de la nostra ment tot pensament negatiu i transformar-lo en positiu.

Eliminem, doncs, la negativitat i la recreem en positivitat, ens haurem trobat a nosaltres mateixos, també és aplicable aquesta actitud a emprendre, respecte del nostre proïsme amb pensaments negatius, els que hem d’allunyar del nostre quefer quotidià.

Oblidem per a recrear-nos com a individus en connexió amb l’Etern.

© Albert Balada

09-12-2013

La saviesa i la voluntat...

La saviesa i la voluntat van de la mà, en tots nosaltres, en la comprensió d’allò que ens uneix a la Font de la vida, en el relat a través del qual som capaços d’ interioritzar la llum que flueix des del món espiritual superior fins al món espiritual en el que ens trobem immersos, encara amarats del món físic com estem. 

Transcendim, doncs, en el moment en què la nostra ànima és capaç de transformar-se d’aital manera, en la comprensió espiritual que ens nodreix, com qui alimenta el cos.  

  

© Albert Balada

07-12-2013

Gaudir...

La fotografia és original de la meva bona amiga Montse Esteba

Gaudir de la contemplació, del silenci, la introspecció suposa poder albirar aquella llum que lluenteja d’ entre els arbres del bosc, llum que abraça tota la natura, també a nosaltres, com una carícia que l’Univers ens dóna si som capaços de percebre-la, atents com estem a d’altres circumstàncies que ens distreuen l’enteniment.

Només obrint la ment, podrem destriar, alliberar-nos i convèncer-nos del valor de l’existència i les veritables regles que se’n desprenen, més enllà de les humanes, i comprendrem el món real, fascinats i sorpresos per tota cèl•lula de vida...

©Albert Balada

02-12-2013 

Pren seient i reflexiona...

La fotografia és original de Llorens Melgosa

Pren seient i reflexiona, deixa transcórrer els pensaments, contempla’ls, repassa el que els llibres i els savis et diuen, cerca d’ entre ells, concentra la teva mirada en aquell que et dugui a entendre la pròpia existència, que t’ajudi a comprendre la via del teu trànsit, fins que un pensament colpegi clara i harmoniosament la teva ànima, el teu sens, perquè hauràs descobert, aleshores, que no és només en la filosofia on descobreixes la resposta, doncs aquesta és davant teu, admira-la, contempla-la i eleva les benediccions que la data d’avui requereix, tot conreant la llum que t’ha d’ il·luminar a tu i els teus, però també de la que has de fer partícip a les generacions que t’acompanyen...

Albert Balada

© 27-11-2013

Els moments...

Paret del convent de Jonqueres i campanar de l'Església de Sant Miquel de Barcelona

Els moments de calma i introspecció, de reflexió necessària, se’ns resulten imprescindibles en la complexitat de tot plegat.

És amarant els sentiments, que demanen tot just de ser gestionats en la descoberta de nous escenaris, de noves formes, de noves perspectives més enllà, com hom pot retrobar-se el jo, però també a l'altri en el camí de la vida i de la Llum, camí de recerca i aprenentatge...

© Albert Balada

27-11-2013

Hi ha una saviesa limitada...

La fotografia és original de Montse Esteba

Hi ha una saviesa limitada, però aquella que pot ser accessible fins a un nen de cinc anys, és aquella autèntica i il·limitada saviesa que ens parla de la capacitat humana per entrar en connexió amb la veritable essència de la saviesa, com llum que és de la nostra existència. 

Com l’aigua que mulla la terra i inunda de bonhomia les nostres essències, la saviesa ens reclama un diàleg transcendent en aquest procés que ens assimila-la d’aital manera que perceben la igualtat en la possibilitat d’accés. 

Per tant no només l’ensenyament conrea la saviesa, també el pensament i la disposició intel·lectual de cada esser per conrear-lo. Potser la manera com hi  arribem sigui distinta, però la certesa és que sota el vestit que les convencions socials hi donin, hi pot haver res o molt, hi pot haver una consciència projectant saber o no, però lluny dels estereotips al que ens té acostumats la nostra societat, hi ha un seguit de valors essencials que ens descriuen com pensar i en aquest treball, en educar la ment per a saber com i de quina manera elaborar els ensenyaments, aleshores estarem ensinistrant-nos, de manera que puguem fer una passa més enllà del món físic, tot mirant per sota i per sobre de la superfície mateixa del pensament, una visió multidimensional que també ens recrea a nosaltres mateixos.    

© Albert Balada

09-11-2013 

La colera...

La colera , de vegades es manifesta de manera subtil en el cor dels homes, una paraula a des temps, un comentari no comprés, una contradicció, una incomprensió en l’anàlisi, signifiquen una posició que ennegreix l’ànima, l’enuig és nogensmenys que aquesta predisposició, humana, certament, inútil tanmateix.

Es com si per un moment hom perdés el sens de la Llum i esdevingués un somni sobrevingut d’allò que conrees, que et porta a sobre actuar,  més enllà del que és necessari, defugint la plàcida conducta que hauria de ser consubstancial, cal doncs comprendre que tot està en moviment i entendre que aquesta íntima relació amb el cosmos de vegades entra en  fallida, és aleshores quan més ens cal abandonar els imperatius del món físic i endinsar-nos en el món espiritual, sense resistències malsanes, per a comprendre els canvis que es produeixen en l’entorn, descobrint que, de vegades les teves posicions no són estàtiques i generen in acceptacions, la qual cosa és normal.

Cal reorganitzar la teva comprensió i endinsar-te en l’enteniment del que esdevé en el cor de l’altri, doncs tot és en evolució, i manta vegades aquest procés no està en coincidència amb els teus plantejaments, aleshores, cal emprar el silenci com a instrument d’aturada i reflexionar sobre el moviment, com les paraules, de vegades no expressen amb tota la seva claredat allò passa en la realitat canviant.

Cal respectar les idees i els convenciment de l’altri, de manera que els teus convenciments no han de ser pas inductors de confrontació, al contrari, han de saber comprendre l’evolució de l’altri i en tot cas acceptar-la, sense altra valoració; és possible que l’altri pugui no entendre la teva disposició d’ànim, doncs són moments no confluents, com les nostres expressions no són tanmateix idèntiques, és el moment de comprendre que cal establir un principi de tranquil·litat que apaivagui  tot enfrontament innecessari, tota disfunció en la Creació, admetent  la reorganització de sentiments i sensacions,  doncs ningú no està en disposició d’ afermar-se en una raó absoluta, ans al contrari, aquesta és canviant, fruit de la pròpia experiència, com ho és de l’experiència de l’altri, però l’ego ens fa mantenir una posició intransigent a uns i altres, aleshores, cal establir-se en la calma i la reflexió per a poder entendre aquests moments precisos i abocar-hi tot el saber i la maduresa que ens cal.

© Albert Balada

02-11-2013                                                                                                                    

        

La misericòrdia...

La misericòrdia és nogensmenys que la compassió  benvolent, assimilable a la paciència, virtut que acompanya les accions del bé de les ànimes en estat de purificació, assimilable al perdó que ens cal sostenir com a essència de bondat i de camí de Llum, el que dit en termes contemporanis vindria a ser com aquell principi que ens ha de dur, des de la contemplació i la pau d’esperit a la justícia social, com instrument de transformació del món físic des del món espiritual.  

La importància de la vida, com a camí a recórrer, ens requereix de la modèstia, com una actitud de bé, que ens aproxima també a la bellesa com a petita llum que ha d’inundar les nostres vides; atribut diví que forma part de la nostra ànima, però que cal descobrir en cada passa que donem, en cada acció o inacció que emprenem, que no han de servir a altra causa que a l’alliberament mateix de tota servitud, sense abandonar la rectitud que ens cal en el camí benèfic que cal emprar.

La inclinació al mal és una pretensió fàcil, i en la dificultat d’obrar en el bé, és on podrem descobrir-nos en la misericòrdia que obra.

© Albert Balada

29-10-2013