En el principi...

“En el principi existí la Paraula i la Paraula era amb el Creador, i la Paraula era el Creador. Ella era en el principi amb el Creador. Tot es feu per ella i sense ella no es feu res de tot allò que existeix. En ella era la vida i la vida era la Llum dels homes, i la Llum llueix en les tenebres, i les tenebres no la venceren.” Juan I, 1-5

Estar viu...

Estar viu vol dir que no ets mort, però no vol dir que visquis, perquè entre totes dues posicions materials i de temps, no hi ha distancia, si entenem vida i mort com dues posicions contradictòries, no estarem pas entenent la vida entesa en connexió amb el Creador. 

Estar viu significa estar en simbiosi perfecta amb la creació i per tant amb el bé, és aleshores quan el temps esdevé distint, doncs la nostra forma corporal, que pot semblar limitar-lo, de fet és només una determinada posició temporal de la nostra ànima, que es connecta inevitablement amb l’univers a través de la nostra opció mortal. 

De que serveixen doncs les enveges, els odis, les rancúnies, les traïcions, si no són més que expressions d’un mal temporal que pot arrossegar, però, la nostra ànima a través del temps i de l’espai? 

© Albert Balada

18 d’Abril de 2014

Encara que arribi el dia...

Encara que arribi el dia en que no ens falti de res, sempre serà necessària la pregària, el contacte amb el  Creador,  perquè les circumstàncies són causals i en elles s’esdevé tot allò que està escrit; és, en definitiva, la necessitat de mantenir-nos en permanència vinculats a l’Univers com a símbol de quietud, per tal d’allunyar-nos de la falsa modèstia, acceptant allò que esdevé en la seva normalitat, sense pre judicis, sense cap altra model que no sigui l’agraïment i el delme obligat, perquè ens hem enfortit a través de les passes de la nostra vida, si hem estat capaços d’entendre i interpretar tots els senyals.

© Albert Balada

30-11-2013