Escoltant...

La fotografia és original de Montse Esteba

Escoltant, més enllà de les paraules i del sentit que hom hi descobreix al llenguatge i la seva expressió, trobarem l’essència mateixa del significat, hi podem descobrir el dolor social, el dolor individual que nia en cada persona i potser la transmissió d’aquest dolor ens arribi de manera indirecta, la interpretació acurada de la consciència amagada ens pot arribar a fer comprendre moltes de les actituds de les persones, molta de l’actitud del cos social, és aleshores quan la expressió de la compassió esdevé primordial en l’enteniment del proïsme, de manera que, més enllà de convencions, hom pot reconduir sentiments diversos de la foscor malsana a la Llum vivificadora i guaridora, perquè l’ànima connecta amb aquella ànima que pateix, encara que no siguin costat per costat, a la cerca de la unió universal i esmenant pertorbacions en la essència mateixa de l’esser...   

© Albert Balada

21-09-2013

No t'aferris...

“No t’aferris al passat ni als records tristos; no reobris la ferida que ja va cicatritzar; no revisquis dolors ni patiments d’antic; el que ha passat, passat està! D’ara endavant, centra les teves energies en construir una vida nova, orientada a allò més alt i camina de front, sense mirar enrere; fes com el sol, que cada dia neix, sense pensar en la nit que ja és passada...”[1]

---

[1]”Minuto de Saviesa” compilat por C. Torres Pastorino. Ed. Sabedoria, Rio de Janeiro, Brasil 1960 (Traducció: Cecilia Prezioso), pag. 302

Mentre aspirem a la saviesa

El silenci que recorre els camins, a la recerca del cor del més pur dels homes, plana sobre els camps de blat segats, que com prats erms en guaiten al nostre pas, mentre aspirem a la saviesa. Saber que en la quietud que la disciplina imposa, ell es manifesta com un bàlsam que cura les ferides que el cor arrossega, és el millor dels presagis, perquè podem intentar de reduir el nostre marc conceptual al mínim, però sempre serà massa gran per abastar-lo si l’ambició ens domina i no som capaços de donar pas a la moderació que sublima i inspira tota obra bona on la passió i el sentiment obren la porta a la raó i la voluntat, com el foc i el ser en l’abisme sense fons de misteri.

No hi ha altra manera d’entendre una existència ni de reconèixer la bondat de l’ànima que saber-la alliberada de l’esclavatge del culte a la persona, de saber-la absolutament lliure per a pensar, igual per a ser identificada i fraternal amb els seus semblants, sense sentir cap dolor per a viure una vida en plenitud, tot aprenent de les petites coses, d’allò més versemblant que pot esdevenir en la vida de tot ésser, és aleshores quan pot sublimar-se l’existència si mai et deixes portar per les ridícules aspiracions del mer interès.