Vai al contenuto

Plata prinzipala

Da Wikipedia


Articul dl mëns
Les Dolomites, a chëres che al ti vëgn ince dit Crëps slauris, é na morona de crëps dles Alpes orientales talianes, a süd dla morona priniziala dles Alpes che tol ite n raiun danter les regiuns Trentin-Südtirol, Venet y Friul-Unieja-Giulia o plu avisa les provinzies de Balsan, Trënt, Belum, Udin, Pordenone, Vicenza y Verona cun na picera pert ince te l’Austria (les Dolomites de Lienz). Le crëp plü alt dles Dolomites é la Marmoleda (3342 m), le su dlaciá de döt le raiun y gran scenar dla Pröma Gran Vera. - Gëura l articul

Les Dolomites, a chëres che al ti vëgn ince dit Crëps slauris, é na morona de crëps dles Alpes orientales talianes, a süd dla morona priniziala dles Alpes che tol ite n raiun danter les regiuns Trentin-Südtirol, Venet y Friul-Unieja-Giulia o plu avisa les provinzies de Balsan, Trënt, Belum, Udin, Pordenone, Vicenza y Verona cun na picera pert ince te l’Austria (les Dolomites de Lienz). Le crëp plü alt dles Dolomites é la Marmoleda (3342 m), le su dlaciá de döt le raiun y gran scenar dla Pröma Gran Vera.


Foto dl mëns
La dlieja da Sacun ie la prima dlieja fabricheda te Gherdëina. La ie tla frazion da Sacun tl chemun de Urtijëi. La dlieja, che sta tamez al bosch, ie pra l Troi Paian, n vedl troi che purtova dala Val d'Isarch ite te Gherdëina y via per i pasc tl Venezian. Daujin ala dlieja, sul col de Pincan, fova nce l Ciastel Stetteneck di nëubli de Jevun. L patron dla dlieja ie San Iacun, che ie encé l patron di viandanc y pelegrins. Te n documënt cunservà tl British Museum a London iel scrit che ai 18 de agost dl 1283 dajova l vëscul Aegidius de Aemonia ai viandanc, che se pistova tla dlieja da Sacun, 40 dis de nduljënza („convenientibus ad Capellam sancti Jacobi in Staeteneke“). Tl ciampanil dla dlieja ie da udëi la data 1181. Jakob de Stättenecke scrisc dla dlieja l prim iëde tl 1325. - Gëura l articul

Foto dl mëns

La dlieja da Sacun ie la prima dlieja fabricheda te Gherdëina. La ie tla frazion da Sacun tl chemun de Urtijëi. La dlieja, che sta tamez al bosch, ie pra l Troi Paian, n vedl troi che purtova dala Val d'Isarch ite te Gherdëina y via per i pasc tl Venezian. Daujin ala dlieja, sul col de Pincan, fova nce l Ciastel Stetteneck di nëubli de Jevun. L patron dla dlieja ie San Iacun, che ie encé l patron di viandanc y pelegrins. Te n documënt cunservà tl British Museum a London iel scrit che ai 18 de agost dl 1283 dajova l vëscul Aegidius de Aemonia ai viandanc, che se pistova tla dlieja da Sacun, 40 dis de nduljënza („convenientibus ad Capellam sancti Jacobi in Staeteneke“). Tl ciampanil dla dlieja ie da udëi la data 1181. Jakob de Stättenecke scrisc dla dlieja l prim iëde tl 1325.


Rest dl mond
Berlin ie la capitela y la majera zità de la Germania y ënghe un di 16 stac federei (Bundesländer). Si 3,7 milions de abitanc ne'n fej la majera zità de l'Union Europea n cont de abitanc tl chemun. Berlin ie ncertleda ite dal Brandenburg y ie tacheda adum cun Potsdam, la capitela dl Brandenburg. L raion urban de Berlin à na populazion de ntëur a 4,5 milions de abitanc, cie che ne'n fej l segondo majer raion urban do la Ruhr. L raion Berlin-Brandenburg à ntëur a 6,2 milions de abitanc y ie la terzo majer raion metropolitan de la Germania do i raions Rain-Ruhr y Rain-Main. Berlin ie sui ëures de la Spree, che tl raion de Spandau va te la Havel (y chëla va po te la Elbe). La zità à n grum de lec tl vest y sud. L majer de chisc ie l Müggelsee. Berlin à n tlima temperà. Belau n terz de la spersa de la zità ie bosc, parchs y verzons, ruves, canai y lec. - Gëura l articul

Berlin ie la capitela y la majera zità de la Germania y ënghe un di 16 stac federei (Bundesländer). Si 3,7 milions de abitanc ne'n fej la majera zità de l'Union Europea n cont de abitanc tl chemun. Berlin ie ncertleda ite dal Brandenburg y ie tacheda adum cun Potsdam, la capitela dl Brandenburg. L raion urban de Berlin à na populazion de ntëur a 4,5 milions de abitanc, cie che ne'n fej l segondo majer raion urban do la Ruhr. L raion Berlin-Brandenburg à ntëur a 6,2 milions de abitanc y ie la terzo majer raion metropolitan de la Germania do i raions Rain-Ruhr y Rain-Main.

Berlin ie sui ëures de la Spree, che tl raion de Spandau va te la Havel (y chëla va po te la Elbe). La zità à n grum de lec tl vest y sud. L majer de chisc ie l Müggelsee. Berlin à n tlima temperà. Belau n terz de la spersa de la zità ie bosc, parchs y verzons, ruves, canai y lec.



Articul en vidrina

Les Dolomites, a chëres che al ti vëgn ince dit Crëps slauris, é na morona de crëps dles Alpes orientales talianes, a süd dla morona priniziala dles Alpes che tol ite n raiun danter les regiuns Trentin-Südtirol, Venet y Friul-Unieja-Giulia o plu avisa les provinzies de Balsan, Trënt, Belum, Udin, Pordenone, Vicenza y Verona cun na picera pert ince te l’Austria (les Dolomites de Lienz). Le crëp plü alt dles Dolomites é la Marmoleda (3342 m), le su dlaciá de döt le raiun y gran scenar dla Pröma Gran Vera[1]...."Dolomites"

Imaja en vidrina

Articul por Ladin Val Badia

{{Badiot}}
Articul per Ladin Gherdëina

{{Gherdëina}}
Articul por Ladin Fascian

{{Fascian}}
Articul por Ladin Fodom

{{Fodom}}
Articul por Ladin Anpezan

{{Anpezan}}
Articul por Ladin Dolomitan

{{Dolomitan}}

Cie possi pa fé?

N valguna regules per scrijer sun la Wikipedia Ladina:

1.Chësta ie na lerch per duc, respeteiela! Nia l adurvé per fé retlam o polemiches.

2.Wikipedia ie neutrala y ne muessa nia repurté minonghes subietives.

3.Indicheia ti articuli che te scrijes la funtanes scrites che revardea i contenuc.

4.Sce ne te ses nia da ulà scumencé, cëleti ala ujes fundamenteles.

5.Sce l ie mesun, jonteti pro suinsom al articul che te scrijes l idiom ladin che te adroves cun l Template che ie da abiné tla tabela "Variantes locales dl ladin"

N proverb ladin

“Do San Berto n’á le tëmp plü degun famëi”


Wikipedia y sü proiec te deplü lingac:
Meta-Wiki, coordinamënt di proiec WikimediaWikiSpecies, catalogh dles sortes viëntesMediaWiki, le software di proiec WikimediaWikiversità, ressurses y ativités didatichesWikizionarWikinotiziesWikisource, documentaziun y bilbioteca publicaWikimedia Commons, ressurses multimedialesWikipedia, l’enziclopedia lëdiaWikimania, conferënza en cunt di proiec de WikimediaIncubator,proiec che pëia iaWikiquote, na racoiüda de zitaziunsWikibooks, ƚa biblioteca lëdiaWikidataWikivoyageWikimedia Foundation, organisaziun che gestësc i proiec de Wikimedia
  1. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 14