Aigua

Avui hi ha hagut una gran manifestació a Amposta, al Delta de l'Ebre. Com sempre a les manifestacions, les xifres segons uns i altres són força diferents, però l'important és que ha estat prou nombrosa com per fi, fer-se notar i sortir a les noticies de televisions nacionals.
Potser avui és doncs un bon dia per a que jo hi digui la meva. I no faré un gran post.
Com a punt de partida, i de sentit comú, si hi ha mancança d'aigua en un lloc i en l'altre n'hi ha suficient s'ha de compartir. Compartir aigua és compartir vida i és un bé comu. Ja ho sé que si l'aigua és de tots també és meva i trio si la vull donar o no, però sembla un xic egoista pensar així si realment hi ha una necessitat.
A banda d'això, hi han tants problemes al voltant, basicament politics ( i per això jo encara no havia dit res al respecte... ja sabeu que prefereixo no fer referencia a la politica en aquest bloc) que tot ho fa molt dificil. Em plantejo per exemple que no entenc una politica per autonomies respecte l'aigua. Si hi ha sequera a Sevilla i al Pais Basc tenen els pantans als 90% no formem (agradi això o no) part del mateix pais?
Aqui a més, el problema és doblement greu, doncs parlem de la mateixa Comunitat, del mateix Pais.
Trobo que si la mancança és real i el problema existeix de debó, l'aigua s'ha de donar, al menys per paliar el problema, com si fos una sol.lucio in extremis i per salvar el moment.
Ara, estic plenament d'acord amb tot allò que manifesten els que hi estan en contra. I em sumo a dir que la politica urbanistica no és sostenible. No només és fan piscines i camps de golf on no hi ha aigua, es construeix sense tenir en compte els recursos. I és clar, si es construeix serà per que la gent hi va a viure, llavors s'han de buscar altres alternatives. I transportar aigua en vaixells tampoc és la via valida.
Cal aprofitar tota l'aigua, no deixar perdre ni una gota, i tot i que les desalinitzadores semblen una bona sol·lució els ecologistes diuen que a la llarga torna massa sal al mar.
Jo vivia al costat del Delta del Llobregat. Sé que no té res a veure, però van recuperar-se platges i hi havien moltes aus que hi anaven. Ara hi ha una nova pista de l'aeroport. Això segur que no és la sol·lucio.
Em de desenvolupar-nos socialment, tecnologicament.... pero hem de fer-ho d'una forma realment sostenible.
No vull deixar de veure l'arros creixer al delta, no vull pensar que la sal del mar el matarà i no vull pensar en que les aus que hi van haurien de buscar altres llocs.
Però també me fa por que tot es mogui només per interessos econòmics, d'un i altre costat.

Lo siento Telma

Pues me alegro y mucho. Dejando a parte lo que pueda yo pensar de la Monarquía, me pareció un ataque de soberbia la demanda que interpuso la hermana de la futura reina de España contra 51 medios de comunicación, anticipandose a cualquier noticia y prohibiendo que se publicara nada sobre ella. Una especie de censura a la carta. Por eso me alegro, por que la demanda ha sido desestimada, y deberá costear (ella o nosotros?) los costes del juicio. De hecho, se ha considerado que la demanda es inviable, y eso es defender el derecho a la información. Y sobretodo, se hace evidente la contradicción de la demanda, como ha venido repitiéndose en muchos medios informativos: ¿Cómo puede una persona decir que no tiene proyección pública si admite participar en actos que si la tiene?. Pedía que no se emitieran fotografías suyas ni de su pareja. No comprendo. Fue públicamente fotogradiada en la boda de su hermana, en el bautizo de su sobrina, por citar unos ejemplos, y no es el único acto oficial al que ha ido ni al que irá. Entiendo que ella se ha visto envuelta en una situación por una elección que ha hecho su hermana, pero.... renuncia ella a coche y chofer oficial? renuncia a la dotación que tiene para gastos derivados de la compra de vestidos y joyas para acudir a actos organizados por la familia real?
Se protege la intimidad de las personas anónimas, no de personas como ella. Si están en espacios abiertos y sitios públicos... y, en cualquier caso, ¿ a qué acoso se ha referido? precisamente a la familia real española los medios han tenido ( igual las cosas cambian...) bastante respeto, y son siempre preguntas abiertas y nada inquisidoras. Esto a ella le parecía un infierno. Resulta algo ofensiva la expresión...Lo que ha conseguido, es crear mayor expectación sobre su persona. Tal vez era realmente lo que quería, no se.

Plou

Ahir, avui, demà... plovia, plou i segurament també plourà.
I és bó per tot. No cal que enomeni els beneficis d'aquesta pluja lenta i continuada.

Però quan plou, tot de color gris, és tot com més trist, amb més melangia. Crec que no m'agrada gaire sortir amb pluja, com si l'aigua em fes encongir...
Tot i així, plovent i al costat d'aquell a qui estimes la pluja esdevé màgica, com si fos el remor d'un somni...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima.
No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida.
És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia.
Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys.

Com no s'ha pogut sospitar abans d'un pare que diu haver trobat en total tres fills de la seva filla, assegurant que estava en una secta? em sembla increible.. Com poden haver viscut tants anys en un lloc on els agents que actualment hi van han de fer pauses continuades per la manca d'aire?
A posteriori moltes peces encaixen pel veins, la desaparició de llet, pa i embutits, el gos que bordava sempre al passar al costat, l'alt consum d'electricitat que pagava a qui tenien llogat un estudi... Aquest home va ser capaç de de tancar-la i fer-la desapareixer fent una carta on demanava que no se la busques, com si ella mateixa l'hagues escrita i que entre els mil horrors que va cometre va acabar cremant al seu fill-net mort per les condicions infrahumanes en que havia de sobreviure.

No puc menys que pensar que torna a ser Austria l'escena del crim, però molt pitjor (lamentablement) que el cas de Natasha Kampush. És inconcebible que un pare, devant de la ignorància? de la seva dona dugui terme aquesta barbarie. Necessitem pensar que és anormal, malalt, però hi han massa coses que no s'entenen, i sembla que tothom hagues vist que algo no anava bé i ningú mai es va voler assabentar.
Quin futur els espera a aquesta filla que torna a ser lliure i als seus fills?