Woody Allen

La meva germana, una amiga i jo varem ser uns dels espectadors que ahir es van trobar la sorpresa de sentir en Woody Allen al clarinet amb dos membres de la banda amb la que toca a NY. La foto no és bona per què és feta amb el mòbil... No ho fa malament, però els altres dos músics, Eddy Davis y Conal Fowkes, són extraordinaris.

El mar, la mar

El mar. La mar.
El mar. ¡Sólo la mar!

¿Por qué me trajiste, padre,
a la ciudad?

¿Por qué me desenterraste
del mar?

En sueños, la marejada
me tira del corazón.
Se lo quisiera llevar.

Padre, ¿por qué me trajiste
acá?
(Rafael Alberti)

Sol i lluna

Si plores per haver perdut el Sol, les llàgrimes no et deixaren veure les estrelles!
(Rabindranath Tagore)

Sant Joan

Segurament és per deformació professional anterior. Ja sabeu que havia treballat als bombers, i això m’ha fet estar atenta a l’ús de petards i fogueres, especialment durant la revetlla de Sant Joan.
Els consells d’aquest pòster, no són per que sí, tingueu cura i passeu una bona revetlla!

Més del primer dia

Càmera nova!

Finalment ja tinc càmera reflex digital, una nikon D40x, amb un objectius 18-135 mm. Aquestes fotos les he fet des de casa, les primeres tot just acabar-la de comprar. Ara toca fer pràctiques amb ella per anar coneixent-la.

Flora

Caps a Rambla Catalunya

Cabeza a pájaros

El caballero Marcenac
vino a verme al final del día
con más blancura en la cabeza
llena de pájaros aún.

Tiene palomas amarillas
adentro de su noble cráneo,
estas palomas le circulan
durmiendo en el anfiteatro
de su palomar cerebelo,
y luego el ibis escarlata
pasea sobre su frente
una ballesta ensangrentada.

Ay qué opulento privilegio!

Llevar perdices, codornices,
proteger faisanes vistosos
plumajes de oro que rehúyen
la terrenal cohetería,
pero además gorriones, aves
azules, alondras, canarios,
y carpinteros, pechirrrojos,
bulbules, diucas, ruiseñores.

Adentro de su clara cabeza
que el tiempo ha cubierto de luz
el caballero Marcenac
con su celeste pajarera
va por las calles. Y de pronto
la gente cree haber oído
súbitos cánticos salvajes
o trinos del amanecer,
pero como él no lo sabe
sigue su paso transeúnte
y por donde pasa lo siguen
pálidos ojos asustados.

El caballero Marcenac
ya se ha dormido en Saint Denis:
hay un gran silencio en su casa
porque reposa su cabeza.
(Pablo Neruda)

Catalunya, pobre mare!

Catalunya, pobra mare,
no et sento els glatits del cor!
Qui t'ha vist i qui et veu ara!
Un temps lluitant per l'honor:
avui amb fang a la cara,
cercant només grapats d'or!
(Àngel Guimerà, 1845 - 1897)

Poema trobadoresc català

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.

(La Comtessa de Dia, s. XII-XIII)

Mallorca i retrobament

Avui he rebut un correu electrònic de la Cristina. Varem estudiar juntes COU l’any 79… Si noi !! I malgrat ens varem veure i saber una de l’altre durant uns anys, ara feia més de… 25 anys ?... Que no en sabia res d’ella (ni ella de mi, clar). Ha estat una bona sorpresa rebre notícies d’ella.

Igor Mitoraj a la Rambla de Catalunya

En Marcos, un bon amic de Tenerife, diu en el comentari d’ahir que li agradaria venir a Barcelona per a afusellar totes aquestes escultures amb la seva càmera. Us ben asseguro que segur que fa meravelles, podeu comprovar al seu art a l’enllaça d’Amics “El fotómetro de Marcos”.

Igor Mitoraj a la Rambla de Catalunya

Les escultures de Mitoraj ens remeten a un concepte de passat clàssic evocat per la màgia de la peça arqueològica, del fragment escultòric en estat pur, de vegades incomplet però grandiós.