Amb aquest nom, vull posar en aquest apartat aquelles, curiositats, anècdotes, frases, de per què es diuen d’aquesta manera, d’on venen ... etc.
Un recull de tot una mica; món, societat, personatges, cuina, literatura, música... petites frases que han dit grans personatges, curiositats de la vida...
He pensat que podría començar, amb aquestes petites partícules que ens arriben i no les veiem, però... sí que les sentim. Els Perfums.
Els fums, l’encens especialment, són l’origen de tos els perfums i el seu nom ve de la paraula llatina per fummum, que vol dir a partir del fum. La seva creació va estar relacionada amb la purificació i la divinització del cos, tot i que també pretenia allunyar-se o amagar-ne les males olors. Com totes les coses, amb l’evolució va pasar d’una aplicació quasi divina a una de molt profana, i de ser minoritària va esdevenir majoritària. Al llarg de la história, el perfum ha tingut diversos moments destacats, però va ser
Caterina de Mèdici a l’inici del Renaixament una de les impulsores en l’ús de les fragàncies. Amb el temps es va generalitzar un producte que havia estat molt exclusiu, fins que la seva industrialització en va permetre una gran difusió. L’escriptor alemany Patrick Süskind va escriure una famosa novel.la el 1985 basada en la importància del perfum (que li donava títol) els anys de la Revolució francesa. Paul Poiret (1879-1944) disenyador francés, va associar la moda amb el perfum, i de la mà de Coco Chanel l’any 1921 va fer el llançament del seu perfum, que es pot considerar que va marcar l’inici de la perfumeria moderna, amb una fragància associada a cada creador.
Extret del llibre; Botigues Històriques de Catalunya. Escrit per; Carles Carreras, Sergio Moreno i Assumpta Ariño amb fotografies de Consol Bancells. Editat per: Angle Editorial.
Sigueu benvinguts en aquest blog i moltes gràcies per deixar els vostres comentaris.
ResponEliminaNo sabia que tinguessis aquest nou bloc. Sort que ho he vist a Ca l'Assur!
ResponEliminaMolt interessant això que expliques dels perfums. Casualment a la Núria, que va fer 19 anys el dia de la Mercè, li van regalar el llibre d'El Perfum en alemany (llengua que parla molt bé).
LLarga vida a aquest nou bloc!
Començar parlant de perfums pot ser un bon i flairós senyal. Tant l'Anna Maria com jo desitgem que tinguis un bon olfacte per escollir els temes que hi vulguis tractar i et donem tot el nostre suport.
ResponEliminaHe rebut el teu correu i ja m' he apuntat de seguidora, es un blog molt interessant.
ResponEliminaAquest resum de l' historia del perfum està molt bé, he llegit el llibre de patrick Süskind fa molt de temps.
Enhorabona pel nou blog.
Josep,
ResponEliminaSeguirem aquest nou bloc que promet ser molt interessant.
Una abraçada
Endavant amb el nou blog... Un tema ben interesant el del perfum,com tots els que segurament triaràs. Molta sort!
ResponEliminajosep, cómo a mis anteriores y amigos comentaristas me he alegrado mucho por tu nuevo bloc, y has empezado con un tema precioso, el perfum, creo que nada en la vida es tan maravilloso cómo el perfume, y no me refiero exclusivamente al perfume de las rosas, me refiero también al perfume de la bondad de las personas y la vida, todo ello junto seria el mitllor perfum de la humanitat....molt grat per tot josep.......abraçades paco
ResponEliminaFelicitats per el teu nou bloc Jospb...
ResponEliminaMoltes gràcies per avisar-me , quan ho he llegit m'ha recordat un fet que va passar amb l'Arxiduc Lluís Salvador al saló del " Circulo Mallorquin", a on es reunia la gent benestant de Mallorca per celebrar actes com aquest ball en que vàren convidar aquell excèntric Arxiduc , cosí de la famosa Sisi . Ell que començava a parlar el català de Mallorca va confondre dues paraules : pudor i olor , segurament perquè es passava més temps entre la pagesia i la paraula pudor segur que era més emprada, idò li digué a una dama ( la qual s'havia posat perfum provinent segurament de França) :
ResponElimina- Quina pudor que fa!!!!! volent expresar que feia molt bona olor , Ja et pots imaginar la cara que degué posar la dita dama.
Bé, enhorabona i et promet que et seguirem
Una abraçada
Margarida; Un llibre molt embriagador,El Perfum, de l'esciptor alemany Patrick Süskind. Em va embriagar tant que, el vaig llegir en una setmana.Tot un rècord per a mi.
ResponEliminaLarga vida i que tu Margarida, ho pugis llegir. Salutacions Margarida¡¡.
Doncs, sí Enric i Anna Maria, les petites coses –perticules- arriven a tots els racons... i també han arribat en aquest racó de casa teva... gràcies per el vostre suport, procurarè que aquestes perticules no carregin l’ambient.
Ana; Moltes gràcies per ser "fan" meva d'aquest blog. El Perfum, un molt bon llibre, carregat d'essències olors i flaires en totes les seves pàgines.
Josep; Desitjo que aquestes promeses es fàcin realitat i que vosaltres -Glória- les compartiu en mi.
ResponEliminaAnna; La sort la tindré sens cap dubte, amb tots vosaltres "perfumant" tots els comentaris que hi volgueu posar.
Paco; Estimat Paco... els teus consells sempre tant alliconadors i carregats de sabiduría. Amb aquestes petites flaires, l' humanitat no deixaría de desprendre "natura" humana.
Dolors; Si t'hés grat entrar-hi en aquest blog, desitjo que t'omplis d'aquestes petites explicacions, que com les fragàncies omplen, però no maregen.
ResponEliminaXisca; ... potser una manera molt subtil de dir a la dama que feia “pudor” embriagadora..., doncs les altres dames –i potser senyors també- d’haurien portar el seu perfum/essència igual... m’imagino en aquell Saló del “Circulo Mallorquin” totes les dames i senyors, amb els vestits aristocràtics i amb la seva esséncia. Embriagador, carregat.
Josep, Molt ens agrada la teva iniciativa, un blog estupendo, el nostre entorn esta ple de colors, i perfums, essèncias que fem servir tan oloroses com gustetives. Et seguirem,endevant i FELICITATS
ResponEliminaJaume;-Súria i el Cardener- Molt agraït per els teus elógis, procuraré seguir totes aquestes olors, flaires, esséncies,sabors,colors... per tal d'omplir tots els raconets possibles.
ResponEliminaSalutacions Jaume¡¡ :-D
T'aniré seguint en aquest nou camí, amic!!! Endavant!!!
ResponEliminaM’agrada el tema del teu bloc, millor dit els temes que seran molts i curiosos.
ResponEliminaUna abraçada.
Francesc;
ResponEliminaUn camí!
Quina cosa més curta de dir!
Quina cosa més llarga de seguir...!
Jo en conformo amb un cami"net", per poder donar a conèixa, totes aquelles coses tafaneres que queden per el cami, i no l'hi donem importància. Jo, per la meva part, faré que el vostre pas per aquest blog -camí- sigui curiós i "net".
L'escrit de sobre és el princípi del cant III del Poema de Nadal de; Josep María de Sagarra.
Salutacions Francesc.
Dolorss; Una flor no fa estiu... per tant, s'ha de sembrar per poder -fer més flors- recollir. Salutacions Dolorss.