
El dia escollit era el dissabte passat, hi ho volíem fer caminant, però la tràgica ventada és va abatre sobre Catalunya i no ens va permetre res més que no fos sortir a la platja a fer un tomb perquè ens toqués una mica l'airet....jeje..., quasi sortim volant...
Al dia següent em vaig quedar solet a casa i em vaig dir, perqué no? O sigui que vaig agafar la meva atrotinada btt i som-hi!

El camí és va fer perdedor al principi, em va costar trobar on creuar la inmensa barrera d'asfalt que és l'Ap7, però amb l'ajuda d'un senyor molt simpàtic m'en vaig sortir i em vaig endinsar a les entranyes de la Conca del Gaià...
Camins de terra seca i humida, pedregars de fàcil pedelada i altres d'infranquejables, corriols entre canyissars, boscs, matolls, un pantà màgic , pobles, poblets i llogarrets encisadors, gent amable, castells perduts i rapinyaires i preses lluitant a vida o mort a pocs metres de mi (just al davant em va caure un floc de plomes d'una au desafortunada, una d'elles me l'he guardada de record), camins i carreteretes asfaltades desèrtiques, horts i vinyes....

Vaig acabar la travessa, trenta i tants kilòmetres de satisfacció, per haver descobert aquest magnífic racó vora casa meva, però sobretot de satisfacció personal, una glopada d'autoestima que mai va malament!
Continuaré descobrint... :-)
Reportatge Fotogràfic
SaluT i Muntanya!!!