Començà a l'octubre, per la Serra de Prades, vaig anar a visitar la Mola d'Estat (1135 m.) pel camí, sol com un mussol em vaig trobar boscos de mores (boníssimes), pintades enigmàtiques i un pel inquietants (qui sàpiga que es que m'ho digui), un fantàstic escurçò, els primers arbres pintats de tardor i un cim d'aquells per reflexionar en sol·litud...
Paraules: Sol·litud, escurçò, mores, enigma...
Reportatge Fotogràfic
Seguim a l'octubre, el següent pas fou complir un vell somni, pujar el Posets (3375 m.), segona alçada dels Pirineus, acompanyat d'en de secà férem nit al Refugi Angel Orús, per a l'endemà escometre l'ascensió final al cim.
Preciosa vall la de Grist que ens la vam recórrer de baix a dalt i a l'inrevés, un ambient tardorenc melancòlic, vent, fulles, bolets, les primeres neus de la temporada, fred..., un espectacle visual i de sensacions, tan les terribles fuetades del vent i del fred a les alçades, com la tranquilitat i el vent melàncolic de la vall, colors blancs i ocres d'una tardor que ja era una bella realitat en aquells indrets del Pirineu axial....
Ens vam creuar en varis moments una colla de les terres de Tarragona bastant heterogenea, gent experimentada amb un xicot de Puerto Rico, amb el seu accent americanitzat i les seves bambes de ciutat (ens van comentar que li van deixar els pantalons, jerseis, etc....), un boig perillós o potser mal informat, si ets boig (i nosaltres ho estem sens dubte) cal ser-ho amb consciència i ben equipat...
Llàstima de la nuvolositat que ens privà de la preuada vista desde el cim, tan es, vam volar per sobre els núvols...
Paraules: Colors, vent, fred, neu, melangia...
Reportatge Fotogràfic
Aka
Reportatge Fotogràfic
de Secà
Encara al mateix mes vam girar-nos per mirar el sud, al segon sistema muntanyós de Catalunya després del Pirineu, Els Ports, serralada prou desconeguda, límit i principi de moltes coses, reals i irreals, límit real de la fageda europea, límit fals de la nostra cultura, volíem trobar el Faig Pare i el Pi Gros, no hi vam arribar, començarem a caminar massa lluny, però trobàrem a canvi un bell paisatge per descobrir, relleus i arbres singulars, per tornar-hi aviat...
Em va acompanyar en aquesta descoberta la meva marietadelullviu.
Paraules: Relleus, arbres, sud. límits...
Reportatge Fotogràfic
Canviem de mes, ja som al Novembre, al mig de la tardor, anàrem a buscar un "pecio" muntanyenc, les restes d'un avió estavellat als anys 90 a la Serra de llabería, no el vam trobar, el bosc, brut, desfet, salvatge per les ventades i les nevades de l'any anterior ens barrà el pas, malgrat tot férem la caminada de rigor fins on la llum ens deixà, pel camí engreixarem uns quants kilos menjant fruits del bosc, ametlles dels camps abandonats, raïm sobrant de la collita i pomes de pomers deixats de la mà de deu, llàstima que de bolets no en sabem un borrall perquè hi havia un fotimer...
Hem va acompanyar en Potaverda, com som animals inquiets i no teníem suficient a l'arribar a casa ens posarem en calça curta i férem una mica de footing pel poble...
Paraules: Pecio, bosc salvatge, fruits del bosc i de conreu, poble...
Reportatge Fotogràfic
Un dia després uns quants trempapics férem via cap al Montsant, bota de vi en mà conèixer el Congost de Fraguerau fou una bona cosa, terra d'eremites, coves, pau, reflexió, també ens atiborrarem de fruits del bosc i aquesta vegada els entesos del grup colliren uns quants fredolics, però per atiborrament el del restaurant d'Ulldemolins, ens vam posar les botes a base de sopa d'avellana, truita al suc i demés delícies gastronòmiques, es ben cert que per conèixer el territori s'han de provar les viandes, i a fer de deu que ho vam fer...
També vam aprofitar per fer una petita manifestació del nostre rebuig a la visita del Papa a Barcelona, indret inmillorable per fer sentir la nostre veu.
Paraules: Eremites, coves, fruits del bosc, fredolics, viandes, vi, pau i reflexió, manifestació...
Reportatge Fotogràfic
I ja arribem a l'última excursió d'aquesta freda tardor, en diré poc perquè en Potaverda, el meu company d'aquell dia, en farà una entrada properament, si que vull expressar però la meva felicitat per tornar a un dels orígens de tot plegat, on acaba la tardor i comença l'hivern, en el nostre cas signe de vitalitat inequívoc, i sempre amb projectes bullint al cap, cinèfils o muntanyencs, uns es faran realitat, d'altres no, però que seríem sense somnis?
Paraules: tardor, neu, vitalitat, somnis, orígens...
Reportatge Fotogràfic
Aquesta ha estat la meva tardor, que comenci l'hivern.
SaluT i Muntanya!!!
