dimarts, 9 de febrer del 2010

Don erre que erre


"Hablar de 'villarato' es un disparate"
Angel Torres
, president del Getafe

"El Barça va líder por méritos propios, ya que han hecho una primera vuelta mucho mejor que los demás y nos sacan cinco puntos"
Raúl González,
capità del R. Madrid

"Hablar de 'villarato' es no tener ni puta idea"
José María del Nido
, president del Sevilla

"Hablar de 'villarato' es ridículo"
Victoriano Sánchez Arminio
, president dels àrbitres

"No creo que haya una campaña para perjudicar a alguien. El Barcelona está a cinco puntos porque ha hecho méritos, no porque los árbitros le ayuden a estar adelante"
Kaká, jugador del R. Madrid

Dia sí, dia també, presidents de diferents clubs, jugadors del mateix R. Madrid, ex-àrbitres... tot tipus de veus surten als medis per a desmontar la conspiració del "villarato".
Tanmateix, el seu "inventor" Alfredo Relaño no en fa gens de cas, segueix encaparrat amb la seva paranoia, sense fer cas a les moltes veus autoritzades que s'hi mostren en desacord.
Cada cop ens recorda més l'entrenyable "Don erre que erre" del Paco Martínez Soria.

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

dimecres, 3 de febrer del 2010

El Villarato, segons Perarnau

No se enfaden y aplaudan el Villarato
Ni el inventor del Villarato cree en él, por más rentable que le resulte. Alfredo Relaño, director del diario ‘As’, es un excelente periodista y, además, un brillante adjetivador. No le costó mucho, en compañía del no menos excelente Julio César Iglesias, bautizar una magnífica hornada merengue como ‘La Quinta del Buitre’, acierto histórico. Años más tarde se sacó de la chistera la definición del Villarato, picante adjetivación de un fenómeno irreal como todas las teorías conspiranoicas que en el mundo han sido: basado en medias verdades, teñido de certidumbres incomprobables, tesis dudosas y la famosa prueba de cargo común a estas teorías: demuéstreme usted que es inocente aunque resulte imposible hacerlo. Fabulación devenida en confabulación.
Del mismo modo que se tiende a poner palabras allí donde falta talento, se tiende a culpar al enemigo exterior de las carencias internas, así que cuando el entrenador del equipo ni siquiera conoce a los canteranos a quienes convoca, más vale invocar alguna fantasmagórica confabulación externa para no sonrojarse hasta la urticaria. La matraca dura varios años y ha adquirido un vuelo que su inventor nunca imaginó. Felicidades por ello y por los miles de ejemplares vendidos, que le acercan al titubeante líder. La persistente campaña se ha cobrado ya, como en todas las guerras, una víctima que es la verdad, lo que no parece preocupar en demasía a las empresas editoras de periódicos. Alguien dejó escrito que el enemigo de la verdad no es la mentira, sino el mito y estos días lo comprobamos.
Pero no sólo la verdad ha sido abatida a balazos por los comuneros de la fabulación, sino que este mito del Villarato puede hacerle un daño irreparable al propio Real Madrid, de ahí que no acierto a entender el enfado barcelonista. ¡Deberían dar palmas! El Madrid ha aceptado ser el Barça del siglo XX, un Barça que vivió décadas emborrachado de victimismo del que sólo salió a mamporros gracias a Cruyff y que incluso a veces sufre la tentación de regresar a él. Menos mal que Rijkaard y Guardiola han sabido rechazar semejante tortura. Y ahora que el Barça ha conseguido emular el legendario espíritu competitivo del Madrid es el club blanco quien ha decidido, con su pasividad y falta de discurso, encadenarse al victimismo más simple para justificar sus desequilibrios y carencias o simplemente para evitar hacer autocrítica y no encajar con grandeza que su eterno rival camina por las nubes. El victimismo es un virus peligroso y el Madrid se lo ha inoculado hasta la médula con esta pamema del Villarato. En Barcelona deberían aplaudir con las orejas por semejante torpeza, no en vano está escrito que los problemas imaginarios son irresolubles.

Martí Perarnau, sport.es, 2/02/10

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

dimarts, 21 de juliol del 2009

Operació sortida (Part 2)

Els "Men In White" Tomás Guasch i Tomás Roncero treballen sota un principi bàsic: el R. Madrid és sagrat i els seus dirigents intocables.

Per exemple, fa uns mesos, Calderón i Boluda ho feien tot bé, Mijatovic era únic en la compra dels millors jugadors de l'elit mundial i el "clan holandès" havia de fer història en el club blanc.

Amb l'arribada de Florentino, l'ésser superior, tot l'anterior no val per a res, i els holandesos es converteixen en jugadors de "nivell UEFA".


Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

dilluns, 15 de juny del 2009

Ja comencem

Atenció al carrusel de portades, a quina millor, que el diari Marca ens regala els darrers dies.
1. Portada del dia 13: Villa ja està fitxat, i Florentino, en poc més d'una setmana, haigualat ja el triplet del barça.
2. Portada del dia 14: recordeu allò del canguelo, supercanguelo i altres tonteries per l'estil? Sí, la premsa madridista va donar prou de malany amb la cançoneta de que el Barça estava asustat per la pressió del Madrid. Doncs tornem-hi amb que el Barça esta assustat: diu l'inestimable Guti que "Con estos fichajes el Barça se tiene que asustar", i diu Marca que "Laporta no aguanta la presión blanca y monta el lío"
3 . Portada d'avui: "El "austero" Laporta quiere "robar" a Villa por 50 millones".

I per a concloure, un "brillant" article de Pedro Pablo San Martín. Seria graciós recuperar els articles de San Martín quan la premsa madridista es dedicava a comparar a Messi amb Robben. M'encanta aquesta nova campanya dels mitjans madridistes, encabotats a fer parèixer que els aficionats culés estem tremolant pels fitxatges merengues, que el triplet ja s'ha oblidat, i que partim de 0 per a la temporada vinent. El que tinc clar és que el Madrid sí que partirà de 0 (títols) la propera temporada.

El Barça no parte como protagonista

Pedro P. San Martín | 15/06/2009

Otro más de los alicientes que aportará la presencia de Cristiano en la Liga será la permanente comparativa con Leo Messi. Es verdad que el barcelonismo ha presumido durante tiempo de su crack argentino, con la tibia respuesta de parte madridista con Robben. Pero fue una competencia más bien ficticia, es cierto. Ahora no, ahora llega el auténtico Balón de Oro y Fifa Player al Real Madrid, el 'number one' del mundo, mientras que Messi es oficialmente el segundo de las listas de estrellas.

El foco de luz girará hacia el Bernabéu en el arranque de temporada y mucho le costará al Barça recuperar el papel principal en la Liga, por más que Laporta aparente que le resbala. Mala suerte para los culés, que incluso con el 'tri' y 'Messi', se verán forzados a partir de cero en la pugna por el protagonismo, opacados por el vuelco a la situación que ha dado Florentino fichando a los supersónicos Cristiano y Kaká. El portugués de Oro, sobre todo, se convierte en el eje de todas las comparativas y el madridismo puede alardear de volver al primer plano, porque Messi ya tendrá quien le hará mucha sombra.

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge, 24 de maig del 2009

Història d'un "chorreo"

Tot i passejant per Internet, hem trobat un divertit vídeo YouTube. Porta per títol: "Historia de un chorreo".
Cinc minuts de repàs a la temporada 2008-09, amb Boluda, el diari Marca, Siro López, Tomás Guasch i Tomás Roncero com a destacats protagonistes.


Força Barça!

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

dimecres, 29 d’octubre del 2008

El Villarato comença en Tenerife

Un capítol més en aquesta croada del director de l'As per demostrar que el Madrid és un equip perjudicat pels àrbitres. Ara resulta que el Barça va guanyar les dues lligues de Tenerife pels arbitratges. Gràcies, senyor Relaño, per fer-nos veure la llum.
Ara resulta que una lliga, el torneig de la regularitat, es guanya o es perd per un partit en concret. Independentment de la influència arbitral en els partits de Tenerife, el R. Madrid no va guanyar aquelles dues lligues per les seves errades al llarg de la lliga, especialment al tram final del campionat, no per cap partit en concret. I perquè va haver-hi un equip que, precisament en el tram final de la lliga, va sumar els punts decisius, i en la darrera jornada de lliga, va arribar amb opcions per guanyar-la.
Qualsevol persona amb una mica de "seny" pot entendre això. Tots menys Relaño, el que va afirmar que el Barça era campeón con reparos.

Villar defiende a los árbitros en Tenerife

Alfredo Relaño | 29/10/2008

Villar escogió Tenerife para lanzar un duro alegato de defensa a sus árbitros. Para los madridistas es un sarcasmo, puesto que fue allí donde tan mal le fue dos años sucesivos con García deLoza y Gracia Redondo. Dos ligas que con un año de diferencia volaron a Barcelona por errores arbitrales sin los cuales el campeón hubiera sido el Madrid. El Barça incluyó en las celebraciones de aquellos campeonatos la invitación del Tenerife al Gamper y la imposición de la medalla de oro y brillantes del club a Villar. Bien hecho, sí señor. De bien nacidos es ser agradecidos. 'Seny' y figura hasta la sepultura.

Así que la elección de Tenerife (precioso lugar, por otra parte) para lanzar este mensaje es poco acertada, salvo que pretenda ser justamente un cínico y monumental acto de afirmación de villarato, cosa que no creo. Por lo demás, el alegato está bien, aunque preñado de la confusa sintaxis de Villar. Está entre sus obligaciones defender a los árbitros, como está otra que cumple menos: procurar que lleguen arriba los mejores. Pero es que su control de ese colectivo, su capacidad para retenerlos leales a su causa, es para su gran baza electoral. Tener a los árbitros es tener el poder. Te permite perpetuarte.

Les hablaré de la ACB. Portela lleva aún más años presidiendo ese organismo que Villar su federación. Los dos son extraordinariamente longevos en su puesto. Los dos manejan los árbitros. En baloncesto, al revés que en fútbol, no los controla la Federación, sino su liga profesional, la ACB. Dependen de Portela. Y todos cuidan a Portela. En el fútbol no dependen de la Liga Profesional, cuyos mandatarios son fugaces. Dependen de Villar, que se perpetúa. El que tiene a los árbitros tiene el poder, porque nadie se atreve contra él. Así que Villar hace muy bien en salir a su defensa. Son su poder, su as en la manga.

Etiquetes de comentaris: , ,

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Ha perdut l'oremus

Alfredo Relaño, qui no acostumava a tenir una presència tan contínua en aquest i altres blogs que repassen les barbaritats de la premsa esportiva (madridista i no madridista), torna avui amb un article (suposo Sito que seria aquest) que és dels més espectaculars que recordo, no per la forma (a anys llum dels Roncero, Josevi i Guasch) sino pel contingut.
Ahir Relaño aconsellava a Mijatovic que no s'emmerdara protestant públicament pels arbitratges: En todo caso, el Madrid debe poner la mejor cara posible y dejar que sea en la prensa, donde se debata la cuestión. Cada uno en su lugar.
Doncs sí, ara ja sabem clarament quin és el lloc de Relaño.

El Madrid y la leyenda arbitral


Alfredo Relaño
| 28/10/2008

Habla Beenhakker con Enrique Ortego: "¡Qué me van a decir a mí después de lo de Tenerife!". Lo mismo podría comentar Benito Floro, que sufrió un arbitraje parecido, en las mismas circunstancias, con doce meses por medio. Ya entonces, en los primeros noventa, se supone que el Madrid debía purgar no sé qué abusos anteriores que no existieron. Cuantos más años pasan, más pienso que el Madrid ha perdido la batalla de la propaganda. Mientras se dedicó a construir el mejor club del Siglo XX, sus rivales directos construyeron en su contra una leyenda de favoritismo que aún hoy justifica algunas cosas.

El Madrid debe luchar contra esa leyenda. Pero no con cortes de mangas de Schuster, ni con declaraciones más o menos extemporáneas de Mijatovic. El Madrid tiene ahora una televisión, en la que puede poner imágenes. Puede poner ahí las jugadas de unos y otros, las entradas que para unos valen amarilla o roja, y para otros, no. Puede contraponer la carga de Pepe a Llorente con el empellón que sufrió De la Red ante el Espanyol. Puede poner las patadas que sufrió De la Red de Maniche tras soltar el balón con la que le dio Javier García al Kun Agüero, y sugerir la comparación.

Pero puede ir más allá. Puede explicar que tras la Guerra Civil el Atlético fue Atlético Aviación. Puede contar que Kubala fue nacionalizado y bautizado para jugar en el Barça y rodar "Los Ases buscan la Paz". Puede poner los cuatro goles que le anularon en 1960, en el Camp Nou el día que el Barça le echó, por primera vez, de la Copa de Europa. Puede contar quién fue Rigo, y cómo tras lo de Guruceta se nombró Delegado Nacional de Deportes al gerente del Barça. Puede poner cada poco lo que pasó dos años seguidos en Tenerife. Puede, de una vez, explicar que no debe nada a nadie. Para que no haya líos.

Etiquetes de comentaris: ,

divendres, 24 d’octubre del 2008

L’enveja és molt dolenta

Dos dels “Men in White” més representatius, Tomás & Tomás, han estat presumint, sistemàticament, de pedrera, durant els darrers anys.

D’una banda, en Roncero, en múltiples articles (només cal repassar l’hemeroteca d’aquest bloc), ha estat un fidel defensor de la pedrera madridista, des dels defenestrats “Pavones” de l’època Florentino fins a l’actualitat (més holandesa que espanyola, per cert).
D’altra banda, en Guasch, de forma repetitiva, ha insistit en què el club representatiu de Catalunya és l’Espanyol perquè aquest alineava més jugadors catalans...

Un i l’altre s’han hagut de doblegar davant l’evidència.
El Barça porta molts partits amb 6-7 jugadors de la casa a l’11 inicial: Messi, Sergio Busquets, Xavi, Iniesta, Puyol, Víctor Valdés, Bojan, Pedro, Víctor Sánchez, Piqué... són present i futur del barcelonisme.

Tot i axí, m’ho sembla a mi, o l’article d’avui d’en Guasch destil·la un cert tuf d’enveja?

El culé presume de cantera y es natural: de un tiempo acá lo están haciendo muy bien. Tanto en el reclutamiento como en la formación. Iniesta fue bien reclutado desde Albacete; a Valdés, Xavi y Puyol los formaron, Cesc se marchó... Tras un parón, la tarea floreció a base de suerte y trabajo. Messi y Bojan les cayeron del cielo; el resto se lo curraron. A Messi lo trajo Minguella de Argentina cuando mandaba Gaspart: fue lo único bueno de aquella época. Del cielo les cayó también Bojan, ya saben: padre serbio que jugó en el Mollerussa, lesión grave, paso por un hospital de Lleida donde fichó a su enfermera... y delanterazo al canto poco después. Pudo llevarlo a Montjuïc, pero prefirió el Camp Nou. Eso es suerte, lo demás, no.

(...)
Tomás Guasch, diari AS, 24/10/08

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

dissabte, 23 d’agost del 2008

Beure de la teva pròpia medicina

Durant els darrers mesos, el Madrid de Calderón ha intentat fitxar Cristiano Ronaldo provocant que aquest fes un pas endavant i es declarés en rebel·lia.
La temporada passada ho van intentar amb Cesc i Kaká.
Així funcionava, també, el Madrid de Florentino Pérez.
Així van arribar Zidane o Ronaldo, entre d'altres.

Ahir, Robinho els va fer beure de la seva medecina:

"He cumplido un ciclo y quiero ir al Chelsea"

Quan et mous en un joc, perillós com aquest, s’ha de saber guanyar i s’ha de saber perdre.
Si es van aplaudir, en el seu moment, les decisions de Ronaldo, Zidane o Figo, si s’ha estat animant Cristiano Ronaldo perquè segueixi el mateix camí; ara, no és coherent, no és esportiu, que es carregui contra Robinho o els seus representants.

Desgraciadament, ja han sortit les primeres veus (directius i periodistes) que clamen al cel contra la decisió del brasiler i el seu cercle.
Suposo que no deuen conèixer aquell refrany espanyol que diu:

“Donde las dan, las toman”

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , ,

dimarts, 24 de juny del 2008

La selecció, el Madrid i Roncero

Sólo falta que marque mi Sergio...

Tomás Roncero | 24/06/2008

No es casualidad que el Madrid sea el equipo que tiene más goles en la Eurocopa con la firma de sus jugadores. Siete en total, dos más que el archienemigo Bayern (5) y tres más que el Valencia de Villa Maravilla (4). Aquellos que defienden la centenaria camiseta blanca, 106 años la contemplan, se convierten en mejores futbolistas y, lo más importante, adquieren un gen competitivo y ganador del que carecían en sus equipos de origen. Basta con ver a la tripleta holandesa. ¿Alguien conocía de verdad a Sneijder antes de pisar el Bernabéu? ¿Acaso Robben era tan respetado en su etapa en el Chelsea en el que sólo se le conocía por sus continuas lesiones? ¿Cómo es posible que Ruud sea uno de los mejores nueves del mundo y en el Manchester fuera considerado por Ferguson como un simple desecho de tienta? ¿Y quién era a Pepe antes de firmar en blanco?

Las evidencias no engañan. Estos jugadores poseen un currículo que adquiere categoría bussiness en el momento que fichan por el Madrid. Por eso, es sintomático que entre todos ellos, incluyendo el marcado por De la Red a Grecia, sumen más del doble de goles de los que ha materializado la campeona del Mundo, Italia, en sus cuatro partidos en el torneo (sólo 3). El rey de la Liga 31 convierte en oro todo lo que toca. Hasta Cristiano, Huntelaar y Pavlyuchenko, los futuribles de pro, han mojado en su carrera de méritos para aterrizar en la pasarela del Bernabéu...

En esta Euromadrid sólo falta, para completar la fiesta blanca, que Sergio Ramos espante el mal fario de las últimas semanas y sea el héroe ante los rusos con un golazo de cabeza como el de Marcelino a Yashin en la final de 1964. ¿Por qué no?

El Madrid es Pichichi y Zamora de la Eurocopa

Després diuen...
Per a rematar, us deixo una entrada del blog de Dfons, amb l'autèntic Roncero http://loqueelojosive.blogspot.com/2008/06/de-vivas-y-cliches.html

Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns, 16 de juny del 2008

La penúltima de Cristiano


LA OFERTA SERÁ DE 50 MILLONES DE EUROS E INCLUIRÁ AL BRASILEÑO ROBINHO
Mijatovic se reunirá con el Manchester

Cristiano Ronaldo está más cerca que nunca de convertirse en jugador del Real Madrid.
Según publica Roberto Gómez en las páginas de MARCA, el cerco se estrecha en torno al luso y los próximos días, pese a que la Eurocopa va a entrar en estado de ebullición, van a ser decisivos para que se concrete el que sería el traspaso más importante de la historia del fútbol. La oferta ronda los 50 millones de euros y el brasileño Robinho entraría en la operación para hacerse con los servicios del luso.
El conjunto blanco tiene todo preparado para lanzar una ofensiva final por el crack portugués. Todo, absolutamente todo, está perfilado para que la faraónica operación que supone fichar a Cristiano Ronaldo salga adelante en el momento en que el Manchester se siente a negociar. Pedja Mijatovic, como responsable deportivo, y José Ángel Sánchez, como responsable financiero, serán los encargados de viajar a Manchester y rubricar la operación.

marca.com, 16/06/08

No tot és Eurocopa.
Al diari Marca segueixen a l'atac amb el fitxatge de Cristiano Ronaldo.
Aquest cop, el penúltim, és Roberto Gómez l'encarregat de posar xifres a l'operació.

Per cert, xifres d'autèntica bogeria: 50 milions + Robinho!
Una de dues: o bé en Gómez s'equivoca, o bé en Robinho sortirà de la casa blanca molt menys valorat d'allò que alguns profetitzaven...


Fèlix

Etiquetes de comentaris: ,

dimecres, 16 d’abril del 2008

Un nou bloc i una enquesta

A vegades convé deixar-se de mirar una estona el propi melic i analitzar com ens veuen des de fora.
Molt interessant m'ha semblat l'enquesta als lectors d'
as.com sobre els mals del Barcelona:

¿Quien tiene la culpa de los problemas del Barça?

Per cert, els amics de "Tips de merengue" estem d'enhorabona.
Un dels nostres "periodistes" preferits, Tomás Roncero, estrena bloc:

http://blogs.as.com/tomas_roncero/

I ho fa a "lo gran": menystenint Xavi, Puyol i Iniesta; amb els seus habituals tics masclistes; amb la prepotència de sempre, etcètera.

Com diuen en altres contrades:
"¡Éramos pocos y parió la abuela!"

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , ,

dijous, 3 d’abril del 2008

De tornada amb els galàctics

Allò veritablement màgic del futbol és l'absoluta ignorància del que passarà en el següent partit, en la propera lliga, en la Champions vinent.
Contràriament, existeix quelcom invariable en el món futbolístic espanyol: el patètic nivell de les columnes del periodista(?) Tomás Guasch, al diari As.
Aquesta és la darrera "perla" que s'ha tret del barret:

Raúl es el ejemplo en el que se mira la cúpula del Barça sotto voce. El Madrid será siempre el espejo en el que se mira el culé. La llegada de Laporta y Sandro Rosell, sobre todo éste, recordó lo mejor del Madrid galáctico. Ronaldinho, aquel gran Etoo, el mejor Deco, el maná en forma de Messi que les cayó del cielo... No tenían el cartel de los Figo, Zidane, Ronaldo o Beckham, pero rompieron con el Barça horroroso que les legó Gaspart.
Se fue Rosell y empezó la decadencia. En los fichajes (ninguno de los últimos está mejorando lo que había; incluso Oleguer daba mejor rendimiento que Thuram) y en el día a día del vestuario. La descomposición del Barça supera de largo la de los galácticos, y no se ha parado aún su caída. O sea que pueden caer más bajo. Antes y ahora estuvo Raúl, en su atalaya. El Barça lo ve y cavila que si Ronaldinho y cía tuviesen la mitad del amor al fútbol y a su club que tiene el 7, otro gallo les cantaría. Hoy vuelven a la Champions y apelan al espíritu del capitán merengue. Pagarían por tener alguno como él. Pero es imposible: cuando Raúl nació se rompió el molde.
Tomás Guasch, diari As, 1/04/08

De tota aquesta propaganda barata antibarcelonista, comentarem un parell de sentències:

La primera:
La descomposición del Barça supera de largo la de los galácticos, y no se ha parado aún su caída.
En què es basa, el Sr. Guasch, per arribar a aquesta afirmació?
Les dades reals, les dades objectives demostren que el "Madrid galàctic" finalitzà en un trieni negre que va passar a la història fosca del madridisme. Mai un equip, des dels temps del mític Di Stéfano, havia encadenat una ratxa de tres temporades sense cap títol important.
Repetim: TRES ANYS!
A l'actualitat, el Barcelona de Laporta i Rijkaard porta un any de sequera. Malauradament, aquesta pot arribar a ser la segona temporada consecutiva; però, el Sr. Guasch haurà d'esperar que algú ens elimini a la Champions i que matemàticament no tinguem opcions a la lliga.
De moment, UN ANY!

La segona:
El Barça lo ve y cavila que si Ronaldinho y cía tuviesen la mitad del amor al fútbol y a su club que tiene el 7, otro gallo les cantaría.
Aquí sí que l'encerta.
Si parlem de nivell d'implicació, Ronaldinho, per desgràcia, està molt lluny de Raúl.
Tanmateix, ens preguntem: aquesta afirmació no seguiria sent vàlida si canviem els noms propis pels de Ronaldo i Xavi, per posar un exemple?
El Sr. Guasch torna a fer trampes, una vegada més.
La comparació coherent hauria de ser Ronaldinho i Ronaldo.
Perquè de jugadors de la casa implicats al màxim amb el projecte, n'hi ha al Madrid... i al Barça.
Perquè cracs brasilers que bescanvien l'èxit esportiu per la mala vida nocturna i s'acaben perdent, n'hi ha hagut al Barcelona... i al Madrid.

Els únics objectius dels escrits(?) del Sr. Guasch són, d'una banda, desprestigiar el Barça, ridiculitzar la directiva, avergonyir els seguidors culers; i, d'altra banda, divinitzar el R. Madrid i el seu entorn.
Per tal d'assolir aquests propòsits li val tot: jugar amb mitges veritats, falsejar la realitat, fer trampes.

Un dels temes centrals del llibre "Tips de merengue" és en Florentimo Pérez i la seva "galàxia blanca".
Tomás Guasch, amb la columna de fa dos dies, torna a posar en escena els famosos galàctics.
Moltes gràcies, qualsevol propaganda és benvinguda; sobretot ara que s'apropa Sant Jordi!

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

dijous, 27 de març del 2008

La nova versió del "Zidanes & Pavones"

A Marca.com es pot participar en una molt interessant enquesta sobre quin 11 madridista és millor: un confeccionat amb jugadors del planter (la majoria en altres equips) o un altre amb els fitxatges dels darrers anys.
De moment, guanya l'onze de la pedrera.
Alguna cosa no els acaba de funcionar, perquè els fitxatges han costat 120 milions d'euros; en canvi, de la venda dels joves talents només n'han tret 20 milions.

www.marca.com/encuestas/2008/onces_realmadrid/index.html

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte, 22 de març del 2008

El dia de la mona




La tradició catalana marca el dilluns de Pasqua com el dia de la mona.
Al Principat de Catalunya i al País Valencià la mona ha estat lligada a un costum social: anar en família, amb els amics o fadrins a menjar plegats la mona al camp.

Lluny d'aquí, el president del R. Madrid, Ramón Calderón, se la va menjar ja fa uns dies, "la mona"...
Bon profit!


http://es.youtube.com/watch?v=0Sa3HlwZSDY (Part 1)

http://es.youtube.com/watch?v=701hjL9FmV8 (Part 2)


Bona mona a tothom!

Fèlix

Etiquetes de comentaris: ,

dilluns, 10 de març del 2008

Ressaca electoral

Després de molts dies sense escriure per motius de feina (ja se n'ocupen el Fèlix i l'Òscar), he elegit un mal dia per a tornar a parlar del Barça. Tornem a ser a 8 punts, i una altra vegada tornem a donar-li aire al moribund madridista. Ara, que no sé qui està més mort a aquestes alçades. Hi ha un refrany que diu allò de que más vale pájaro en mano que ciento volando. Doncs crec que el Madrid té un pájaro en mano (la lliga) i nosaltres massa volant (copa, Champions i no sé si incloure també la Lliga), i que ens podem quedar així, mirant al cel buscant ocells amb cara de babaus.
D'aquesta jornada em quedaré amb la desastrosa actuació del Barça, amb la nula capacitat de reacció, amb la derrota del PP, amb la capacitat golejadora de Xavi (tres gols en els últims partits), amb la incapacitat de la resta de l'equip (quina vergonya Ronnie i Henry), amb la incapacitat motivadora i tàctica de Rijkaard (passi el que passi aquesta temporada, necessitem un nou entrenador), i amb la nova polèmica arbitral que envolta al club merengue..., perdó, volia dir amb el gol número 200 de Raúl. En aquest sentit, us deixo les reflexions del blog de Dfons, amb les que no podria estar més d'acord.

Etiquetes de comentaris: , ,

divendres, 7 de març del 2008

Les prediccions d’en Roncero: 1a part

Als vols de Nadal, el Madrid va guanyar al Barcelona 0 a 1 al Camp Nou, amb gol de Baptista.
Amb aquest cop a l’etern rival, eixamplava la diferència a 7 punts i donava un cop d’autoritat a la lliga espanyola.
A més, cal reconèixer que els blancs no van ser únicament resultadistes; van jugar bé, van jugar millor.

Des d’aquell derbi es començà a parlar de la triple corona, del trèvol de títols, de la màquina total, de l’excel·lència en el joc i, òbviament de “la Décima!
I tot això va desfermar un estat d’eufòria paranormal en la ja prou malaltissa ment de Tomás Roncero.
Avui obrim el primer capítol de tota una sèrie humorística de prediccions del cèlebre director de la secció R. Madrid del diari As.


Me gustan los jugadores con ese nivel de compromiso (Totti), pero ya en la ida no pudo disimular su deterioro físico (31 años son 31 años) que esta noche quedará más en evidencia ante la contundencia de Pepe, la sobriedad de su compatriota Cannavaro y la firmeza albiceleste de Heinze. Hoy nadie le pondrá alfombra roja...

Pero Francesco tiene razón. El hombre a seguir es Robinho. Junto con Raúl (míster Champions, 60 goles), formará un dúo arriba que convertirá los noventa minuti del Bernabéu en algo más que una leyenda urbana salida del corazón de ese irreductible madridista al que invoca el Fondo Sur en el minuto 7 de cada partido del Madrid. Raúl pondrá la regla y Robinho el cartabón. El brasileño sabe que este Madrid-Roma es como un Masters Series, porque si es el MVP de la partita puntuará triple en su sueño por ganar el Balón de Oro. Además, Robinho no ha ganado aún
la Champions. Y vino para eso. Barrunto noche para la historia. ¡Vamos!
Tomás Roncero, diari As, 5/03/08

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dilluns, 21 de gener del 2008

Felicitats al campió

Val, han guanyat a l'Atlético de Madrid; val, han guanyat al millor Atlético de Madrid des de fa uns anys. Fins i tot admetré que han superat un dels partits més importants que els queda. Però, senyors/es, que estem en la primera jornada de la segona volta! Que queden molts i molts punts per jugar! S'han tornat bojos? O ens prenen per imbècils? Cal que es juguin més partits o ens dediquem a preparar ja l'Eurocopa?

En fi, mentre nosaltres continuem amb aquesta marxa (sumant tres punts i resistint tot i les baixes) allà ells. Que es pensin que són campions. Periodistes i jugadors. Per mi, ja poden començar a celebrar-ho.

Etiquetes de comentaris: ,

dijous, 17 de gener del 2008

Adeu!

Després de guanyar al Barça en el Camp Nou, el president del Madrid va anunciar les primes per als jugadors del si guanyaven el triplet. Clar, ja no podien guanyar el tetraplet (que mal sona) perquè la Supercopa l'havien perdut escandalosament contra el Sevilla. Doncs pareix que, com afirmen les portades de Marca i As, el Madrid tampoc aconseguirà la triple corona.
Més que per l'eliminació del Madrid (que també), estic content perquè han provat en les seves carns la frustració que generen en la resta dels equips. Fins ara, els equips contraris dominaven el partit, tenien múltiples ocasions, però perdien el partit fonamentalment per culpa de la mala sort, del porter i del davanter contrari. Justament el que va passar ahir amb el Madrid.
Servirà per que l'equip merengue reaccioni? Crec que no. A partir d'ara vindran els missatges de que la Copa és una competició menor, o que al Madrid no le prueba la copa (Relaño dixit), o que realment les competicions del Madrid són la Lliga i la Champions i que el descans entre setmana els vindrà bé.
Individualment, totes aquestes raons poden ser certes, però són tan certes ara com quan s'anunciava l'objectiu del triplet. Aquesta derrota, si cap, dona més valor a la victòria del Barça en l'eliminatòria contra el Sevilla.
I per cert, magnífica la constestació de Manzano referint-se als poc encertats -per a mi- comentaris de Schuster: el que sap anglés, no necessàriament ha de ser un bon professor d'anglés.
Atenció als equips de Schuster, que comencen molt bé, i acaben no tan bé. Esperem que el magnífic Kun Agüero (quin golàs a lo Romario) ens doni una alegria aquest cap de setmana.

Etiquetes de comentaris: , ,

diumenge, 13 de gener del 2008

Qüestió de criteris

Un bon professional ha de tenir un criteri clar.
En
Tomás Roncero, com a bon periodista esportiu, en té dos, de criteris.
L’un l’aplica al R. Madrid; l’altre, al Barcelona i a tots els equips que juguen contra els
“merengues”.

En el partit R. Madrid – Deportivo, de la passada temporada, en Roncero va ser capaç de justificar unes mans de Ruud van Nistelrooy de la forma següent:

"Es en el reflejo natural para hacer un equilibro en el salto con la cabeza."


En la seva crònica del partit Llevant
R. Madrid de demà, de ben segur afirmarà que les mans del defensa llevantí, Serrano, han estat claríssimes i, en conseqüència, el penal totalment just.
Per cert, escric aquesta entrada hores abans de la sortida del diari As, amb l’absoluta seguretat de no errar.


Us deixem amb un vídeo YouTube que recull “un criteri Roncero”:




Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , ,