¡Hala Guasch!

Diu l'himne del Real Madrid:

(...) Hala Madrid!, Hala Madrid!, Hala Madrid!
Enemigo en la contienda,
cuando pierde da la mano
sin envidias ni rencores,
como bueno y fiel hermano (...)

En Tomás Guasch, acèrrim seguidor merengue, no se'l deu saber.
Només així es pot explicar l'atac de gelosia incontralada que ha sofert aquesta nit.
Ai, si l'enveja fos tinya!

Fue cosa de ayer y la verdad es que no me enteré hasta que empezó el partido. Los señores que velan por el Reglamento del Fútbol decidieron que ya no hay penaltis. Pero al Chelsea no le avisaron porque pidió hasta cuatro; tres como catedrales. El cambio lo decidieron ayer porque el martes, en el mismo Londres, el Arsenal salvó el honor por ese camino: gol de Van Persie, que yo lo vi, desde el llamado punto fatídico... menos para el Barça. ¡Qué arte tienen! No hay precedente en una semifinal de Champions. En un partido de previa, quizá. En Albania, Armenia, algún país báltico, puede. Pero en una semifinal... Lo más parecido que recuerdo fueron los tres penaltis que Gracia Redondo se tragó contra el Madrid en una de aquellas Ligas de Tenerife.
Total, que el distinguido barrio de Chelsea conoció en sus carnes lo que es el Barça: un formidable equipazo que juega con red, luego es dificilísimo que se haga daño. No sé por tanto qué pensará sir Ferguson: conociendo su genio de mil demonios igual ni presenta a su equipo a la final. Yo sí lo haría. Para que Cristiano Ronaldo vaya empapándose de lo que le espera en cuanto aterrice por aquí. (...)
Tomás Guasch, diari AS, 7/05/09

¡Mamá, mamá, quiero una camiseta del Barça!
¿De portero, jugador o árbitro?
Tomás Guasch, Mala Sombra, diari AS, 7/05/09

Fèlix

Còctel de notícies

Ens despertem avui amb diferents notícies, totes d'interés per als culés, que m'agradaria comentar.

D'una banda, descartem el fitxatge de Klose per a la propera temporada. A diversos mitjans i blogs s'havia parlat de llarguerut alemany com a nou davanter, recanvi de Saviola i en previsio de que Gudjhonsen acabi marxant. Doncs comprovem avui a l'Sport que no serà així. Una feina menys per a Txiqui.

D'altra banda, pareix ser que l'eliminació del Chelsea oferirà oportunitats per comprar bons jugadors, desitjosos de trobar equips amb més possibilitats d'èxit que no l'equip del tio Mou (a qui, per cert, ja col·loquen en el Madrid). Dels que Sport recull a les seves pàgines, crec que Essien seria un magnífic fitxatge per al Barça, i m'ho repensaria en el cas de Lampard. En qualsevol cas, no a Robben (menys després de veure com en les semifinals de la Champions es negava a tirar el penal per a després fallar-lo) ni a Terry.

Ahir, Milan i ManU certificaven que els equips italians sempre tenen un plus de competitivitat que no tenen la resta d'equips. Així, tal i com m'havia atrevit a pronosticar en diferents blogs (i tant de bo tingués el mateix encert a l'hora de fer la primitiva), la final la jugaran el Liverpool i el Milan. I em torno a mullar: la final la guanyarà el Liverpool.

I la més important de totes: ahir els jugadors organitzaren un sopar per conjurar-se per guanyar la lliga (i la copa, suposo). No conec l'efectivitat d'aquest tipus de mesures (tal vegada Eldeu ens podria il·luminar al respecte), però per què han trigat tant en reunir-se? I els que no han anat al sopar (Thuram, Ronaldinho, Silvinho)? Falta de compromís o justificant en tota regla? Independentment de tot, el més important és que les costures d'aquest equip aguantin sense trencar-se fins al final de temporada, i si aquest tipus de reunions cohesionen a l'equip, benvingudes siguin.

I per últim, no podíem deixar-vos la perla diària: la coberta de Marca (afirma a més que van a per Robben) i l'article de Tomás Roncero, exigint que li llevin la targeta groga al platino boy. No mereix ni que ho qualifiquem.