L'altra cara de la lluna: IV aniversari

divendres, 28 de gener del 2011

IV aniversari

.

Avui aquest blog fa quatre anys

Moltes gràcies a tots/es

.

16 comentaris:

neus ha dit...: molts d'anys!

petons!; 28 de gener del 2011, a les 22:58
fanal blau ha dit...: moltes més llunes!

felicitats i per molt de temps!; 28 de gener del 2011, a les 23:06
Elfreelang ha dit...: què bé! enhorabona!; 28 de gener del 2011, a les 23:07
Carme Rosanas ha dit...: Felicitats!

Que en fais molts més!; 28 de gener del 2011, a les 23:09
Carles ha dit...: Moltes felicitats! Que puguem llegir-te molts anys més.
El teu post m'ha recordat que jo també vaig començar, en la versió primera de nausica, el mateix més i any, només 7 dies abans que tu. Així que anem en paral·lel.; 28 de gener del 2011, a les 23:24
Rodericus ha dit...: ¡¡ Felicitats !! i que la criatura faci molts mes.
Un peto; 28 de gener del 2011, a les 23:37
Eumolp ha dit...: Doncs que sigui per molts anys!; 29 de gener del 2011, a les 11:19
Anònim ha dit...: Per molts anys i que quan et miris a l'espill cada mati, tinguis amb tu tot el que esperes de la vida.; 29 de gener del 2011, a les 12:34
novesflors ha dit...: FELICITATS! Molts anys de vida per a un blog tan delicadament bonic com aquest.; 29 de gener del 2011, a les 18:26
zel ha dit...: Moltes felicitats, caram, són molts anys, per un blog!!!! A seguir endavant!!!; 29 de gener del 2011, a les 21:28
Joana ha dit...: Felicitats Silver!
Que tot continuï tan blau !; 29 de gener del 2011, a les 23:40
El veí de dalt ha dit...: Carinyet gran,
un petonàs i felicitats!
Però no em respons els trucs a la porta. No vols acabar la HV?; 31 de gener del 2011, a les 20:38
el paseante ha dit...: Moltes felicitats, Silver. Espero que escriguis molts anys més.; 31 de gener del 2011, a les 23:46
David ha dit...: Per molts anys!; 8 de febrer del 2011, a les 20:20
onatge ha dit...: Felicitats, però tens cor per molts anys més.

Des del far una abraçada.
onatge; 15 de febrer del 2011, a les 22:15
Anònim ha dit...: De vegades, volent fer el bé fem el mal; i, de vegades, fent aquest mal, al final en resulta un bé. El millor, per tant, és no fer res, abstenir-se. Tota interferència nostra en la realitat és, per definició, perillosa i pot convertir-se en letal. El temps judica els actes i els no-actes, ho posa tot al seu lloc. No hi ha res a perdonar perquè som completament inconscients de les conseqüències de les nostres "benintencionades" accions. Fins i tot la traició més gran pot convertir-se en una benedicció. Gràcies, doncs.; 23 de febrer del 2011, a les 8:33

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)