Aquest cap de setmana hem estat al Solsonès i l'Alt Urgell, dissabte tornem a la Móra Comdal, en breu la resssenya i la crònica, i diumenge anem a Sant Honorat, a l'Agulla del Corb, a la Via Anasazi.
El paisatge és espectacular, al blog del Xavi-Alt Urgell, trobareu una informació molt treballada sobre la zona.
La via m'ha agradat molt i m'ha permés fer + pràctiques dels tallers de la setmana passada.
POCc = Conglomerats amb nivells de gresos i lutites. Fàcies proximals del sistema Al·luvial 5.
POgac = Gresos, argiles i alguns canals de conglomerats. Fàcies mitjanes del sistema Al·luvial 5. Rupelià.
Encara que us agradi poc o gens la geologia, aquest espai és màgic, està ple de formacions capritxoses, de baumes, de colors i formes que ens denoten un canvi de materials i de les biodermes que els colonitzen.
Als conglomerats trobem aquests líquens de color negre, a la matriu del conglomerat.
Sobre roques bàsiques i conglomerat trobem aquesta espècie de líquen blanc, Diplochistes ocellatus. (a sobre, a sota detall dels apotecis)
A sota, l'espècie Toninia sedifolia.
Al primer llarg hi ha una franja de gresos i s'han erosionat de forma molt diferent que els conglomerats, creant uns petits desploms que criden l'atenció.
En aquests gresos, trobem una flora liquènica diferent. Als espais on circula aigua s'aprecien colònies de cianobacteris, que produeixen aquests colors grisos i marrons sobre les roques.
El segon i tercer llarg són de conglomerat -per a mi excel·lent- i permeten una visió impressionat de les Roques de Sant Honorat.
Quan arribem al cim veiem l'ermita de Sant Salvador del Corb, una construcció romànica que hi ha pròxima a l'Agulla del Corb.
La flora liquènica del cim té poc a veure amb la que pot viure a la vertical i als desploms. Al cim trobem líquens heliòfils, de colors clars, associats amb ambients rics en nutrients -deposicions d'ocells-.
La Roca del Corb, de tornada... un espai on sembla que el temps ha decidit detenir-se i conservar magnífics elements de la flora. A sota, Ophrys scolopax, dels prats de la Casa del Corb, una de les orquídies que podem trobar en ambient mediterrani.
Les orquídies, la més gran família botànica existent, amb més de 25.000 espècies, es consideren les plantes més recents en el procés evolutiu. Aquestes plantes necessiten la col·laboració, la simbiosi amb un fong per a germinar les llavors i poder desenvolupar-se.
