Riglos i monstres

Vaig demanar a l'Armand i al Toño que volia aprendre a progressar en sostres i pujar a Jumar, i dimarts al matí, com plovia una mica, decidim fer això.

Pels tema sostres, vam anar al Carnaval... i pel Jumar, a los Volaos.

.... bé, només dir-vos que han tingut molta paciència amb mi....

i un altre monstre que trobem també a Riglos, a la dreta del Mallo Pisón.

Moltes gràcies companys!!!

Mallos de Agüero: El Huevo

El Toño volia pujar al Huevo dels Mallos de Agüero, un monolit d'uns 25 m.


Anem el dilluns 5/04, fa un dia preciós i haviem previst després d'aquesta ascensió anar a Peña Sola. El camí fins arribar al Huevo ens costa moltíssim. De fet no hi ha camí, o no el trobem, i hem de fer moltes voltes per arribar-hi.

El Toño comença a obrir via, els primers metres amb dificultat. Després, en poca estona arriba al cim.

Els líquens que trobem habitant aquests conglomerats són similars als que hem vist a Riglos.

He explicat al Toño el que veia i li he deixat la lupa, ha quedat sorprés i amb curiositat pel tema. Mai s'havia imaginat que algues, bacteris, organismes vius estéssin per sobre de tota la superfície de les roques.

Peña Sola, des d'El Huevo.

Es fa tard, i comença a ploure.... hem de marxar. Ojalà aviat poguem tornar a Peña Sola.

Una jornada diferent, moltes gràcies companys!!!

Riglos: Via Galletas al Mallo Fire

Aquesta Setmana Santa he pogut disfrutar d'uns dies d'escalada, molt bona companyia i molt bon temps a Riglos.

Diumenge 4/04 anem a la via Galletas al Mallo Fire.

La roca, conglomerats al·luvials del Miocè, està habitada per aquests líquens de color negre, gris, marró fosc, que quan s'hidraten amb la pluja tenen colors més clars, verdosos i lluents, amb aspecte d'algues. A tota la via trobem aquest tipus de líquens, més abundant a les fissures o plecs resguardats del sol, majoritàriament del gènere Collema.

Els colors grisos i negres que veiem des de lluny són tal·lus liquènics on el fotobiont és un cianobacteri. Aquests organismes van ser els primers que de l'aigua van passar a la superfície, a la terra. El valor ecològic, l'antiguitat d'aquestes colònies de microorganismes està encara per descobrir.
Fins fa pocs anys, totes aquestes parets de roca estàven allunyades de l'impacte humà, de qualsevol efecte que pertorbés un ecosistema que funcionava des de l'origen.

La via m'ha agradat moltíssim, el quart llarg és espectacular.

L'Armand a l'inici del cinquè llarg.

Els llargs que resten fins al cim, són de xemeneia. A tota la xemeneia i a la paret trobem aquesta espècie de la família de les crassulàcies, el Melic de Venus (Umbilucus rupestris).

Ens havien dit que trobariem la xemeneia bruta, amb el que deixen els ocells, i suposo que com anàvem amb aquesta idea, no ens hem entretingut en aquests llargs.

I arribem al coll on acaba la via, i continuem fins al cim a La punta no importa.

Agafo algunes mostres del que trobo al cim.

A les roques orientades al Nord he trobat aquests líquens foliacis, umbilicats.

A les zones on tenim més hores de sol, trobem aquests líquens heliòfils, de colors més clars, dels gèneres Caloplaca, Lecanora, Acarospora.
Digne de comentar també, el teixos (Taxus baccata) que trobem a l'arribar al coll, al final de la via, exemplars excepcionals!!!

Moltes gràcies, company, pels consells, la ressenya, i per haver-te reservat aquesta via!

Trobada de dones escaladores a Riglos

Aquest cap de setmana tornem a Riglos!!! trobada de dones escaladores!!!!

Molta gent coneguda, moltes cares noves, dos dies al·lucinants, malgrat la pluja que ens ha caigut. Teniem previst fer vietes als Mallos Petits, però tot era massa mullat. Aleshores, a mitja tarde, dissabte, esportiva sota les vies del Puro, i diumenge, unes vietes a los Volaos.

Ha estat divertit poder escalar amb la Leire Aguirre, la Sonia Casas... i conèixer a la Cecilia Buil, la Lisi Roig... i moltes altres dones que compartim una forma d'entendre el present... amb reptes... siguin més o menys difícils, intesos, exposats...

Moltes gràcies a totes!

BCN Team: Minerva, Gatta i Dovi...

...i sota la pluja... he pogut fer unes fotografies de líquens que es troben a les roques del Mallo Pisón, moltíssima pluja... líquens molt hidratats i amb un aspecte molt diferent al que habitualment tenen....
....doncs ja ho veieu... tots aquests colors negres, grisos que presenten de lluny a les roques... d'aprop poden ser éssers tan particulars com aquests....

Pero, ¡qué ligera es, qué móvil, mientras no sea mordida e inmovilizada por el dolor! Ella, la proscrita del mundo, enraíza en su landa salvaje, tiene prisa.....

La sibila de la ciencia padece su tortura, como la padecieron otras, la de Cumas, la de Delfos. Los escolásticos pueden declarar: "Es el aura, es el aire, que la hincha y nada más". Su amante, el príncipe del aire, la llena de sueños, de mentiras, de viento, de humo, de la nada. Inepta ironía. Por el contrario, la causa de su embriaguez no es el vacío, es lo real, la sustancia que demasiado aprisa ha colmado su pecho.

Es algo parecido lo que siente la sombría sibila, cuando, en una mañana de tardía primavera, alrededor de ella se produce, tanto o más violenta la gran explosión de la vida.

Y todo le pertenece, todo es para ella. Ya que cada ser le dice por lo bajo: "yo soy para quien me ha comprendido".

.... Ha dormido, ha soñado, ¡Qué hermoso sueño! ¿Y cómo explicarlo? El monstruo maravilloso de la vida universal había penetrado en ella; a partir de entonces, vida y muerte, todo, estaba en sus entrañas; al fin, a costa de tantos dolores, había concebido la Naturaleza.

J. Michelet, La Bruja. (JULES MICHELET. La Sorcière, Ed. Lacroix, Paris 1862)

Rockostage Riglos

La Sílvia a les vies d'Esportiva del Puro.

L'Òscar, en Iol, la Sílvia i el Gerard, disfrutant d'aquest meravellós indret!

Aquest cap de setmana hem estat a Riglos, al Rockostage del MADTEAM!!!
El nostre primer Rockostage!!!
Dissabte i diumenge al matí hem estat a la zona d'esportiva que hi ha al Puro.

Dissabte a la tarda vam estar al castell de Loarre, us recomano aquest lloc, és una passada!!!
http://www.castillodeloarre.com/

Chabi, Begoña, Jorge, Borxa, Quo, Iol, Òscar, Sílvia, Gerard i la que fa la foto, a la recerca de les petjades de dinosauri. Vam trobar molts ossos de vaques, ovelles i altres animals.... i una simpàtica llebre!!!

Després vam anar a veure les petjades dels dinosauris que hi ha a prop de Loarre. Us haig de confessar que no les vam localitzar, però vam riure moltíssim!!! Bé, per si tornem una altra vegada, aquí hi eren!!!
http://www.castillodeloarre.org/Icnitas/Icnitas01.htm

Moltes gràcies Eneko per organitzar el Rockostage, Chabi i Quo per suggerir anar amb nens, i a tota la penya per la vostra companyia!!!