Neva a Pequin i Youtube torna a estar accessible

Dia d'emocions fortes. Porta nevant tot el dia a Pequin i dema s'esperen les temperatures mes baixes en 40 anys a la capital, segons el China Daily. Pel mobil, ens avisen que a les escoles de primaria i secundaria dema no hi haura classe. Ni tenim fills, ni hem d'agafar cap avio. 86 vols cancel.lats a l'aeroport!



Amb els dits glacats despres de treure'm els guants una estona per poder premer be el boto del mobil i grabar aquestes imatges, sessio de cinema al Village de Sanlitun. Bodyguards and Assassins. Si no l'heu vista encara, no tingueu pressa. Directament, no l'aneu a veure.

En tornar a casa, internet em fa coses rares i, enmig de l'enrenou, m'adono que Youtube NO esta censurat. Tampoc Blogger ni Wordpress El Twitter en va ple, de comentaris. Pero que ningu no es faci il.lusions. Diuen que podrien ser feines de manteniment o millora dels servidors. Ja veurem quant dura, la broma.

Què està canviant i què no està canviant?

Avui em trobo un missatge al correu electrònic: "els organitzadors del Word Camp 2009 (website en xinès), una trobada a la Universitat de Tsinghua entre bloggers i experts en TI, han declinat la teva entrevista. Creuen que la teva presència els portaria massa pressió, ja que últimament has fet massa històries sensibles." Voia anar-hi perquè alguns volien aprofitar l'ocasió per repartir simbologia en favor de l'alliberament de Xu Zhiyong.

En primer lloc, sempre he fet massa temes sensibles. No "últimament". I deixeu-me que us digui que, si estigués a Barcelona, també els buscaria. Probablement hi contribueix el fet que porti 7 anys en aquest país i que m'hi mogui amb certa facilitat.

D'aquesta reacció del Word Camp, en desprenc algunes conclusions. En principi, no ha canviat la tàctica de l'olla a pressió que descrivia fa uns anys en Rafael Poch. Les autoritats controlen estrictament allò que volen, i alliberen una mica la pressió quan creuen que allò té perill d'explotar. Engarjolen Xu perquè està "massa actiu", permeten que els bloggers (perill relatiu perquè és una trobada en clau tècnica i no política) es reuneixin, i s'asseguren que no es passen de la ratlla, avisant que "certs elements" millor tenir-los allunyats. Em decep que algú que primer xiuxiueja "alliberem Xu", o que almenys permet que d'altres ho facin, et digui "no vinguis perquè ens portaràs problemes. Prefereixo que no em diguin que sóc un incompetent, que no sé de què va la història, o que tinc una visió errònia del conflicte tibetà (veure intercanvi amb Woeser). Però no perquè estic "massa" en la seva línia! En fi, també és una actitud molt xinesa, molt assenyada, diríem. Em decep i alhora ho comprenc.

L'altra conclusió, que comfirmo per altres bandes que no puc revelar aquí, és que el meu arxiu a les oficines del Guo'an (i no el confongueu amb l'equip de futbol de Pequín) deu ser força gruixut, hores d'ara. Deuen pensar que únicament faig temes sensibles i dec ser poc menys que un espia, a efectes pràctics.

Què ha canviat els últims anys? Moltes coses, per descomptat. Han canviat les prioritats socials, les demandes de justícia i les maneres de fer-les saber a molta gent gràcies a les noves eines d'internet, i la percepció de les autoritats que han d'administrar-la bé encara que això suposi renunciar a alguns dels seus privilegis per evitar que no hi hagi un daltabaix,... Però hi ha un tret fonamental en aquest país que no ha canviat, que és l'equilibri entre forces, i el poder d'administrar lliurement aquesta força quan convingui, amb els mètodes que sigui (intimidació, contra-informació, vigilància, censura, presó), i pel que sembla haurem d'acceptar-ho i seguir-ho provant. "Tu ja m'entens..."