Xu Zhiyong alliberat

Xu Zhiyong alliberat avui i podria ser jutjat properament. En tot cas, bentornat!

Què està canviant i què no està canviant?

Avui em trobo un missatge al correu electrònic: "els organitzadors del Word Camp 2009 (website en xinès), una trobada a la Universitat de Tsinghua entre bloggers i experts en TI, han declinat la teva entrevista. Creuen que la teva presència els portaria massa pressió, ja que últimament has fet massa històries sensibles." Voia anar-hi perquè alguns volien aprofitar l'ocasió per repartir simbologia en favor de l'alliberament de Xu Zhiyong.

En primer lloc, sempre he fet massa temes sensibles. No "últimament". I deixeu-me que us digui que, si estigués a Barcelona, també els buscaria. Probablement hi contribueix el fet que porti 7 anys en aquest país i que m'hi mogui amb certa facilitat.

D'aquesta reacció del Word Camp, en desprenc algunes conclusions. En principi, no ha canviat la tàctica de l'olla a pressió que descrivia fa uns anys en Rafael Poch. Les autoritats controlen estrictament allò que volen, i alliberen una mica la pressió quan creuen que allò té perill d'explotar. Engarjolen Xu perquè està "massa actiu", permeten que els bloggers (perill relatiu perquè és una trobada en clau tècnica i no política) es reuneixin, i s'asseguren que no es passen de la ratlla, avisant que "certs elements" millor tenir-los allunyats. Em decep que algú que primer xiuxiueja "alliberem Xu", o que almenys permet que d'altres ho facin, et digui "no vinguis perquè ens portaràs problemes. Prefereixo que no em diguin que sóc un incompetent, que no sé de què va la història, o que tinc una visió errònia del conflicte tibetà (veure intercanvi amb Woeser). Però no perquè estic "massa" en la seva línia! En fi, també és una actitud molt xinesa, molt assenyada, diríem. Em decep i alhora ho comprenc.

L'altra conclusió, que comfirmo per altres bandes que no puc revelar aquí, és que el meu arxiu a les oficines del Guo'an (i no el confongueu amb l'equip de futbol de Pequín) deu ser força gruixut, hores d'ara. Deuen pensar que únicament faig temes sensibles i dec ser poc menys que un espia, a efectes pràctics.

Què ha canviat els últims anys? Moltes coses, per descomptat. Han canviat les prioritats socials, les demandes de justícia i les maneres de fer-les saber a molta gent gràcies a les noves eines d'internet, i la percepció de les autoritats que han d'administrar-la bé encara que això suposi renunciar a alguns dels seus privilegis per evitar que no hi hagi un daltabaix,... Però hi ha un tret fonamental en aquest país que no ha canviat, que és l'equilibri entre forces, i el poder d'administrar lliurement aquesta força quan convingui, amb els mètodes que sigui (intimidació, contra-informació, vigilància, censura, presó), i pel que sembla haurem d'acceptar-ho i seguir-ho provant. "Tu ja m'entens..."

Saving Dr. Xu Zhiyong

La campanya per l'alliberament de l'advocat i professor Xu Zhiyong s'ecampa per internet com una bola de neu. Ja hi ha web de la campanya (en xinès) i també llista de firmes i logotip a l'estil Obama 2008. Preparo crònica per demà.

Teng Biao talks to his daughter

Copio directament la traducció a l'anglès d'aquesta història corprenedora sobre l'advocat Teng Biao, un dels meus admirats.

Teng Biao

Teng Biao published an interesting conversation between him and his three-year old daughter on his sina blog. The conversation happened after Teng answered a phone call.

"Dad, who has been taken away by police?"
"Uncle Xu Zhiyong has been taken away by police."
"Why uncle Xu Zhiyong was taken away by police?"
"Because uncle Xu did the right thing."
"Why uncle Xu was taken away by police because he did the right thing?"
"Because police officers did the wrong thing."
"Why did police officers do the wrong thing?"
"Because police officers sometimes do wrong things, so we need uncle Xu Zhiyong to do things."

"Let me ask you, has dad been busy working everyday?" (Teng)
"Yes, busy." (daughter)
"Busy doing what?"
"Busy working on computers and taking flight."
"My work, as well as uncle Xu's work, is to make sure police officers make less mistakes. Do you understand?"
"Then will you be take away by police officers?"

Xu Zhiyong, ta mare et crida per sopar! 许志永：你妈妈喊你回家吃饭！

Xu Zhiyong

Feia dies que volia escriure sobre el tema, i ahir em vaig acabar de convèncer amb l'entrevista que li vaig fer al gurú digital, pensador i activista Isaac Mao que, dit de passada, també ha aconseguit que m'apunti al Twitter.

La frase 你妈妈喊你回家吃饭！(ni mama han ni huijia chifan, ta mare et crida, que tornis a casa per sopar)va sorgir espontàniament a la xarxa (no recordo si del Twitter, d'un copycat xinès, o en un fòrum), i el cas és que s'ha posat de moda i es fa servir per qualsevol cosa. Fins al punt que va venir clavada com a eslògan per l'alliberament d'un tal Peter Guo (Guo Baofeng el nom xinès), a qui els seus amics li van enviar postals. Diguem que van bombardejar el centre de detenció amb postals com les de les fotos. El millor de tot és que el van acabar alliberant al cap de dues setmanes.

Doncs bé, deia que volia escriure sobre la detenció de l'advocat Xu Zhiyong, que començava a fer-li massa nosa al govern tot i que sempre ha mantingut un perfil discret. Recordo una entrevista amb ell abans dels Jocs Olímpics i una altra vegada reunit amb els pares de la melamina. L'excusa ha estat que estava evadint impostos. I dic l'excusa perquè dono fe que els advocats que porten casos de drets humans o similars coneixen perfectament els límits del sistema, i solen ser molt escrupulosos en el seguiment de la llei. I és que el sistema escombra i ho fa amb més força que mai, i diuen que és perquè enguany hi ha el 60è. aniversari de la República Popular. I ja sabeu que el 60 sempre és més simbòlic que el 50, i que els aniversaris en aquest país són com bombes de rellotgeria. (Fa una estona, llegeixo que Woeser explica al seu blog que han detingut tres escriptors tibetans que criticaven el govern.)

Així que ara la campanya, ara per Xu Zhiyong, consisteix en enviar postals, del tamany i l'aspecte que sigui, amb la frase de moda. Perquè, encara que ell no les acabi rebent (més que probable), aquesta és la forma més original per fer veure als que empresonen que l'opinió pública no roman indiferent. Al capdavall, que hi ha d'il·legal en dir-li a un amic que sa mare l'espera per sopar.