I sobre això tenia ganes de parlar algun dia!
Tant el China Daily com el Global Times, els dos diaris en anglès de més tirada, s'estan fent un fart de publicar històries que no passarien el filtre de la censura convencional. Articles que recullen diferents punts de vista i informacions normalment considerades sensibles. Vaja, els mateixos articles que en un diari "normal".
Un activista em deia l'altre dia que, per descomptat, la premsa en llengua anglesa no és la que llegeix el gran públic, que la premsa xinesa, que és la que compta, segueix igual que sempre. I la teoria més estesa és que els departaments de propaganda d'arreu del país estan fitxant equips de relacions públiques per millorar la imatge. En el cas de la premsa en anglès, qui la llegeix són estrangers que, al capdavall, tenen accés a multitud de fonts i mitjans, i que per tant no s'empassen tot el que li donen i que, per tant, solen ser més imunes a la censura tradicional (no tant a la censura corporativa, que també existeix).
En qualsevol cas, interessant i benvingut moviment cap a un periodisme menys dirigit.
