Tornant als inicis...

Quan el turmell semblava curat, em vaig veure a sobre l'examen del nivell D de català... així que la meva retrobada amb la paret hauria d'esperar. I el primer cap de setmana que per fí puc escalar (el passat), comença i acaba passat per aigua... brrrr!!!


Tot i això, el passat cap de setmana vaig anar a Malanyeu, a celebrar les obertures dels escaladors del Centre excursionista de Badalona. Sí, ja sé que a primer cop de vista no té res a veure amb mi... però si filem prim sí! A veure... La Clara i l'Oriol són d'aquest centre... la Lu és amiga d'ells... i jo amiga de la Lu... doncs això, que em vaig enxufar a un sopar (que va acabar essent dinar) a Malanyeu, amb la colla de Badalona (les Mòmies i el jovent).

Com ja he dit, havia de ser un sopar. El meu pla era el següent: jo sortia de l'examen oral dissabte al matí, me n'anava cap a Malanyeu i escalava on ells estiguessin, a la nit sopar i l'endemà a seguir escalant. Però ja vaig sortir d'Òdena amb pluja... i aquesta no em va abandonar en tot el viatge. Donat que no es podia escalar, es va adelantar el sopar per un dinar. El dinar va estar boníssim, i la gent de Badalona encantadora... i les Mòmies tots uns personatges a qui admirar. Total, que a les sis de la tarda, amb la panxa ben plena i algun que altre got de vi... ens vam adonar que ja no plovia... que feia estona que no plovia... i vam decidir anar cap a la paret.


Donat que feia dos mesos que no escalava... que tenia fred... que la paret no estava del tot seca... i que... i que res, que millor que em deixi d'excuses i que digui directament que vaig escalar de segona. Sols vam poder fer tres vies. Crec que eren dos 6a i un 6b. Tot i que ho vaig encadenar tot, dubto que hagués pogut anar de primera (tema coco) ... la qual cosa em va angoixar un xic, doncs pensava: nena, si amb parabolts i en esportiva no tires de primera... quan podràs anar a gaudir de la via llarga?

I tot i que el turmell se'n va ressentir, al vespre vam anar a la Patum de Berga... i quan tornàvem cap a Malanyeu per dormir a la furgo... els mossos... em tocarà bufar...Lu, tu creus que donaré positiu? i... 0,0!!! Crec que ni el mosso s'ho podia creure! Ara, que si haguessin fet bufar a la Lu... je, je... bé, que de "0,0" res de res!! I l'endemà ... bé, l'endemà no, que vam anar a dormir a les 4h de la matinada... així doncs, al cap d'unes hores, plovia a bots i barrals... Finalment, cap a les 10.30h decidim anar a fer un bon esmorzar i cap al boulder d'Igualada a petar el que no ens havíem petat a la paret.


I... ara anem a aquest cap de setmana (sí, je, je... el meu retorn és al complet... retornen les novel·les de la Raquel!!). Jo tenia al peque, així que l'única opció era esportiva, i dissabte, per què diumenge tenia compromisos familiars. Però a on? Després d'experimentar la meva fluidesa mental a la paret i la meva poca autoconfiança de l'anterior cap de setmana... calia anar a algun lloc conegut, algun sector on ja hagués anat de primera quan començava a escalar. Així que vaig proposar a la Lu i a l'Albert d'anar a Can Jorba. Recordava una placa on hi havia tres vies fàcils (bé, tres vies que recordava que marcaven de 6a més o menys i que jo les havia trobat més fàcils en aquell moment). I tant em vaig fiar de la meva bona memòria que no vaig agafar la guia de Montserrat Sud.


Així que arribem la Lu i jo amb els peques a Can Jorba central. En la placa ja hi havia una cordada de Sabadell fent les dues vies de la dreta, així que vam anar a la de més a l'esquerra. Els que coneixeu el sector ja deveu suposar què em va passar... la de més a la dreta era la Xapes Negres (V+), la següent La Fàcil (6a) i la de l'esquerra, on jo em posava, la que no posa el nom en la guia i marquen de 6a+... però jo no sabia... tan sols recordava que aquelles eren les fàcils. Total, que m'equipo i em decideixo a començar... collons Lu, sí que està lluny la primera xapa... pujo una mica i veig un espàrrec! Lu, has portat xapes recuperables? I els tascons?... I els linkam? I no, la Lu no havia portat res, jo tampoc i la cordada de Sabadell tampoc. I a mi que em comença a entrar el yuyu a quatre metres de terra... els de la cordada de Sabadell que em veuen apurada i s'apropen... fins i tot s'ofereixen a xapar-me la primera... collons Raquel, com t'has de veure!! Que no, que has de xapar-la tu!! Uns passets més i la xapo! Bufa... com va el coco!! I faig la resta de la via moooolt més lenta que de costum, mirant-me cada pas com si estigués fent jo que sé què... la cordada de Sabadell al costat... Com va?... Vaig fent, però em dóna la sensació que la roca rellisca, no em refio de cap peu, és com si la humitat hi estigués enganxada... Tranquil·la, que a mi em dóna la mateixa sensació, així que serà que realment està humida! No sé si mal de muchos consuelo de tontos (o com es digui...), però a mi em va ajudar, almenys a pensar que no m'havia trastocat del tot! Finalment, arribo a la R i encadeno... tot desitjant que l'Albert arribés quan abans i tirés ell de primer.


Després del meu espectacle, la Lu decideix fer-la de segona, i quan ja està arribant a la R arriba l'Albert amb la seva peque. L'Albert fa aquesta mateixa via com un llamp (ja no estava humida?) i tot baixant posa la cinta i passa la corda per la primera xapa de la Ladysue (6b). Arriba a baix i em diu que em toca a mi. Buaaah, Albert, que si en aquesta he passat por, imagina't en un 6b... Però l'Albert m'anima no sé com i acabo tirant de primera al 6b i al segon llarg (anavem amb corda de 80m). I... mmmm... gràcies Albert, quin disfrute... encadenada i sense passar tanta por!! No hi ha res com que els amics confiïn amb tu quan ni tu mateixa ho fas!! Je, je!!


Després munto La fàcil (6a), que els peques ja s'estan queixant que també volen escalar. Jo disfruto com una boja, i el meu peque també...
Bé, arribat a aquest punt va decidir que ja no volia pujar més... ni tampoc baixar... que les vistes eren molt boniques... que allí s'estava bé... Excuses! Je, je... Pujar més li feia por per l'alçada, i baixar encara l'espanta. Va acabar baixant arrossegant el cul per la paret... i més feliç que un xínxol! Va crear un nou model de descens, després la peque de l'Albert va voler fer el mateix.

La Lu ja se'n va i ens quedem l'Albert i jo. Ara ja estic gelada, i l'Albert proposa L'Hora Violeta (L1-V+ i L2-6b+). Jo aquesta mai l'havia feta fins dalt... i recordava que els companys que l'havien feta en aquell temps no paraven de volar en un punt de L2. Així que aquesta vegada decideixo deixar per l'Albert el goig de posar les cintes. Mentre ell la fa comencen a caure les primeres gotes... però la fa sense problemes. jo la començo ben acollonida... però mica en mica, tot i que els dits cada vegada van més cansats, em vaig relaxant. Fins que arribo al xapatge xungo del segon llarg... que per falta de confiança en la força dels meus dits decideixo xapar des del canto més bo i acolorit que tinc davant... la cinta! Em moro de ràbia d'haver-ho fet i deixo la cinta una vegada la corda està passada per, almenys, progressar en lliure. Quan arribo a la R l'Albert em felicita de la meva soltura... je, je... està clar que no ha vist l'elegància del xapatge... je, je... però tot i que el dimoniet que porto a dins em deia: Jua, no li diguis, que no t'ha vist... fes-te la longuis... je, je... El meu subconscient em diu que qui no pot ser sincera amb els altres mai no ho serà amb una mateixa, així que li explico la crua realitat: he xapat agafada d'una cinta!. Arribo a terra i decidim anar tirant cap al parc, que els nens ens ho han demanat i si tardem massa més acabarem fent aquaparc.

I durant la baixada les reflexions... per l'Abert ha estat un dia prou ben aprofitat (donat el pronòstic de la meteo), tot i que per ell no hem fet res de grau. I per mi... ha estat un dia genial!! He tornat a escalar i a disfrutar... el turmell i el genoll em fan mal... però... mmm... quina gustera que porto al cos... Sí, ja sé que sembla que no hagi fet res de l'altre món, però per mi he fet molt més del que m'esperava, he estat capaç de superar les meves pors... i cal reconèixer que ha estat gràcies als amics.

I de tornada, ja al cotxe... el meu fill em pregunta: mama, tornes a estar contenta, oi? Sí, el meu fill també s'havia adonat que últimament estava de mal humor... del que és capaç l'escalada!!

Santa Linya amb criatures

Aquest cap de setmana tocava sortida en família. Aquesta vegada, a part de bon peu de via i aproximació curta i bona, necessitàvem que també fos un lloc arrasserat i que hi toqués el sol a peu de via (no volíem que les criatures se'ns congelessin), així que finalment, després de varis mails d'incerteses, vam decidir anar a Santa Linya (al Futbolín de d'Alt)

Sí, increïble... un matalàs amb potes... je, je... que no,que era en Gerard de 6 anys, que està fet una fera!!

Aquesta vegada érem un total de 8 adults i 10 nens. No cal que us digui la cara de la gent que hi havia escalant en veure'ns arribar... je, je... ei, que volia avisar amb un post, però com que no ens vam decidir fins dissabte al migdia... Sort que el peu de via, realment era gran i bo,

Jo avui he fet un total de 5 vies:

PUNT DE TROBADA: (6A+). Aquesta és la que m'ha tocat per escalfar donat que era la més fàcil de tot el sector. I la veritat és que, no sé si m'ha agafat en fred o el fet que la roca estava congelada i conseqüentment, les meves mans també, que no l'he trobada tant fàcil... vaja, que me l'he hagut d'anar mirant, bufant-me les mans... però no he volat i l'he encadenada a vista.

ME VOY A VENIR: (6b+) Tot i que ja tenia les mans més escalfades, he patit en un pas... vull dir, que he hagut de fer un pas d'aquests que no saps ben bé si acabaràs volant o no... Marian, compte... i no, no he volat!! Je, je... després del pas m'esperava bon canto!! Així que encadenat i a vista!! (eps, que potser avui tinc el dia...).

LA BORDETA FREE:(6b+) Aquesta sí que l'he disfrutada!! Doncs he trobat que era una via d'aquestes de bon canto, colocar peus i tirar a munt, amb les xapes just on les necessitaves. Així que l'he pogut encadenar com les altres, però disfrutant més i patint menys.

KARAKOROM: (6C) Amb aquesta via ja no les tenia totes... de primera... de segona... mmm... va, de primera, i si no ho veig clar, em baixo i ja està!! Tota la primera part és ben fina, d'aquestes escalades d'arrambar-te bé a la paret (i amb les que jo disfruto tant!),

i a la segona meitat ja hi trobes més canto. I síííí!! Encadenada i a vista!! Je, je... Tralarilo laroooo!!!

Crec que avui ja he fet el dia... me naniré ben contenta a casa... ara a jugar amb el peque... Eps Raquel, que ara farem un 7a... que noooo, que jo ja estic contenta... mmm... bé, el faré de segona i així m'acabo de petar... i primer el fa en Piju,

I baixa dient: Raquel, aquest 7a el pots fer de primera, és molt fàcil. I això que el noi està lesionat... I després el fa en Jordi i baixa dient: home, fàcil, fàcil tampoc, però està molt ben xapat, així que l'hauries de fer de primera.

Uixxxx, no sé... és que avui encara no he volat... i prefereixo anar-me'n a casa sense fer-ho... brrr... va, el provo de primera, però sabent que després l'ha de fer en Ramon, que no vull tenir la pressió d'haver d'arribar a dalt a la força!!

EL KAKILO: (7a) Tota la via tendeix a desplomar un xic. S'inicia amb un tram vertical que mica en mica comença a tirar enrere ...

I després ja es tracta de canto bò però pila necessària... si no hagués estat per la gran sabina on he pogut fer un repòs increïble... je, je... potser 5 minuts? Je, je... no crec que hagués seguit tirant a munt sense penjar-me. Aquí cul a la gran sabina i jo fent els estiraments amb mans lliures...

I després la sortideta de la sabina... bufa, com costa tornar-te a agafar a la roca quan has pogut fer un bon descans... ha estat com sortir d'un tram d'A1e de via llarga!! I a sobre amb els pitjors peus que he trobat durant tota la via!!
Aquí jo en el 7a (El Kakilo) i en Piju en el 7a+ del costat (Spanglish),

Però n'he sortit en lliure, i així fins el xapatge de la R, on tot i tremolar-me un peu de mala manera (seria per què estava nerviosa per encadenar el meu primer 7a?), je, je... he pogut xapar i... iujuuuuuuu!!! El meu primer 7a de primera i a la primera!!!

Després ja m'estaven dient que fes el 7a+ del costat... je, je... però no, ni de primera ni de segona, que la "avaricia rompe el saco!". Je, je!! Així que a plegar bàrtuls i amb els peques cap a baix, a esperar que la resta de fanàtics en tinguessin prou.

I arribats tots al pàrquing, ens hem decidit per anar a visitar la GRAN COVA DE SANTA LINYA, que molts de nosaltres encara no havíem vist!!

I allí una mica de cultura... je, je...

I qui són aquests parell d'homes? ... Doncs el de l'esquerra és l'Homo Neanderthalensis, i el de la dreta l'Homo Sapiens! Je, je!! Tots familiars nostres!!

Si, ara va la cultura... resulta que la gran cova de Santa Linya, va tenir una primera fase d'ocupació durant el paleolític mitjà amb els Homos Neanderthalensis (caçadors i recolectors), una segona fase d'ocupació en el paleolític superior amb els Homos Sapiens (agricultors i pastors) i una tercera fase, ja en la prehistòria més recent (bé, fa uns 5000 anys, després de la transició del Mesolític) utilitzaren la gran cova nous grups d'humans (que ja practicaven la ramaderia i l'agricultura), però no com a habitatge, sinó com estabulació del bestiar.

I actualment... és un espai declarat de protecció arqueològica, on ara per ara s'hi pot escalar (bé si tens el grau, per què jo sols hi he anat de visita... je, je!).

Així doncs, l'ocupació cronològica ha estat: Homo Neanderthalensis, Homo Sapiens, humans agricultors i ramaders i... ESCALADORS!!! Je, je!! M'encanta viure a la meva època!!!

Escalada en família

No sabia ben bé quin títol posar en aquest article... i finalment he posat el que jo solc anomenar quan fem trobada d'escaladors amb les criatures: escalada en família.

Aquestes trobades es van iniciar ara farà poc més d'un any, quan jo vaig tornar a assaborir l'escalada després d'uns sis anys de desconnexió i me'n vaig adonar que ja no me'n volia tornar a desconnectar, doncs aquesta vegada havia descobert la tàpia!. Aleshores va venir el gran problema: i ara com escalaré jo sola amb la criatura? Primerament vaig provar d'endur-me el nen a peu de via (si, fent esportiva, que soc una fanàtica però soc bona mare!!) però ell s'avorria i jo em posava dels nervis (jo no escalava a gust i patia de veure'l a ell avorrit). Així que vaig començar a posar missatges a diversos fòrums (bé, me'ls van posar... je, je... que aleshores ni coneixia els fòrums ni tenia ni idea de com navegar dins d'aquest món) proposant a d'altres famílies de sortir a escalar amb els nens. I els missatges van començar a donar els seus fruits... després el boca a boca... fins que finalment vam aconseguir formar una bona colla!!

Així doncs, aquest pont érem set famílies, amb un conjunt d'onze criatures i onze adults (sí, no cal que calculeu, que hi ha famílies de tot tipus... però totes escaladores i ben felices!!). En Piju i la Marian (amb en Lluch i la Mila), l'Albert i la Montse (amb la Laura), En Joan i l'Eli (amb l'Eulàlia i l'Hug), en Jesus (amb la Martina), en Ramon i la Tere (amb en Gerard, en Nil i la Mireia), En Jordi (amb en Quim) i jo (amb en Fèlix).

Aquí teniu una bona mostra de criatures (ei, que no hi són pas totes, eh!)

I quin seria el nostre destí? Vam decidir d'anar cap el Ripollès i passar les nits al Mas Pujol (donades les poques hores de llum i les baixes temperatures, necessitàvem on resguardar els nens a partir de les 18h!!) i donat que les prioritats per escollir els sectors són: "aproximacions curtes, peu de via bò i grau variat", els sectors escollits van ser el Clot de l'Espasa i Corones (sí, amb 4x4's), combinats, dijous i dissabte en el Clot i divendres i diumenge a Corones.

Tot i les criatures, i els horaris, vam poder fer una mitja de dues a quatre vies per cap cada dia... Allargar-me a explicar quines vies vam fer, quines vam encadenar i en quines vam volar ja seria massa (donada la meva poca capacitat de resumir i la meva poca motivació amb l'esportiva...) però sí que diré (doncs si no encara ho dirà algú en un comentari...je, je... ja que em van fotografiar per què en quedés constància i tot!) que vaig volar en un 6a+ del Clot de l'Espasa... en la Striptease! (amb lesió de turmell inclosa... res que em privi de seguir escalant... ja vaig reposar aquell dia després de la caiguda... Je, je!).

Però el més important d'aquest pont ha estat que els nens s'ho han passat d'allò més bé,

A peu de via... (foto del Clot de l'Espasa)

Escalant... (bé, sols l'Eulàlia de 8 anys... quina fiera!!) En un 6a (Luky la bola) de Corones...

Assaborint la tardor en primera línia...

Assaborint els berenars a Mas Pujol...

I com no, que els grans hem pogut escalar (encara que potser algun dia algú li hagués agradat tibar-li més)...

Aquí en Piju en un 7b,

I els que no han volgut escalar han pogut llegir...

i que hem pogut petar la xerrada als vespres, acompanyats de castanyes, moniatos i panellets (que essent la castanyada era el que tocava) i allargar-nos xerrant de vies (que jo ja m'he anotat com a pendents), parlant de nusos i maniobres necessàries per abandonar (del que també he pres nota... ara sols em falta posar-ho en pràctica! Je, je!!).

Ah! I que pel pont també vam fer societat blogger!! Divendres vam coincidir amb en Tranki a Corones i dissabte vam quedar amb en K al Clot de l'Espasa i vam poder conèixer-lo a ell, a la Marta i a en Jortx. A veure quan tornem a coincidir!!

En fí, un cap de setmana llarg d'allò més complert, tant per nosaltres com per les criatures!!

Una mica d'esportiva?

Avui havia quedat amb en Piju i la Marian per escalar. Amb els dos alhora? Noooo, primer amb un i després amb l'altre... doncs algú s'havia de quedar la bessonada... i que me'ls quedés jo no era una opció... je, je. I donat que ahir ja havia fet via llarga i que demà també he quedat per fer-ne, doncs avui era un bon dia per passar-me a l'esportiva (què estrany, oi? Je, je!!) ... doncs sí, avui he fet la freekee... je, je... !!!! (però a la Nord de Montserrat, eh!! No fos cas que la tàpia em quedés massa lluny...).

Al matí hem anat amb la Marian al sector del Piteu, un sector on abunden els 6a/6b. Les vies no són massa llargues (de 15 a 20m), però la roca és boníssima (no me n'havia adonat mai que el conglomerat de Montserrat també podia ser abrasiu). Hem trobat que els graus no són massa continus, doncs hem hagut de penjar-nos en un V+ i en canvi hem encadenat els 6a+ i els 6b. A destacar la via de "El ocho de la Bernarda", un 6b de placa preciós!! Total, animades com estàvem i sense criatures pel voltant, finalment hem fet un total de 7 vies. Tela les mamis... je, je!!

Després a dinar a Santa Cecília amb en Piju (bé dinar, dinar... a menjar ganyips, fer la birra i el cafè), i a petar la xerrada tots tres i ... se'n tornem-hi!!!

Amb en Piju hem anat al sector del Casot, on les vies van del 6c al 7b+. Us deveu preguntar: i tu què coi has fet allí? Je, je... doncs primer de tot flipar pepinos!!! Hem començat amb un 6c+ per escalfar... i jo més que escalfar el que he fet ha estat deixar-m'hi la pell!! I això que anava de segona!! Després hem fet un 7a preciós (Pies Negros), de postures alpines (fissura/díedre...) ... i donat que ja m'havia costat prou el 6c+ d'abans i que crec que en tota la meva vida sols he provat dos 7a's de segona i cap de primera... doncs li he tirat de segona... i, increïble!! L'he encadenat!!! Seguidament ens hem posat en un altre 7a, aquesta vegada de placa (Mousambaní). I ves per on, en Piju m'ha convençut per què el provés de primera!! Així doncs, ja no podré dir mai més que no he provat mai de tirar-li de primera en un 7a!! Ei, que avui he descobert que els 7a's també tenen cantos... je, je... que no tot són nyapetes!! I ara ve la gran pregunta... he encadenat el meu primer 7a de primera i a vista? Je, je... noooooo, he volat en l'última xapa, quan sols hem quedava xapar la "R" (quina ràbia, eh!! Je, je). I ara el més graciós del tema, just aquest tram és de 6c+ i no de 7a!! (doncs és el tram que empalma amb la Mareja Perdius, i el marquen de 6c+). Serà que els 6c+ són més putes que els 7a's? Je, je!!

Així doncs... quina és la meva reflexió d'avui? Doncs que el grau m'ajuda a orientar-me sobre quines vies puc provar de fer o quines vies hauré de deixar per més endavant, però que com a tota orientació, tant sols és això, una orientació. Doncs en una via llarga em puc trobar un V+ com el de la primera via del dia d'avui i haver-me de penjar de la primera xapa, com puc provar de tirar-li de primera en un 7a de placa Montserratina i arribar a la R (sempre i quan estiguem parlant de vies equipades, és clar!!).

I que, com sempre, l'important és gaudir de cada pas, encara que sigui penjada com un fuet, deixant-m'hi la pell o volant, doncs tot això també és escalar!!!