Fa fred... molt fred... però no obstant això somric... i el somriure m'escalfa...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alternatives. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alternatives. Mostrar tots els missatges
dimarts, 16 de febrer del 2010
dimecres, 10 de setembre del 2008
Del Platan al Cavall Bernat amb tirolina
Després de l'estada a Cavallers me'n vaig anar cap al Neuville (on hi vaig fer crestes), després una llarga temporada amb el meu fill... la qual cosa es va traduir a fer esportiva (pel que fa a l'escalada... per què a casa també fem altres coses...) i aquest passat cap de setmana, per fi, podia fer via llarga... però la meteo pintava fatal!! L'opció inicial va ser anar cap als Ports (on la meteo pintava millor), però una proposta d'última hora van fer retardar el meu retorn a la tàpia... almenys el retorn des de sota!!! Sí, perquè vaig acabar arribant al Cavall Bernat d'una altra manera... je, je... com? Doncs des d'una tirolina de 180m que s'iniciava al Platan, just per sobre el refugi de Sant Antoni.
El fet és que en Marc ja me n'havia parlat... l'any passat també l'havien muntat. Qui? Doncs la gent de VertiSub, una gent molt maca i...molt professional!! je, je... Així doncs, quan em va trucar per dir-me que la tornaven a muntar aquest dissabte, ens hi vam apuntar.
Hi vam anar de bon matí, per ajudar a muntar la tirolina... però jo em vaig dedicar més a observar quants anclatges posaven, a flipar amb els polipasts i els polifrens i els mils nusos que feien... i a riure amb les converses del treball en equip.
Durant tot el dia va estar xispejant, plovent, parant... finalment, al migdia, ja tenien la tirolina muntada, a dinar i a provar-la!! El primer va ser l'Antonio (el més valent, no? Per què jo deia que em tiraria, però tenia clar que no volia ser pas la primera... je, je) i la tirolina va aguantar!! Així que mica en mica la gent es va anar animant... tant i tant que en Marc i jo vam ser els últims... i es començava a fer fosc!!!
Sí, finalment vam ser els últims, conjuntament amb un altre noi. Però ja no plovia... havia sortit l'Arc de Sant Martí, s'havia esvaït la boira, i Montserrat havia agafat aquells taronjats tan bonics de la posta de sol... Era el nostre moment!!!
Llàstima de la càmara... no la vam agafar!!! Em van fer un vídeo i fotos al Marc, que tan bon punt me les enviïn les penjaré, però ara per ara, us haurem de quedar amb les paraules...
La sensació? M'encantaria dir-vos que va ser una passada veure tota la paret de Diables mentre em deslliçava a metres de terra, que el pati era increïble... però la veritat és que no vaig tenir nassos de mirar a baix... je, je... sí gent, tota la tirolina mirant al cel! Bé, sí que va haver-hi un moment que vaig mirar, però va ser quan vaig decidir que no ho tornaria a fer... je, je... i així fins que l'empenta va desaparèixer i em va tocar fer braços amb el puny (em vaig quedar parada quan em faltava un terç del recorregut, més o menys), on tampoc vaig mirar a baix... quina ràbia!!! Seré petarda? Je, je...Espero que l'any vinent la tornin a muntar i hi puguem tornar a anar... i que jo m'hagi fet gran i m'atreveixi a mirar a baix! Je, je...
I la baixada ja de nit, primer desmuntar els anclatges del Cavall i després fer els ràpels a plena nit amb els frontals. I tornant a casa, amb un bon somriure per l'alternativa a l'escalada i per què l'endemà tornaria a fer via llarga!!
El fet és que en Marc ja me n'havia parlat... l'any passat també l'havien muntat. Qui? Doncs la gent de VertiSub, una gent molt maca i...molt professional!! je, je... Així doncs, quan em va trucar per dir-me que la tornaven a muntar aquest dissabte, ens hi vam apuntar.
Hi vam anar de bon matí, per ajudar a muntar la tirolina... però jo em vaig dedicar més a observar quants anclatges posaven, a flipar amb els polipasts i els polifrens i els mils nusos que feien... i a riure amb les converses del treball en equip.
Durant tot el dia va estar xispejant, plovent, parant... finalment, al migdia, ja tenien la tirolina muntada, a dinar i a provar-la!! El primer va ser l'Antonio (el més valent, no? Per què jo deia que em tiraria, però tenia clar que no volia ser pas la primera... je, je) i la tirolina va aguantar!! Així que mica en mica la gent es va anar animant... tant i tant que en Marc i jo vam ser els últims... i es començava a fer fosc!!!
Sí, finalment vam ser els últims, conjuntament amb un altre noi. Però ja no plovia... havia sortit l'Arc de Sant Martí, s'havia esvaït la boira, i Montserrat havia agafat aquells taronjats tan bonics de la posta de sol... Era el nostre moment!!!
Llàstima de la càmara... no la vam agafar!!! Em van fer un vídeo i fotos al Marc, que tan bon punt me les enviïn les penjaré, però ara per ara, us haurem de quedar amb les paraules...
La sensació? M'encantaria dir-vos que va ser una passada veure tota la paret de Diables mentre em deslliçava a metres de terra, que el pati era increïble... però la veritat és que no vaig tenir nassos de mirar a baix... je, je... sí gent, tota la tirolina mirant al cel! Bé, sí que va haver-hi un moment que vaig mirar, però va ser quan vaig decidir que no ho tornaria a fer... je, je... i així fins que l'empenta va desaparèixer i em va tocar fer braços amb el puny (em vaig quedar parada quan em faltava un terç del recorregut, més o menys), on tampoc vaig mirar a baix... quina ràbia!!! Seré petarda? Je, je...Espero que l'any vinent la tornin a muntar i hi puguem tornar a anar... i que jo m'hagi fet gran i m'atreveixi a mirar a baix! Je, je...
I la baixada ja de nit, primer desmuntar els anclatges del Cavall i després fer els ràpels a plena nit amb els frontals. I tornant a casa, amb un bon somriure per l'alternativa a l'escalada i per què l'endemà tornaria a fer via llarga!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
