Sergi Cambrils és conegut especialment per la seua faceta d'artista plàstic, amb una dilatada trajectòria materialitzada en un estil personal molt identificable i una munió d'exposicions. Però des de fa tot just cinc anys ha trobat una altra gran passió creativa: la literatura. I fruit d'aquest "
canvi de les pinzellades per les paraules" apareix el seu primer llibre, "
Tropecientas trompas", presentat a finals de maig.
Quaderns, el suplement cultural del diari Mediterráneo, publica l'entrevista que el periodista Eric Gras ha realitzat al pintor peniscolà. Cambrils confessa ací que l'escriptura no ha estat un interès de sempre, però que la literatura "l'ha produït un efecte terapèutic i es va sentir millor". En el seu viatge a l'interior de les paraules va descobrir el gènere del microrelat, que el "va il·lusionar com un nen". Precisament, "Tropecientas trompas" es conforma de desenes de petites històries, moltes d'elles d'a penes un full d'extensió.
Al voltant del seu llibre, Sergi Cambrils el descriu com "una panotxa que es desgrana amb facilitat en el marc de la ficció, on el lector pot degustar històries que parlen de la quotidianitat, del que és inversemblant, de la mort, de l’amor, de l’humor, de l’absurd... de qüestions que et fan parpellejar ràpid i et conviden a romandre una estona en silenci". Per aquest motiu recomana evitar una lectura seqüencial i saltar de relat en relat.
Sobretot li demanaria (al lector) que no ho llegeixi com una novel·la a l'ús; full després de full i quantes més millor. Aquest llibre no és d'aquests. Aquest llibre ha de perllongar el màxim possible i és preferible que es consumeixi en petites dosis. Dos o tres i una pausa llarga. El moment per a fer-ho pot ser, per exemple, quan s'aixequi al matí, abans d'anar-se'n a la feina, assegut al tron del bany. Aquest és un dels llocs predilectes del bon lector de microrelats. També pot llegir-los a l'autobús, al tren o el metro dirigint-se al treball. És ideal per a trajectes curts. A l'estiu, pot portar-ho a la platja.
