El crític literari Josep San Abdón ha entrevistat Joan Garí amb motiu del llançament del seu nou llibre "Cosmopolites amb arrels. Una mirada valenciana al món", un aplec de reportatges periodístics internacionals, captats també amb l'objectiu fotogràfic de Ramon Usó. Us deixem un fragment de l'entrevista.

Per què el llibre porta com a subtítol Una mirada valenciana al món?

Perquè l’única manera honesta de viatjar pretenent conèixer altres cultures és fer-ho a partir de la pròpia.

L’any 2008 viatgeu a l’antiga Alemanya Democràtica a indagar en la memòria dels totalitarismes. Què és el que vau trobar?

Va ser un viatge molt impactant perquè vaig anar, per exemple, a Weimar. Allí et trobes, en pocs quilòmetres, la casa-museu de Goethe (l’autor emblemàtic de la cultura germànica) i el camp de concentració nazi de Buchenwald. I la ciutat, a més, va viure dècades sota el control de les autoritats comunistes. Un còctel que porta a la reflexió i que va originar la matèria central del reportatge que hi vaig dedicar.

Al llegir el text dedicat a Holanda tinc la impressió que vivim en una mena de banalitat turística, es visita el famós barri de les prostitutes, el Barri Roig, amb el mateix ànim que la casa d’Anna Frank.

El més curiós és que és la pròpia societat holandesa la que posa al mateix nivell el Barri Roig i la casa d’Anna Frank. Vull dir que la prostitució allí és totalment legal i les prostitutes cotitzen a la Seguretat Social (cosa que em sembla perfectament raonable) i, per tant, un matrimoni de mitjana edat amb els seus fills pot anar al matí a visitar el museu d’Anna Frank i a poca nit eixir a fer una passejada a veure les novetats als aparadors del Barri Roig (tal qual!). A mi em sembla tot molt civilitzat, perquè mai he sigut un purità en matèria sexual (a pesar d’estudiar durant 13 anys en un col·legi Salesià, o precisament per això…) i sóc partidari de legalitzar tant la prostitució com el consum de drogues, per eliminar així l’activitat de les màfies que ara s’hi lucren.

A l’Havana vau trobar un gran paral·lelisme amb el barri del Cabanyal de València.

Sí, és un dels textos centrals del llibre, un llarg assaig que busca la relació entre el barri del Cabanyal i l’Havana. No dic que siguen iguals, sinó que s’assemblen estèticament, i això em va donar un cert joc literari.

Un dels viatges més emotius és el que vau fer a Orà per a rememorar el viatge de l’ Stanbrook, l’últim vaixell de la República.

Això va ser una oportunitat única, poder acompanyar l’expedició valenciana que anava a inaugurar un monòlit a Orà per commemorar la gesta del Stanbrook. Hi vaig viure moments molt emotius. M’acompanyava el professor de la Universitat d’Alacant Enric Balaguer, que va ser un gran company de viatge. I després cal destacar el paper d’un altre vell amic, el llibreter Rafa Arnal, que va ser l’ànima de l’expedició. Crec que és un dels reportatges més colpidors del llibre, per al seua càrrega emocional. Ens hi vam trobar amb fills i néts dels passatgers del Stanbrook, els últims republicans que van poder fugir d’Espanya abans de l’adveniment de la dictadura de Franco.

De la visita a Txernòbil dius que és un dels llocs més estranys que has visitat mai.

Totalment, Se suposa que allí no pot viure res, perquè alguns dels elements radioactius del vessament tenen una vida, en algun cas, de milers d’anys… però allò està ple de gent, i conté una fauna i flora considerables. És un lloc tremendament estrany. Damunt, amb la invasió de Putin, vaig llegir que els russos que van ocupar Txernòbil van acampar en un dels llocs més contaminats, i n’han eixit malparats…

I a Txernòbil vau trobar a Ivan i Maria dues persones de vuitanta anys, que viuen en la zona prohibida, i mengen del que conreen al seu camp, i els animals que es crien, i la radiació no els ha matat.

Exacte, és tot molt misteriós. Sembla que això de la radiació va per zones, perquè Ivan i Maria tenen uns camps de conreu i no els ha afectat per a res. Però no és que jo estiga desconcertat: és que a hores d’ara encara no hi ha estadístiques oficials ni de quanta gent va morir en els mesos posteriors a l’accident nuclear. Als efectes, és com si Ucraïna visquera encara en l’època soviètica.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Joan Garí i "Cosmopolites amb arrels", al Més 324

El programa Més 324 de Televisió de Catalunya, presentat per Xavier Graset, va entrevistar l'escriptor i periodista Joan Garí, autor del llibre "Cosmopolites amb arrels. Una mirada valenciana al món", un conjunt de reportatges periodístics internacionals realitzats per a diversos mitjans de comunicació.

"El reportatge es converteix en literatura". El crític Salvador Vendrell parla de "Cosmopolites amb arrels"

El crític literari i escriptor Salvador Vendrell aborda a La Veu dels Llibres "Cosmopolites amb arrels. Una mirada valenciana al món", la nova publicació periodística de Joan Garí, amb fotografies de Ramon Usó, que posa en valor la tradició del reporterisme internacional en valencià. Us deixem un fragment del text.

Cosmopolites amb arrels de Joan Garí és un exemple de la relació íntima que hi ha entre la literatura i el periodisme. És un treball que forma part d’una llarga tradició de la literatura catalana, però també de qualsevol literatura d’arreu del món. Molts escriptors que s’han volgut guanyar les garrofes escrivint han hagut de recórrer al periodisme, però encara més en les literatures pobretes, demogràficament limitades, com la nostra. Moltes vegades, per a un bon grapat d’escriptors, la pràctica del periodisme no s’ha exercit al marge de la creació literària, sinó que les influències mútues han estat profundes i duradores. Segons Carles Riba, la base de la prosa noucentista la podem trobar en la premsa. Només cal buscar en el Glossari d’Eugeni d’Ors o en els articles de Carner per constatar l’afirmació. Per a la prosa de Garí, no cal anar tan lluny. Tenim els exemples de Joan Fuster o de Josep Pla, que són un referent per a la seua prosa periodística, com ho són també els d’Eugeni Xammar, Joan Crexells, Josep Maria de Sagarra...

A Cosmopolites amb arrels podem comprovar com el gènere del reportatge es converteix en literatura, de la mateixa manera que la crítica literària de Garí, a la qual ens té acostumats, també s’ha convertit en periodisme.¿Què és si no el que fa un escriptor quan dedica unes hores, uns dies, a llegir un llibre que acaba de ser comercialitzat i a escriure’n una anàlisi o una valoració per a publicar-la en la premsa? Evidentment, fa periodisme.

 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"Mentre parlem, la història treballa". El Temps parla de "Cosmopolites amb arrels" de Joan Garí

El periodista Xavier Pla ha publicat a la revista El Temps l'article "Mentre parlem, la història treballa", arran del llançament del nou llibre de l'escriptor borrianenc Joan Garí. "Cosmopolites amb arrels. Una mirada valenciana al món" és un aplec de reportatges de calat internacional que Garí va escriure per a mitjans de València, Barcelona i Madrid, i que el van dur per l'Europa de l'Est, el nord d'Àfrica o Llatinoamèrica, entre altres indrets. A més, compta amb les fotografies de Ramon Usó. Us deixem un fragment.

No és estrany que, en aquest nou llibre de reportatges, Cosmopolites amb arrels, el seu autor, Joan Garí (Borriana, 1965), es posi sota l’ombra de dos noms fonamentals del periodisme literari: Josep Pla i Ryszard Kapuscinski. Si admetem que ja ha estat tot dit i que totes les històries han estat ja explicades, aleshores acceptarem també que només la mirada personal, única i intransferible pot reclamar una certa originalitat i singularitzar en una proposta literària innovadora o agosarada. La lliçó de Pla es concreta, potser, en la curiositat pel que es té al davant i en la llibertat d’esperit per descriure-ho. La de Kapuscinski es tradueix en els anomenats cinc sentits del periodista: ser-hi, veure-ho, escoltar, compartir i pensar. 

 

Després de llegir tots dos, i afegint-hi altres grans noms de referència com la periodista bielorussa Svetlana Aleksiévitx, o el gran poeta Joseph Brodsky, Joan Garí compon un llibre doble en què paraula i imatge, arrels i ales, localisme i cosmopolitisme, el bé i el mal, el plaer i el dolor, es donen la mà per oferir un exemple de periodisme humanista basat en la memòria personal i col·lectiva. Garí i el fotògraf Ramon Usó (1965-2021) van viatjar durant anys pels quatre continents, van trepitjar la zona zero de Txernòbil, van prendre les infinites ramificacions del metro de Moscou, van visitar el temple d’Abu Simbel, van recórrer la frontera entre Egipte i el Sudan, o van descriure el carrer de les prostitutes del Barri Roig d’Amsterdam a la recerca d’històries que mereixen ser escoltades, fotografiades i contades.

En alguns d’aquests reportatges, el lector hi pot trobar un cert gust pel contrast i la superposició de sensacions, una certa predilecció per detectar el “nus gordià” de les contradiccions de la història, que distreu i fa pensar. A la ciutat de Weimar, després de visitar la casa de Goethe, Garí i Usó passegen per uns carrers excessivament estetitzats fins que recorden que estan trepitjant un dels principals bastions del nacionalsocialisme. El gris i anodí autobús número 6 els transporta des del centre “sedant” de la ciutat històrica fins al camp de concentració de Buchenwald, que els acull amb “un immens buit en el lloc del patiment”. Els noms de Jorge Semprún o Jean Améry els vénen a la memòria i, de cop, “la vida i la mort, l’alegria i la penúria, Europa i l’abisme es comuniquen gràcies a aquest bus”. De la mateixa manera, a la ciutat d’Amsterdam, observen amb curiositat i sorpresa els aparadors del comerç sexual fins que topen amb la Casa d’Anna Frank, perfectament conservada tal com s’hi referia al seu cèlebre Dietari. Al pati veïnal on donen les finestres de la casa, s’hi pot observar encara el mateix enorme castanyer, plantat l’any 1838, que va veure i descriure. Malalt, hi ha qui seria partidari de tallar definitivament l’arbre i qui preferiria conservar-lo, encara que quedi sec, en homenatge a l’escriptora deportada: “Sembla tot una metàfora dels problemes que planteja la memòria d’un passat convuls”.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Joan Garí, entrevistat a Les Notícies del Matí d'À Punt Ràdio

L'escriptor, crític i periodista Joan Garí ha estat entrevistat a Les Notícies del Matí d'À Punt Ràdio arran del llançament del seu nou volum de reportatges internacionals "Cosmopolites amb arrels. Una mirada valenciana al món". Es tracta d'un llibre que aplega històries que Garí, acompanyat del fotògraf Ramon Usó, arreplega d'indrets d'Europa de l'Est, el nord d'Àfrica o Llatinoamèrica.

"Viajar es conocer gente en sus lugares de origen, con sus mil historias y anécdotas". El País entrevista Joan Garí, autor de "Cosmopolites amb arrels"

La periodista Maria Pitarch entrevista per a l'edició valenciana del diari El País l'escriptor i crític Joan Garí, qui acaba de publicar el llibre "Cosmopolites amb arrels". El volum es composa d'un aplec de reportatges internacionals que ha dut a terme el borrianenc, acompanyat del fotògraf Ramon Usó, i en els quals hi afegeix la seua mirada valenciana al món, com bé expressa el subtítol. Us deixem un fragment de l'entrevista.

“Se puede y se debe ser cosmopolita sin olvidar tus raíces. No puedes ser ciudadano del mundo sin ser, al mismo tiempo, de algún lugar concreto y tangible”. Sobre esta convicción pivota Cosmopolites amb arrels (editorial Onada), el último libro del escritor y viajero Joan Garí (Burriana, 1965) que reúne reportajes de viajes publicados en EL PAÍS y otros medios escritos. Un título que, lejos de la contradicción que aparenta, exhibe un binomio indisociable. Un tándem como el que Garí ha formado durante años con el fotógrafo Ramon Usó, fallecido el pasado mes de junio. Junto a él ha recorrido cuatro continentes en busca de las raíces locales del cosmopolitismo. Lugares como Moscú, Chernóbil, Jerusalén o La Habana, en los que ha proyectado esa mirada desde la perspectiva valenciana que es, a su juicio, “la más honesta” y la “única posible”. Destinos conectados por esos dos extremos: lo cercano y lo lejano. “El mundo entero está comprendido en una sola calle de mi pueblo, que podría ser el Carrer la Sang”, advierte. Desde Burriana, el mundo aguarda a este viajero nato y periodista. Asegura que necesita salir del “dique seco” tras la muerte de Usó, pero una vez lo haga, seguirá exportando miradas sobre los cinco pilares (estar, ver, escuchar, compartir y pensar) que comparten sus dos egos: el de escritor y periodista.

 

Lleva, como usted mismo indica, 13 años dando tumbos por el mundo “para contar lo que veo en los periódicos”. ¿En qué difiere la realidad que toca y respira cuando llega a destino de la que plasman sobre él los medios de comunicación?

Antes de ir a un país o una ciudad me documento, por supuesto, pero también me gusta que el destino me sorprenda. Por más que ese destino esté amoldado –o incluso viciado– por el turismo, siempre hay algún componente auténtico por el que vale la pena el desplazamiento. Ese componente suele residir en el elemento humano. Viajar, al final, es conocer gente en sus lugares de origen, con sus mil historias y anécdotas. Y eso todavía vale la pena.

Llama la atención que un viajero de soca diga que se ha de salir de casa bajo la premisa de que ya no quedan territorios que descubrir… ¿No ha tenido la sensación de errar en alguno de sus viajes?

El mundo globalizado de hoy, que se puede recorrer de punta a punta en un día de avión, parece que no ofrezca alicientes para ningún descubrimiento. Pero ese “descubrimiento” ocurre cada día, está en los ojos del viajero. Hay que saber mirar con diferentes perspectivas, de lo más cercano a lo más lejano. Ahora, si no sabes ver lo que tienes a tu alrededor, es inútil que te vayas a la Antártida. Allí no encontrarás nada que no tengas en tu propia casa.

“Sólo la mirada del lugar que visitas puede aportar algo de originalidad” cuando ya no queda nada nuevo por explorar. ¿Qué prisma recomienda usar cuando se viaja? Lo que más afecta es lo que sucede más cerca.

No hace falta ninguna prótesis especial. Has de partir de una concepción del mundo, de una mochila bien provista, con muchas capas. Una vez has aprendido a mirar, puedes ir donde sea. Sólo tienes que aplicar lo que Ryszard Kapuscinski llamó “los cinco sentidos del periodista”, que son los mismos que los del escritor: estar, ver, escuchar, compartir y pensar.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

"Dos amics valencians rodant pel món". El diari Ara parla de "Cosmopolites amb arrels"

El subdirector del diari Ara, David Miró, ha dedicat un article al llançament de "Cosmopolites amb arrels. Una mirada valenciana al món", el nou llibre del periodista i escriptor Joan Garí. L'obra aplega diversos reportatges internacionals que reflexionen sobre les tensions entre allò local i allò global, la visió del nadiu i del foraster que ho associa als seus llocs d'origen, i sobre històries humanes universals repartides pel planeta. S'acompanya, a més, de les fotografies de Ramon Usó. Us deixen un fragment de l'article.

Joan Garí i Ramón Usó van néixer el mateix any al mateix poble, Borriana, capital de la Plana Baixa, i des de sempre van compartir el neguit de contar coses: el primer a través de la paraula i el segon amb la imatge. Des de 2008 tots dos han format una parella simbiòtica d'escriptor i fotògraf que ha viatjat per tot el món per deixar constància de la seva particular mirada en uns reportatges que en el seu dia van ser publicats a mitjans com la revista El Temps i els diaris Público, El País i l'ARA. Lamentablement la mort d'Usó quan el llibre estava a impremta fa que l'aventura que es recull a Cosmopolites amb arrels (Onada, 2021) sigui ja irrepetible.

Quin és el fet diferencial que aporten Garí i Usó a la literatura de viatges convencional? Doncs uns mirada pròpia marcada per les seves arrels i la seva cultura, la catalana del País Valencià. Els autors tenen preferència per Europa i les civilitzacions clàssiques, i fins i tot quan van al Carib s'entretenen a buscar la minoria jueva de Cuba. La distància emocional i periodística converteix els seus reportatges en estampes vivídes que conviden el lector a la reflexió lluny dels apriorismes ideològics i el dogmatisme a l'ús. Com a bon seguidor de Joan Fuster, Garí practica el vici del dubte permanent i de la comprensió sobre la debilitat de la condició humana. 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

El Mundo-Castellón al Día entrevista Joan Garí, autor de "Cosmopolites amb arrels"

La periodista Sandra Morales entrevista Joan Garí a les pàgines del periòdic d'El Mundo-Castellón al Día. L'escriptor i assagista borrianenc estrena nou llibre: "Cosmopolites amb arrels. Una mirada valenciana al món", en el que aplega diversos reportatges de temàtica internacional que l'han dut des de Llatinoamèrica a l'Europa de l'Est. Compten, a més, amb la fotografia de Ramon Usó. Us deixem un fragment de l'entrevista.

El escritor Joan Garí Clofent (Burriana, 1965), acaba de presentar su último trabajo, Cosmopolites amb arrels (ediciones Onada), una recopilación de reportajes que rubricó durante sus viajes por todo el mundo con su amigo y fotógrafo Ramon Usó Guerola, recientemente fallecido. La súbita desaparición de este maestro de la imagen, convierte el libro en una obra muy especial para el autor, exclusiva y emotiva.

Presentó Cosmopolites amb arrels con una ausencia insustituible. Imagino que el choque emocional es enorme...

La ausencia de Ramon en este, que es su último libro, resulta intolerable. Todavía a veces me imagino que le puedo llamar por teléfono, que todo ha sido una gran broma suya. Era el cómplice perfecto para mi actividad periodística y literaria. Ha dejado un gran vacío.

¿Qué fotografía cree que destacaría Ramon para resumirlo?

De todos los viajes, a él le gustaba especialmente Chernóbil. Insistió mucho para que fuésemos allí, a ese extraño escenario de desolación donde se supone que la vida es imposible, pero todo sigue como si el accidente nuclear no hubiera ocurrido. Tuvimos la suerte de visitar la zona restringida, acompañados por un guía del ejército ucraniano, antes de que se pusiera de moda por la serie de HBO. Puedo confesar que es uno de los lugares más extraños en que he estado.

Dicen que quien viaja, vive dos veces, ¿cómo lo siente quien se ha paseado por tantos rincones del mundo?

Nosotros estuvimos en todos los continentes, excepto Oceanía (nos quedó pendiente un viaje a Australia...) No concibo la vida sin el viaje. Creo que vida y viaje son sinónimos perfectos. Como Ulises, hay que partir y, en su momento, hay que saber volver. Pero Itaca nos enseña, como en el poema de Kavafis, que nada nos será dado que no hayamos atesorado durante el viaje.

¿Qué les define como cosmopolitas?

El título del libro, Cosmopolites amb arrels es un falso oxímoron, porque mi tesis es que sólo se puede ser ciudadano del mundo si estás arraigado firmemente en algún lugar concreto. Me siento cosmopolita y muy valenciano.

¿Nos cuenta sus viajes para que nos conozcamos y reconozcamos más como valencianos?

Bueno, eso sería muy optimista por mi parte. Tampoco soy uno de esos tipos que sale de casa sólo para echar de menos lo que ha dejado atrás... Pero el libro se subtitula Una visió valenciana del món y eso marca: vayas donde vayas, no dejas de ser un tipo de Burriana que lo contempla todo como contemplas el mar desde la playa del Arenal. El mundo es enorme pero las gafas de ver son muy pequeñas.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

El diari Mediterráneo ressenya el nou llibre de Joan Garí i Ramon Usó "Cosmopolites amb arrels"

El crític Josep Palomero ha dedicat una ressenya al nou llibre de Joan Garí "Cosmopolites amb arrels. Una mirada valenciana al món", que apareix publicada a les pàgines del diari Mediterráneo. L'article s'inicia recordant el tàndem que havien format Garí i el fotògraf Ramon Usó, qui va faltar el passat mes de juny als 55 anys. Els dos van emprendre una sèrie de viatges per tot el món van donar peu a reportatges periodístics que captaven l'ànima genuïna dels pobles que visitaven, i que ara han estat aplegats en aquest nou volum.

"Els articles de Garí resulten molt atractius perquè l’escriptor viatger no es basa en tòpics, escriu sobre allò que veu sense recórrer a informacions trivials, sinó que actua com un explorador que es deixa sorprendre per les irrupcions sobtades d’una realitat desconeguda", apunta Palomero, qui afegeix que l'autor s'interessa per la vida dels natius dels llocs que visita, parla amb ells i s'impregna del seu esperit vital.

"Fa la impressió que el destí de cada viatge s’ha seleccionat per a buscar en el passat la comprensió del present, bé que siga explorant les característiques de l’antiga DDR, el Barri Roig d’Amsterdam, els jueus de l’Havana, la deriva islamista d’Egipte, els supervivents de Txernòbil, l’atractiu de Moscou i Sant Petersburg, el desembarcament de Normandia."

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant sobre la imatge.

 

 

"Del plat al full". El Temps destaca "El rebost perfecte" de Joan Garí i Miquel Barrera

El periodista Manel Domingo publica un article a El Temps amb les principals propostes de literatura gastronòmica en català que ha deixat l'any que és a punt de finir, tot basant-se en les nominacions que ha proclamat l'organització dels Premis Gourmand, els considerats guardons de referència pel que fa als llibre de cuina i de vi d'arreu del món.

Domingo esmenta la destacada tradició de les nostres lletres de juntar lletres i àpats: Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés, Josep Pla... "Quan la cuina ha transmutat en lletra, el resultat pot ser deliciosament interessant. Però aquesta mixtura no només ha vingut de la mà dels grans autors. També el poble anònim, que de vegades ni per a menjar tenia, ha signat cançons, rondalles i llegendes que reflectien l’estima per la seua cuina. Animals estrambòtics, els humans, d’una necessitat tan elemental com alimentar-se hem fet cultura."

I entre la tria duta a terme per Domingo, qui encapçala l'article és "El rebost perfecte", el retrat que Joan Garí ha fet del cuiner Miquel Barrera i de la seua gastronomia en el restaurant Cal Paradís. Amb una estrella Michelin, Barrera ha apostat pels productes de proximitat de les comarques de Castelló, tot aprofitant la riquesa d'aquest magatzem natural i de primera qualitat que esmenta Garí en el títol: "Els seus productes naturals, recol·lectats entre la mar i la muntanya, constitueixen el rebost perfecte perquè cuiners com Barrera continuen reinventant l’art gastronòmic". El llibre, publicat en un format de gamma alta, ha rebut dues nominacions als Gourmands: millor llibre de xef i millor llibre de cuina.

Una proposta que, sobre totes les coses, ens parla de la cuina valenciana i reivindica que la dieta mediterrània no deixe de ser el que sempre ha sigut: un estil de vida.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

El diari Ara selecciona "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera" com un dels millors llibres gastronòmics del 2018

El suplement gastronòmic del diari Ara, Mengem, ha publicat una selecció amb els deu millors llibres de cuina d'aquest any a punt de tancar. I entre d'ells, la redactora Mery Loor ha escollit "El rebost perfecte", el retrat humà i gastronòmic que ha realitzat l'escriptor Joan Garí sobre el xef Miquel Barrera i la seua aposta pels productes de proximitat de les comarques de Castelló que conformen la carta del Cal Paradís, el restaurant de la Vall d'Alba amb el qual té una estrella Michelin.

Aquest és un llibre d’experiències i memòries que gira al voltant del xef valencià Miquel Barrera. No és només un llibre de receptes, sinó que és una ruta gastronòmica a la recerca de l’origen dels ingredients clau per a aquest xef. De què està format el rebost perfecte al qual fa referència el títol? L’autor del llibre, l’escriptor Joan Garí, ho té clar: vi, oli, peix, bolets i formatges, entre altres productes que hi ha a la cuina de Miquel Barrera al restaurant Cal Paradís, a la Vall d’Alba, que té una estrella Michelin. El llibre ha estat guardonat amb dos premis Gourmand World Cookbook Award.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

El doble premi Gourmand de "El rebost perfecte", al Diari La Veu

 

El Diari La Veu es fa ressò dels dos Premis Gourmand que ha rebut el llibre de Joan Garí i Miquel Barrera "El rebost perfecte": millor llibre de cuina de xef i millor llibre de cuina local, ambdues en la categoria de català, i que els obre les portes de ser nomenats als millors de tot el món en aquestes dues modalitats. Com apunta l'article, els Gourmand "guardonen el millor llibre de cuina del món, uns premis on participen publicacions que parlen sobre gastronomia des de diferents àmbits, com ara la tradició, l'experimentació, els productes i els principals ingredients".

El jurat ha valorat la qualitat de la proposta en la qual s'explora la figura humana i la concepció gastronòmica del cuiner Miquel Barrera materialitzada en el seu restaurant Cal Paradís, a la Vall d'Alba, amb una estrella Michelin. Una cuina promoguda a partir dels productes de proximitat, és per això que aquest "rebost perfecte" sorgeix dels camps i les llotges de les comarques castellonenques, "on passes de la mar al Penyagolosa, una muntanya de 1.812 metres, en pocs quilòmetres, és a dir, que el ventall de productes, del llagostí a la tòfona, és ben nodrit", hi assenyala l'article recollint les paraules de Joan Garí.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

El suplement Arts recomana diverses obres d'Onada

La periodista Bel Carrasco publica al suplement cultural Arts de l'edició valenciana d'El Mundo el reportatge "Veus d'ací i de molt lluny" en el qual hi fa una repassada per les principals novetats que han preparat les editorials valencians en la tornada després de l'estiu, el que ja es coneix com "la rentrée".

En el cas d'Onada, Carrasco ha destacat tres títols: "Tropecientas trompas" de Sergi Cambrils, "Maquis i masovers" de Raül González Devís, i "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera" de Joan Garí. Aquestes tres recomanacions venen acompanyades d'una sinopsi de cadascuna de les obres.

D'aquesta manera, es destaca que "Tropecientas trompas" comprén "més d'un centenar de microrelats, alguns premiats en blogs, webs especialitzades i en programes radiofònics", mentre que l'estudi de l'historiador González Devís és "un assaig sobre la resistència armada antifranquista que va representar el major esforç que hi hagué per enderrocar la dictadura de Franco". Finalment, de "El rebost perfecte" s'assenyala que és "una aproximació sensorial als secrets del xef del restaurant Cal Paradís (La Vall d'Alba)". 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"Un rebost per a una cuina saborosa, diversa, pròxima, saludable i amb arrels en la tradició local". Manel Alonso parla de "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera"

El crític literari Manel Alonso s'ha fixat en "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera" per dedicar-li una ressenya, publicada al Diari Gran. En l'article, l'escriptor puçolenc s'inicia exposant que l'autor d'aquest llibre gastronòmic, Joan Garí, "és un home a qui li agrada gaudir del millor que ens pot oferir la vida", com va palesar en el seu anterior volum, "La memòria del sabor".

Tot seguit, Alonso presenta el protagonista de "El rebost perfecte": Miquel Barrera, que des de la Vall d'Alba, "és un dels millors cuiners del País Valencià", reconegut amb una estrella Michelin en el seu restaurant Cal Paradís amb una aposta culinària centrada en els productes del nord valencià i "coneixedor dels productes de qualitat que oferixen el mar, el camp i el bosc de l’espai on habita i que ha acabat convertint en el rebost de la seua cuina. Un rebost per a una cuina saborosa, diversa, pròxima, saludable i amb arrels en la tradició local".

D'aquesta manera, la ressenya explica que el llibre de Joan Garí no es queda en un simple retrat de Barrera entre fogons, sinó com l'ubica "com una de les darreres baules de la llarga tradició culinària valenciana", sense perdre de vista les íntimes influències familiars, espacials i temporals del xef de la Plana Alta, "a través dels quals coneixerem el territori, un espai geogràfic amb una gran varietat d’ecosistemes on un individu sensible i creatiu, amb les idees clares com Barrera, ha treballat fins aconseguir uns plats magnífics. Del rebost passarem a la cuina per a tot seguit regalar-nos divuit receptes suculentes".

Podeu llegir l'article sencera tot clicant ací.

"Un llibre ben editat i dedicat a la cuina d’un dels restaurants de més prestigi del país". Vicent Marqués parla de "El rebost perfecte" a Diari La Veu

El crític i escriptor de literatura gastronòmica Vicent Marqués ha dedicat un article, aparegut al Diari La Veu, al voltant de "El rebost perfecte", el nou llibre de Joan Garí que aborda la concepció gastronòmica del cuiner Miquel Barrera, reconegut amb una estrella Michelin pel seu restaurant Cal Paradís, ubicat a la Vall d'Alba. En la ressenya, Marqués comença fent un retrat de l'escriptor borrianenc, un autor que ha abordat un gran ventall de gèneres literaries i "és el més aproximat que tenim a la figura planiana" en el sentit de recórrer, conèixer i interpretar el seu territori i el seu entorn.

Per a Marqués, "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera" porta a reflexionar sobre la gastronomia dels Països Catalans, "cuina tradicional fantàstica, només que no ho sabem", i la compara amb la italiana, la qual disposant d'un nivell parell, ha sabut oferir una imatge positiva lligada als seus plats i productes.

Finalment, la ressenya s'hi fixa de ple en el llibre, "dedicat a la cuina d’un dels restaurants de més prestigi del país". Per al crític, Barrera "es distingeix per fer una cuina innovadora però d’arrels velles, sense gaire química, la qual cosa és molt d’agrair perquè és així com les coses evolucionen de manera convenient i no es converteixen en una moda passatgera".

Un dels problemes més grossos que té actualment la cuina tradicional és precisament que, en no renovar-se, s’està fossilitzant, i les coses, quan es fossilitzen, solen acabar bastant malament. Per això són molt i molt benvinguts aquesta mena de restauradors creatius que saben modernitzar la cuina sense perdre les arrels. Tot això, i més coses, ho explica Garí amb la seua prosa clara i entenedora i el resultat és una delícia de llibre, dels que fan venir salivera.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

"El rebost perfecte. El paisatge castellonenc posat a coure". Emili Piera parla del nou llibre de Joan Garí a Posdata

L'escriptor i crític Emili Piera ha publicat a Posdata, el suplement literari del diari Levante-EMV, l'article "El paisatge castellonenc posat a coure", en el que ressenya el nou llibre de Joan Garí, "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera", un abellidor i visual assaig sobre la gastronomia del xef de la Vall d'Alba i del seu restaurant Cal Paradís, honorat amb una Estrella Michelin.

Piera comença la peça avisant que un llibre sobre un cuiner pot caure en la vanitat, però no és el cas, i considera el relat vital de Miquel Barrera com "la més interessant de les fibres o línies narratives" que Joan Garí "trena, amb la seua reconeguda habilitat". "Com un novel·lista" que exposa com el cuiner va pujar en un mas i, d'estudiant, va deixar l'economia per centrar-se en el negoci familiar, el dels fogons, duent l'antic bar a la primera fila de la innovació culinària. 

Aquesta història s'alterna amb el rebost perfecte que dóna nom al llibre, i que consisteix en la riquesa dels productes agroalimentaris de les comarques del nord valencià, que encaixen a la perfecció amb la concepció gastronòmica que es practica a Cal Paradís. "Les asprors castellonenques guarden tresors com els rovellons i la tòfona. Els formatges il·limitats. Les delícies polimorfes de la mar que tempten amb èxit al comensal més virtuós. La tomata de penjar, que és l’aliança del sabor i el temps,i la carxofa que cantaren Rilke i Neruda, una rosa comestible procedent de Benicarló. I els cellers castellonencs que poden dir clar i alt que van amunt, ocupats en créixer que sempre és millor que morir, encara que siga lentament. Tot comptat i debatut, l’arrel de Cal Paradís és la senzilla, rotunda, incitant cuina dels masovers afinada per la imaginació de Barrera".

Posteriorment, Piera apunta el bon moment de la literatura gastronòmica valenciana amb iniciatives com "El rebost perfecte", que es tanca amb un receptari: "un llibre de cuina com cal les ha de tenir, com tenen fórmules, autoanomenades magistrals, els llibres de farmacopea", sentència el crític.

El llibre no està fet, només, a major glòria del cuiner i el seu biògraf, sinó que emmarca una aventura familiar exitosa en un corrent que dignifica i reconeix als collidors del camp i als llauradors de la mar. I en un marc territorial ben precís. I evocat.

Podeu llegir l'article sencer d'Emili Piera clicant sobre la imatge.

"Entre el paraíso y las estrellas", el diari Levante de Castelló s'hi fixa en "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera"

L'escriptor i dibuixant Joan Montañés Xipell ha dedicat un article al diari Levante de Castelló al nou llibre de Joan Garí, "El rebost perfecte", en el que efectua una mirada sobre la gastronomia del xef Miquel Barrera i el seu restaurant Cal Paradís, amb una estrella Michelin, i de passada, fa un assaig de la riquesa de la producció agroalimentària del nord valencià, d'aquest rebost perfecte de tota mena d'aliments, els quals, tancant el cercle, han influït en la concepció culinària de Barrera.

La peça. titulada "Entre el paraíso y las estrellas", és un apunt de la línia argumental de l'obra de Garí, de com Barrera, nascut i pujat en un mas de la Vall d'Alba, ha obtingut el reconeixement i ha esdevingut una de les figures de la nova cuina valenciana, sense perdre de vista les arrels i la tradició familiar.

Podeu llegir l'article de Xipell clicant sobre la imatge.

"L’ànima adherida al paisatge". Culturplaza parla de "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera"

"Un tàndem perfecte". Així titula el crític Toni Sabater la ressenya de "El rebost perfecte" publicada a Culturplaza, en la qual recorre l'obra de literatura gastronòmica creada per l'escriptor Joan Garí i el cuiner Miquel Barrera, qui compta amb una estrella Michelin al seu restaurant Cal Paradís de la Vall d'Alba.

El llibre no és un simple receptari, sinó és un viatge a les arrels, tant les personals, en aquest cas de la figura del xef i la mateixa memòria del literat, com les de la terra, els productes de quilòmetre zero i els productors de les comarques de Castelló, que formen la base de la gastronomia de Barrera. És "un cercle primordial i genèsic, tan apegat al paladar i a la memòria com a l’ànima de l’autor", hi assenyala Sabater.

El crític s'hi fixa en la "conjunció entre el savoir faire de Barrera i la devoció incondicional del borrianenc cap a la cuina d’aquell es convertix, de fet, en l’argument de fons de l’obra, i facilita les digressions, els elogis o el recompte de les matèries primeres que fan possible tot. I tot està amerat d’ofici: el que executa des de la memòria, el mercat i la cuina Miquel Barrera, i el que traspua la prosa torrencial, omnívora i selecta de Joan Garí." A continuació, la ressenya de Culturplaza fa un recorregut pels continguts de "El rebost perfecte", iniciant-se pel gairebé assaig de Garí sobre el fet gastronòmic a les nostres terres i la vinculació entre paisatge i cuina, per centrar-se en el personatge de Miquel Barrera, hereu d'una nissaga familiar de masovers i de fondes de cuina casolana, que ha assolit la sofisticació i la innovació amb els peus al territori.

“A ma casa es cuina memòria, història, sentiment, tot allò que hi ha dins de mi, el que he aprés i viscut”, posa Garí en boca de Miquel Barrera, i podem concloure que no pot demanar-se molt més. I tot això –i fotografies excel·lents– està dins d’El rebost perfecte. Però sobretot està, conduint el conjunt, l’alta literatura, les formes i maneres de Joan Garí, la seua orgullosa, agraïda i feliç heterodòxia.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

À Punt Directe entrevista Joan Garí, autor de "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera"

L'escriptor Joan Garí va ser entrevistat, passat dilluns 9 de juliol, al programa À Punt Directe, que condueix Carolina Ferre en la televisió pública valenciana. En la conversa, l'autor de Borriana va fer una repassada a la seua trajectòria literària, tot destacant el seu darrer llibre, "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera", un estimulant viatge gastronòmic i emotiu per les comarques de Castelló, tot posant el centre a la Vall d'Alba, on s'hi troba Cal Paradís, el restaurant de Barrera, qui llueix des de fa anys una estrella Michelin gràcies a una proposta culinària basada especialment en els productes de proximitat i de quilòmetre zero.

"El relat de l'aventura vital i gastronòmica del xef Miguel Barrera". El Mundo parla de "El rebost perfecte"

El suplement cultural Arts de l'edició valenciana d'El Mundo dedica una ressenya, signada per Jesús Broch, del llibre "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera" i de la presentació d'aquest volum de Joan Garí que va tindre lloc a l'Espai Menador de Castelló.

Com assenyala l'article, "El rebost perfecte" és "el relat de l'aventura vital i gastronòmica del xef Miguel Barrera basat en les matèries primeres de les comarques del Nord, es conjuga amb la narrativa de l'escriptor borrianenc Joan Garí per plasmar el camí a la cuina d'excel·lència". 

D'aquesta manera, Broch afegeix que el llibre reflexiona sobre com la cuina mediterrània dóna peu a un estil de vida "lligat a costums que, dissortadament, ara es troben en greu perill d'extinció", i situa Barrera en aquesta avantguarda de cuina valenciana arrelada al territori, juntament noms com Ricard Camarena i Quique Dacosta.

Podeu llegir l'article tot clicant ací.