"La dolçaina màgica" va sonar a la Font d'en Carròs

Aquesta crònica l'ha penjada na Joaquina Barba, autora de "La dolçaina màgica", al seu bloc personal.

El dilluns 2 d'abril, dia del llibre infantil i juvenil, el vaig celebrar a la biblioteca de La font d'en Carròs amb Maite Insa que va presentar l'acte i molts alumnes de l'escola de la Font amb els pares i mares. Va ser una trobada molt especial perquè també hi eren molts dels meus companys de l'escola.

He de donar les gràcies a Pilar la bibliotecaria i a Lola que em van obrir les portes de la biblioteca i per suposat a l'Ajuntament del poble que va ser molt generós. Al llarg de l'acte es van donar situacions molt divertides, però el que més em va agradar i sorprendre, van ser els xiquets i xiquetes per la seua participació, les preguntes tan interessants que em feien i el respecte i bon comportament que van tindre tota l'estona.

Era una presentació dirigida al públic infantil i sempre penses que ha de ser lleugera i curta per a no cansar-los, però va tindre una durada d'una hora i mitja gràcies a ells, a les ganes que tenien de saber coses de mi i els meus llibres.

M'acomiade agraint també a Alicia de la llibreria La Fona pel seu treball i participació en l'acte.

Joaquina Barba estarà present a la Fira del Llibre d'Oliva

Amb l’arribada de la primavera, i tot i que encara resten poc més de tres setmanes per a la Diada de Sant Jordi, les primeres fires literàries ja trauen el nas aquest cap de setmana. És el cas d’Oliva, a la Safor, on des d’avui i fins el diumenge, acull aquest esdeveniment al Parc de l’Estació.

Entre les activitats programades per gaudir d’un bon parell de dies de literatura, l’organització ha programat un seguit de presentacions, xerrades-col·loquis i signatures de llibres, adreçades a connectar els escriptors i escriptores amb el seu públic.

Joaquina Barba és una de les autores que hi participaran en aquestes activitats. El diumenge al matí hi mostrarà les seues darreres obres de literatura infantil i juvenil, entre les quals hi ha dos títols de la col·lecció La Feram Sèrie Roja, contes dedicats a nens i nenes d’entre 10 i 12 anys, “La dolçaina màgica” i “Aixa arriba a l’escola”.

El primer, publicat al novembre del 2011, narra les aventures d’Hipòlit, un xiquet que viu aventures mentre pastoreja per les muntanyes de la Marina. En aquest llibre, Barba ha recuperat la tradició de les rondalles, per crear un relat que entremescla la màgia amb la nostra història.

Per la seua banda, a “Aixa arriba a l’escola”, l’autora d’Oliva retorna als contes que tracten problemes d’actualitat a les aules. En aquest cas, és la reacció d’un poble quan s’hi instal·la una família àrab, vista mitjançant els alumnes i la mestra del col·legi on s’espera a la nouvinguda Aixa.

Dilluns, a la Font d’en Carròs

El dilluns 2 d’abril se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, i per commemorar-ho, “La dolçaina màgica” sonarà a l’Agència Municipal de Lectura de la Font d’en Carròs. Serà a partir de les 17.30 hores, i comptarà amb la participació de l’autora i de l’escriptora Maite Insa.

Joaquina Barba i "La dolçaina màgica" a Escriptors Valencians TV

El canal de vídeo dels escriptors valencians, impulsat per l'Associació d'Editors del País Valencià, ha penjat dues peces relacionades amb una de les darreres novetats d'Onada, el conte "La dolçaina màgica", de Joaquina Barba.

Precisament, en aquest primer vídeo, és l'autora d'Oliva qui ens fa cinc cèntims de l'argument de l'obra i de la seua aportació a un gènere ben nostrat com és la rondalla.



I tot seguit, podem conèixer una mica més de l'estil i la trajectòria literària de Joaquina Barba, una de les autores infantils i juvenils més destacades en l'actual panorama valencià.

La dolçaina màgica: la rondalla que recupera mites i llegendes de les Valls de la Marina Alta

El conjunt format per les Valls de Gallinera, Alcalà i Ebo són un dels indrets més encisadors de la geografia valenciana. Carregats d’una rica història, l’herència morisca es palpa als carrers estrets i costeruts dels nombroses poblets que es despengen per aquestes muntanyes que van ser refugi d’Al-Azraq. Són terres carregades de velles històries i de llegendes que han perdurat de generació en generació, ubicades en paratges que han sabut conservar el seu extens patrimoni natural.

L’escriptora Joaquina Barba ha agafat aquestos paisatges i aquesta tradició de rondalla per al seu últim llibre, “La dolçaina màgica” (Onada Edicions, 2011), un conte dedicat a xiquets i xiquetes d’entre 9 i 12 anys. Barba ens porta a temps passats per a presentar-nos al jove Hipòlit, un nen que comença a treballar de pastor per ajudar a la seua pobra família. El primer encàrrec, un ramat d’ovelles que ha de travessar les Valls de la Marina, suposarà un veritable viatge iniciàtic d’Hipòlit, qui haurà d’aprendre a ser valent per enfrontar-se als perills, humans i màgics, que s’amaguen pels camins i senders. Una misteriosa melodia, a més a més, el portarà a descobrir una història dels vells pobladors.

L’aventura d’Hipòlit és un detallat recorregut per aquestos termes. L’autora agafa al xic a l’eixir de Pego i ens el porta fins a Planes. Pel mig, travessem llocs ben singulars com la Cova Obrada, el despoblat morisc de l’Atzuvieta, el Mas de Capa i Mona o el Barranc de l’Encantada, que contribueixen a reforçar el caire rondaller del llibre. I és que, de fet, “La dolçaina màgica” s’ha escrit com una rondalla per contar oralment, on un narrador s’encarrega de relatar punt per punt les peripècies del jove pastor davant una audiència delerosa d’històries.

Dedicada a la literatura infantil i juvenil

Joaquina Barba (Oliva, 1966) és una de les escriptores més destacades de l’actual panorama literari valencià. La seua bibliografia s’ha centrat especialment en els públics infantils i juvenils, on ha escrit contes com ara “Sonia i els maquis”, “Aixa, la xiqueta del desert” o “SOS! Bullying. Per entendre l’assetjament escolar”. Per la seua banda, la coberta és obra de la il·lustradora de Biar, Noelia Conca.

Joaquina Barba: "La dolçaina màgica recupera la tradició literària de la rondalla valenciana"

Parlem amb una de les escriptores d'infantil i juvenil més reeixides de l'actual panorama literari valencià. Joaquina Barba (Oliva, 1966) va debutar al 2003 amb "Sonia i els Maquis" i des de llavors, ha publicat prop d'una desena de contes. L'últim és "La dolçaina màgica", que arriba aquestos dies a les llibreries.

Per què un xiquet o una xiqueta hauria de llegir “La dolçaina màgica?

La lectura de “La dolçaina màgica” és una recomanació interessant per a qualsevol xiquet o xiqueta en primer lloc, perquè conta una història bonica que forma part de l’herència cultural dels valencians, i en segon perquè recupera la tradició literària de la rondalla valenciana.

En què s’ha basat per composar aquesta història?

Quan vaig escriure "La dolçaina màgica" estava clarament influenciada per la lectura de les rondalles d’Enric Valor. Em vaig basar en la història de l’expulsió dels moriscos del País Valencià a l’any 1609.

Per a quines edats va adreçat el llibre especialment?

Per al segon i tercer cicle de primària.

Al marge del públic juvenil, creu que els adults també poden gaudir de les aventures d’Hipòlit?

Per suposat. "La dolçaina màgica" és una rondalla tradicional valenciana adient per a totes les edats.

Com és que ha triat una estructura de pregunta i resposta, a mode de narració oral?

La meua intenció amb aquesta estructura era just recuperar la narració oral i ensenyar als xiquets i xiquetes un altre tipus de composició narrativa i fer-los veure la importància que tenia fa molts anys, quan no s’escrivia ni publicava com ara, la narrativa oral que substituïa a l’escrita.
Quina és la importància que hi juguen els paratges de la Marina en el llibre?

Clarament hi ha una ruta de muntanya marcada que recorda el territori habitat pels moriscos i on encara hi queden restes d’algun poblat morisc.

Ja hi compteu amb una trajectòria i reconeixement dins de la literatura juvenil en valencià. Considereu que el gènere ha canviat en els darrers anys?

He de confessar que durant un temps he vist una certa uniformitat en la temàtica de les obres que es publicaven, molt al voltant de la novel·la d’aventura. Afortunadament comence a veure per part d’alguna editorial i per suposat d’autors, una mica més de risc i es comença a veure publicacions de temàtica social més compromesa.

Les novetats d'Onada Edicions per al mes de novembre

Us presentem les properes novetats d'Onada Edicions, que veuran la llum en aquest mes de novembre. Com es pot apreciar, de nou l'editorial ha apostat per tota mena de gèneres: la novel·la, la poesia i el teatre (amb les obres guanyadores del prestigiós Ciutat de Sagunt), l'assaig històric, l'assaig literari i el llibre juvenil.

JOSÉ VICENTE BORRÁS
Memorias de un maestro repúblicano

Ángel Rodríguez de Mier, La Barcella 11

Al mestre de Càlig José Vicente Borràs el van condemnar a mort fins en dues ocasions durant la posguerra. A la presó de Castelló, va escriure una sèrie de relats, que ara veuen la llum junt a les seues memòries personals, en un apassionant recorregut en primera persona pels temps de la guerra civil i els difícils anys posteriors.



LA DOLÇAINA MÀGICA

Joaquina Barba, La Feram Sèrie Roja 2

Aquesta rondalla conta les aventures que Hipòlit, el seu protagonista, viu a les muntanyes treballant de pastor. Mitjançant la lectura de les descripcions que fa dels camins i paisatges que s’hi va trobant, els lectors descobriran, a més d’una part de la geografia valenciana plena de màgia i fantasia, el secret que envolta la misteriosa dolçaina que des de l’inici de l’aventura escolta el jove Hipòlit.




LA MORT, A L'OMBRA DEL BIBLIOTECARI

Màrius Moneo, Narratives 16

Un matí esplèndid d’octubre, un jove anomenat Antoni Maria Cluet, molt apreciat per la gent de Corbera, troba la mort a la serra del Grau. Artemi Boix, un bibliotecari local afectat per una misantropia extrema, té la fatalitat de ser a prop de l’indret quan es produeix el fet tràgic. Tot i que ignora l’abast i les conseqüències dels esdeveniments, percep un element d’estranyesa en una situació que només ha entrevist. Després d’això, el bibliotecari intentarà de mantenir-se al marge de la truculenta mort, però es veurà atrapat en una mena de laberint: la seua vinculació amb el desaparegut esdevindrà cada cop més profunda, fins a arribar al punt de sentir-se com un autèntic suplantador de la víctima. Potser serà per aquest motiu que provarà amb insistència de saber la veritat i de donar-li el darrer consol —encara que siga a títol pòstum— d’una mica de justícia.


DIÀLEGS DE DALT I DE BAIX

Orland Verdú, Teatre 4

Un camp de batalla infestat de caragols amb un Filòsof que escriu les seues memòries assetjat per un Soldat que l’interroga a punta de pistola; una Dona pertorbadora i inestable que anhela tenir poder i ser feliç acompanyada d’un inexpressiu Home en un món futurista on els records subsisteixen en les memòries de les màquines; una Filla que vol comprendre el seu passat i la mort del seu pare, i qüestiona l’amor incondicional de la seua Mare des de l’hospital; i un Poeta còmic i tràgic que intenta seduir desesperadament la misteriosa Estimada i esbrinar el seu destí abans que arribe el tren i haja de començar el gran viatge.
Diàlegs de Dalt i de Baix està format per quatre peces teatrals independents i autònomes relacionades per les seues idees i símbols, i constitueixen un exemple dialèctic entre dos personatges que xoquen inevitablement. Les propostes tracten alguns dels temes universals de la nostra filosofia: la guerra, la felicitat, l’amor i el destí. Cada peça és un món distint amb ressonàncies dels altres i una proposta formal i estilística diferent, amb la constant d’uns diàlegs esmolats i rítmics, on l’inquietant i el suspens, la vida i la mort, s’ajunten poèticament.


TRES ESTRELLES MICHELIN

Joan Adell Álvarez, Poesia 12

Tres estrelles Michelin no és un recull monotemàtic. Es tracta d’un aiguabarreig de sentiments entre els quals cal destacar la nostàlgia (Les dues tàpies, Tot és transparent, Tardoral, La nostra cala…), els somnis (Equinoccial), l’amor i el desamor (Canícula, Carrer avall, La tela blanca…), la crítica social (Tres estrelles Michelin, El violinista, Parc temàtic, El jersei del mestre…), el dolor de les absències (Tu no hi ets, El recordatori, Un mirall esmicolat…) o les pors crepusculars (Un prec, Canvi d’hora, Parc d’hivern, El llibre de les tardes, Arribarà el capvespre…). Alhora, però, l’autor no ha volgut tancar-lo sense deixar oberta, ni que siga lleu, una escletxa a l’esperança per a aquells que tot just acaben d’arribar (Un núvol, Cançó de bressol…).


JOSEP ANTON BAIXERAS,
LITERATURA I ACCIÓ CÍVICA

Diversos autors, La Nau 14

Josep Anton Baixeras fou, sobretot, un escriptor d’amplis interessos —narrador, dramaturg, traductor, promotor de la literatura alemanya—, però també un intel·lectual amb una projecció cívica que va començar en l’activisme cultural antifranquista i va culminar amb l’elecció com a senador de l’Entesa dels Catalans en les primeres eleccions democràtiques. La majoria d’estudis d’aquest llibre que se li dedica de manera monogràfica se centren en l’anàlisi de la seva obra literària, la part de la seva actuació de què se sentia més íntimament satisfet.