El "Viatge al país de Tombatossals" explicat pel seu autor Vicent Pitarch

Encontres és un magazin cultural i de tendències que emet setmanalment Canal 9, i entre les seues diverses seccions, hi ha una dedicada al llibre, sobretot d'autors i temàtiques valencianes. En aquest sentit, al programa de passat diumenge, 27 de gener, van parlar amb el filòleg Vicent Pitarch, autor, junt al dibuixant Xipell, de "Viatge al país de Tombatossals", l'adaptació il·lustrada del clàssic de Josep Pascual Tirado.

Olga Besolí parla de la literatura gastronòmica del territori

Els llibres gastronòmics de la col·lecció La Teca han estat els protagonistes del darrer Espai d'Arts, la secció cultural que duu Olga Besolí al programa "Dixa'm vore", al Canal TE. La coautora de les Contalles de Muniatto hi presenta la darrera novetat, "La cuina de la carxofa de Benicarló", i mostra altres dues obres, "La cuina del Delta de l'Ebre" (guanyadora del Premi Gourmand al Millor Llibre de Cuina Mediterrània - Espanya i Catalunya) i "La cuina del Mercat de Vinaròs". Com es veu doncs, una aposta per la cuina nostrada, del territori.

"La cuina de la carxofa de Benicarló" a Televisió d'Ulldecona

Televisió d'Ulldecona va informar de la presentació institucional del llibre "La cuina de la carxofa de Benicarló", que va tindre lloc el 22 de gener.

"Vergés visita un institut tortosí". Crònica d'Emigdi Subirats

Emigdi Subirats, autor de la biografia "Gerard Vergés i Príncep", ha fet una crònica de la passada presentació del llibre al seu bloc. L'acte va tindre lloc el divendres 25 de gener, a l'Institut Joaquim Bau, de Tortosa. Subirats va estar acompanyat de l'homenatjat, Gerard Vergés, així com de Dolors Queralt, d'Òmnium Terres de l'Ebre, l'escriptor Manel Ollé i Francesc Lahosa, director del centre.

Quant als actes d'homenatge a l'extraordinari  poeta tortosí, un dels grans de les lletres catalanes actuals, es van endegar ben d'hora amb una activitat de recitació organitzada per Manel Ollé (vergesià, escriptor, professor de llengua i literatura catalanes i salvador de paraules nostrades...), durant el qual es van llegir diversos poemes de Vergés.  Posteriorment, l'amic Manel va demanar-me que recitéssim plegats els versos  del gran poemari vergesià, L'Ombra rogenca de la lloba, premi Carles Riba 1981, i els de la meua traducció a l'anglès, The reddish shadow of a female wolf. Vam anar alternant la recitació en la llengua d'Ausiàs i la de Shakespeare, dos dels grans mites vergesians. Francament, vam comptar amb l'atenció de l'alumnat present cosa que va fer molt complaent la lectura. De ben segur, serà una activitat que repetirem a la propera edició de la Fira literària Joan Cid i Mulet i en altres certàmens literaris ebrencs. 

Podeu llegir la crònica sencera tot clicant ací.

"Manel Alonso, navegant entre la poesia i el relat", a Meliana

El proper divendres, 1 de febrer, a la localitat de Meliana, Manel Alonso mostra dos de les seues darreres obres, els relats de "Els somriures de la pena" i la poesia del "Quadern dels torsimanys". L'acte comptarà amb la participació de Francesc Collado, i hi actuarà el cantautor Rubén Durà.

Una bona ocasió per gaudir d'una bona tertúlia i bon sopar al voltant de la literatura, la vida i el país.

I Gerard Vergés va retornar a l'institut

El divendres 25 de gener, les aules de l'Institut Joaquim Bau, a Tortosa, van acollir una presentació del nou llibre d'Emigdi Subirats, la biografia "Gerard Vergés i Príncep", un resum biogràfic sobre la figura i l'obra d'aquest gran autor ebrenc, un dels referents de les lletres nostrades (i de l'àmbit catalanoparlant) del darrer mig segle.
Vergés, escriptor d'una bibliografia curta però intensa, ha destacat en el camp de la poesia, en l'assaig, la biografia i la traducció, tot rebent diversos guardons tant literaris com cívics, entre d'ells, la Creu de Sant Jordi.

Vergés i Subirats van estar acompanyats de l'escriptor Manel Ollé, i van atendre a un auditori de l'alumnat de l'institut tortosí, com es pot apreciar en l'àlbum de Picasa que ha penjat el centre.

"Gerard Vergés i Príncep" és el segon volum de la col·lecció Gent Nostra, després del dedicat a un altre nom propi de la cultura tortosina, Manuel Pérez Bonfill. La propera presentació del llibre d'Emigdi Subirats està prevista per al proper 19 de febrer a l'Aldea.

Un tast de "La cuina de la carxofa de Benicarló"

Divendres passat es va presentar el nou llibre gastronòmic de la col·lecció La Teca: "La cuina de la carxofa de Benicarló" / "La cocina de la alcachofa de Benicarló", un novedós receptari de l'Agrupació de Restaurants d'aquesta localitat del Baix Maestrat.

Si encara no heu tingut ocasió de fer-hi una ullada, ara en podeu fer-ne un tast de les primeres pàgines, tant en la versió valenciana com a la castellana.

Es va presentar "La cuina de la carxofa de Benicarló"

Aquest cap de setmana, la ciutat de Benicarló ha viscut els actes principals de la XX Festa de la Carxofa, en els quals Onada Edicions ha pres part arran de la publicació del nou llibre gastronòmic "La cuina de la carxofa de Benicarló" (i la versió en castellà "La cocina de la alcachofa de Benicarló").

Així, el divendres al vespre, el Magatzem de la Mar va acollir la presentació de l'obra. El recinte es va omplir de gom a gom per escoltar les intervencions de dos prologuistes (i Carxofes d'Or): la periodista Pepa Fernández (qui va emetre el seu programa de RNE "No es un dia cualquiera" des de l'IES Joan Coromines) i l'exfutbolista, entrenador i comentarista Àngel "Pichi" Alonso, Carxofa d'Or 2013. Junt a ells hi havia el cuiner Manolo Rico, en representació dels autors i autores del receptari, l'Agrupació de Restaurants de Benicarló, el representant d'Onada Edicions Ramon París, el regidor d'Agricultura Eduardo Arín i l'alcalde de la ciutat Marcelino Domingo.

 

Posteriorment, els actes es van traslladar al Restaurant El Cortijo, on hi va tindre lloc el Sopar de Gala.

Finalment, el diumenge al matí, els carrers del centre van ser ocupats per desenes d'aparadors a la Demostració Gastronòmica, que com cada any va atraure a milers de persones a tastar les propostes de cuina amb carxofa dels establiments de Benicarló i comarca. Onada Edicions també hi va comptar amb un estand, que no va deixar d'atendre visitants al llarg de la jornada, interessats per "La cuina de la carxofa de Benicarló" i altres obres gastronòmiques de l'editorial.

El vídeo de la presentació del llibre "Salvador Fontcuberta"

El passat 20 de desembre de 2012, el restaurant El Cortijo de Benicarló es va omplir de gom a gom per a la presentació del llibre "Salvador Fontcuberta. Una vida apasionante, un imperio industrial", de Ángel Rodríguez de Mier. 

A més a més de l'autor, hi van intervindre Adolf Sanmartín, qui ha fet l'Apéndice que tanca l'obra, José Joaquín Esteller, nebot de Salvador Fontcuberta, i l'alcalde de Benicarló, Marcelino Domingo. Josi Ganzenmüller va presentar l'acte, i va llegir un escrit del representant d'Onada Edicions, Ramon París, que no va poder acudir-hi. Tot seguit, hem adjuntat el vídeo de l'esdeveniment, dividit en dues parts.

Avui al vespre, presentació de "La cuina de la carxofa de Benicarló"

"Batàvia Jazz. Una orquestra irrepetible" ja hi és a la Llibreria Onada

Ja podeu trobar a la Llibreria Onada de Benicarló l'obra "Batàvia Jazz. Una orquestra irrepetible", el nou llibre de Carles Martorell Fabregat que ret homenatge a un dels símbols musicals de la Tortosa ( i Terres de l'Ebre) de mitjans del segle XX. Entre 1931 i 1962, l'Orquestra Batàvia va posar música en els bons i en els mals moments i va esdevindre una referència del que llavors era "modern". 

Tot i que per desgràcia no s'han trobat enregistraments de la Batàvia, el material d'hemeroteca i les entrevistes a persones relacionades amb l'orquestra han permet fer un retrat de qui éren, quines cançons tocaven i on ho feien, allargant-se més de tres dècades de continus canvis històrics i socials. A més a més, cal destacar el dibuix de coberta, obra de Paco Roca, dibuixant, entre d'altres de "Arrugas".

Si voleu saber més de "Batàvia Jazz. Una orquestra irrepetible", podeu llegir l'article d'Oriol Gracià a Surtdecasa.cat o el de Gustau Moreno a La Marfanta.

I aquest és l'article 1.000 de Bloc de Premsa Onada

Amb aquesta entrada, el bloc de Premsa Onada arriba fins a la rodona i simbòlica xifra de 1.000 articles publicats, una fita que consolida el paper d'aquest bloc com un dels referents per seguir la producció editorial que realitza l'editorial, així com novetats, tastets, concursos, entrevistes, ressenyes i molt més: un veritable aparador que es complementa amb la pàgina web onadaedicions.com i amb la presència a les diverses xarxes socials: Facebook, Twitter, Youtube, Issuu... fins a Pinterest, que ha estat la darrera en sumar-nos.

La suma de mil articles es produeix a uns mesos de l'efemèride dels deu anys de la publicació del primer article que va encetar el Bloc de Premsa, una nota sobre el llançament de "El català en antena", el llibre de Daniel Casals que va inaugurar la prestatgeria d'Onada. Aquest quadern de bitàcola, doncs, ha estat un company des dels veritables inicis de l'editorial, i a l'igual que ella, el bloc ha experiment un notable creixement en els darrers temps: així, la sèrie històrica ha estat:

Any 2003 - 1 article

Any 2004 - 1 article

Any 2005 - 3 articles

Any 2006 - 4 articles

Any 2007 - 5 articles

Any 2008 - 13 articles

Any 2009 - 41 articles

Any 2010 - 89 articles

Any 2011 - 409 articles

Any 2012 - 400 articles

I aquest és el 34è en el que portem de 2013.

Més curiositats: l'article més visitat ha estat la participació d'Onada a la Fira del Llibre de Vinaròs del 2009, per davant de les notes de premsa d'Els Seguicis de Tortosa i del primer volum de La Vida Tortosina.

Però, des d'Onada considerem que el paper d'un bloc, actualitzat i oferint contingut de qualitat i d'interés per als lectors i lectores, és més necessari que mai, i amb el bagatge d'una dècada, mil articles i desenes de milers de visites, confiem en continuar (i millorar) per aquest camí.

Demà es presenta "Gerard Vergés i Príncep" a l'institut Joaquim Bau de Tortosa

Aquest divendres 25 de gener, a les 12 hores, l'Institut Joaquim Bau, de Tortosa, acollirà una nova presentació del llibre "Gerard Vergés i Príncep", la biografia que ha dut a terme Emigdi Subirats de la figura i l'obra d'un dels grans noms de la literatura ebrenca i catalana.

A l'acte hi participaran l'escriptor Manel Ollé i la presidenta d'Òmnium Terres de l'Ebre, Dolors Queralt, així com l'autor i el biografiat, Gerard Vergés. A més a més, hi ha preparat un recital de poemes per part d'alumnes del centre.

El 16 de febrer, a l'Aldea

No serà l'única presentació d'aquest llibre en les pròximes setmanes. Després d'haver passat per Tortosa i Amposta, el dia 16 de febrer arribarà a l'Aldea. La regidora Estela Estorach acompanyarà Dolors Queralt, Emigdi Subirats i Gerard Vergés en aquesta iniciativa que pretén difondre la bibliografia vergesiana.

"La venjança d'en Bernat" va arribar a Alacant

L'actor Joan Molina es va rodejar de dos companys de la sèrie L'Alqueria Blanca, en Joan Gadea i na Carme Juan, així com del director teatral Tomàs Mestre i del filòleg i professor de valencià Jordi Vayà, per a presentar el seu llibre, "La venjança d'en Bernat", a Alacant, tal i com es pot veure a la notícia que hi ha dedicat el diari Información.

Imatge: Información.es

El diari alacantí La Verdad parla amb Joan Molina, autor de "La venjança d'en Bernat"

Aquesta vesprada, l'actor santjordienc Joan Molina baixa fins Alacant per a presentar el seu nou llibre, "La venjança d'en Bernat". Serà a l'Àmbit Cultural d'El Corte Inglés i hi comptarà amb la participació de dos companys de l'autor a la sèrie L'Alqueria Blanca, Joan Gadea i Carme Juan. També hi intervindran Tomàs Mestre, actor i director de teatre amb la companyia Els Saineters, i el filòleg i professor de valencià Jordi Vayà.

I aprofitant l'acte de presentació, el diari alacantí La Verdad ha dedicat un article-entrevista a Joan Molina, que signat pel periodista Eneas González Ferri, ens fa cinc cèntims de l'obra i l'autor. "Adoro el teatro en valenciano", apunta l'escriptor del Maestrat i que serveix de titular. De fet, "La venjança d'en Bernat" és l'adaptació al valencià d'un clàssic, La venganza de don Mendo de Muñoz Seca: "el código de humor, con mucho absurdo (...) lo he respetado al máximo e, incluso, he intentado aumentarlo, porque creo que los hombres que ríen, son más hombres, y las mujeres que ríen, son más mujeres", comenta l'autor.

"Se trata de una obra en verso y que querido respetar al máximo las rimas y la métrica. Pero además, he querido cuidar el idioma y he empleado mucho tiempo en buscar palabras bonitas de nuestra rica lengua".

Quant a la llengua, Molina, home de teatre, ha lamentat l'escassedat de textos i representacions en llengua pròpia a València, a diferència del que ocòrre a altres indrets de l'Estat. L'article de La Verdad es pot llegir tot clicant ací.

Nota a l'Información

L'acte de presentació de "La venjança d'en Bernat" també ha aparegut a l'altre diari de referència d'Alacant, l'Información, qui en un breu s'ha fet ressò de l'esdeveniment, com es pot llegir clicant ací.

La cuina de la carxofa de Benicarló: retalls de diari

Com hem escrit a l'article anterior del bloc de Premsa Onada, la premsa escrita ha dedicat un espai a la presentació del llibre "La cuina de la carxofa de Benicarló". Ací podeu veure els retalls, que es poden ampliar tot clicant sobre ells. En ordre, la primera correspon a El Mundo Castellón al Día, la segona al Levante de Castelló i la darrera al Mediterráneo.

"La cuina de la carxofa de Benicarló" a la premsa en paper

L'acte d'ahir a l'Ajuntament de Benicarló, en el qual s'hi va presentar el llibre gastronòmic "La cuina de la carxofa de Benicarló", ha gaudit d'un ample ressò a la premsa escrita editada a Castelló. En el periòdic d'avui, els tres rotatius provincials, Mediterráneo, Levante de Castelló i El Mundo Castellón al Día, han dedicat unes línies a informar d'aquesta novetat editorial, que suposa una important acció de promoció i difusió d'un dels productes més característics de les nostres comarques: la Carxofa de Benicarló amb Denominació d'Origen.

"Destapan los secretos culinarios de la rica alcachofa de Benicarló"

El periòdic Mediterráneo signa una crònica per mà de Maria José Sánchez, on apunta que el receptari de l'Agrupació de Restauradors de Benicarló "combina la tradición benicarlanda con la innovación y la búsqueda de sorpresas para los sentidos", i "recoge un buen número de recetas de todo tipo que muestran su gran versatilidad". A tall d'exemple: "ensalada cuatro estaciones, acompañadas de panecillos, pulpo o chipirones; alcachofas a la plancha con angulas y almejas salteadas; helado de alcachofa; etc." Amb tot, l'article assenyala que són propostes "para todos los gustos y pensadas para facilitar la tarea a los eventuales cocineros que deseen ajustarse el mandil y ponerse manos a la obra".

"Publican un libro de recetas sobre al alcachofa de Benicarló"

En la mateixa línia, Noemí Oms hi destaca, a les pàgines del Levante de Castelló, les grans possibilitats que hi ofereix la carxofa com a ingredient, i que dóna per a un ample ventall d'entrants, plats principals i postres. "Hay propuestas fáciles y otras más laboriosas, pero todas ellas han contado con las cuidadosas explicaciones de los cocineros de los 14 establecimientos que han tomado parte de la iniciativa", assenyala la coautora de "Benicarló, una semblança per al futur".

"Las alcachofas ya tienen su propio libro de cocina"

Finalment, el diari El Mundo publica un breu, signat per Natalia Sanz, que recorda la propera presentació pública de "La cuina de la carxofa de Benicarló", la qual tindrà lloc aquest divendres 25 de gener, a les 19 hores al Magatzem de la Mar. Un llibre que és "una de las pocas cosas que le faltaba a la alcachofa de Benicarló".

Arriba "La cuina de la carxofa de Benicarló"

Aquest matí, la Sala de Plens de l'Ajuntament de Benicarló ha acollit la roda de premsa de presentació del nou llibre "La cuina de la carxofa de Benicarló" (i l'edició en castellà, "La cocina de la alcachofa de Benicarló"), un receptari de l'Agrupació de Restaurants de la localitat que té per objectiu difondre i innovar noves maneres de consumir el producte més reconegut del camp benicarlando, la carxofa amb Denominació d'Origen. L'acte ha servit d'avant-sala per a la presentació pública, que tindrà lloc el proper divendres 25 de gener, a les 19 hores, al Magatzem de la Mar.

Un bon grapat dels cuiners i restauradors dels catorze establiments que han pres part del llibre han acudit al consistori. Ací han pogut veure per primer cop com s'han traslladat al paper les seues creacions als fogons, il·lustrades amb unes imatges de gran qualitat. L'Agrupació ha estat representada per Manolo Rico, qui ha destacat el paper de la carxofa com autèntic símbol de Benicarló.

 

Junt al conegut cuiner hi han estat el regidor d'Agricultura, Eduardo Arín, qui ha detallat els actes de la XX Festa de la Carxofa, la qual viurà aquest cap de setmana alguns dels seus actes principals. L'edil, a més a més, ha recomanat l'obra gastronòmica, com un llibre que hauria de tindre tothom. Per la seua part, l'editor Ramon París, d'Onada Edicions, ha destacat la participació de quatre proleguistes d'excepció: els periodistes Josep Cuní i Pepa Fernàndez, el crític gastronòmic Pere Tàpies i l'exfutbolista Àngel 'Pichi' Alonso, tots quatre guardonats amb la Carxofa d'Or. Precisament, Fernández i Alonso hi estaran aquest divendres a la presentació gran de "La cuina de la carxofa de Benicarló".

Un Instagram de Gerard Vergés

Una instantània de l'article de Carina Filella "Gerard Vergés i la dolçor de la calma", publicat a El Punt Avui. La imatge és del Flickr del periodista ebrenc Gustau Moreno.

Demà es presenta a Alacant "La venjança d'en Bernat", de Joan Molina

Després de passar per València i Castelló, les aventures i desventures de Bernat, Magdalena, el Comte Blai, Pere d'Alfafar i tota la resta arriben a la ciutat d'Alacant. Serà demà, dimecres 23 de gener, a les 19.30 hores, a l'Àmbit Cultural d'El Corte Inglés, que està ubicat al carrer de Federico Soto, 1-3 (podeu trobar el mapa tot clicant ací).

La presentació, a més a més, serà un punt de trobada per als amants del teatre i de la interpretació. No només el llibre, "La venjança d'en Bernat", és una dramatúrgia, una comèdia escrita en vers, sinó que a l'acte hi participaran tres actors: Joan Gadea, Carme Juan i l'autor de l'obra, Joan Molina, tots tres amb una llarga carrera i reconeguts darrerament per la sèrie L'Alqueria Blanca. També hi prendrà part en Tomàs Mestre, actor i director de teatre amb Els Saineters. Junt tots ells, el filòleg i professor Jordi Vayà conduirà l'acte.

"Un llibre molt adient per a que els menuts s'endinsen al món de la poesia". Ressenya del conte La nana de Sara

Amb aquestes paraules ha definit el bloc Bibliopoemes a "La nana de Sara", la cançó de bressol il·lustrada de Josep Maria Franquet, amb dibuixos de Jordi Alfonso. Aquest es tracta d'una pàgina dedicada sobretot fer-se'n ressò de llibres de poesia dirigits a infants i joves, amb la intenció de difondre aquest gènere entre els nous lectors i lectores.

L'article fa una breu sinopsi d'aquest conte, així com reprodueix alguns dels versos. La ressenya sencera de Bibliopoemes es pot llegir tot clicant ací.

Un article d'opinió al voltant de "Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia"

Reproduim aquest article d'opinió al voltant del llibre de la Fundació Alícia "Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia", publicat a la pàgina de Facebook de

Mesón De La Tapa Enrique Querol

COCINA DE ACEITES DE VARIEDADES TRADICIONALES TERRITORIO SÉNIA

Siempre es interesante ver un publicación dedicado al mundo del aceite y más si el libro está prologado por Ferrán Adriá y respaldado por la Fundación Alicia por iniciativa de la Asociación Territorio Sénia y la Mancomunidad Taula del Sénia. Al estar subvencionado se reparte de manera gratuita hasta agotar existencias. Nos parece maravilloso que se prodiguen este tipo de libros a favor de propagar la cultura del aceite de oliva virgen extra. 

En la Mancomunidad del Territorio Sénia, formada por 27 poblaciones Valencianas, Catalanas y Aragonesas, se concentra la mayor cantidad de olivos milenarios o monumentales del mundo y por ello le confieren su propio carácter a los aceites procedentes de este tipo de árboles tan viejos. Pero además también son conocidos sus “coupages” mezclas de variedades y también sus monovarietales de Farga, Sevillenca, Empltre, Morruda, Marfil y Cuquello. 

En el recetario que nos ofrece el libro podemos encontrar desde platos tradicionales a platos más actuales o modernos, bocadillos y conceptos tan básicos y no por ello menos extraordinarios por su sencillez y su pleno disfrute del aceite, como el pan con aceite y sal o el pan con tomate. En el recetario disfrutaremos de platos de ensaladas, pescados, carnes y postres, incluidos los tradicionales churros, que como todo, en este caso frito con aceite de oliva virgen extra, le confiere al susodicho un sabor excepcional que lo diferencia de cualquier churro frito con otro tipo de grasa. Pero eso ocurre con cualquier producto y sino, prueben unas patatas fritas, que sencillo y básico, con aceite de oliva virgen extra, notará la diferencia. Valga este libro para recordar a los lectores, que cualquier otro tipo de grasa debería estar prohibida para freír y que freír no es la mejor manera de disfrutar del aceite, hay que intentar disfrutar de esta grasa excepcional en crudo, que es como se expresa mejor el aceite de oliva virgen extra.

Un amigo que lucha por la gastronomía de Castellón.

"Gerard Vergés i la dolçor de la calma". Ressenya a El Punt Avui

El Punt Avui ha dedicat un complet article a la figura de l'escriptor tortosí Gerard Vergés, amb motiu de la seua biografia escrita per Emigdi Subirats. El text signat per Carina Filella, "Gerard Vergés i la dolçor de la calma", és un recorregut per l'obra d'aquest gran de les lletres ebrenques, farmacèutic de professió i que va saltar al panorama literari amb L'ombra rogenca de la lloba, a principis de la dècada dels 80, "el gran poemari vergesià i considerat per molts un dels millors de la literatura catalana contemporània".

Filella recull el testimoni d'Emigdi Subirats: "Vergés s'ha de situar al costat de dos altres noms grans de la poesia catalana: Espriu i Martí i Pol, tots tres molt diferents però tots al capdamunt”, assenyala l'autor de la biografia, emmarcada en la col·lecció Gent Nostra d'Onada Edicions, dedicada a les personalitats de les nostres terres. 

L'articulista també recorda el seu pas per la revista Geminis, que va copsar la cultura catalana de la posguerra, així com la presència dels paisatges ebrencs en la seua obra, amb el poema Parlo d'un riu mític i remorós, com a símbol. 

El llibre "Gerard Vergés i Príncep", d'Emigdi Subirats, es presenta aquest divendres a migdia a l'Institut Joaquim Bau de Tortosa, amb l'assistència de l'autor, l'escriptor Manel Ollé, la presidenta d'Òmnium Terres de l'Ebre Dolors Queralt i de Gerard Vergés.

[Vídeo] Els 80 anys de les Normes de Castelló, per Vicent Pitarch

El passat 28 de novembre de 2012, el filòleg Vicent Pitarch va participar-hi en el cicle de conferències "El llibre, un plaer", organitzat per Onada Edicions. Tot aprofitant l'efemèride, Pitarch va parlar al voltant de les Normes de Castelló, que complien el seu vuitantè aniversari. També hi va fer esment al "Viatge al país de Tombatossals", una adaptació il·lustrada feta pel mateix Pitarch i per Xipell sobre el clàssic de Josep Pascual Tirado.

El divendres 25 de gener es presentarà "La cuina de la carxofa de Benicarló"

Ja tenim el cartell de la presentació del nou llibre "La cuina de la carxofa de Benicarló" (i la versió en castellà, "La cocina de la alcachofa de Benicarló"), la qual tindrà lloc el proper divendres 25 de gener, a partir de les 19 hores, al Magatzem de la Mar de Benicarló.

L'acte comptarà amb la destacada participació de dues Carxofes d'Or, el guardó que anualment reben personalitats que han contribuit a la difusió de la carxofa de Denominació d'Origen de Benicarló. Així, hi estaran la periodista i Carxofa d'Or 2009 Pepa Fernández, que com ja és tradició emetrà el seu programa "No es un día cualquiera", de RNE, des de l'IES Joan Coromines, i l'exfutbolista i entrenador benicarlando Àngel "Pichi" Alonso, que rebrà la distinció enguany.

També hi participaran el cuiner Manolo Rico, com a representant dels autors del llibre, l'Agrupació de Restaurants de Benicarló, el cuiner Juanjo Roda, director de la col·lecció gastronòmica La Teca, d'Onada Edicions, el regidor d'Agricultura Eduardo Arín i l'alcalde de la ciutat, Marcelino Domingo.

A més a més, com a oferta de presentació, l'obra tindrà un preu especial de 15 euros durant l'acte al Magatzem de la Mar (el preu normal serà de 19,90 €).

Joan Gadea i Carme Juan acompanyaran Joan Molina en la presentació alacantina de "La venjança d'en Bernat"

El proper dimecres 23 de gener a les 19.30 hores, l'Àmbit Cultural d'El Corte Inglés a Alacant (carrer de Federico Soto, 1-3, 5a planta) acollirà la presentació del nou llibre de l'actor Joan Molina Arrúe. "La venjança d'en Bernat" és una divertida comèdia en vers, una adaptació al valencià i a uns escenaris i personatges propis del Regne de València durant la conquesta dels Reis d'Aragó d'un clàssic com és La venganza de don Mendo.

Per a l'acte, Joan Molina, conegut en els darrers anys com l'alcalde de la sèrie L'Alqueria Blanca, realitzarà una lectura dramatitzada de l'obra junt a dos altres actors i companys televisius: Joan Gadea i Carme Juan.

A més a més, la presentació anirà a càrrec de Jordi Vayà, llicenciat en Filologia i professor de valencià, i de Tomàs Mestre, director i actor de teatre de la companyia Saineters.

 

Els "Pinta, retalla i juga!" al programa Dixa'm vore

La col·lecció "Pinta, retalla i juga!", de Joan Iniesta, són uns llibres de manualitats que es basen en les figures de l'imaginari popular i festiu de les poblacions de les Terres de l'Ebre, i han estat les protagonistes de la secció "Espai d'Arts", que condueix l'Olga Besolí dins del programa Dixa'm vore, de Canal TE.

En la secció, a més a més, la concessió dels Premis Gourmand a dues obres d'Onada Edicions, i l'agenda cultural de la setmana a les Terres de l'Ebre.

Dixa'm Vore 15 de gener del 2013 Espai d'arts from Canal TE on Vimeo.

"Un monòleg ben suggeridor". Ramon Rosselló parla de les "Tendències" de Rosa Isart

La dramatúrgia de Rosa Maria Isart ha estat inclosa dins del número 30 de la revista Lletres Valencianes, la publicació de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, en la qual s'hi ressenyen algunes de les obres que han tret a la llum les editorials valencianes. Els comentaris van a càrrec de reconeguts estudiosos, i en el cas de "Tendències", l'article el signa Ramon X. Rosselló, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València especialitzat en la teoria i anàlisi del teatre, així com en la història del teatre contemporani en català.

Rosselló apunta que el text de l'autora barcelonina és "poc convencional" i que "s'acosta a noves formes dramàtiques, caracteritzades per la seua tendència cap al lirisme o a l'assaig". En el seu llibre, Isart ens posa en la pell d'una dona de classe benestant i culta. Hi podem sentir la seua intimitat al complet, mentre té al davant una xocolata calenta i un suís.

Aquesta obra ens farà pensar sobre aspectes de la nostra realitat, sense estalviar-se'n algun dels més controvertits.

La ressenya sencera de Ramon X. Rosselló la podeu llegir tot seguit, fent clic a la imatge.

"La venjança d'en Bernat" es presentarà a Alacant el 23 de gener

Després dels actes a València i Castelló, Joan Molina baixa fins a Alacant per a presentar el seu nou llibre "La venjança d'en Bernat", una divertida comèdia en vers que té lloc al medieval Regne de València.

La presentació tindrà lloc el proper dimecres 23 de gener, a les 19.30 hores, a l'Àmbit Cultural d'El Corte Inglés d'Alacant.

I per conèixer una mica més de "La venjança d'en Bernat", hi podeu fer una ullada al seu tast.

Open publication - Free publishing - More llibre

Bienvenidos a Quebradero

Invierno de 1994. Jeff Levee, una autodestructiva estrella del rock, ha sido asesinado en Quebradero, un inhóspito lugar de frío, lluvia y personajes de toda calaña. La investigación recae sobre el detective Flavio Boidman, quien apenas lleva unos meses en la ciudad, después de solicitar un traslado sin especificar destino.

Para resolver el crimen, Boidman se sumerge en el Clarksdale, un bar-santuario donde Levee sigue sonando en el tocadiscos y los que lo conocieron hasta el final pasan las horas entre alcohol, motos y billares, al estilo de Quebradero.

“Quebradero, una balada grunge”, el nuevo libro de Jesús Maestro, es una especie de vinilo escrito. Está estructurado en dos caras y los capítulos son como canciones que a lo largo de las páginas (“surcos”) describen las entrecruzadas historias de Boidman y de Levee.

El resultado es un novela a que combina el género negro, el de detectives y la literatura urbana que se sumerge en los bajos fondos. Además, destaca el packaging: el libro se acompaña de una bolsa de plástico donde se recogen las pruebas de la escena del crimen, en este caso una camiseta y una púa de guitarra del genial Jeff Levee.

Autor multidisciplinar

El benicarlando Jesús Maestro Bartolomé (nacido en Zaragoza el 1977) es licenciado en Bellas Artes y ha combinado diversas disciplinas, como la música, la fotografia y la pintura, así como el cine, donde ha escrito y dirigido la película “Sturmaz, acto y tempestad” (2010), un film “que predijo el movimiento 15M”.

En el campo de la literatura ha publicat “Vozebuth”, premio Creación Injuve 2007, y “Volveremos”, premio Rei en Jaume de Narrativa de Calvià. “Quebradero, una balada grunge” está editado por Onada.

(versió en valencià) 

Benvinguts a Quebradero

Hivern de 1994. Jeff Levee, una autodestructiva estrella del rock, ha estat assassinat a Quebradero, un inhòspit lloc de fred, pluja i personatges de tota mena. La investigació recau sobre el detectiu Flavio Boidman, qui tot just duu uns mesos en la ciutat, després de sol·licitar un trasllat sense especificar destinació. 

Per a resoldre el crim, Boidman se submergeix al Clarksdale, un bar-santuari on Levee segueix sonant en el tocadiscs i qui el van conèixer fins al final passen les hores entre alcohol, motos i billars, a l'estil de Quebradero. 

“Quebradero, una belada grunge”, el nou llibre de Jesús Maestro, és una espècie de vinil escrit. Està estructurat en dues cares i els capítols són com cançons que al llarg de les pàgines (“solcs”) descriuen les entrecreuades històries de Boidman i de Levee. El resultat és un novel·la que combina el gènere negre, el de detectius i la literatura urbana que se submergeix en els baixos fons. A més, destaca el packaging: el llibre s'acompanya d'una borsa de plàstic on es recullen les proves de l'escena del crim, en aquest cas una samarreta i una pua de guitarra del genial Jeff Levee. 

Autor multidisciplinar 

El benicarlando Jesús Maestro Bartolomé (nascut a Saragossa el 1977) és llicenciat en Belles Arts i ha combinat diverses disciplines, com la música, la fotografia i la pintura, així com el cinema, on ha escrit i dirigit la pel·lícula “Sturmaz, acte i tempestat” (2010), un film “que va predir el moviment 15M”. En el camp de la literatura ha publicat “Vozebuth”, premi Creació Injuve 2007, i “Tornarem”, premio Rei en Jaume de Narrativa de Calvià. “Quebradero, una belada grunge” està editat per Onada. 

"Apunts d'altres mons", una de les lectures de 2012 de Jesús Parraga

Amb les acaballes del 2012, alguns blocaires van fer un llistat comentat de les obres literàries que havien fullejat al llarg i ample d'eixos dotze mesos. Un d'ells va ser Jesús Parraga, qui ha dut a terme aquesta retrospectiva a la seua bitàcola Parlem d'una altra cosa. El blocaire assenyala fins a 25 títols, dividits en gèneres: assaig, poesia, relats i novel·la.

I precisament en aquest darrer grup hi apareix "Apunts d'altres mons", el llibre de ciència-ficció poètica amb el qual Berna Blanch va guanyar el Vila de Puçol 2011 i que va arribar a les prestatgeries de cara al darrer Sant Jordi. Es dona el cas que Parraga hi va participar a l'acte de presentació de l'obra a la ciutat de Torrent, com es pot veure a la fotografia que il·lustra l'article, que es pot llegir tot clicant ací.

Pel que fa a Apunts d’altres mons, vaig tindre el plaer de presentar-la ací a la meua ciutat. Em sembla una molt interessant incursió poètica en la narrativa de tipus, digem-ne, "lovecraftiana".

Parraga i Blanch a la presentació d'Apunts d'altres mons a Torrent. Fotografia del bloc Parlem d'una altra cosa

Preparant novetats: "Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena"

Fa més d'un any, un 29 de novembre de 2011, en Francesc Massip publicava a El Punt Avui l'article "Maria Aurèlia Capmany, reivindicada" on assenyalava el següent: "Fa vint anys que Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover ens van deixar orfes del seu mestratge, i Tarragona, on havien creat un fogar de cultura sense precedents, ha volgut recordar-ho. A la Universitat Rovira i Virgili (URV) s'han desenvolupat unes jornades coordinades per Montse Palau i Magí Sunyer en què s'ha analitzat la seva obra creativa i alhora la transformació que va experimentar la ciutat sota la seva embranzida".

Tretze mesos després, les propostes que van sorgir en aquestes Jornades, no només sobre Maria Aurèlia Campany, sinó també sobre Jaume Vidal Alcover, han estat recollides en el volum que duu per títol "Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena". Palau i Sunyer han aplegat textos que estudiosos com Josep Anton Codina, Guillem-Jordi Graells, Maria Antònia Ferrer, Josep Bargalló, Joan Cavallé, Isabel Graña, Ramon Rosselló, Biel Sansano i Antoni Artigues van presentar a Tarragona aquell novembre de 2011. Gràcies a tots ells i elles, podem conèixer més l'activitat personal i literària (sobretot escènica) d'aquests dos puntals de les lletres catalanes del segle XX.

"La cuina de la carxofa de Benicarló" es presentarà el proper 25 de gener

La pròxima novetat gastronòmica de la col·lecció La Teca ja té prevista data de presentació al públic. Serà el proper divendres 25 de gener de 2013, a les 19 hores, al Magatzem de la Mar de Benicarló. Allà, els impulsors que han fet possible aquest receptari de l'Agrupació de Restaurants d'aquesta ciutat del Baix Maestrat mostraran les innovadores possibilitats que hi té la carxofa, un producte esdevingut estrella del nord valencià i amb categoria de Denominació d'Origen.

La presentació s'emmarca dins de la XX Festa de la Carxofa, un seguit d'actes gastronòmics, lúdics i culturals que ompliran Benicarló des d'aquest mateix divendres fins principis del mes de febrer. El plat fort serà entre el cap de setmana del 25 al 27, quan tindrà lloc la Fira Agrícola, el Soper de Gala, la Torrada Popular i la Demostració Gastronòmica.

Podeu llegir el programa tot seguit.

"Aquell país imaginat de Tombatossals". Òscar Pérez Silvestre ressenya el "Viatge al país de Tombatossals"

L'adaptació del clàssic de Josep Pascual Tirado ha estat ressenyat per l'investigador i filòleg Òscar Pérez Silvestre en el darrer número de la revista Saó. En l'article que es pot llegir també en línia a la pàgina web d'El Pont, l'autor apunta la importància del relat que Tirado va publicar primer per lliuraments al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, i al 1930, en un volum: "Amb el temps, ha esdevingut un referent popular de la mitologia castellonenca i ha estat pres com a font d’inspiració en innombrables i variades manifestacions culturals per la seua originalitat en la concepció i carrega simbòlica. Literatura evolucionada en mite, en podem dir tranquil·lament."

Aquest paper de símbol de la ciutat de Castelló i la comarca de la Plana s'ha reivindicat al llarg de ja passat 2012, efemèride del 75è aniversari de la mort de Tirado. Entre les accions dutes a terme, hi ha la publicació d'aquest "Viatge al país de Tombatossals", una versió a càrrec de Vicent Pitarch dirigida especialment al públic infantil, i amb il·lustracions de Xipell.

Amb aquesta edició amanoseta i adaptada al públic infantil, la colla de gegants a les ordres del Rei Barbut que s’encarregaren de transformar una terra de raboses i llops i de serps com cabirons en plana rica, formosa i exuberant amb la conquesta inclosa de les Columbretes a unes criatures a mig camí entre home i furga, aidades per vasos abellers, es posen a l’abast dels nostres menuts per a lectura agradable. Per a imaginar, just el nom que porta la col·lecció en què s’encabeix.

Finalment, Òscar Pérez es fa ressò de la possibilitat de descarregar-se debades de la web onadaedicions.com una proposta didàctica feta per Joan Peraire per treballar el Tombatossals a les aules.

Dues cançons del disc "Ara, Estellés" a Burjassot

A la tardor de 2011 es va publicar el llibre "Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló", un volum per estudiar la vida i l'obra del poeta de Burjassot, dedicat sobretot a l'alumnat de Secundària i Batxillerat. El llibre s'acompanyava d'un disc amb les dotze cançons esmentades al títol. Es tracta d'unes composicions en les quals el músic Ximo Caffarena combina les rimes estellesianes amb les tonades tradicionals valencianes i que han estat sonant en diversos actes al llarg d'aquestos mesos.

Un d'ells va ser l'homenatge a Vicent Andrés Estellés que hi va tindre lloc a la seua ciutat nadal, en concret al Ca Bassot al passat març, i del qual hem pogut trobar aquesta gravació, que es correspon a la interpretació de "Molt més que un temple", en la qual Caffarena es acompanyat de diversos músics i cantants: Mercè Banyuls, Teresa Segarra, Vicent Torrent i Quim Sanç.

I ací un altre tall d'aquest recital: "He aixecat, mentre escrivia, el cap".

"Gerard Vergés i Príncep" es presenta aquest divendres a Amposta

Després de l'estrena a Tortosa, Emigdi Subirats duu el seu resum biogràfic sobre Gerard Vergés a Amposta, en una presentació programada per a aquest divendres 11 de gener, a les 19.30 hores, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó de la capital del Montsià.

"Gerard Vergés i Príncep" és un assaig breu però complet al voltant de la figura i l'obra d'aquest reconegut autor tortosí, una de les veus ebrenques clàssiques de la segona meitat del segle passat i del que duem del nou. Farmacèutic de professió, Vergés va ser un dels impulsors de la ja mítica revista cultural GEMINIS. Posteriorment, a partir de la dècada dels 80, va proseguir la seua bibliografia, especiament en poesia, assaig i biografia, tot sent guardonat amb el Carles Riba o el Josep Pla. Al 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. Actualment està considerat com un dels grans de les lletres ebrenques, junt a noms com Bladé, Arbó o Moncada.

A més a més de l'autor i l'homenatjat, l'acte comptarà amb la participació de la bibliotecària Joana Serret i de Dolors Queralt, presidenta d'Òmnium Terres de l'Ebre. Un recital poètic acompanyarà l'esdeveniment.

Entrevista a Juanjo Roda

El cuiner Juanjo Roda, director de la col·lecció gastronòmica La Teca i autor de llibres com "La cuina del mercat de Vinaròs" ha estat entrevistat per Pau Vidal per a Oído Cocina!

Vicent Marzà i Manel Garcia Grau van ser nomenats "socis d'honor" d'El Pont

La Cooperativa d'Escriptors de les comarques de Castelló, va homenatjar dues figures literàries de les nostres terres que van marxar prematurament, el castellonenc Vicent Marzà i el benicarlando Manel Garcia Grau. En un acte celebrat el passat 13 de desembre al Centre Municipal de Cultura de la capital de la Plana, l'associació va nomenar-los "socis d'honor" d'El Pont i va esdevindre una emotiva jornada de record que hi va comptar amb la participació de familiars i amistats dels dos autors.

A més a més, l'esdeveniment va tindre les paraules d'escriptors com Pep Castellano o Vicent Pallarés, aquest darrer coautor d'un dels darrers projectes de Manel Garcia Grau, "El magma silenciós", publicat a la primavera del 2011. També van sonar els músics Artur Álvarez i Pau Aparici, qui van posar melodia a textos com ara "De festa", de Marzà o "No trespassing", de Garcia Grau. Tot seguit, diversos membres d'El Pont van recitar textos dels homenatjats, entre d'ells, dels "Quaranta-sis contes i un gelat", una obra que també estaria present dos dies més tard, als actes d'El Pont a la Fira d'Entitats de Castelló, dins dels actes del 80é aniversari de les Normes de Castelló.

L'acte es va tancar amb més música: la de la Coral Veus Atrevides tot interpretant "El vostre poble i el meu", lletra de Manel Garcia Grau musicada per Joan Centelles. Amb tot, una vesprada per rememorar i reivindicar el llegat de dos grans de les lletres del nord valencià. La crònica de l'acte d'homenatge es pot llegir tot clicant ací, mentre que per fer-hi una ullada a la de la Fira d'Entitats, cal clicar ací.

El llibre "Gerard Vergés i Príncep", un bon regal literari de Reis

La biografia sobre el gran autor tortosí que ha dut a terme Emigdi Subirats va estar assenyalada pel diari digital La Marfanta com un dels "cinc llibres ebrencs que encara us poden portar els Reis Mags". El portal que dirigeix el periodista Gustau Moreno s'ha fixat en aquest nou assaig literari, en el qual el de Campredó aprofundeix al voltant de la figura i l'obra de Gerard Vergés i Príncep, escriptor tortosí considerat com un dels puntals de les lletres ebrenques de les darreres dècades, guardonat amb premis com el Carles Riba o el Josep Pla (que justament s'atorga el Dia de Reis). 

A més a més, el llibre de Subirats també està d'actualitat per la pròxima presentació, que tindrà lloc aquest divendres, 11 de gener, a les 19.30, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta. L'acte a la capital del Montsià és la segona presentació de l'obra, després de l'estrena a Tortosa de finals de desembre. En aquesta ocasió, a més de Gerard Vergés i d'Emigdi Subirats, hi participarà Dolors Queralt, presidenta d'Òmnium Terres de l'Ebre, i de Joana Serret, bibliotecària. L'esdeveniment hi comptarà amb un recital poètic. Al seu bloc, Subirats ha dedicat una entrada a la presentació ampostina, que podeu llegir tot clicant ací.

"Els somriures de la pena", vistos per Antoni Rovira

Antoni Rovira ha publicat una més que completa ressenya del recull de contes de Manel Alonso, "Els somriures de la pena". Una tria, segons explica, en les dates que van assenyalar els maies, "per fer més agradables aquests darrers dies de penalitats i tribulacions".

El llibre d'Alonso, que va arribar a les prestatgeries fa cosa de dos anys, es composa d'un seguit de relats breus que tenen lloc a Pouet, l'indret creat per l'autor a partir del seu Puçol natal. Relats breus que es divideixen en tres grans etapes: Qui no té tall rosega els ossos, Memòries sense cistell? Té les plantes al clatell i Maleïda la gent que es menja la sement.

En el primer, la mort és la protagonista, a partir de les vivències d'un seguit de personatges povetans. Ací Alonso, hi reflexiona al voltant de com arriba el final: "Després d'una vida de fatigues i de renúncies, la pau esdevé l'únic bé que poden gaudir els morts, les enyorances de tota una vida són d'una importància cabdal a l'hora de formular les últimes voluntats i el fet de no tenir-les en compte és el major dels pecats", apunta Rovira.

A la segona secció, el puçolenc se serveix de la seua pròpia biografia, dels seus records d'infantesa i primera joventut, per traslladar-nos a mitjans del segle passat, en un seguit d'escenes costumistes: "Un recorregut de trenta anys que va des de la postguerra a l'adolescència de l'autor, on es reflecteix la transició d'un passat totalitari, d'una autoritat fonamentada en principis restrictius i repressors que es resistia a desaparèixer. Un període de canvis que exigia noves metes i l'assumpció de responsabilitats, una recerca contínua de descobertes on la il·lusió, la innocència i l'esperança reiventen els paràmetres personals de la veu narrativa."

Per concloure, la tercera part, més propera cronològicament als nostres dies, i a l'igual que l'anterior, farcida dels records personals de Manel Alonso, ja endinsat en el món de les lletres. "I, sense perdre temps ens recorda com va ser d'estrambòtica, surrealista i esbojarrada la seua primera presentació com a editor. Aquesta vergonya, però, només fou la primera d'una llista ben farcida, perquè quan la fanfarroneria t'obliga a resoldre promeses incomplides d'altri, sempre acaben escurant-te la butxaca".

La ressenya sencera d'Antoni Rovira sobre "Els somriures de la pena" es pot llegir tot clicant ací.

Preparant novetats: "La cuina de la carxofa de Benicarló"

Encetarem el 2013 amb un nou llibre gastronòmic, de cuina i productes de proximitat: la carxofa de Benicarló, Denominació d'Origen i un dels símbols de la localitat, que viurà la seua Festa de la Carxofa entre l'11 i el 27 d'aquest mes.

Són més d'una vintena de receptes, des d'amanides i arrossos, fins a les postres, passant per carns, peix i marisc, sempre amb la presència de la saludable carxofa benicarlanda. Els autors i autores de les propostes són cuiners de l'Agrupació de Restaurants de Benicarló, una entitat que aplega els principals establiments i que hi juga un paper fonamental en la difusió de les propietats i possibilitats gastronòmiques del producte. 

L'obra es podrà trobar tant en valencià ("La cuina de la carxofa de Benicarló") com en castellà ("La cocina de la alcachofa de Benicarló").

Josep Pascual Tirado. Article de Jordi Bort Castelló

Hem rebut aquest article de l'autor borrianenc Jordi Bort Castelló, al voltant de la figura de Josep Pascual Tirado i el seu paper en la gran obra de Mossén Alcover. Com fa tot just un mes vam estrenar l'Espai Onada amb una conferència sobre aquest tema a càrrec de Vicent Pitarch i la presentació del llibre "Viatge al país de Tombatossals", basat en el clàssic de Tirado, hem considerat convenient la seua difusió al bloc de Premsa Onada.

Josep Pascual Tirado 

L’any que acabem de passar, commemoràvem el 75è aniversari de la mort de l’escriptor Josep Pascual Tirado, que nascut a Castelló de la Plana el 1884, va participar en la gran obra de mossèn Antoni Mª Alcover: el Diccionari Català-Valencià-Balear.

El professor Lluís Gimeno Betí, en el llibre “Josep Pascual Tirado i l’obra del Diccionari” (publicat per la Societat Castellonenca de Cultura) recull la correspondència de Pascual Tirado amb mossèn Alcover, amb motiu de la col·laboració de J. Pascual en el l’obra del Diccionari. Són un conjunt de 43 cartes (del 19 d’octubre de 1920 al 3 d’octubre de 1930) on Josep Pascual refereix a mossèn Alcover el seu treball a favor del Diccionari.

Com diu el professor Lluí Gimeno, esta correspondència entre Josep Pascual i mossèn Alcover, “abraça la dècada compresa entre els anys 1920 a 1930, època molt significativa per a les lletres castellonenques i també per a la nostra llengua en la qual es congrien i es fan realitat tots els desigs que venien d’èpoques pretèrites”. Ja en la primera de les cartes (19 d’octubre de 1920) Pascual Tirado agraeix a mossèn Alcover, “la invitació que’m fa a la ajuda de la seua tasca i des d’hara pot contar en la meua reduida inteligensia”. Tot i que Josep Pasqual no és cap filòleg, sí que estava disposat a col·laborar amb mossèn Alcover, oferint-li “molta voluntat”, per a l’obra del Diccionari.

Només dues setmanes després (3 de novembre de 1920) Josep Pascual li comunicava a mossèn Alcover, “que ja he començat á treballar en el sentit que voste vol” i el 12, Pascual escrivia: “Estic arreplegant paraules, modismes i ditjos i tot lo que li puga aprofitar per a la seua Calaixera”.

El 30 del mateix mes, Josep Pascual tornava a escriure-li a mossèn Alcover, fent-li saber que ja “tinc una llibreta, que ja va omplint-se, de paraules, ditjos i cosses que crec tenen que ser profitoses per al seu Diccionari”.

El 12 de desembre, Josep Pascual responia a una sèrie de preguntes que li feia Alcover sobre el lèxic, afirmant que “En Castelló es caixa, i encaixadora, encaixar, caixer, i tots els derivats”.

Apassionat pel treball del Diccionari, Josep Pascual no volia cap remuneració i escrivia: “Jó dinés, no en vullc cap; ni un céntim. Jo servisch á voste molt agust”. I encara afegia: “D’allo de les cèduletes a deu centims, ja li tinch dit que per mi rés”. Per a Pascual, era “molta honra, fer costat a una òbra tan gran com la que voste á mamprés” i per això, “vaig á treballar de veritat per el diccionari que tantes ganes tinc de vorel-ho en les meues mans”.

Josep Pascual, que es considerava un aficionat “al valencià”, reconeixia que, malgrat la bona voluntat, “lo que me falte i tant com me falte, es saber-ho escriure”, ja que “en la meua casa, no tinc ni una mala gramàtica, ni un llibre de res valençiá”.

Aviat començà a enviar a mossèn Alcover una “replega de paraules d’arts i oficis” dels fusters (martell, plana, garlopa), ferradors (llambroix, mall, estenalles) o llauradors (forques, aixa, astral). Altres paraules eren “curta de vïons”, explicant-li a mossèn Alcover, que “vïó es lo que pórten per así, les dones bais la falda”, o també “morralla, estol de xiquets quant estan revoltosos”, o encara “Ull de fila”, afegint que “se diu fila, a la çequia que naisén de la Çequia Major, done rec á determinà partida del horta, y ull, al forat per-a ón entra la dita aigua”. Josep Pascual Tirado, no solament va col·laborar en l’obra del Diccionari, sinó que difongué i feu subscriptors d’aquesta gran obra a “En Salvador Guinot, Alcalde de Castelló, Angel Sanchez i Gozalbo, En Gaeta Huguet i lo seu net Ramon Mª, En Luis Revest i Corzo Bibliotecari provincial; ademés una suscrició al sosdit Archiu Provincial, Ateneu castellonenc, En Joan Bta Tejedo, secretari de l’Ajuntament de Burriana”.

L’Obra de mossèn Alcover, amb Pascual Tirado, va suposar un gran esforç per recopilar el material, per a la redacció i posterior publicació del Diccionari Català-Valencià-Balear.

Com ha dit el professor Lluís Gimeno, “la idea primigènia d’este diccionari, començà quan mossèn Alcover s’adonà de la gran força expressiva del llenguatge mallorquí, en redactar les seues Contarelles i Rondaies”.

Pascual Tirado, a més de destacar en la difusió del Diccionari, va ser també un bon escriptor. Entre els seus llibres més coneguts, tenim Fruit de Repom, De la meua garbera i sobretot Tombatossals. Josep Pascual, com a prohom castellonenc, va ser també un dels signants de les Normes del 32, ara fa 80 anys.

En el 75è aniversari de la mort de Josep Pascual, cal fer memòria agraïda d’este gran valencià, per la seua tasca a favor del Diccionari i de la nostra llengua. 

Jordi Bort Castelló