Cadàver

Aquest l'he mort jo!!

Tècnicament ja no tenim onada de calor...

Diuen que “tècnicament” l’onada de calor ja ha passat, però que ens espera una nit terriblement xafogosa... O sigui, que farà una calor insuportable però no serà una “onada de calor”... Em sembla ridícul, gairebé burlesc.

Això és com si un metge diu que a un pacient li queden 24 hores de vida. Al cap de 25 hores, el seu cor segueix bategant, el pobre home respira espontàniament... de fet, fins i tot, parla. Quan algú li pregunta al metge que què ha passat, el metge respon:

- No, no, si encara que respiri i parli, TÈCNICAMENT AQUEST HOME ÉS MORT.

Doncs no. Mentre l’home respiri i parli, per molt que digui el metge, és viu.

Com viva és la repulsiva calor que hem d’aguantar...

Si demà arriba una mica de vent del Nord i baixen les temperatures, llavors ja podrem dir que l’onada de calor ha marxat


Els flocs de neu semblen mandales.

(Post 29 del mes d'agost)

La polsera de "corda intel·ligent"

El Petit Blog, com a bon germanet, avui col·labora amb la finalització del post del Blog gran.

Finalment he acabat la “intelligent-cord”. Si hagués tingut una peça de fusta amb el forat ben ample, doncs l’hauria acabat com en el vídeo de la màquina del Tricotin, però no en tenia, així que he fet un nus i he mirat, tota contenta, el resultat.


Llavors he agafat un ganxet i, amb llana marró, he començat a fer cadeneta, que és l’únic que sé fer amb ganxet (n’hauré d’aprendre més)


I, com que sí que tinc boletes per on passa la cadeneta, doncs he passat la boleta amb l’ajut de la meva AGULLA MÀGICA.



Nota: Aquesta agulla de cosir llana és màgica de veritat. Fa molts anys que la tinc, mai la guardo al seu lloc, sempre la perdo, però sempre, sempre la trobo.

I llavors he envoltat la polsera de corda intel·ligent amb la cadeneta i la boleta. Amb l’ajut valuosíssim de l’agulla màgica he amagat les puntes de la llana i ja està!!


Bé, tot això només era una prova, clar. Això final no queda “perfecte”, ho he de millorar i llavors en posaré a la meva fantàstica Botigueta d’Artesania. No deixeu de visitar-la!!

La Senyera estelada al Congreso de los Diputados

Mira... m'ha agradat l'Alfred Bosch hehehe; els hi ha penjat l'Estelada allí mateix ;-)

Autèntic examen de física

Suposo que deu ser veritat, però no he aconseguit trobar informació d'on es feia aquest examen (la notícia l'he llegit al diari ara)... però m'ha fet gràcia de totes formes :-)

INFORMACIÓ ESPORTIVA:
- En Messi ha fet un hat trick en un amistós contra Brasil.
- CR no ha fet res de res en el Portugal-Alemanya...

No fa cap gràcia...

Adonar-te que has omplert la cubeta del suavitzant amb detergent líquid!!

Foto Google

Somni...

Abans d'ahir vaig somiar que em posava uns mitjons de color fosc i, quan em mirava els peus, els mitjons eren claríssims. És cert, eh? Deu tenir alguna explicació?

Quines coses de somiar!

Ja comencem... ufff

Mitjans de desembre? Refredat segur!! Cada any és com si tingués un calendari exacte... ahir ja sensació de fred... avui mal de coll, esternuts... ufff... a veure què durarà aquest!


Per cert, que això de la falta de gana és mentida... Jo sempre tinc gana! :-))
Sortosament, tampoc tinc mal d'orella... i, de moment, el que més em molesta és el mal de coll.

Avui...

595

Holaaaaa!!

Holaaa!! Sóc un osset de feltre!! Acabo de néixer!!

Les muntanyes...

Una locutora de Catalunya Informació va dir ahir o abans d'ahir...

"Es formaran alguns núvols en punts de muntanya sense importància"

I jo em pregunto quins deuen ser aquests punts de muntanya tan poc importants... o potser els poc importants eren els núvols?

Sense paraules...

Pus?

En el meu aprenentatge pas a pas de la llengua catalana, avui he descobert una cosa que m’ha deixat absolutament parada (o sigui, “fortament sorpresa”) i és la segona accepció de la paraula PUS.

Sí PUS... allò fastigoset que surt en un gra infectat, per exemple, i que a mi em fa molta, molta angúnia (vull dir una “impressió de desplaer insuportable”) eeccssss

Aquí la deixo:


Això pot produir frases tals com:

Sense més ni pus he vist que el gra té ni més ni pus que... pus! No en parlem pus, em poso pomada i pus mai pus.

El Petit més Gran, lletra (lyrics)

M’ha fet gràcia observar que, des que vaig fer el post anterior, el Feedjit ha registrat diverses entrades al Petit Blog buscant la lletra de la cançó del vídeo que vaig posar “El Petit més Gran”, de Toni Beiro.

Així doncs, què menys puc fer que copiar-la?

Aquest és el post número CENT del Petit Blog... Petit, però també gran per a mi... i si posant aquesta lletra algú que la buscava està content, doncs jo també ho estaré ;-)

EL PETIT MÉS GRAN, Toni Beiro.

Té honor i el do
el do de la humilitat.
Té allò que espera la gent
t'arranca del seient
tothom dret i emocionat
oh si.
Caigut del cel
va sempre acompanyat
d’àngels que van dibuixant
camins que s'obren pas
a la genialitat cap a l'eternitat.
És com veure jugar els deus
tot el camp es posa en peu
veig la màgia al meu davant
molt mes ràpid que un llamp
es el petit mes gran
oh no
Mai m’hagués imaginat... no, no
tenir la sort de contemplar
el guerrer que es va forjant
un cop cada cent anys
es el petit mes gran
es el petit mes gran
oh no
everybody
uhmm uhmm
Caigut del cel
va sempre acompanyat
d’àngels que van dibuixant
camins que s'obren pas
a la genialitat cap a l'eternitat.
És com veure jugar els deus
oh si
tot el camp es posa en peu
veig la màgia al meu davant
molt mes ràpid que un llamp
es el petit mes gran
oh no
Mai m’hagués imaginat, no
tenir la sort de contemplar
el guerrer que es va forjant
un cop cada cent anys
es el petit mes gran
es el petit mes gran
es el petit mes gran
es el petit mes gran

Aquí el Nou Camp!!... o, potser... I get knocked down... Tubthumping.- Chumbawamba

Quan es té un nivell d’anglès tan peculiar com el meu, s’és capaç de, cada vegada que s’escolta aquesta cançó, “entendre perfectament” com diuen “Aquí el Nou Camp”... fins que arriba el dia un decideix buscar a Google quina és veritablement la lletra i es troba amb un “I get Knocked down...” que fa gràcia ;-)

Amor blogo-fratern passejant pels núvols...

Al meu germà gran li han donat un premi C@ts i jo estic molt content!! :-)

Per celebrar-ho faig una exposició de núvols d’aquesta darrera setmana!

La memòria... i “anything you need... anything you want... my life... baby”

La memòria és un element estrany... al menys la meva. Rara, molt rara... però me l’estimo perquè és meva i ja m’he acostumat a la seva forma de funcionar, als records precisos de coses que no em serveixen massa, converses senceres, escenes de pel·lícules, anècdotes de tot tipus, posts i comentaris llegits... i a oblidar allò que és pràctic com reunions i llistes de supermercat...

Avui em llevo, engego el mòbil (per la nit sempre l’apago per si les publicitats a hores impresentables) i també engego la ràdio: Catalunya Informació... i em trobo que fan musiqueta... ah, sí, avui és el dia de la vaga! La música que han triat és bona, m’agrada... escolto una mica i llavors en comença una que feia anys que no sentia... què maca és!!... ostres, ostres, qui la cantava?

Impossible recordar-ho. Tracto de memoritzar part de la lletra tal com la vaig sentint per buscar-la a Google... “anything you need... anything you want... my life... baby”... la veritat és que deu haver milers de cançons amb aquestes frases a la seva lletra... a més, com no m’ho apunti aviat sé que em marxarà de la memòria perquè són frases soltes i no les podré retenir...

Estic visualitzant el cantant tan clarament com si el tingués al davant.. home blanc amb el cabell molt negre, serrell, ulleres grans de muntura negra, guitarra... em ric de mi mateixa pensant en posar la descripció a Google amb un “singer” al davant o al darrera... Vaig al menjador a apuntar-me totes les frases que recordo de la cançó i connectar el router i, mentre camino, com un regal del meu cervell, em ve un nom al cap: ROY ORBISON!!... I em poso a riure, perquè, m’hagués jugat el que fos a que era impossible que recordés el seu nom... Roy Orbison, i tant!!... Ara ja no cal que corri a apuntar res...

Ara deixo per un moment la idea de connectar-me ràpidament a Internet i torno a l’habitació... a fer les pregàries de cada dia, que sinó ho faig després ho enyoro...

I quan ja he saludat al Senyor i a Maria, engego el PC, busco la cançó, obro un Word i escric aquest post.

Roy Orbison.- You Got It

Confirmat!!

El meu mòbil nou s'il·lumina tot solet quan són les dotze... després es torna a apagar. No sé quin sentit té, però ho fa.

El meu mòbil nou s'il·lumina tot solet quan són les dotze... després es torna a apagar. No sé quin sentit té, però ho fa.

Em pregunto... (III)

1.- Per què alguns esparadraps i tirites antial•lèrgics em fan al•lèrgia?

2.- Per què els llibres de les biblioteques a vegades estan tan guarros?

3.- Per què quan ens trobem algú a l’ascensor la immensa majoria de les vegades parlem del temps?

4.- Per què estava tan seriós Del Bosque al final del partit Barça-Sevilla?

5.- Per què a vegades que estic tristona, un petit detall em fa somriure i el meu ànim canvia totalment?

L'escriptora... (II)

L’escriptora tecleja al seu portàtil color de rosa.
Rosa és també la seva brusa, la seva bossa i el maletí...
Però avui hi ha xivarri...
Al pis de sota uns nens criden i al nostre pis -el segon espai-, un grup femení amb una àvia tres o quatre filles i dues criatures, parlen fort.
Ella sembla que s’impacienta, agafa tots els seus estris i marxa a la part del darrera tot i dedicant una mirada reprovadora als que alcen massa la veu.
Arribada al tercer espai, s'instal·la a una nova taula i segueix escrivint a mà.
I és que sembla mentida la gent!!
L’escriptora de color rosa (pàl•lid) té tota la raó... No saben que el Viena és un lloc on la gent llegeix i escriu?