Quan era petita...

En tenia una així però de color groc! ;-)

Cerimònia d'inauguració Londres 2012

Vestimenta adequada a un dia 1 de juliol

Després de dinar va ploure, però a dos quarts de sis ja havia parat, feia vent... vàrem sortir... uffff, mare meva!!... torno a pujar a casa! tinc fred! vaig a buscar alguna cosa per abrigar-me...
Això ho hem d'immortalitzar... Fes-me una foto! :-))

Música, sensacions, records...

Hi ha peces musicals que se’t queden molt endins. Fa molts, molts anys, no recordo on (potser a l’escola, però no n’estic segura), vaig sentir aquesta que ara posaré... Em va fascinar. Però jo no tinc formació musical, els meus coneixements en la matèria són mínims... així que, quan la volia tornar a escoltar, no sabia com fer-ho perquè no recordava el títol ni l’autor ni res. Si alguna vegada, en alguna emissora de ràdio o per la tele, sentia algun fragment de l’obra, em quedava emocionada esperant a veure si deien el nom... però mai ho vaig aconseguir.

Fa uns dies vaig clicar un YouTube al blog de la Maria Escalas i... ho era!! Altaveus ben alts i... emoció a flor de pell...

"Yo soy la vedette, la vedette..."

A vegades hi ha coses que se’t queden gravades a la ment, coses petites, detalls ximplets que, per molt que passi el temps, segueixes recordant per la senzilla raó que t’han fet riure.

Era l’any 1993, érem a Barcelona, a casa els meus pares, però ells eren al poble de l’avi, així que el pis era senceret per la meva germana, en Josep Lluís i jo. Nosaltres ja dúiem gairebé tres anys de casats i ja vivíem a Reus però havíem programat una setmaneta de vacances a Londres i, com el vol sortia d’El Prat, havíem anat un parell o tres dies abans a Barcelona per passar-los allí. En Josep Lluís, la Mercè i jo, ens entenem molt bé, tenim gustos similars, confiança, bon rotllo...

Mentre érem a casa, va resultar que per la tele van fer una pel·lícula d’aquelles que nosaltres en diem “una espanyolada” però, per la causa que fos, li vàrem trobar la gràcia i ens vàrem enganxar a veure-la... i, el més curiós, ens vàrem aprendre de memòria la cançoneta aquesta!! Cançoneta que cada estiu recordem com a moment còmic... i fa divuit anys!! (Asseguro que els tres ens sabem la lletra de pe a pa)

Avui, fa pocs minuts, parlant amb ella per telèfon, lamentant que la RENFE ens faci la murga per poder anar -amb calma i sense problemes- algun dia d’aquestes mes d’agost a Barcelona, hem recordat que no podríem cantar junts aquesta cançó... així que ells dos l’han cantat per telèfon!!

Dedico aquest post al meu marit i la meva germana, dues persones que estimo moltíssim... :-) I no li dedico res a la RENFE, per lletja i dolenta :-P

Nota: En aquest viatge a Londres va ser quan jo vaig voler conèixer "aquella cosa que volta d'Scotland Yard" hehe

Somni petit...

Recordo una vegada, de petita, potser tindria set o vuit anys, que vaig somiar que em regalaven molts fulls de paper, però molts són molts: paquets de papers... i jo estava molt feliç, perquè m'agradava molt escriure i dibuixar i ja imaginava com podria anar omplint tantes pàgines de lletres i colors quan, de cop, dins el somni, em vaig adonar que estava somiant (això és cert, de veritat, t'ho prometo) i vaig pensar "potser si ho agafo molt fort, molt fort, quan em desperti ho tindré"... i recordo que, quan em vaig despertar, vaig aixecar el coixí, a veure si hi havia ni que fos uns quants d'aquells fulls... evidentment, no n'hi havia cap, clar... Santa innocència :-)

Aquest post l'he fet copiant el text d'un comentari que vaig posar fa dies a un blog... Ja quan ho escrivia pensava "això és un post". Doncs sí, ara ja és un post :-)

Isn't she lovely.- Stevie Wonder

Avui, en el tren, tornant de Barcelona, no em concentrava per llegir i he posat una estoneta la ràdio... i sonava aquesta cançó. M'agrada molt. Deu fer tants anys que la vaig sentir per primera vegada!

El mateix temps que avui

- Em poso la jaqueta?
- No fa fred, eh? Fa xafogor...

(Surto a la terrasseta)

- I tant, fa xafogor... a veure si ens plourà! Agafo el paraigües ;-)
- Fa vint anys feia el mateix temps que avui...
- És veritat! ;-) Havia plogut el dia abans i tot el dia va estar gris... però va aguantar hehe... Espero que no ens plogui ara...

Happy Birthday, Dame Agatha!

Avui, Agatha Mary Clarissa Miller celebra el seu 120è aniversari de naixement i jo ho vull recollir aquí, en aquest Petit Blog, perquè em fa il·lusió que ella també sigui present en aquest raconet. Fa temps que al Blog "gran" li vaig fer un homenatge. Per a ella va ser un dels primers posts que vaig fer des del naixement real del meu blog ;-)

No tinc cap dubte que ella és una de les culpables de la meva afició a la lectura.

Per celebrar-ho, una pàgina escrita per ella... justament, de forma clara i senzilla, els elements bàsics d’una novel•la de misteri.



La foto l’he tret d’aquest llibre que estic llegint actualment...

La goma d'esborrar...

Quan era petita, un dia, mentre feia un dibuix, em va venir al cap el pensament que si agafava la goma d’esborrar i la passava amb força per damunt de l’altre mà o d’un braç, aquell trosset “de mi” desapareixeria.

Ho vaig provar... no les tenia pas totes, no... però no va passar res, no em vaig fer cap forat a la mà... me'n vaig alegrar ;-)

Camí del Seminari...

Passar cada dia per aquest caminet que condueix directament a l'interior del Seminari és com fer un salt a una altre dimensió... magnífica!

Cry (If you don't mind).- Jarabe de Palo (amb Chrissie Hynde)

La primera vegada que la vaig sentir em va arribar directament al cor... Ara ja la puc escoltar amb un somriure als llavis... Prova superada. Em segueix semblant preciosa.

La cançó pertany a un àlbum de l'any 2004.- Si algú la vol escoltar, que tingui en compte que, quan sembla que s'ha acabat, encara segueix una mica més :-)