Pilota al pal!!

Una mica més i faig una ficada de pota impressionant. M'ha vingut d'un tris!

(Ara, no sé per què, em dóna que "tris" és falta d'ortografia... ufff)

Tris, tris, tris, tris, tris... apa!!

Perfect.- Fairground Attraction

Això d'aquí dalt és una barreta Goear miniaturitzada.
Les barretes miniaturitzades també tenen els seus drets encara que siguin petites.
Em fa gràcia que la música es pot sentir igual de bé que si fos una barreta standard... hehehe

Magnífic gag del Polònia

Sense senyal...

Hi ha accidents necessaris?

Hi ha una locutora de ràdio que, en donar la informació del trànsit, sempre recomana precaució “per tal d’evitar accidents innecessaris”... de la qual cosa dedueixo jo que hi deu haver accidents necessaris...

Perdoneu, però algú ho havia de dir...

Estic aprenent a fer collages...

Feia temps que tenia curiositat per saber com es feien aquests collages, així que m'he baixat un programet, he posat fotos de les vacances holandeses i ja està. Bé, ara no ho faré servir més... o sí, qui sap, però al menys ja en sé una mica :-)

Fotos: Agost 2006.

Quan jo tenia 12 anys...

Uaaaaaaaaau!! Quins records!! Quins crits d'alegria amb mon pare, mon tiet, mon cosí!!... Érem els quatre més fanàtics de totes dues famílies, reunides aquell diumenge a la tarda a casa nostra... Quatre culés entorn d'un aparell de ràdio... Quatre culés absolutament feliços!! :-))

Ha renovat!!

Analitza un poema...

Ho he d’admetre... a vegades, quan llegeixo algun poema em quedo embadalida pensant com hi ha gent que pot escriure tan bé, saber trobar la combinació més maca de les paraules per transmetre una idea, un sentiment. Si tots tenim un vocabulari més o menys semblant (paraula amunt, paraula avall), com és que alguns formem unes frases tan simples i altres saben convertir-les en música?

En altres ocasions, el que em passa és que em veig incapaç d’entendre què és el que ha volgut dir el poeta i, llavors, encara sóc més conscient de les meves limitacions en aquest camp. La qüestió és que no deixa de fer-me certa gràcia. Seré ximpleta, però em passa quelcom semblant al que li passava a la meva tieta L., que dibuixava fatal, fatal, i, quan érem petits, ens feia ninots per fer-nos riure... i ella era la primera en fer broma de la seva malaptesa com a dibuixant.



Dit això, he de confessar que, en un moment de màxima inspiració, m’he dedicat un poema a mi mateixa:

Analitza un poema,
un text escollit.
Amagat dins les paraules,
prova de trobar el sentit.

Mira, remira,
gira, capgira,
li dóna la volta,
el posa al revés,
en diagonal, de través
busca la font que l’inspira.

Per dins, per fora,
dreta, esquerra,
a contrallum,
obre les parpelles,
fica els ulls,
lluita una miqueta
per passar els esculls.

I és al final del poema,
quan el profà endarrerit,
perdut entre tan fonema,
resignadament conclou:
Tan sols el poeta sap
-doncs ha sortit del seu cap
i guarda en son esperit-
el que amb tanta cura clou,
amb molt bona estratagema,
amagat en son escrit.

Reflexiona sobre les teves benediccions presents...

I ara els enllaços per si algú té curiositat, perquè la frase sortia a moltes pàgines, però enlloc citaven el text al qual pertanyia i això no es fa. Després resulta que frases de Goethe s’atribueixen a Cervantes... i no pot pas ser :-)
Les coses s’han d’aclarir bé, com quan al cole fèiem exàmens i al final de la pregunta deia: Justifica la resposta.

Aquesta és la web que diu on es pot llegir la frase.
I aquí hi ha el text sencer del conte.

En tot cas, la frase em va agradar... és una bona filosofia de la vida -difícil de dur a terme, potser- però que, al menys s'ha d'intentar. Mirar endavant, valorar allò de bo que tenim i no estancar-nos lamentant allò que ens ha anat malament...