Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris futbol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris futbol. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 de gener del 2009

Alemanya - Grècia. El partit de futbol definitiu?







Increïble la claredat d'idees dels senyors de Monty Python. Com es pot fer humor intel·ligent i alhora amè, apart de saber una mica més dels filòsofs....Eureka!

divendres, 12 de desembre del 2008

Barça - Madrid, Llach, Catalunya
















--Demà arriba el Madrid enmig d'una ambient d'eufòria.
--Si perd, no passa res. Però el benefici social de guanyar el Madrid en un moment d'hecatombe política a Catalunya, on els estatuts s'ensorren, les tradicions no se saben on són i les esquerres es barallen en lloc de treballar per un independentisme de futur, és una aspirina de primera magnitud que necessitem.

Paraules textuals del senyor Llach publicades en el diari "El Periodico" hores abans que es disputi el partit entre el Barça i el Madrid. Anem a pams. A mí personalment no m'agrada el futbol, però el respecto. M'agraden algunes cançons d'en Llach, però tret d'això, evito sentir la seua veu afectada, però per suposat el respecto i molt. El que no pot ser es que es diguin bestieses a aquestes alçades de la pel·lícula. Què collons és això de: "una aspirina de primera magnitud que necessitem"? Estem malalts o no estem bé del terrat? Des de quant Catalunya està en mans d'uns jugadors de futbol o depèn d'un partit jugat on sigui?. Per favor, Sr. Llach. Catalunya és més gran que el Barça, que vostè i que jo. Els jugadors els importa una merda Catalunya, la llengua o vostè, els importa guanyar el partit i guanyar cales. Em rebenta que encara tinguem d'anar amb el lliri a la mà i fer aquestes proclames patriòtiques tant fora de lloc. Catalunya espero que mai estigui en mans d'un equip de futbol, d'un grup de música o d'unes paraules d'un polític. El que si que demanaria al Sr. Llach i tothom que em pugui llegir es respecte per qui no li agrada el futbol o no sigui del Barça, a fi de contes, tots vivim allà mateix.