MATÍ DAURAT D’HIVERN
Joia d’hivern. El matí
és la fruita poc madura. L’assaboresc, mes perdura
aviat l’aspre sabor.
Aquest matí és com un audaç desig d’amor.
Joia d’hivern. La nova llum és viva
però trencadissa:
la il·lusió pura i fonedissa
d’amor que no té demà.
Aquest matí és una rosa que es desfà.
Joia d’hivern. La multitud
s’esplaia dins ta joia pura.
És la follia que es mesura
en el nou aire l’elasticitat.
Aquest matí és un desdejuni de pecat.
Joaquim Folguera i Poal
(Colònia Güell, Sta.Coloma de Cervelló 1893 - Barcelona 
1919)
Just un 23 de febrer de fa 90 anys va morir, als 25 anys, un jove poeta anomenat Joaquim Folguera. Era fill de Manuel Folguera, que exercia un carrec destacat dins la fàbrica de la Colònia Güell, inagurada tres anys abans del naixement d'aquest poeta. Ja de molt jove li diagnosticaren una greu malaltia. Va començar a estudiar peritatge mecànic, però ben aviat els metges li prohibiren estudiar. Progressivament invàlid s'abocà a la literatura amb una intel·ligència i una cultura excepcionals. Apart de poeta, també fou traductor i crític literari. Hi ha qui el situa en la corrent del noucentisme, però de fet fou un dels impulsors de les noves avantguardes literàries a Catalunya, juntament amb el seu amic J.V.Foix.
Per això, avui, coincidint amb aquesta efemèride he volgut rescatar dos dels seus poemes que més m'agraden.+info a...http://www.escriptors.cat/autors/folgueraj/pagina.php?id_sec=818
