Si, demà és el gran dia!
Tinc una barreja de sentiments dins meu que no sé si són bons o dolents… però m’agraden.
Sé del cert, que els nervis no em deixaran dormir aquesta nit, però tant me fa, ja que l’alegria que sento és immensa.
Ara si que no m’avancen els segons del meu rellotge. A primera hora del matí ja vindrà el meu cunyat a portant-se direcció al Port de Barcelona.
Quan m’hi paro a pensar, se’m fica un nus a l’estómac al pensar que estarem rodejats d’aigua i a milers de milles de terra. Rodejats de 3.000 persones completament forasteres amb les que ho compartirem gairebé tot (taula, excursions, festes... les nostres vacances).
Em passen mil i un sentiments pel cap. Estic completament feliç.
Miro el meu company de reüll que prepara les últimes cosetes. Li demano què està pensant. I amb un somriure els llavis em diu:
-Amb la barra lliure de 24h diàries que tindrem!! I que aquesta serà l’ocasió de gravar-me fent un “baile de mierda”!!
Ell no sap que ben d'hora el matí el faré aixecar sí o sí del llit per poder visitar tot i més. (risa malvada)
Ens veiem a la tornada. Feu molta i molta bondat.
Com que no us puc regalar una abraçada, us regalo aquest vídeo (m'encanta).
Doncs si, ja estem a punt de marxa. Comença el compte enrere de les vacances tant esperades, ja que les del mes de juliol ja ni ens enrecordem.
Ens falten 10 dies per agafar les maletes i embarcar en un creuer pel mediterrani. És el nostre primer creuer i estem com dos nens petits amb un caramel a la boca.
Els dies passen lentament, les agulles del rellotge sembla que no avancin i la feina sembla que no s’acabi mai més. Tot se’m fa carregós i pesat. L’espera es fa eterna i ja ho tenim tot a punt, només falta posar-ho tot dins la maleta i tancar-la.
Portem un mes molt intens preparant-ho tot: passaports (ell el tenia caducat i jo ves a saber on), les excursions i rutes preparades, la paperassa que et cal, els vestits de gala pel sopar amb el capità, les disfresses per les nits temàtiques... i sobretot moltes ganes de disfrutar de la vida a alta mar i de despertar-te cada dia a un lloc diferent.
Bcn
Villefranche-Niza-Monaco
Livorno-Florencia-Pisa
Civitavecchia-Roma
Napols-Pomeya-Capri
La Goulette-Túnez
Navegació
Bcn
Passejant amb una amiga, em vaig trobar a una vella coneguda de farres (la cambrera d’un local de Vic on jo solia freqüentar). I n’ha xerrant, xerrant... li poso la mà a la panxa i li acaricio.
- Aiiiins... estàs embaraçada!!!! Felicitaaaaats!! De quan estàs??? :)
- "No, no, no... me he engordao..." -_-
- O_o (joder, ostia p.!! Tierra trágame!!)
Perquè collons no podia tenir la mà quieta, i la boca tancada? Em vaig posar de tots colors, la cara em bullia. Vam desaparèixer pel primer carrer sense poder articular paraula, fins que ens vam mirar amb la meva amiga i ens va venir el riure tonto que ens va acompanyar durant tot el dia.
A vegades calladeta estic més maca.
Aquest és el famós RikyFa un mes que el meu tiet va trobar al jardí de casa seu una Carolina (també anomenada Ninfa). I va tenir la gran sort de poder-la caçar, ja que en llibertat no hagués sobreviscut.
Ara, a conseqüència del mal comportament de l’ocell, n’està fart. I com no, m’ho ha fet saber. I m’ha dit que si no la vull, doncs que li obra la porta i la deixa anar.
Ja em veus a mi, anant a comprar una gàbia, joguets, menjar... tot i més. I vinga, Carolina i jo cap a casa.
Buscant informació sé que és mascle, i li hem posat Riky. És molt dolent, molt agressiu, fa cada picada! A més, no para de cridar i cridar i cridar. Sort en té que ha anat a espetegar en bona casa i que no l’abandonarem mai tot hi sent mal educat.
Tinc molta paciència, d’això me’n sobre, i em pot costar molt o poc, però al final aconseguiré que es calmi i que es comporti. Que arribi a coneixem. Per ara ja he aconseguit tranquil·litzar-lo quan crida: em poso a xiular-l’hi cançons i para per escoltar-me.
No sé res sobre Carolines (si algú em pot ajudar...), la tinc des d’ahir a casa i avui m’he passat totes les hores lliures buscant informació. He llegit que són molt carinyoses amb els amos, que imiten sons, cançons, paraules, fins i tot ballen... El meu no, és molt dolent i només m’intenta mossegar. Tot el contrari del què diuen.
A veure si ens adaptem mútuament i podem conviure.
Espero que no em vingui cap familiar/amic amb algun animal abandonat, ferit o similar... perquè al final m’hauré de comprar una casa de pagès!
Ja que amb aquest, en Riky, és el quart animal que em quedo per causes alienes:
1er: Un canari que es diu Pelat, perquè té una malaltia que li cauen les plomes i està ben desplomat. Aquest fa potser 7 anys que el tinc i el vaig adoptar perquè el seu amo el volia aniquilar.
2on: Una cadernera, que la vaig agafar perquè estava molt ferida i tenia l’ala trencada. Ara està ben curada i ja fa 1 anyet que està amb mi.
3er: En Titus, la tortuga terrestre, d’un amic que es volia desfer d’ella perquè es canviava de ciutat i li feia nosa.
I ara en Riky, que segurament es va escapar o el van deixar anar per dolent.
*Els dos gossets que tinc i l’acuàri amb 5 peixos de més d’un pam, els tinc per voluntat meva.
Com diu el meu pare: Ets Santa Teresita de Jesús!!!!
Ara si que estic a la recta final. El cap de setmana del 19 de juny ja són les oposicions. Les 3 primeres fases al mateix dia! Això ens ha vingut molt de nou a tots els opositors, ja que sempre es deixa un marge de setmanes entre fase i fase.
Crec que la primera fase la tinc superada (la part general), la tercera fase també m’atreveixo de ficar-hi la mà al foc (el psicotècnic), però la segona (la part específica) no les hi tinc pas totes, ja que em refiava d’apretar fort un cop acabada la primera fase.
En fi, al mateix dia tots haurem de fer els tres exàmens (dos al matí i un a la tarda), sense saber si hem aprovat o els fem inútilment.
Però estic molt i molt contenta perquè veig la meva evolució amb tant sols dos mesos. La quarta fase és la física, que sincerament em feia una mandra... jo sempre anava al gimnàs a fer de relacions públiques, m’assentava en una màquina i parlava fins i tot amb les parets per tal de no fer gaires esforços i passar l’estona. Ara, en diferència d’abans, com més esport faig més ganes en tinc de fer-ne, sembla una droga que m’ha captivat. Els 10 minuts primers són potser els més durs, però un cop tens superat els 10 minuts no hi ha qui et pari.
Amb aquest bon temps dels últims dies no m'hi deixo caure gairé pel gimnàs, faig tot l'esport que puc al carrer, hi vaig a fer exercicis específics i a parlar amb l’entrenador per portar un seguiment. Però tot i així, m’agrada treure-hi el cap, per poder fer alguna competició amb els meus companys que s’entrenen per les físiques de mossos i bombers. He agafat molta resistència i ara fa 15 dies, que supero cada vegada la cursa navette.
Si, n’estic contenta i orgullosa. Una experiència única.
Sóc una persona que no li agrada la monotonia i sempre busca coses noves i anar-se ampliant. I ara m’he ben emmerdat! Jajajaja. És un dir, ja que tot el què faig és perquè realment ho vull fer.
Doncs he començat un projecte que fa anys que em balla pel cap i ara em treu tot el temps del món.
Estic estudiant per treure’m les oposicions per treballar en el Cos de Tècnics Especialistes en Serveis Penitenciaris, però amb una dificultat, que ho haig de fer pel meu compte perquè aquest tipus d’oposicions es fan a 1:30h de camí de casa meva. I entre la feina i les meves altres obligacions no em puc desplaçar.
O sigui, que a les meves hores lliures, les dedico a estudiar o a fer esport, ja que també hi ha una fase de proves físiques.
Estic molt il·lusionada en aquesta nova fase de la meva vida.
** Procuraré passar aquesta setmana per tots els vostres blogs i possar-me una mica el dia de tots vosaltres!! Espero que em discolpeu.
No sé com una pot arribar a perdre tantes facultats a mida que passen els anys… o és que potser les coses van canviant.
Quan jo era petita i jugava amb la meva Nintendo NES "SuperNintendo"(la qual encara tinc, funciona i guardo amb molt d’amor) els jocs eren molt més fàcils i entenedors que els actuals. Ens limitàvem a fer anar pocs botons del comandament: caminar endavant, endarrere, córrer, ajupir-se i saltar (i poc més).
Avui, jugant a
No sé si jo estava malalta quan a la classe de primer d’EGB donaven la lliçó de les noves tecnologies o és que la generació actual està molt més desenvolupada.
Ja que és una mica trist que una nena de 6 anys m’hagi de donar lliçons de
-_-
