BOLLITOS DE LA MERCÈ

Possiblement avui això no és el que toca, però després del dinar amb els blocaires m´he animat i això és el que tinc al calaix dels mals endreços.

Que quin dinar blocaire? Ahhhhhhh que no ho sabieu! doncs una colla de blocaires ens hem reunit a Reus per fer una visita al Valira , després hem anat a dinar i a la tarda alguns han anat a fer una visita a la Capça Gaudí, però tot això us ho explicaré en un proper post que no tinc encara fotografies i espero tenir temps per estrenar la paella i fer-ho com Déu mana amb una bona recepta.

Avui només mato el cuquet, perquè ja sabeu que em passa, quan parlo amb algún blocaire o els veig m´entra la morriña i penso en quants dies fa que no dic paraula, el cas és que avui ja m´han dit" dropa redropa que estàs perraca" i vaig a posar-li una mica de solució , un "parche"diem-ne i faré com que m´ha frapat el comentari i he vingut de pressa i corrents a casa per notificar que estic viva ; dir a favor meu que és la feina que em roba molt de temps , que estic en plena temporada i que estic cansadota que hi farem!

Aquest pa ja el tenia fet, possiblement molts ja l´heu vist en algun altre bloc i en principi no tenia pas intenció de penjar-lo perquè quan una cosa ja està feta i vista crec que poc aporta tot i que tots tenim visitants diferents i no està de més enssenyar-ho , però avui parlant amb els companys de taula ,( he de dir que no es pot estar mes ben acompanyat doncs amb ells no falten rialles i bona conversa) , el Manel , el Tiriti la Laia, l´òscar i la Loreto el Miquel i la Sión i evidentment la resta però la taula en ser llarga fa que hi hagi moltes converses encetades, recordavem el sentit dels blogs i l´ambient tant " rarillo" que es respira últimament , veient la nostra taula on ja comencem a ser tots més que coneguts m´alegra veure que som i serem i espero que m´enteneu, però com ja us he dit d´això en parlaré el proper dia.

Us presento el que jo ja tinc en la meva llista dels "top" com els "Bollitos Mercè" per qui no conegui la Mercè dir-vos que té un bloc bonic i molt interessant i jo que he fet alguna de les seves receptes puc dir que les seves mai fallen , només cal que veieu aquest pa, visiteu-la mireu, feu i gaudiu-ne.

Aquí en trobareu la recepta Cuina per llaminers , no cal dir que a ella li van quedar molt millor,però un parell de vegades mes per conèixer el forn( que sempre és el culpable) i quedaràn perfectes, com veieu jo els vaig fer en dos formats i les barretes per berenar amb xocolata podeu imaginar-les oi?.

AMANIDA CÉSAR/ ENSALADA CÉSAR

Tot just posar els peus a casa després d´unes mini-vacances de les de platja sol i paella i on l´esforç més gran ha estat fer el llit i algún que altre àpat consistent en una amanida i unes costelles a la brasa desplego tota la meva imaginació i em poso mans a la obra per mostrar-vos el plat que posiblement , i m´equivocaré en un marge d´error molt baix , serà present a la vostra taula algún dia d´aquest calorós estiu ; si encara no havieu pensat en ella no la descarteu a la lleugera doncs estic segura que quan la feu formarà part del vostre receptari de cuina.

L´AMANIDA CÉSAR

Potser esperàveu una cosa molt mes treballada o més complicada , de fet en el primer paràgraf semblava que us anés a ensenyar " la grandi colloni" oi ? doncs no , és una amanida sense grans treballs ni ornaments, però deliciosa , tant que encara no conec ningú que l´hagi provat i no li hagi agradat i tots els qui l´han provat en són uns fans incondicionals.

I què té direu? doncs ben poca cosa , però primer deixeu-me fer una mica d´història, certa o no és el que diuen d´ella , de moment us avanço que el secret és a a la salsa.

César Cardini , us sona? doncs totes les veus criden el seu nom com a inventor d´aquesta famosa amanida.

En César era un xef mexicà d´orígen italià propietari d´un local de Puebla( Mèxic) el "Caesar´s Palace", diuen que un dia es va presentar a un concurs gastronòminc a Tijuana amb aquesta amanida i va guanyar-lo , l´amanida es va internacionalitzar i és famosa arreu del món.

Hi ha d´altres versions, però totes duen al mateix home i aquesta és la que més m´agrada, precisament per això del concurs ; a mi en un concurs em va tocar un pernil ibèric que no està gens malament i un bord esborrany del meu fantàstic plat en un canal on hi havia un cuiner que posava dels nervis a tots el que l´escoltaven, com havia de triomfar el meu fals ravioli i fer-se internacional com la César del Cardini amb un tipus així fent-ne la propaganda? i si el meu plat l´hagués presentat en Cardini ? no vull ni pensar on seria jo....la Garbo de la cuina!!!!!!!la Lollobrígida!!!!! (m´hi sento més identificada per allò de la personalitat davantera, però triar per triar m´agafo la Dietrich o la Lina Morgan )en Cardini va tenir molta sort i potser fins i tot li hagués agradat aquesta versió de la seva amanida; jo en homenatge a un gran cuiner i un gran concursant us presento aquesta versió de la César en got, ideal per un sopar d´estiu amb molts gotets i culleretes d´aquelles que tant li agraden al meu amic i que un cop més en llegir el seu post m´ha fet venir mooooolta enveja i sense voler-ho m´aboca a dir bestieses i enssenyar-vos què faig quan no cuino.

Per fer la que en diuen l´amanida original només necessiteu , enciam llarg o romana , dauets de pa fregit i el secret: la salsa feta a base d´oli, vinagre, anxova , ou i formatge sec i suc de llimona, però avui la farem de gala, amb una mica més de "fato"que és com ha esdevingut en el temps i com gent mediocre com jo l´hem distorsionat , però què seria sense la mediocritat d´alguns ! ( a veure que jo només l´he posat en un got i segur que ja ho han fet avans , però em faig la ploricona).

Enciam llarg tallat petit i remullat per fer-lo ben cruixent, pit de pollastre fet al vapor i després talladet a tires , crostons de pa fregit, llenques fines de formatge parmesà, anxoves de les bones i per donar un toc de color algun cherry tallat per la meitat.

Per fer la salsa poseu en una batedora un gra d´all escaldat i refredat un parell o tres de vegades ( o el que calgui per esmorteïr-lo que n´hi ha de rebels ).

Afegiu 200cc d´oli d´oliva suau , tres filets d´anxova , el suc de mitja llimona, un rovell d´ou , una cullerada de formatge ratllat parmesà , dues culleres soperes de vinagre i una cullera de cafè de sucre ( de moka!) feu el mateix procès que per fer una maionesa i la salsa és llesta.

Com inicialment es servia tot dins una fulla d´enciam romana per menjar-la amb les mans jo tot i desvirtuant-la amb el got he vogut conservar la idea inicial i he posat una fulla de capdell i a sobre he anat omplint el gotet amb la resta d´ingredients en aquest ordre.

Fulla de cabdell, enciam llarga tallada, pollastre a tires, crostons de pa, salsa césar, formatge parmesà, anxova i una meitat de cherry et voilà.

Feu-la, en plat en got o en una gran plata i gaudiu dels sabors de la simplicitat que ha passat a la història de la cuina.

SOPA FREDA DE TOMÀQUET AMB GELAT DE PARMESÀ/SOPA FRIA DE TOMATE

SOPA FREDA DE TOMÀQUET AMB GELAT DE PARMESÀ

Arribades les primeres calors igual que fem canvi d´armari i guardem jequetes i abrics també aparquem al rebost aliments que considerem mes propis d´estacions fredes i ens llencem al mercat mirant només productes que ens permetin fer elaboracions més fresques i apetents en aquests mesos més calurosos.

Jo he de dir que no concebeixo, com a mínim un dia a la setmana , un plat calent , de cullera , possiblement no ho faig amb l´assiduïtat que ho faig a l´hivern però passats uns dies on les amanides en totes les seves vessants i d´altres plats més freds ténen tot el protagonisme necessito "cullera" i agraeixo una sopa , unes llenties o un plat d´escudella, perquè no? o és que un bistec ens el menjem fred? i una cassola de mandonguilles? o una sarsuela de peix i una paella? i no em direu que un dia de "dominguero" , que jo no en tinc masses , no us ve de gust una bona paella a peu de platja.

Però entenc que no sigui així per tothom, hi ha que amb les calors rebutja qualsevol plat calent però s´adona que necessita com jo dic "cullera", aquesta que us presento avui és una bona alternativa i que pot servir tant com un primer plat ,com un entrant o fins i tot formar part d´uns aperitius tant sols servint-ho en porcions més petites.

Per fer la sopa de tomàquet tan sols necessitareu uns bons tomàquets madurs , en aquest cas jo ho he fet amb tomàquet de conserva pròpia, un tomàquet pera italià que es diu "San Marzano"una delícia, carnós molt vermell i quasi sense llavors , podeu fer servir qualsevol tomàquet pera, escaldat i pelat i treient-ne les llavors.

Agafeu una ceba tendra , talleu-la molt petita i feu-la molt tova sense enrosir-la amb un rajolí d´oli d´oliva (jo amb la TH) quan és tova afegiu el tomàquet i deixeu-lo coure amb un pessic de sal , sucre i un polsim de comí en pols , quan veieu que ha reduït i perd aigua afegiu un brou neutre i acabeu de coure-ho, tritureu-ho molt bé i passeu per un colador molt fi per treure´n qualsevol llavor que pugui quedar, reserveu-lo a la nevera quan sigui fred.

Per fer el gelat de Parmesà jo vaig fer servir la geladera , però es pot fer al congelador , podeu seguir els pasos que ens explica la Sara de "Recetas de Sara"al seu blog que surt fantàstic , en aquest cas jo vaig afegir formatge parmesà ratllat, però mireu cuantes possibilitats hi ha.

Pel muntatge de la sopa freda, doncs com us he dit com preferiu , ja veieu que el meu era en una copa coctail , doncs era un entrant al dinar que venia després i que ja us ensenyaré en el proper post, he de dir que va resultar perfecte per gaudir després d´un plat més contundent doncs va resultar lleuger, fresc i alhora complert en conjunt.

Desitjo que us agradi i sobretot donar-vos les gràcies per seguir aquí visitant-me a pesar que no publico massa últimament i tampoc us visito massa , no em vull repetir però qui em coneixeu ja sabeu que ara estic al punt més àlgid de la feina però per poc que puc aniré venint , que no és qüestió de deixar-ho si no després costa posar-se al dia.

Petons per tots i una forta abraçada.

LABNA

LABNA

Una al més és poc oi? insuficient diria jo, però és el que hi ha i sempre és culpa del mateix i no em repetiré perquè no cal ( la feina, sempre és culpa de la feina, no m´hi podia estar de dir-ho i ja ho he dit !) pos eso, sigui del que sigui un al més és poc i he de fer un pensament per solucionar-ho , deixar de treballar no és una bona idea oi? i menys en els temps que córren, però si he de ser sincera últimament no m´administro prou bé el temps i no és fins al Juny que em passa la "morriña" de romandre a casa dos mesos dedicada a mis menesteres entre ells tenir més al dia el bloc i em poso les piles , i ja som al Juny! i com fa just un mes que ho vaig fer per última vegada m´he fet la proposta de posar-me al corrent.

D´aquest formatge si en feu una quantitat raonable, que tampoc penseu que el gustillo dura tot el més en podreu gaudir una colla de dies, va bé amb qualsevol cosa, en una amanida, a sobre un panet recent fent amb melmelada , amb una torrada i sucre a sobre, amb uns cràquers d´aquells suecs o amb pa negre i salmó fumat i suposo que mil coses més , a sobre a sota o dins serà plaer pels sentits us ho puc ben assegurar.

I per no faltar a la veritat diré que aquest ja té uns dies i romania al meu rebost fotogràfic; amic meu, si, aquest era el Labna que vaig fer per tu i vaig oblidar portar-te , per si torno a oblidar-me´n la propera vegada aquí tens com pots fer-lo , segur que entre agulla de fer mitja i agulles de fer mitjons trobes una estona , t´hi poses i el brodes, per cert has pensat en el punt de creu?

El Labna és un tipus de formatge cremós elaborat a base de iogur, si és casolà millor si no només cal agafar un bon iogur natural i seguir els passos que ara us detallo.

La quantitat de iogurs la que vulgueu, pensant que al treure-li el suero minva molt , jo vaig fer servir iogurs d´una coneguda marca catalana de la Garrotxa que per mi són del milloret, però ho he fet amb d´altres econòmics , mai amb els comercials hiperfamosos que no m´agraden

gens, però tot són gustos.

I ara anem al procès ; buideu els iogurs en un bol , afegiu-hi unes gotes de llimona i un polsim de sal ( serà formatge) i ho barrejeu bé, tingueu una musselina o bé un drap de fil a ma i hi aboqueu la barreja feu-ho tot un farcell i el pengeu d´una barra amb un recipient a sota perquè vagi surant el suero del iogur , ho heu de tenir així fins que deixi de gotejar suc , entre 24 i 48 hores, a l´hivern ho podeu fer en un lloc fresc ara que ja fa calor millor a la nevera.

Un cop queda la pasta eixuta, amb les mans ben netes i mullades amb una mica d´oli anem fent boletes i les posem en un pot amb oli d´oliva i les espècies que us vinguin de gust ( romaní, farigola,alfàbrega, pebres...) , penseu que algunes espècies o herbes taquen el formatge, jo aquesta vegada li vaig posar Pebre llarg de Java i Pebre Rosa , en un parell de dies seràn a punt per menjar , un dia van acompanyar una amanida amb crudités i l´altre amb torrades sueques i peixos fumats, ja em direu quina ha estat la vostra tria.

I ara espero no tardar un altre mes , salud amics.

COCOTXAS DE BACALLÀ I CLOÏSSES MIX PIL-VERD I PACIÈNCIA

Una conversa amb senderi és el que em feia falta, temperament, manca de paciència i una llengua fluixa de vegades són un cocktail explosiu que no porten més que disgustos i per molt que tothom et digui i et repeteixi que això no du enlloc i l´únic que fa és donar-te mala vida és ben difícil lluitar contra es elements i de nou culparé la genètica de la qual tot sigui dit n´estic ben orgullosa ; si hagués pogut triar hagués optat pel metabolisme del pare i la paciència i la capacitat de raonament vers situacions que poden treure a qualsevol de polleguera de la mare,però això és el que hi ha i quan estic a reventar doncs res millor que una , dos , tres veus amigues que sense embussos et diuen posa el fre i pren paciència.

La mateixa que s´ha de tenir per lligar aquesta meravellosa salseta , un mix entre una salsa verda i un pilpil ; i dic jo.....si puc estar el que faci falta amb una cassola de terrissa entre mans, mou que mou amb dolços i repetitius moviments fins que les cocotxes deixin anar tota la gelatina de la que són posseïdores per lligar aquest suquet , perquè no en tinc per suportar coses com l´excès d´imbecilitat d´alguns individus que tot sigui dit són casos perduts i que no ténen solució?

Ho veieu com tinc la llengua fluixa.......

Per fer aquest plat necessiteu unes "cocotxas "de bacallà , importantíssim que siguin de bona qualitat, blanques i meloses i que no estiguin seques per excès de salaó , unes cloïses si pot ser gallegues, aquestes no ho eren però jo trobo que una bona cloïssa de carril gallega és insuperable , un bon oli d´oliva i aquí els de la D.O Ciurana.....sense desmerèixer cap altre ho tenim brodat , alls , julivert i un bitxo, aquests de la collita de casa que he de fer propaganda de la nostra reputació hortelana , però no vull deixar de dir que els alls morats de las Pedroñeras són una cosa a part del bo el millor i dos ingrdients més i aquí la qualitat li posareu vosaltres, paciència i molt molt d´amor.

Poseu una quantitat generosa d´oli en una cassola de terrissa, quan sigui calent hi afegiu uns alls laminats i un tros de bitxo i ho retireu del foc , amb l´escalfor de la cassola s´aniràn enrossint , quan agafin color els reserveu fora de l´oli i deixeu que perdi escalfor , llavors afegiu les "cocotxas" dessalades i ho poseu al foc molt baix perquè vagi agafant temperatura , mentrestant anireu remenant la cassola amb moviments circulars i observareu com les cocotxas van deixant la gelatina , heu de seguir remenat fins que la gelatina s´emulsioni amb l´oli i es lliguin fent una salsa que de groguenca ,per l´oli , passarà a ser quasi blanca, llavors li afegirem el julivert trinxat, els alls i les cloïsses que hem obert al vapor perquè no deixin anar aigua, senzill però complicat, o no , només cal.....paciència.

Jo el bitxo el vaig trinxar i n´hi vaig afegir uns flocs, m´agrada que sigui picantó

Que vagi de gust si les feu i gràcies per escoltar-me.

FIDEUS A LA CASSOLA AMB POLLASTRE

Fideus a la caçola o l´important que poden ser les coses senzilles ; aquest és el nom que crec que li aniria millor al plat d´avui.

Fa uns dies que he s´han acabat les vacances obligades , de nou a la feina , afortunadament la meva no és una feina massa rutinaria doncs tot i que no deixa de ser cada dia el mateix sempre hi ha coses noves , gent nova que comença , tasques diferents a fer....però hi ha situacions i moments que fan que em senti com en aquella película de "El dia de la marmota"de vegades no sé si es repeteixen les situacions o és un "déjà vu".

Enyoro la cuina de casa i els plats de diari , ara que l´Anton i jo dinem a la feina només en faig per l´Aleix ,enyoro quan arriba de l´escola, para la taula i ens posem a dinar tots dos a dos quarts de dues ( hora normal per dinar tot sigui dit), avui que si unes bajoques tendres i patata, demà unes llenties , passat uns fideus a la cassola.... a molts us semblarà una tonteria però vuit dies després d´engegar la temporada i arribades cada dia les tres o les quatre de la tarda i pensar, que dinem avui? que ha quedat al menjador del personal?i trobar les restes d´una verdura o una pasta o d´un lluç de fa dues hores fan que valoris molt el menjar de casa i ahir precisament vaig recordar aquests fideus.

Deu fer unes setmanes que els vaig fer però són aquelles receptes i fotografies que tots tenim enmagatzemades i que sempre deixem per quan no tenim temps de posar-nos a fer fotos als plats o massa feina per fer un post i com avui em passa a mi surten a la llum.

Avui és el meu dia lliure, m´he llevat molt d´hora i a les set erem camí de Porrera per anar a regar l´hort, ara em llevo a dos quarts de sis i en arribar a la tarda doncs entre una cosa i l´altra no tinc temps de posar-me amb el bloc així que ja us dic pel davant que no us visitaré tant ni publicaré tal i com venia fent fins ara , us enyoraré una mica però estaré pendent de la feinada que feu i de com dineu de bé a casa.

Aquí teniu l´hort , està impressionant , les cols mireu quin goig que fan i que us he de dir dels enciams? "maravilla","fulla de roure" i "trocadero"l´Anton ha fet una bona selecció i aquí el teniu regant les tomateres i pebrots recent plantats , les cebes i els alls tant estirats esperem que surtin tant bé com l´any passat que fins ara encara no n´hem comprat ni d´unes ni dels altres .Veieu quina mota d´orenga més maca? al costat de la parra la menta , les patates que vam plantar fa uns dies ja surten , i els ravens! de terra a la taula, els cogombres ténen pressa i el Jovenal, tan groc i florit guarneig el marge , fa pena arrencar-lo.

Esperem bona collita i que la poguem disfrutar nosaltres i no els lladregots que ens fan visita cada any.

Per dinar em faré unes bledes que he collit havien sortit soletes a la vora d´un marge , penseu que hi pot haber res millor? si es clar , però avui per mi no i demà.....demà ja tornaré a enyorar aquests fideus.

Secret pels fideus cap ni un , menjar de tota la vida i que accepta mil i una variacions, amb pollastre, conill, costella de porc, peix, només verdures ....a casa nostra és un dels plats que més ens agraden i pel meu germà una delicatessen , aquests que veieu només eren fets amb pollastre .

Un bon sofregit que ja tinc fet en pots en conserva de la verdura de l´any passat és el principal per donar-li tot el gustet; jo poso a la cassola amb un bon oli d´oliva el pollastre a sofregir,sal i pebre i quan és dauradet li afegeixo pebrot verd tallat a daus, una fulla de llorer i una cabeça d´alls sencera , quan és a punt l´hi afegeixo el sofregit, ho deixo uns minuts hi ja hi poso l´aigua , es cou una estona fins que el pollastre comença a ser tovet i l´ hi afegeixo els fideus, aquests o bé dels del forat que m´agraden i els teniu en diferents marques on varia la mida o bé els que en diem del "motlle nou" que serien sense forat i del 4.

Quan arrenquen el bull uns pèsols li van de meravella doncs treuen l´acidesa que pot donar la tomata i queda boníssim, uns brins de safrà torrat li donen gust i color i fet això tot plegat es deix coure fins que són a punt , en quant a si més o menys caldosos això ja va al gust, jo els faig una vegada de cada manera, a mi m´agraden caldosos , a l´Aleix sequets i a l´Anton de totes maneres , i a vosaltres?

MONES DE PASQUA/MONAS DE PASCUA

Hi ha setmanes que passen sense pena ni glòria, arriba el divendres i tens la impressió que s´ha produít un salt en l´espai temps i has perdut tres dies sense saber com fins al punt que penses, que vaig fer dimarts? i dimecres? dies que et lleves al matí i quan t´adones és l´hora de sopar i anar al llit i tens la sensació de no haber aprofitat el temps ; d´altres molt al contrari quan al vespre et deixes anar al sofà presa de l´esgotament després d´un dia frenètic i fas repàs dius, carai, com m´ha cundit avui!aquest és el cas del passat dissabte , al matí ens vam llevar d´hora doncs haviem de sembrar les patates, ja anavem una mica endarrerits i s´acabava la lluna així que s´havia de fer si si so si , el dia acompanyava , sol solet i calor de la bona , tant que em vaig rostir confiant en el traïdor sol d´Abril però a l´hora de dinar ja ho teniem llest, uns bons crestalls de "Red Pontiac "que als voltants de sant Cristòfol si tot ba bé ens donaran la collita de patata de tot l´any , també hem sembrat dues varietats més, poca cosa , però tenia caprici i vaig enredar l´Anton per sembrar unes quantes patates "Ratte" i ell per la seva part va posar unes "Patata bonita" de Canaries que un company i amic ens en va proporcionar la llavor , feta la feina i esgotats, sobre tot ell , cap a dinar , pensant però que a la tarda m´havia de posar a fer les Mones dels meus fillols.

I vet aquí les mones , jo n´estic prou satisfeta , sobretot perquè cansada com estaba hi va haver un moment que vaig pensar, tira i compra-les que avui no te´n surtes , però el resultat final va valdre la pena.

Vaig fer una Sara i una de Gema i no em podria decantar per cap de les dues, vosaltres ja em direu quina us a agradat més.

PA DE PESSIC

4 OUS

125 GRS DE SUCRE

125 GRS DE FARINA

PELL DE LLIMONA

.Preescalfeu el forn a 180º

.En un recipient adient batre els ous amb el sucre fins que es munti

.Afegir la farina tamitzada barrejant la mescla amb molta cura.

. Abocar en un motlle engreixat i coure entre 25 i 30 minuts.

Per fer les dues mones en vaig fer tres tallats per la meitat i tres planxes per cadascuna.

GEMA

3 OUS

175 GRS DE SUCRE

Batre els ous amb el sucre i posar-ho al foc ben baix remenant sense parar fins que comenci a bullir, coure-ho un minut sense deixar de remenar i escampar al marbre remenant-ho amb una espàtula fins que sigui fred.

CREMA DE MANTEGA

TPT MANTEGA/ ALMÍVAR

Amb la mantega a temperatura ambient anar afegint l´almívar i batent-ho enèrgicament fins que quedi ben barrejadai cremosa.

D´ALTRES INGREDIENTS

PLOMES

GALLINES

POLLETS

GRANET D´AMETLLA

AMETLLA FILETEJADA

MELMELADA D´ALBERCOC

FRUITES CONFITADES I TOT ALLÒ QUE US AGRADI

MUNTATGE

Tallar els pans de pessic en dues planxes cadascun , a la primera capa posar mantega i a la segona melmelada, el farcit per tots dos el vaig fer igual.

A la de mantega cobrir amb la crema i enganxar-hi les ametlles laminades, que poden ser crues o torrades, en aquest cas eren crues.

A la de gema, el mateix farcit recobert amb la gema i per les vores amb crocanti d´ametlla, acabar amb fruites confitades .

Desitjo que us agradi.

Tallar el pa de pessic per la meitat

LLOBARRO I EL" CLOS DOMINIC BLANC 2009"/ LUBINA Y EL "CLOS DOMINIC BLANCO 2009"

LLOBARRO AMB OLI “D.O SIURANA” AROMATITZAT AMB MANDARINA I CEBA DE FIGUERES CARAMEL-LITZADA AMB VINAGRE “ FORUM”

Si alguna cosa he après dels anys que fa que sóc cuinera, és que res és mes important per donar garantia màxima a un plat que la matèria primera que farem servir en la seva elaboració.

^{Els anys, l´experiència i el coneixement adquirits al llarg de la meva trajectòria personal i professional han fet que la idea de cuina globalitzada que tenia ja fa temps s’hagi decantat més cap a una cuina de proximitat, de la terra; sempre, això sí, sense rebutjar ni menysprear ni la gastronomia ni els productes d´arreu del món.}

^{És evident que l´atractiu d’allò que ens és desconegut es multiplica per cent els darrers anys, ens agrada provar, innovar i oferir coses noves; però, estem segurs de conèixer tot allò que ens ofereix la nostra terra? Jo no n’estic pas, i cada dia que passa me’n sento més desconeixedora, els nostres productes són tants i tan variats que podríem fer creacions culinàries a diari sense por a repetir-nos en molt de temps.}

^{Els avantatges que ofereix l´ús dels productes locals són moltes i podem destacar-ne unes quantes: els productes són recollits en el seu moment més òptim sense pasar llargues estades en cambres refrigeradores; no hi ha necessitat que facin recorreguts de milers de quilòmetres i això representa també un estalvi considerable en transport, cosa que els encareix molt; potenciem l´economia local recolzant l´agricultura i ramaderia de la nostra regió; i fomentem una dieta adaptada a les nostres necessitats segons les condicions geològiques i climàtiques.}

^{No cal dir també que culturalment fomentem la gastronomía local, fent que plats de tota la vida no caiguin en l´oblit, com hi han caigut molts productes locals que han estat substituïts per d´altres foranis, i moltes espècies autòctones que n´han sortit perjudicades, fins a l’extrem que moltes s’han perdut.}

El plat que presentem avui reuneix totes les característiques per fer-lo un plat de qualitat seguint aquesta filosofia: llobarro de la nostra costa amanit amb un gran oli aromatitzat amb mandarines, ceba caramel·litzada i la companyia d´una patata ratte i unes bajoques verdes que el fan un plat complert, senzill, dietètic i elegant.

Un cop net el llobarro i trets els filets només caldrà passar-lo per una planxa calenta; les patates ratte netes i bullides amb la seva pell conservaran tota la qualitat de què són posseïdores, així com les bajoques, que amb un lleu toc de vapor estaran a punt per gaudir de tot el seu gust; la ceba tallada ben fina l´anirem confitant a la paella amb una mica d´oli , una mica de sucre morè i un raig de vinagre “forum”.

^{Per acabar , amanirem el peix amb un raig d´oli aromatitzat amb mandarines i unes escates de sal negra.}

I no a qui no li agradaria maridar aquest plat amb un bon vi ? sóc de terra de vi i amb molt d´orgull dic que al meu poble comptem amb vins que estàn entre els millors del món i com no puc estarme´n us els aniré presentant .

Avui la Dominic i el Paco, propietaris i amics del Celler Francisco Castillo de Porrera ens maridaràn aquest plat amb el que en podriem dir la joia de la corona del celler, el Clos Dominic blanc, però serà la Dominic qui ens diguim com és la seva joia.

El Clos Dominic Blanc 2009 és un vi de curta tirada, de fet cada any només en surten unes 300 ampolles ,el raïm procedeix dels vells costers de vinya centenària de la finca propietat del celler.El nostre, és un vi natural, fet amb Garnatxa blanca de coster, Macabeu, Pedro Ximenes , Picapoll blanc i un poc de Riesling.

Nota de cata: Color groguenc brillant , té uns aromes nítids, minerals, fruits secs, taronja, òs de préssec, una mica de romaní i altres herbes del tros, les típiques del sotabosc de Porrera. En boca és contundent, quasi tant com un vi negre . És un vi que sempre es recorda en boca, de pas ample,ple de vitalitat, exigent, divertit i dinàmic. Com tots els vins del nostre celler , es nota en ell l´expressivitat de la zona, el postgust és llarg, força personal, sense imitacions possibles. Un blanc que podría ser negre.

Espero que us agradi força.

Dominic

DIUMENGE : CANELONS I CONILL/ DOMINGO: CANELONES Y CONEJO

Si, ja torna a ser diumenge, els dies no corren que volen , tinc la impressió que va ser ahir que vaig penjar el darrer post on us contava que els diumenges i jo estem barallats, avui només faltava el canvi d´hora , ens hem llevat tard i després d´un esmorzar lleuger per allò que sen´s faria tard per dinar l´Aleix i jo ens hem posat a fer cuinetes ,el meu marit treballava així que el dinar ha estat per tots dos , coincidir amb el meu fill el dia sencer i gaudir de l´esmorzar el dinar i el sopar és suficient perquè passem per alt que no ens agrada aquest dia i el disfrutem .

El primer que hem fet és una coca de panets , en veure-la al bloc de la Mercè vaig recordar que feia molt de temps que tenia ganes de fer-la , una vegada que la vaig provar no em va acabar de fer el pes, així que he agafat les seves mesures i la veritat és que estic contentíssima del resultat, ja us l´enssenyaré més endavant , avui anem al dinar d´aquest diumenge.

La influència dels blogs en blocaires i també en els que no ho són queda palesa en els àpats de cada dia, tots tenim uns plats i unes variants dels mateixos que anem fent i uns altres més novedosos que sen´s acudeixen o que per influència dels que anem veient acaben formant part dels nostres menús , avui ha estat així.

Per dinar hem fet uns Canelons clàssics i Conill rostit ; amb el conill m´ha passat com amb la coca de la Mercè , he passat per la cuina de la Sión i he vist el conill amb cargols , ens encanta! però carai, no tenia cargols , llavors he fet cap a la cuina del Manel i tenia un conill a la manera de la Noguera que feia una fila...., no l´he fet mai i m´ha agradat però tampoc tenia nous , llavors he recordat que la mare feia un suquet deslligat pel conill boníssim així que m´hi he posat i aquí el teniu , les trompetes és l´afegit nou a aquest conill, com tots els bolets deshidratats que faig servir últimament aquests són de cal Coll, a veure que us sembla.

Aquest conill és d´allò més senzill , talleu-lo i salpebreu-lo, poseu una cassola amb oli i quan sigui calent daureu-lo arreu , llavors talleu una ceba en mirepoix , molt petita , i l´afegiu a la carn, deixeu-la que vagi coent a foc fluix amb una branqueta de farigola i una fulla de llorer; Quan sigui ben tova i comenci a ser rossa li afegiu una copa de brandy i una copa de vi , deixeu-lo reduïr i mentre va reduïnt retireu el fetge del conill del rostit i en un morter poseu una dent d´all, mitja dotzena de pets de monja , dues branques de julivert i el fetge del conill i ho piqueu ben picat, afegiu la picada i un got d´aigua a la cassola i les trompetes rehidratades i ho deixeu coure uns 10-12 minuts,molt important que avans d´afegir la picada retireu l´excès d´oli, però no tot , com veieu a la imatge el suquet no queda del tot lligat i tal i com ho fa la mare queda alguna lluna d´oli per sucar-hi pa, a veure si us agrada.

SALUD

POLLASTRE ROSTIT AMB CARXOFES

Us he dit mai que no m´agraden els diumenges? suposo que per aquells que ténen una setmana laboral diguem-ne "normal" és el dia esperat, es el dia de repòs, de sortir amb la família a l´estiu, d´anar a la platja, de fer el vermut, a la tarda sofà i migdiada o potser passeig per allò de païr el dinar, també tarda de cinema; però aquest no és el meu cas doncs exceptuant quan estic aturada els diumenges els treballo quasibe tots i coincidim ben poc els tres.

Tenir festa entre setmana a mi em cundeix més , aprofito millor el dia, faig més feina , puc anar de compres doncs tot és obert, comerços, mercats, bancs , si sortim fora no hi ha mai tanta gent i al bon temps i a la zona on vivim no hi ha diferència entre un dia de cada dia i un festiu.

Però hi ha coses que indiscutiblement són de diumenge , dels diumenges de tota la vida , el vermut que us comentava al bar del poble , el diari al solet de l´hivern, la mitgdiada ...però sobre tot els dinars , a casa hi havia dinars de diumenges d´estiu i dinars de diumenges d´hivern , dels d´estiu ja en parlarem dels d´hivern no fallava mai la sopa de caldo i l´escorregut i el pollastre o conill rostit , hi havia variants es clar, com el fricandó de vedella o les mandonguilles.

Aquest diumenge va ser un dels clàssics, dels que no fem quasi mai , l´Aleix i jo ens vam llevar i després de deixar el dinar a punt vam sortir a fer el vermut, comprar una cosa dolça per les postres i llogar tres pel-lícules per fer una tarda de cine amb pipes incloses i el vam disfrutar prou, el dinar també un clàssic.

POLLASTRE ROSTIT AMB CARXOFES

El rostit tinc costum de fer-lo sempre així tant si és de pollastre com si és de conill , poques variants alguna vegada una branqueta de canyella,d´altres un tomacó, prunes i panses, pinyons, bolets però sempre amb la mateixa base, la carn, ceba ,alls , oli, vi ranci i herbes aromàtiques, la sal i el pebre.

Agafem un pollastre net i tallat a octaus, escalfem oli a la cassola, salpebrem la carn i l´enrossim arreu amb l´oli ben calent i una cabeça d´alls sencera, quan és ros hi afegim la ceba tallada a juliana el lligat d´ herbes( timó romaní i llorer) i un tomacó tallat per la meitat, ho posem a foc fluix i ho deixem que es vagi coent.

Mentrestant passem les carxofes tallades a quarts per una paella amb oli i les anem escorrent en un paper de cuina.

Quan la ceba ja comença a ser rossa, li treiem part del greix al rostit( guardeu-lo per uns fideus , sofregit de macarrons etc) i li afegim un got de vi ranci , el deixem reduïr i llavors afegim mig got d´aigua , les carxofes i en aquest cas uns bolets variats, perquè acabi de coure´s tot junt i s´emulsionin tot els sabors, uns minuts més i llest.

Fàcil oi? i aquest és el pollastre rostit del diumenge, que no cal que sigui diumenge per fer-lo, però per mi és un clàssic .

SALUD

FESOLS DEL GANXET I BACALLÀ I EL "MARGE" DEL CELLER DE L´ENCASTELL

Amb aquesta recepta participo al concurs Le creuset : pon una cocotte en tu vida organitzada per L´Alfonso de Recetas de rechupete , el premi és una magnífica cocotte de Le Creuset, no diré que per tenir-la MA-TO ( que ja ho he dit ) però si que m´encantaria , ben segur que tots les coneixeu les Creuset i als que ens agrada la cuina i la disfrutem és una d´aquelles peces, i no només aquesta si no totes les que fan de la primera a l´última, que ens encantaria tenir doncs són ideals per qualsevol menja i tipus de cocció.

He escolllit aquests fesols del Ganxet per molts motius , en la meva opinió és una de les classes millors que hi ha, poca pell, mantegosa, fina ,i que accepta moltes preparacions també perquè crec que és una llegum molt d´aquesta terra i vull que la coneguin mén enllà de les nostres contrades com un gran fesol; em van quedar brodats i m´hi tiro flors soleta(tinc padrí però ara no em veu i no pot tirar-me-les ell) , amb aquest olleta ja serien el summum.

És una recepta molt fàcil i molt bona , complerta si som generosos clar, i agraïda al paladar fins al limit de l´èxtasi , però com tot sempre te un però, fins i tot el més senzill; cura amb els fesols, que han de ser ben cuits però no desfets, al punt , sencers però que no cruixin gens ni mica al cor ,i que no es pelin ... això ho aconseguim des de la meva experiència i els consells de les expertes de casa meva que ho són i molt, primer amb la cassola ideal per coure´ls, fer-ho amb el foc que els convé i sobretot l´aigua que toca , res mes.

FESOLS DEL GANXET AMB BACALLÀ GRATINAT AMB ALL I OLI

INGREDIENTS PER QUATRE PERSONES

350 GRS DE FESOLS DEL GANXET

AIGUA ( jo de l´aixeta, si és molt dura feu-la mineral)

SAL

QUATRE TALLS DE LLOM DE BACALLÀ SENSE ESPINA

OLI D´OLIVA

ALLS

UNA PUNTA DE BITXO

JULIVERT

ELABORACIÓ

Començaré dient-vos que sempre faig servir aigua de l´aixeta i que mai , mai , he posat els fesols en remull la nit avans.

Agafeu un olla de mida regular,( els fesols crus ocuparàn una tercera part de l´olla), poseu els fesols i afegiu l´aigua justa per cobrir-los , poseu-los a foc moderat i quan arrenquin el bull llenceu l´aigua i torneu a fer el mateix amb aigua freda , així tres vegades , a l´última afegiu la mateixa quantitat d´aigua i saleu-los, quan comenci a bullir baixeu el foc i deixeu coure a foc lent i tapats però sempre notant que té un petit bull, aneu afegint l´aigua que necessitin i no les remeneu amb cap estri sempre sacssejant l´olla amb moviments de baix cap dalt per anar-los girant, en finalitzar la coció han de tenir el mateix suc que els cobreixi que quan hem començat.

A part, en un altre recipient posarem oli d´oliva amb dos o tres grans d´all i una punteta de bitxo amb el foc molt baix, l´oli a uns 80º i hi posarem el bacallà perquè es vagi coent a baixa temperatura ; mentrestant prepararem un all i oli , bé al morter , bé amb el turmix.

Per fer l´all i oli emprarem unes dents d´all , un rovell d´ou en el cas de fer-lo a morter o un ou sencer per fer-lo al turmix , oli d´oliva i sal, aquí veureu molt bé com es fa a morter i aquí amb un turmix , jo el faig amb el turmix perquè l´ou sencer s´infla més al gratinar-lo, queda més com un souflé i no queda tant espès per escampar-lo a sobre del bacallà.

Per muntar el plat , poseu uns fesols bullits que no estiguin del tot escorreguts , important que tinguin una mica de suquet , a sobre el bacallà que ja hem gratinat i tot amb un rajet de picada de bon oli d´oliva i julivert.

Com veieu senzill i com us he dir complert , aconsello desfer el bacallà i barrejar-lo amb els fesols per menjar-ho i per descomptat acompanyat d´un bon vi de Porrera com jo vaig fer .

Avui el Xavi no hi és per maridar-lo com ell sap fer , però estic segura que li agradarà molt la meva tria , a mi em va semblar ideal.

Es tracta del" MARGE" un negre criança del Celler de l´encastell garnatxa quasi tot però també merlot i sirah .

Un vi de color picota intens i aroma de mores silvestres ,torrats i fusta de fons , a mi m´agrada i us l´aconsello fervorosament.

JUDIAS DEL GANXET I BACALAO

Con esta receta participo en el concurso Le Creuset : pon una cocotte en tu vida organizada por Alfonso de Recetas de rechupete , el premio es una magnífica cocotte de Le Creuset, no diré que para tenerla MA-TO ( que ya lo he dicho ) pero si que me encantaría , seguro que todos las conocéis las Le Creuset y a los que nos gusta la cocina y la disfrutamos es una de aquellas piezas, y no sólo esta si no todas las que hacen, de la primera a la última, que nos encantaría tener pues son ideales para cualquier comida y tipo de cocción.

He escogido estas habichuelas del Ganxet por muchos motivos , en mi opinión es una de las clases mejores que hay, poca piel, mantecosa, fina y que acepta muchas preparaciones, también porque creo que es una legumbre muy de mi tierra y quiero que la conozcan mas allá de nuestras comarcas como una gran habichuela que es; me quedaron bordadas y me echo flores solita (tengo padrino pero ahora no me ve y no puede echármelas él) , con esta ollita... ya serían el summum.

Es una receta muy fácil y muy buena , completa , si somos generosos claro, y agradecida al paladar hasta el límite del éxtasis , pero como en todo siempre hay un pero incluso en lo más sencillo ...ahí van tres peros, cuidado con las habichuelas, tienen que estar cocidas pero no deshechas, en su punto , enteras pero que no crujan lo más mínimo en el centro , y que no se despellejen ... esto lo conseguimos desde mi experiencia y los consejos de las expertas de mi casa que lo son y mucho, en primer lugar con la cazuela ideal para cocerlas, hacerlas con el calor que les conviene y sobre todo el agua que corresponde , nada mas, simple verdad? .

INGREDIENTES PARA CUATRO PERSONAS

350 GRS DE HABICHUELAS DEL GANXET

AGUA ( yo del grifo, si es muy dura ponedle mineral)

SAL

CUATRO CORTES DE LOMO DE BACALAO SIN ESPINA

ACEITE DE OLIVA

AJOS

UNA PUNTA DE GUINDILLA

PEREJIL

ELABORACIÓN

Empezaré diciéndoos que siempre uso agua del grifo y que nunca , nunca , he puesto las habichuelas a remojo la noche antes.

Cogéis un olla de medida regular,( las habichuelas crudas ocuparán una tercera parte de la olla), ponéis las habichuelas y añadís el agua justa para cubrirlas , ponedlas a fuego moderado y cuando arranquen el hervor tiráis el agua y volvéis a hacer lo mismo con agua fría , así tres veces , la última añadís la misma cantidad de agua y las saláis, cuando empiece a hervir bajáis el fuego y dejáis cocer a fuego lento y tapadas pero siempre notando que tiene un pequeño hervor, vais añadiendo el agua que necesiten y no las removéis con ningún enser siempre moviendo la olla con movimientos de abajo arriba para ir dándoles la vuelta, al finalizar la cocción tienen que tener el mismo caldo que las cubra que cuando hemos empezado.

Aparte, en otro recipiente pondremos aceite de oliva con dos o tres dientes de ajo y una puntita de guindilla con el fuego muy bajo, el aceite a unos 80º y pondremos el bacalao para que se vaya cociendo a baja temperatura ; mientras tanto prepararemos un ajo y aceite , bien al mortero , bien con el túrmix.

Para hacer el "all i oli" emplearemos unos dientes de ajo , una yema de huevo en el caso de hacerlo a mortero o un huevo entero para hacerlo en el túrmix , aceite de oliva y sal, aquí veréis muy bien como se hace a mortero y aquí con un túrmix , yo la hago con el túrmix porque el huevo entero se hincha más al gratinarlo, queda más como un souflé y no queda tan espeso para esparcirlo encima del bacalao.

Para montar el plato , ponéis unas habichuelas hervidas con un poco de caldillo , importante que tengan un poco de jugo , colocamos encima el bacalao que ya hemos gratinado con el all i oli y todo con un chorrito de picada hecha con un buen aceite de oliva y perejil.

Cómo veis sencillo y como os he dicho completo , aconsejo deshacer el bacalao y mezclarlo con las habichuelas para comerlo y por supuesto acompañado de un buen vino de Porrera ( Priorato) cómo yo hice
Hoy Xavi no está para maridar cómo él sabe hacer , pero estoy segura que le gustará mucho mi elicción , a mí me pareció ideal.

Se trata de "MARGE" un negro crianza de la Bodega de l´Encastell garnatxa casi todo pero también merlot y sirah .

Un vino de color picota intenso y aroma de moras silvestres ,tostados y madera de fondo , a mí me gusta y os lo aconsejo fervorosamente.

FAVES I PÈSOLS A LA CATALANA / HABAS Y GUISANTES A LA CATALANA

LES NENES MAQUES

Les nenes maques al dematí,

s’alcen i reguen, s’alcen i reguen,

Les nenes maques al dematí,

s’alcen i reguen el seu jardí.

Jo també rego el meu hortet

faves i pèsols, faves i pèsols

jo també rego el meu hortet

faves i pèsols i julivert.

Julivert meu com t’has quedat

sense cap fulla, sense cap fulla,

julivert meu com t’has quedat

sense cap fulla i el cap pelat.

Recordeu aquesta cançó? segur que si , és una de les cançons populars catalanes mes cantades pels petits , una de les primeres que ens ensenyaven a pàrvuls, ( jo sóc dels pàrvuls i fins fa quatre dies P-3 per mi era una plaça de pàrquing), ens posavem en rodella agafadets de les mans i a cantar! fins i tot és una d´aquelles que es solen representar i on les nenes amb el gest de tenir una regadora a la ma fem veure que reguem un jardinet imaginari.

Si jo us digues que aquesta és una cançó amb un cert contingut eròtic que hi dirieu? i no sóc jo qui ho diu eh? ja voldria haber-ho deduït jo això , segur que molts ja ho sabieu però per qui no ho sàpiga en faig cinc cèntims sense entrar massa en detalls que avui estic pudorosa; només cal que penseu en "el jardí" i a partir d´aquí aneu fent, sempre que faig faves penso en la cançoneta ditxosa, afortunadament ja no s´han de cantar cançons per dir certes coses i aquesta en concret si hi penso massa trobo fins i tot que és de mal gust, que hi dieu?

Rumieu-ho mentre feu unes" Faves i Pèsols a la Catalana" com aquests ( o mes bons encara ).

INGREDIENTS

FAVES

PÈSOLS

CEBA TENDRA

ALLS TENDRES

TOMATA

CANSALADA FRESCA

BUTIFARRA NEGRA

BUTIFARRA BLANCA

JULIVERT

MENTA

PEBRE VERMELL

PEBRE NEGRE

SAL

VI RANCI

VI NEGRE DEL PRIORAT

ANÍS

MENTA FRESCA

JULIVERT

OLI D´OLIVA

SUCRE ( SI CALGUÉS)

ELABORACIÓ

He fet les faves tal i com les vaig veure fer a la meva àvia, tal i com les fa la mare i com les feien la meva tieta Elvira i la Mundeta estimada i suposo que com les fa molta gent , tothom hi don el seu toc especial com a tot , espero no haber-me deixat res perquè tot i haver-les fet centenars de vegades sempre tinc la sensació de deixar-me alguna cosa , i segur que és per que en porta tantes...

* fotografia de la cassola en començar la cocció amb tots els ingredients

Talleu la ceba i alls tendres ben petits , peleu el tomàquet treieu-ni les llavors i trinxeu-lo , reserveu-ho tot per separat.

Talleu la cansalada a dauets petits, les botifarres a rodanxes, del julivert i la menta trinxeu-ne les fulles i feu un fardellet amb els tronxos , reserveu-ho tot igualment.

Poseu a escalfar l´oli , quan sigui calent poseu-hi la cansalada i feu-la rossa, llavors hi afegiu la ceba, dos tombs i seguiu amb els alls, i tot seguit la tomata .

Això ho deixem sofregir escassament un minut, i ja hi anem abocant la resta d´ingredients en l´ordre faves i pèsols, botifarres, fardellet de menta i julivert , pebre roig, sal i pebre negre, la copeta de ranci, el rajolí d´anís el mig gotet de vi negre , ho remenem sacsejant la cassola i les tapem perquè es vagin ofegant, a mitja cocció el julivert i la menta trinxats.

No les remenarem mai amb cap estri per evitar que sen´s trenquin sempre sacsejant la cassola ,si veiessim que els fa falta una mica de suc afegirem una mica d´aigua, el temps dependrà del tendres que siguin, aquestes ho eren tant que amb vint minuts eren llestes i pel meu gust un pel massa fetes , però de totes maneres boníssimes.

SALUD

MENJARBLANC / MANJAR BLANCO

Fils i betes, cremalleres, botons de l´any 36, llapissos i guix per pissarra, pintures i pinzells, espardenyes de tombs i katiuskes, i les camping´s ! si, recordeu aquelles espardenyes que en deiem camping´s? arengades de casco, de la costa, cigrons, fesols i llenties a dojo, formatge ratllat al moment i xorisso tallat a ganivet, llaunes de tot i fuets penjats d´un ganxo , farina d´arròs, sèmola de blat, fideus del motlle nou i pasta de sopa a "granel",iogurs del Clesa i del Chamburcy, jelea de tres colors i codonyat Don Quijote, xocolata del Suchard de la negra amb paper grog i unes preses molt grans, la recordeu? , joguines en tretàctils de plàstic, el joc de sevillana, les pistoles de vaquero i la canana... soldadets de plàstic i nines de retallar , una estufa de llenya a l´hivern i els balcons oberts a l´estiu, la Vanguardia i la Hola , cadires per reposar , allargar la compra i també per fer-la petar , a la botiga de queviures del meu poble i havia tot això i moltes coses més i entre elles el midó per fer Menjarblanc , postre típic de Reus i del meu poble també, Porrera, que tenim ametlles per fer això i unes quantes coses mes i és que res és exclusiu de ningú, ni "ca la Maria Grau" , la botiga de queviures del meu poble de la que us parlo, ben segur que més d´un també en tenieu una igual al vostre poble.

INGREDIENTS

400 GRS D´AMETLLA

1 LITRE D´AIGUA

200 GRS DE SUCRE

50 GRS DE MIDÓ

1 PELL DE LLIMONA

1 RAMA DE CANYELLA

ELABORACIÓ

Triturar les ametlles amb l´aigua i deixar-la en repòs a la nevera la nit avans.

L´endemà colar-la amb una muselina i treure´n un litre de llet, reseveu-ne 200 cl .

Posar la llet d´ametlles a escalfar amb la pell de llimona la canyella i el sucre.

Desfer el midó a la llet que haviem reservat , quan arrenqui el bull baixar el foc , retirar la pell i la canyella i afegir el midó sense deixar de remenar, coure-ho uns minuts .

Al retirar-ho del foc ho coloqueu en cassoletes o en una plata,al meu poble és molt típic el dia de Sant blai acompanyant el "Rotllo"una rosca dolça.

Com sempre, vaig a misses dites, però tant allà com a Reus es menja tot l´hivern, així que entra al plaç.

Salud

COCA DE LLARDONS/ COCA DE CHICHARRONES

Com ja sabeu els que em coneixeu i els que ja fa que em llegiu m´agrada molt conservar la nostra tradició gastronòmica i com no podia ser d´un altra manera avui en llevar-me he preparat la tradicional coca de llardons per berenar, he pujat al mercat i he comprat butifarres, d´ou, blanca i negra per fer un dijous gras rodó , en arribar l´Aleix de l´escola, tota contenta li dic, avui coca de llardons que és dijous gras!, foterri com és em contesta, la teva serà de divendres gras si n´hi ha oi? nen, sembla mentida , dijous gras és el primer dia de carnaval i tradicionalment i sobre tot aquí menjem coca de llardons , si mare això ja ho se, però avui és divendres, no dijous.

Suposo que aquestes coses li deuen passar a algú més que a mi si no l´assumpte em comença a preocupar, tot i que la preocupació m´ha durat el que he tardat en menjar-me´n el primer tall , renoi que bona, us animo a que la feu que tot i no ser dijous gras també la disfrutareu , per si de cas per l´any vinent que algú em recordi a quin dia estem.

Per fer la coca només necessitareu pasta de full, llardons , pinyons, sucre i matafaluga, si teniu temps per fer la pasta de full no ho dubteu ni un moment, té feina no us enganyaré, però val la pena , si no és així doncs ja la venen feta i n´hi ha que dónen molts bons resultats , no tinc ganes de fer propaganda a ningú que no em paguen un ral així que deixo que trieu la que més us agradi.

Si decidiu fer-la us recomano el blog Food&cook tenim els passos molt ben detallats i són els que jo he seguit.

Un cop tingueu la massa feta, estireu-la molt be amb un corró fins fer-ne una làmina fina, escampeu per sobre uns grans de matafaluga i els llardons picats torneu-hi a passar el corró perquè quedin ben enganxats i llavors l´ensucreu i hi escampeu els pinyons , poseu-la al forn calent a 180º fins que estigui ben dauradeta, a mi m´agrada fina i cruixent, si us agrada més gruixuda doncs no l´estireu tant.

Que vagi de gus ti bon dijous( divendres) gras.

SALMÓ AMB CREMA DE PORROS / SALMÓN CON CREMA DE PUERROS

No m´agrada; em confesso, si no existís ,per mi ja estaria bé , però com no és obligat menjar-ne, doncs també m´està bé .

Aquesta confessió no és ni tan sols això i no vol dir que de tant en tant no en mengi i que a més m´agradi treballar amb ell, i és que dóna joc en moltíssimes preparacions .De tota manera, crec que té tants detractors com defensors i a qui li agrada li agrada molt i a qui no, doncs ni veure´l. El meu cas és un cas de predicar amb l´exemple i si dic que s´ha de menjar de tot no seré la primera qui trenqui la regla , però si puc , passo.

Hi ha dies que em ve la inspiració divina , ( altra cosa normal no pot ser) i dic, avui toca salmó, em miren amb cara de: "aquesta s´ha iluminat" i jo hi poso gràcia i amor perque quan el posi a taula me´l miri com si allò no anés amb mi i fos l´espectacle del dia , com si el Jamie Olivier hagués aterrat a la meva cuina i hagués dit: "nena , aquest serà el plat de la teva vida ", però per molt maquetó que el posi, per molt d´amor i gràcia, per molt de Jamie amb devantal i el cul enlaire que imagini....la bèstia quan entra a la meva boca continua tenint aquell regust de peixot que no m´agrada i quan s´acaba després d´un llarg periple entre plat, forquilla i boca, sentint mirades de reüll en veure la meva cara feta poema dic , apa fins l´any que ve que s´ha de menjar de tot.

Per fer-lo necessiteu , a part d´una suprema de salmó , uns porros per la part blanca , nata líquida, les consabudes espècies i uns guarniments de porro i pastanaga com podeu veure en imatges ,també necessiteu imaginació de la que us he parlat avans ( Jamie ), que també hi va bé, i de l´altra , de la normal per cuinar un salmó no cal , que segur que us en sobra.

Primer feu la salsa amb la part més blanca dels porros sofregint-los a foc moooolt suau amb mantega,( ho podeu flamejar amb un brandy claret ) , afegiu-hi la nata quan sigui ben reduït el brandy i deixeu-ho coure fins que es lligui tota sola , coleu sense triturar-ho amb un colador xinès.

La part més verda dels porros, sense ser la mes dura del tot , la feu a tires molt primes i la fregiu fent-la cruixent, talleu les pastanagues i procediu igual que amb les tires de porro.

Per acabar, feu la suprema de peix a la planxa i procediu a montar el plat com més us agradi i si us agrada com jo ho he fet, doncs endavant .

Sobretot i respectant el gust de tothom , deixeu-lo una mica cru per dins , és molt difícil rosegar suro.

Salud

CALÇOTS 3; LA CREMA

CREMA DE CALÇOTS I CELÉRY

Sant tornem-hi! després d´aquesta ja no se si posar-ne cap mes , idees en tinc alguna mes, però llavors ja tindría d´anar a buscar un altre menat de calçots i com diu la Mamen...ja sabem on afecta tant calçot , més si tenim en conte que aquestes tres receptes es van anar fent al llarg d´una setmana, tampoc vull temptar la sort o a casa començaràn a pensar que m´he fet amant d´un pagès de Valls, i dic de Valls perquè si he de triar bon gènere és on hi ha els millors calçots.

La crema he de dir que no només era de calçot, tenia célery , recordeu que us en vaig parlar d´ell? aquell mix api-nap, la veritat és que m´encanta, i han casat tant be tots dos que aquesta passarà a ser part d´una de les meves receptes de temporada , com ja sabeu calçots no n´hi ha tot l´any, però amb unes cebes tendres jo crec que tindríem bons resultats sense cap mena de dubte i aquesta cremeta tèbia ha de ser fantàstica fins i tot a l´estiu.

Ahir passejant pels blocs, cosa que últimament faig bastant, doncs n´hi ha algun que per no ser-ne seguidor el perdo de vista , vaig fer cap al blog de l´Isabel, ohhhh, tenia unes vieires d´impressió , allà vaig llegir que estava molt contenta per que li havien triat una recepta al Directo al paladar, mira que bé! aquest no l´he vist gaire i allà que me´n hi vaig, quina va ser la sorpresa en veure que la meva Sopa de Calçots també havia estat triada , guaita tu que be !vaig pensar, qui ho diria, de vegades , les coses mes senzilles són les que més ens sorprenen , espero que si en teniu ocasió probeu aquesta crema , estic segura que us sorprendrà molt gratament.

Jo la vaig fer a la TH , però l´elaboració de manera tradicional és exactament igual, només us diria que després de triturada la passessiu per un colador xinès per tal d´evitar algún fil que hi pogués quedar i així fer-la ben fina.

Netejar i tallar els calçots en juliana, fer el mateix amb el célery, però talleu-lo com si fos una patata.

Escalfar una nou de mantega amb unes gotes d´oli i sofregir els calçots procurant que no quedin daurats , millor a foc ben lent, jo els vaig tindre a foc al mínim una bona estona , llavors afegiu el célery , deixeu-lo un parell de minuts sofregint-se i saleu, ara ja hi podeu afegir un brou de pollastre lleuger, jo sempre en tinc congelat, va be per tot.

Deixeu -ho coure tot fins que veieu que el célery és tou , llavors li afegiu un formatge cremós tipus " quesito" aquesta vegada jo li vaig afegir un camembert , però això a gust.

Ara ja ho podeu triturar sense por una bona estona, fins que veieu la crema ben fina ,rectifiqueu de sal i coleu si cal.

Per acabar el plat jo li vaig posar unes gotes d´oli verd d´api i unes gotes d´oli de romesco , l´Aleix s´hi va posar uns crostons de pa torrat i jo el vaig acompanyar, era tant bona......

Una cosa mes, sopa o crema i croquetes no seria una bona idea , procureu que en sobrin pocs cada setmana de calçotada.

CALÇOTS 2 ; CROQUETES DE CALÇOTS I PERNIL IBÈRIC

Ja podeu començar a riure , que se que ho fareu quan us digui que encara en tinc dos mes , o sigui el 3 i el 4 , i es que un menat de calçots dónen molt de si , i primer, doncs fa gràcia, i que bona la sopa i que bones les croquetes , mmmm qui ho diria mare, de calçots! em diu l´Aleix ( i pernil ibèric clar, que la ceba no fa meravelles , per molt calçot que li posis) però després ve allò de : _que hi ha per sopar? crema de queeeee? més calçots? i l´altre que diu en veu en of:

-els tens plantats en torretes ? perquè no s´acaben mai!

-i espere´t!!!! ,dic jo, que estic estalviant pel viatge a la Pampa!.

La veritat és que m´han cundit força i mireu seria absurd fer contes en aquest cas, però és una cosa a la que li donc voltes fa uns dies i ben segur us presentaré aviat , el que us deia, sense fer contes però els calçots em van costar tres euros el menat i mireu quin rendiment els he donat, ja us dic que es tindría de contar tot el material, però en aquest cas ha resultat BBB i els contes per un altra ocasió.

Avui i com a segona opció per uns calçots tenim......taxan....taxan.....taxan.........

CROQUETES DE CALÇOTS I PERNIL IBÈRIC

L´elaboració és tan senzilla com les de qualsevol altra croqueta , me´n van sortir unes dues dotzenes ben maques i generoses , i el que vaig fer va ser netejar una dotzena de calçots de bona mida , aprofitant fins on comença la part mes verda, els vaig tallar en brunoise i els vaig sofregir amb meitat mantega i meitat oli, quan van començar a posar-se rossets els vaig afegir el pernil tallat quasi a serradures n´hi havia uns 125 grs, (això ja m´ho fan a la botiga del pernil)si no, doncs a picar-lo molt petit , només dos minuts al sofregit i ja hi vaig afegir la farina, unes tres cullerades soperes, que vaig tenir coent una bona estona sense parar de remenar mai , llavors vaig afegir la llet aproximadament un 1/2 litro , remenant sense parar perquè no es fessin grumolls ,vaig rectificar de sal i de pebre i tot va coure entre deu i quinze minuts, molt important que la farina estigui ben cuita.

Un cop es va refredar la massa, (això ho faig a l´abatidor de temperatura terrassa cara Nord)

vaig començar a fer boles, no les passo per farina, per mi ja n´hi ha prou a la massa , només ou i pa ratllat i a fregir-les, i ja us dic, la frase va ser mmmmm, que bones!!!!!!!! em creieu? doncs fàcil i barat, com us he dit les BBB.

Avui he cambiat a un fons més....infernal, m´agrada el vermell , però el blanc el negre i el gris, són els meus colors , i després de veure que bé qeuden en " alguns " plats jejejeje encara m´animo mes a posar-li.

Però aquest vermell demoníac està xulo oi? ja direu que us sembla , tinc la versió negra...