Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Hilari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Hilari. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 de febrer del 2014

Santa Margarida de Vallors (Sant Hilari)



A l'extrem E del terme de Sant Hilari, la demarcació de l'antiga parròquia de Santa Margarida de Vallors, actualment despoblada, s'estén, entre la riera de Vallors i la serra del Pedró (al límit amb Santa Creu d'Horta i Castanyet). Aquesta parròquia ja es esmentada el 939. El 1183 es consagrà la nova església romànica que tenia tres altars, el principal dedicat a Santa Margarida i els altres a la Verge i a Santa Magdalena. El de la Verge, al segle XVI va passar ser del Rosari. No es conserva res de l’antiga església, nomes una ara amb inscripcions que fa de graó a l’escala que puja al nivell superior on hi ha la rectoria, ja que l’església està situada en un desnivell del terreny.
L’any de la seva consagració i consten 22 masos al seu terme i en canvi als fogatges de 1515 i 1553 només nou, degut al despoblament per les pestes del segle XIV.
Actualment presenta un estil indefinit amb una porta amb ornaments barrocs , un ull de bou a la façana i un campanar amb teulada piramidal de teules vidrades. Els darrers anys el culte es va traslladar a la Mare de Deu del Pedró ja que estava millor comunicada.
Per a una informació exhaustiva sobre Santa Margarida de Vallors podeu mirar l’article de Mosen Antoni Pladevall a la revista Ausa de l’any 1958 a l’adreça d’internet http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/39100/38962




 
Imatge de principis segle XX treta d'internet.







Graó amb restes de l'antiga església.






dilluns, 27 de maig del 2013

Cal Barreter (Sant Hilari)

A Cal Barreter s’hi arriba per un camí  que surt de la carretera que va de Coll de Rabell a Sant Hilari al costat dels Cortals. Ja comença a enrunar-se però encara està en relatiu bon estat segurament degut a les reduïdes dimensions que te ja que a sobre les minses corts que tenia a sota hi ha només una petita estança central que era la cuina i menjador amb una habitació a cada costat. Es de les cases petites que es poden trobar amb un quintà molt reduït i de mal treballar amb feixes estretes pel pendent tal com es pot veure en la fotografia aèria del 1956 i que contrasta amb els grans camps de les masies del pla dels Cortals.




 El forn es troba a la part de sota amb les corts.
L'estil de la llar de foc fa soposar que mes aviat es una casa de principis del segle passat.


Podria molt ben ser que fos la data de construcció.



divendres, 24 d’agost del 2012

Can Formiga


Can Formiga es una casa en bon estat a la zona del Pla d’Arenes. Envoltada de plantacions de pins queda molt camuflada ja que el seu quintà ha estat plantat  d’aquestes coníferes que representen una explotació molt comuna en aquest territori.
Es pot observar que a tingut diferents transformacions fins arribar a la forma actual tot i que sembla pas massa antiga. La cura en la conservació de la teulada a permès que hagi arribat en bones condicions fins avui.


 Restes del forn.



divendres, 10 d’agost del 2012

La Fàbrega (Querós)

Uns metres avall del túnel de desguaç del pantà de Sau entre El Saliberc i La Caseta, aquestes dues al cantó esquerra del Ter, han tornat a sortir les restes encara ben visibles de La Fàbrega.  
Ja no s’aprecia la utilitat de cap de les diferents estances que encara es poden veure entre la quantitat ingent de pedres i teules escampades pel terra, encara recobertes de fang ja que no ha plogut  des que les restes han tornat a emergir.
Pel seu nom sembla ser que va ser una fàbrica. Molt possiblement de pipes de les que ja n’hi havia d’altres per aquestes contrades.

 Baixant de la carretera de Sau a Susqueda trobem una gran quantitat de feixes.





 Al fons a l'esquerra hi ha La Caseta de Querós.





 De teules n'hi ha un grapat.




Lloc on es troba la casa amb el pantà ple. A la península de l'esquerra hi ha El Saliberc.

divendres, 2 de març del 2012

La Cau (Sant Hilari)

La Cau era, ja que s’ha enrunat en bona part, una de les masies emblemàtiques del terme de Sant Hilari.Se’n te noticies ja el 1199 tot i que com es pot apreciar l’edifici actual es una remodelació total feta a finals del segle XIX.
Al seu interior albergava una masoveria a la part del darrera. També tenia al costat una bonica piscina, indicatiu de casa benestant.
Segons m’ha explicat la persona que viu actualment a la cabana de la casa que encara està en relatiu bon estat, una tragèdia familiar i uns desperfectes que va tenir van contribuir a l’abandonament d’aquest gran casal que ja es irrecuperable.



 La façana amb la porta principal.


 Porta d'entrada. 

L'existència de bigues de ferro deixen veure la modernitat de la reforma. 
 Han esbotzat aquest pany de paret qui sap si per endur-se quelcom.
 Una cuina econòmica permetia tenir aigua calenta a les aixetes.
La llar de foc estava dintre aquesta glorieta.
 
 Al pisos superiors ja no s'hi arriba.
 
Quadres.
 Cuina de la masoveria.

 
Llar de foc de la masoveria amb el forn a l'interior.
El forn de pa era molt gran.
 

 

 

Quadres més modernes .
 
Façana a migdia.
 
Safareig i font feta el 1947
  


 

Piscina amb una treballada escaleta. 

 
Edifici auxiliar.
 
Porta de la cabana.
 
 Escrivint el text de sobre la porta al Google es pot saber una mica la història de la persona que hi viu.