La casa i el seu quintà al 1956.
Vista satèlit de fa tres anys. Ara està mes tapada.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Osor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Osor. Mostrar tots els missatges
divendres, 25 d’abril del 2014
Sarsanedes (Osor)
Entre Sant Miquel de Maifré a Susqueda i Sant Martí
Sacalm hi ha les restes de Sarsanedes ( no confondre amb la magnífica casa pairal que hi ha a tocar el poble d'Osor amb la que només comparteix nom), abandonada els anys cinquanta però de la
que ja hi ha menció almenys des de l’any 1530 tot i que els elements constructius no semblarien tan antics. Com a la majoria, el temps i
l’abandonament hi han fet estralls i a part del record que en tenen persones
vinculades al mas per parentiu amb gent que hi va viure i que me n’han donat constància poca cosa es
pot veure de la casa que no estigui ensorrat o cobert per una teranyina d’esbarzers
L'estructura exterior del forn s'ha ensorrat.
Detall del forn.
Petit armari encastat pintat de blau.
Restes de l'aigüera.
La casa i el seu quintà al 1956.
Vista satèlit de fa tres anys. Ara està mes tapada.
La casa i el seu quintà al 1956.
Vista satèlit de fa tres anys. Ara està mes tapada.
divendres, 14 de febrer del 2014
La Coma (Osor)
La masia de La Coma situada prop del Coll de Querós, formava al segle XVI, juntament amb la desapareguda masia del Carbonell de la que només en resta una ermita, el veïnat del Querossell.
Prop
seu hi ha la coneguda Alzina de la
Coma, arbre monumental.
Actualment la casa ja es irrecuperable però encara es pot apreciar que era una masia important de la contrada.
Existeix
una llegenda sobre un dels habitants d’aquesta casa, en Coma d’Osor, del segle
XVIII, explicada al llibre “Llegendes del Montseny” d’Apel-les Mestres i del que també en parla Verdaguer en la seva narració
sobre les Guilleries feta amb informació obtinguda sobre el terreny parlant amb
les persones que encara habitaven la contrada.
Us
deixo un fragment extret de la revista Ausa del apunts de Verdaguer que fa
referència als fets.
Rondalla
d’en Coma d’Osor.
La fama d'en Coma d’0sor, pel que
es conta a la seva historia, devia
haver arribat a Vic. Potser
Verdaguer pensava escriure'n una rondalla, a
partir d'aquest guió, com va fer
en el cas d'en Rovira de Sau. O bé simplement
en recollí la noticia, per a
incorporar-la a la reserva de materials que
més tard reelaborava. En Coma
d’0sor, de fet, no resta en el quadern de
camp, sinó que el poeta incorpora
la seva figura, al costat de la d'en Rocaguinarda
i de la d'en Serrallonga, a la
narració sobre les Guilleries.
va ahont encara hi ha una creu
feta a pich d escoda en una llosa.
Espantat de son crim fugi de casa
seva y aturantse pera beure a la
Font
q. anomenan Samallera se li
aixuga y un crosto de pa q. duya al sarro
se li torna carbo. Allavors feu
pensament d anarsen a Roma. Estigue
fora molts anys (com 14 o poch
menos) quant torna com q. havia
marxat sense dirne res a ningu
creyentlo perdut 1os vehins y en especial
1os del mas CarbonellS se havian
apoderat de sos conreus y boscos
y 1s de la casa no 1 coneixian escomete
als pastors q. menavan 1’s
ramats a sos hervatges y veyent
q. feyan sort y no 1 volian coneixer
per amo a escopetadas 1os mata
tres o quatre ovellas y ab algunas
amenassas q.ls feu de ferho aixis
ab ells logra esquivarlos. Prengué
allavors 1o timo de la casa
com avans y quant tot ho tingue a
son voler las terras sembradas y
las quintanas pobladas ab bestiar seu
digue un dia a 1 majoral q. matas
1o millor molto de la ramada pus
volia fer una gran.festa pera
celebrar la tornada. Al pastor li recava
degollar aquell moltó pus era 1
esqueller estimat seu com sempre succeeix
als pastors, ell que quina n
pensa li lleva 1 colla y 1 posa a un altre
molto y creyent q. no ho
coneixeria 1o fa ajaure en 1o banch y li passa
1o gavinet pel coll. Quant en Coma s en adona 1o
pastor ab son manyach
y la ramada ja tornavan ser al
bosch, pero ls llensa una maledic-
cio tan forta q. dihuen aquell
mateix dia esclatant gran tempesta8 un
llam parti un faig de la aubaga
q. mata als dos pastors y tot 1o ramat q.
s'aixaplugavan sota sas brancas
sens quedar una ovella ni un res per
recordansa.
Aqueixa mortandat se feu a pochs
passos de Font Samallera ahon
encara hi ha un dels dos faigs q.
quedaren.
Era home molt viu y aspre de
genit se casa y d una noya pubilla q.
tingue ne quedan vivents avuy la
q. es jova de Fogueraslo mas de la
Guilleria y un tal mosen ... recto d'Auso q. hague d anar a
cercar la misa a Cuba per ser
sensurat".
Se diu també que 1 S. Pare li
digue q. no desitjas mal als seus fills
perq. si 1s en desitjava per aver
estat escomunicat 10s vindria. Ell se
descuyda de ... un dia ... y... un llam 1os va mata.
1o recto hi anava a cercar 1o
deume.
aqui som C. traydo q. he mo rt... si m perdoneu per amor de Deu
Altres diuhen q. al sortir 1o rector de la cambra demanali en
Coma 1 testament pera veure si li havia deixat 1o q.
pensava y negantli
1o rector agafa 1 escopeta y li feu 1o compte. Lo
vell que m ho conta
deya q. un amich seu conegut d
ell en 1o porxo de la Coma
enrahonantsen
li havia dit en aqueix clau era
penjada 1 escopeta.
Passejantse per Roma tingue
enrahonaments y tracte ab alguns
jueus y degue eixirse de ralla
pus diu q. el San Pare li n feu mes
carrechs q. de la mort del
rector. Donali per penitencia q. en arribant
a Vich crides ab veu alta -Aqui
passa en Coma traydo q. va mata 1
recto d'Auso.- ho crida als
quatre cantons mes amunt de la plassa 50
dels Martirs" y també en Auso. Com havia fet 1
anada a peu diu q.
arriba tot espellissat y ab un
pam de barba1*.
dissabte, 26 de novembre del 2011
Can Bosc (Osor)
Al costat de la carretera de Sant Hilari a Osor i poc abans d’arribar a aquest poble trobem Can Bosc. Com en d’altres cases de la contrada, pocs anys abans de l’abandonament es va edificar una nova vivenda que tot i tenir més comoditats també es va abandonar i que amaga la important pagesia que hi ha al darrera que tot i estar molt enrunada deixa imaginar un passat prou remarcable.
L'espessa vegetació no permet fer una imatge general de la casa.
El forn es de les darreres coses que desapareix degut a la seva solidesa.
Aquí hi havia els fogons.
La nova construcció a tocar la carretera.
Aquí el fogons han fet la mateixa fi. No trobo explicació a la dèria de la gent a fer malbé els fogons.
La comuna es manté en part.
L'espessa vegetació no permet fer una imatge general de la casa.
El forn es de les darreres coses que desapareix degut a la seva solidesa.
Aquí hi havia els fogons.
La nova construcció a tocar la carretera.
Aquí el fogons han fet la mateixa fi. No trobo explicació a la dèria de la gent a fer malbé els fogons.
La comuna es manté en part.dissabte, 30 d’agost del 2008
La Corbera (Osor)
La Corbera es un mas encara existent, tot i que molt enrunat, que es troba a l’oest del municipi d’Osor i a tocar del camí vell del Santuari del Coll. Documentat des de molt antic, consta el 933 com un dels masos que els comptes Ramon Borrell i la seva esposa Ermenesenda varen vendre al prevere Sanç. Peró encara hi ha documents que esmenten el lloc Corbaria amb anterioritat.
No te cap element constructiu destacable. Les llindes de portes i finestres eren de fusta i les parets de pedra del pais. La teulada quasi ha caigut tota i només aguanta en algunes estances secundaries.
Per arribar-hi s’ha d’agafar un desviament a l’esquerra en un revolt poc avans d’arribar al Santuari del Coll.
No te cap element constructiu destacable. Les llindes de portes i finestres eren de fusta i les parets de pedra del pais. La teulada quasi ha caigut tota i només aguanta en algunes estances secundaries.
Per arribar-hi s’ha d’agafar un desviament a l’esquerra en un revolt poc avans d’arribar al Santuari del Coll.
L'entrada deixa veure que no va ser mai una casa massa pròspera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
