El Saliberc (Querós)

Just davant d’on desemboca el túnel de desguas del pantà de Sau, en una península allargassada que es forma quan el Pantà de Susqueda està ben ple hi ha les restes del Saliberc que es varen salvar per poc de ser engolides per les aigües però que no han pogut resistir a l’abandó i aïllament total en que va quedar. Pocs metres riu avall coberta per l’aigua en aquests moments en que faig les fotografies hi ha les restes de la Caseta de Querós i a l’altre cantó del riu les de La Fàbrega.

La fletxa assenyala el lloc exacte de les restes.

El Primer que es veu quan hi arribes.

Parets d'un edifici annexe.




Estructura exterior del forn que per l'altre costat s'ha ensorrat.

Boca del forn tapada per la runa.

L'aigüera.



Encara que aquest antic mapa de l'Alpina el marqui sota l'aigua evidentment no ho està.

Casa Nova del Racò (Susqueda)

A Sant Martí Sacalm, sota la cinglera del Far, al costat de l’antic camí que anava de Can Sant Pau a La Triola trobem les restes de La Casa Nova del Racó.
De la casa en queden unes poques parets ja mig cobertes per la vegetació que deixen veure una porta a la paret més gran que queda. La cabana es la peça que està una mica millor ja que va servir d’habitatge quan la casa ja havia iniciat la seva degradació, i va ser habilitada amb els mínims serveis per habitar-la, segurament per una persona sola si considerem les reduïdes dimensions.
Era una construcció mol senzilla i petita pel que es pot observar a les restes, segurament de principis del XIX .

Al mig del arbres de primer terme es poden veure les restes d'un color més clar.

Aquí amb més detall.

Passen desapercebudes si no coneixes la seva existència.

Tot el que queda.

La porta en el pany de paret.

Interior de la cabana del davant.

Els fogons i l'aigüera.

L'única i petita habitació.

Can Regadiu (Susqueda)

Aquestes serien les restes de Can Regadiu, casa situada al terme de Susqueda després de Puig de Rajols anant cap a Susqueda i prop d’on hi ha el trencant de pujar a La Muntada.
Per error havia publicat fa un temps l’entrada d’aquesta casa amb unes restes de parets properes que em varen fer suposar que ja no quedava res més de la casa però gracies a la informació d’una persona que segueix el blog que em va fer saber de l’existència de la casa, he pogut rectificar i posar les fotografies de les evidents restes que en queden, les quals permeten observar que la cabana va ser habilitada i utilitzada com a vivenda fins a l’any 2003, no se per a quins menesters, tal com mostra la data d’un periòdic que hi ha al seu interior. La casa, com es pot veure a les fotografies, està pràcticament en runes i sense teulada no li queda massa temps d’estar dreta.

Aquesta porta al pis de dalt donava accés a una galeria.

Aquesta era la galeria

La porta de l'esquerra donava a la cuina i l'altre a les corts.

El forn quedava dintre la llar de foc ara sense la campana.

L'aigüera.

Quan entraves els fogons et quedaven de cara.

Ela esvorancs al sostre permeten veure el que queda del pis superior.

Al cantó de ponent el pis superior era a nivell del terra.

La cabana .

D'aquestes ja no se'n troben.

El Montalt (Vallors)

Una de les masies emblemàtiques del terme de Sant Hilari es El Montalt, del que ja es tenen notícies l’any 1183 encara que en aquell temps estava format per dos masos, el Muntalt Jussà i el mas superior del Muntalt. El 1368 ja formen un sol mas. L’actual Montalt be d’unes grans remodelacions que es varen fer al segle XVII i d’altres posteriors, fins la darrera que ha estat feta recentment i que en arrebossar totes les parets l’hi ha fet perdre personalitat. A part de l’edifici principal n’hi ha d’altres d’us agrícola i una petita masoveria al costat, segurament del segle XIX. Cal destacar també la bassa que hi ha sobre la casa, que disposa d’un abundant raig d’aigua. Havia tingut una capella dedicada a la Mare de Deu del Carme.

Façana principal al camí de Vallors.

La masoveria al costat.

El Bosc (Collsacabra)

Sota La cinglera d’Aiats en terme de Pruit i prop del camí ral de Vic a Olot trobem la casa El Bosc, documentada ja al segle XII . Darrerament a tingut algunes reformes per consolidar la teulada i conserva una magnífica porta dovellada.

El Pla d'Aiats fa de teló de fons.

Vista de la façana on es pot apreciar la porta.

L'annexe s'ha ensorrat.