El Molí del Boscà (Sant Hilari)

A la Riera d’Osor i bastant avanç d’arrivar a aquest poble hi ha el molí del Boscà, pertanyent al municipi de Sant Hilari Sacalm.
D’aquesta construcció ja en trobem referències en un document del 1480 però podria ser anterior. El conjunt està dividit en dues parts, la industrial que era el molí propiament dit, a tocar la riera d’on treia l’aigua per funcionar i la part de la vivenda que està una mica mes enlairada i que va tenir modificacions en diferents èpoques una de les quals al 1826, data gravada en una llinda. Fa uns anys va servir de casa de colònies però avui sembla que ja no fa aquesta funció i segurament s’utilitza de segona residència.

Imatge de principis del segle XX.

La vivenda està pràcticament igual.


1826 a la llinda de la porta de la vivenda.

Edifici del molí.

La part de la riera amb la sortida d'aigua a sota.

L'interior del molí encara conserva una de les moles.


La casa des de la carretera a la Coma i Coll de Querós.

La Costa de Dalt (Vallors)

Sobre Santa Margarida de Vallors hi havien la Costa de Dalt i la de Baix. La de Baix es prou evident i en queda la major part encara dreta i mostrada al blog a l’entrada anterior. En canvi de la de Dalt no hi ha massa evidències a no ser unes restes una mica per sobre la de Baix que be podrien correspondre-hi, tot i que son unes restes reconstruïdes que segurament en els darrers anys formaven part de la de Baix com a corts del bestiar.
Per la situació , l’existència de restes de paret prou antigues i estar prou distancia de l’altre casa, suposaré que son les restes de la Costa de Dalt.

Camuflades en un turó hi ha aquestes restes.


Aprofitant restes de paret antigues es varen fer el que semblen estances pel bestiar suposadament de la Costa de Baix. Aquestes corts estan un xic lluny de la Costa de Baix com per tenir-hi bestiar(ja que solen estar més a prop de la casa), però s'haurien aprofitat les restes d'una edificació anterior que també es podien haver malmès en construir el camí que passa per sota fent desaparèixer part de les restes del que hauria sigut La Costa de Dalt.

La Costa de Baix

Sobre Santa Margarita de Vallors trobem la Costa de Baix que amb el nom ja indica que n’hi havia una a Dalt. La de Baix es la mes gran i millor conservada ja que deuria ser la darrera a abandonar-se. De totes maneres ja s’ha ensorrat en part i la vegetació l’envolcalla quasi del tot. El seu interior, al menys la part de baix on hi ha la cuina i alguna cort estan relativament be i deixa veure que era una casa de subsistència com tantes altres, sense cap comoditat i convisquent al costat del bestiar.

La casa per fora coberta de vegetació.

La cuina amb la llar de foc al fons.

Sota la llar de foc el forn de pa.

Els fogons, destrossats com a tot arreu.

La part de l'aigüera

Detall de l'escorreplats.

L'única finestra a la cuina. Petita per no deixar entrar el fred però tampoc la claror.

Al costat de la cuina hi havien cots del bestiar.

Finestra del pis superior que està en mal estat.

Castell de Meda.

El Castell de Meda estava construït sobre un punxegut i estret turó al costat del coll de Meda, dominant una de les entrades entre la Plana de Vic i les Guilleries ja que hi passava el camí que portava a Planeses i a Sau. El trobem documentat des de l’any 992 i va substituir el de Sant Llorenç a l’inici del segle XI.

Sobre aquest turó s'alçava el Castell de Meda. Actualment els seus guardians haurien fugit espaordits per l'immens monstre metal·lic que ha crescut a la seva base i que se'ls miraria un bon troç per sobre els murs suposadament protectors.

Les restes son just al vèrtex de la piràmide.


El que queda de la construcció. Restes de murs al cantó de ponent que mira a la Plana.

Des de dalt es quasi impossible distingir les restes a no ser que no tinguis vertigen i siguis un xic imprudent.

Plansalou (Vallors)

Plansalou, del terme de Sant Hilari Sacalm forma part de les masies de l’antiga parròquia de Vallors. Es una casa encara en bon estat. Les parets estan arrebossades amb el que es diferencia de la majoria de cases de l’entorn que son de pedra vista. Es una construcció amb teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana de planta i un pis, tot de considerables dimensions. Al costat hi un edifici auxiliar o cabana i un altre de mes petit que deixa veure que havia servit per encabir-hi un motor per fer-se el corrent elèctric. En un costat sobresurt l’estructura del forn. La casa no consta en els fogatges de 1553.

La cabana.



L'entrada no es massa ostentosa.

Rellotge de sol a la façana.