La Caseta de Vallclara

La Caseta de Vallclara, bastida vers el 1780 però amb referències des del segle XVII, fou convertida posteriorment en hostal, en un indret que domina una magnífica panoràmica sobre la vall del Ter i el sector del N i de ponent de les Guilleries. Al seu costat es va edificar el que havia de ser l’hotel Don Juan de Serrallonga, mai acabat i peça emblemàtica de la fallida urbanització que a finals dels seixanta es volia edificar en aquell lloc. Per promocionar-la hi varen fer actuacions una bona part dels artistes mes reconeguts de l’època. Ara tot l’entorn presenta un estat d’abandó i deixadesa.

Arribant de la carretera de Sant Hilari a Vic.

Amb l'edifici de l'hotel al costat.

La Caseta de Vallclara d'estructura basilical.

Collsameda (Sant Julis de Vilatorta)

Collsameda es una petita casa que es troba al costat de l’antic camí que anava de Vic a Vilanova de Sau. Davant seu hi ha el Monestir de Sant Llorenç i el nom li ve de que està mol a prop d’on hi havia el castell de Meda del qual encara queden algunes restes dalt d’una formació rocosa en forma de pirámide que hi ha en el camí de la Mina de Sau a Sant Llorenç, just per on passa la línea d’alta tensió.

La construcció no te cap element d’interés arquitectònic a no ser unes arcades ara segellades a la part de migjorn que per les dimensions de la casa semblarien desmesurades,ja que la galeria es deuria endur bona part de l’espai habitable. L’edifici però està en bones condicions i hi fan un manteniment, al igual que a l’entorn.

Venint del Gorg de Llitons.

Les grans arcades segellades.

Estructura del forn sobresortint.

Vista des del camí de Sant Llorenç.

Ca la Llúcia (Vilalleons)

Al límit de les Guilleries per ponent i a tocar el Santuari de Puiglagulla, queden algunes restes de Can Llusia o almenys aquest es el nom que posa el mapa de Juli Serra que es l’únic lloc on he trobat el nom d’aquesta casa i que segurament es correcte ja que el topònim es emprat en diferents ocasions en aquests verals( de totes maneres he rebut un comentari explicant que el nom es Ca la Llúcia ja que coneix gent que hi va viure) . Fa uns trenta anys, quan la vaig veure per primera vegada encara es podia observar part de l’estructura de la casa i conservava algun fruiter als voltants. Ara les verdisses han colonitzat completament el lloc i si no es coneix la seva existència, passa completament desapercebuda tot hi estar al costat del camí que de Puiglagulla va a Sant Sadurní d’Osormort passant per la Pedritja i Bell Lloc

Situació de les restes al costat del camí.



Poca cosa queda ja.

Les vistes amb la vegetació una mica aclarida son magnífiques.