Dilluns rebia la mala notícia, arribada a través dels companys d'Arbúcies...
En Jatri havia tingut un accident tornant de Tindouf i havia mort juntament amb la dona i la filla de 3 anys, deixant la petita d'1 en estat greu.
Vaig conèixer el Jatri a Arbúcies, en una de les visites que feiem amb la Lluïsa als saharauis per fer-la petar acompanyats del te sahraui. No vam coincidir gaires vegades, però amb les poques vegades que hi vaig coincidir vaig poder constatar que el Jatri era una bona persona, enyorat de la seva terra, enyorat de la seva dona i inquiet per poder conèixer la filla que havia nascut mentre ell aquí esperava els maleïts papers que l'allunyaven de la seva família.
Era aquí perquè desitjava un futur millor i poder enviar de tant en tant alguna cosa, però amb la ment sempre tenia la dona i la filla. Ensenyava la foto que li havien fet arribar de la nena amb un orgull desmesurat i amb les llàgrimes als ulls per no poder estar al seu costat, amb la il·lusió de poder abraçar la seva filla.
La sort va fer que tingués la oportunitat de tornar als campaments, amb papers sota el braç i la tasca de fer d'intermediari en un projecte solidari a l'Escola de Disminuits Psiquícs a l'Aaiún promogut per Acaps Arbúcies entre altres organitzacions. Estava content de tenir aquesta oportunitat, de treballar en el què més li agradava i a més podent estar aprop de la seva familia.
Era un sahraui compromés en la causa, compromés de debò i la feina que feia a l'Escola era importantíssima.
I una mala passada ha fet que el tràgic accident li manllevés la vida, que descansin en pau...
