El gat bibliòfil

Amoinada estava qui no és la Mercè perquè els darrers cops que havia passat davant de la lliberia de vell del carrer Banys Nous no haviar arribat a veure-hi un dels gats més carismàtics de la ciutat. Però aquesta setmana, amb la botiga ja tancada, va aconseguir veure més enllà de l'aparador el simpàtic felí, com sempre atent i vigilant els llibres que ja fa anys parlaven sobre Barcelona...

El Indio obrer i meridià

Al carrer Pere IV es troba aquesta insòlit magatzem quasi centenari i ben curiós per dins que sembla, fins i tot en el nom, una versió de la botiga El Indio del Raval però amb roba per a treballadors. Mantenen les portes obertes tot i que han les fàbriques del barri els obrers de les quals vestien han desaparegut la majoria. És un dels "secrets de Barcelona" que s'esmenten a l'especial de Descobrir Catalunya dedicat a la ciutat recent sortit als quioscos.

Pa de tota la vida

La proliferació de falsos forns de pa, establiments que es dediquen a reescalfar pa congelat de cadenes panificadores, ha provocat un descens en la qualitat d'aquest producte bàsic: baguettes que t'endús calentones i cruixentes, al cap de mitja hora han esdevingut molla sense ànima i crosta endurida. Per compensar, en els darrers mesos han obert unes quantes fleques que recuperen les formes més tradicionals de fer el pa al mateix temps que es reivindiquen els forns de tota la vida que han mantingut el nivell d'aquesta feina artesana. Els millors forn de pa són els protagonistes del Time Out Barcelona d'aquesta setmana, on la tenda de la foto ocupa un dels primers llocs del rànking. La Fleca Balmes porta més de cent anys transmetent de generació en generació l'art d'amassar i coure el pa sense girar l'esquena a les innovacions. Pa de tota la vida, però també pa que no havíem tastat mai en un establiment que té com a reclam un cartell que no enganya: una contundent barra de mig (que no baguette) aguanta el nom de la botiga en ferro forjat.

Adéu a la ciutad (o odio les franquícies)

Actualització: El 18 de febrer vaig penjar aquesta entrada amb només la foto de la tenda i "fábrica de peines" Ciutad. Després del seu tancament i unes setmanes on la façana apareixia tapada per una lona rera la qual es duien a terme obres, ara ja han inaugurat la nova franquícia de Portal de l'Àngel: impersonal, repetida, lletja, desagradable, freda... Snif.

Text entrada del 18 de febrer:
Tenia feta aquesta foto de fa temps. Guardada per qualsevol dia que m'abellís parlar de botigues centenàries. Però tot llegint El Periódico aquest matí no he pogut evitar rescatar-la per escriure aquesta entrada. Ciutad era una de les tendes centenàries que encara li donaven cert encant a un dels carrers més lletjos de Barcelona, el Portal de l'Àngel. Ja fa temps que no funcionava com a "fábrica de peines" però a dins matenien tant el preciós mobiliari antic com aquests articles de qualitat pels cabells: pintes, pinces, peinetes, raspalls... (cal dir que a preus poc adients per una avinguda que ven productes d'usar i tirar). Ara s'hi instal·larà una franquícia, una altra. Portal de l'Àngel és l'exemple perfecte del pitjor dels centres comercials de les ciutats neocapitalistes: els negocis de tota la vida desapareguts i substituits per franquícies impersonals, repetides, lletges, desagradables, amb una relació qualitat-preu d'enganyifa i un tracte ben fred... És aquell extrem on neocapitalisme i estalinisme es toquen: a tot arreu les mateixes tendes, sense possibilitat de diferència, però tampoc d'iniciativa empresarial individual. Quin petit o mitjà emprenedor pot tirar endavant un negoci personal en aquests llocs? Quina diferència hi ha entre passejar-te entre un carrer comercial de Barcelona, París, Berlín o Roma? Odio les franquícies...

La dolçor d'un sabre

A la Pastisseria Foix de Sarrià honoren a la santa preferida del barri de la manera més dolça.

Però no hi aneu a buscar el pa...

Darrera la façana que anuncia el Forn de la Concepció ja no s'hi troba la botiga d'antany. De fet, ni tan sols s'hi troba l'edifici d'antany, que es va enderrocar amb l'obligació de conservar la decoració modernista exterior de l'antiga 'Panadería de la Concepción'. El resultat té quelcom d'estrany, com si haguessin enganxat un pegat a l'antiga a un edifici nou. Però almenys han conservat una de les decoracions modernista de botiga més vistosa de la ciutat. La va firmar Josep Suñé el 1900 i es troba al carrer Girona 74. I no hi trobareu pa sinó una empresa de prevenció de recursos laborals.

Tradicions postals

El carrer Pelai és com la lluna. Té un cantó que coneix i per on hi passeja gairebé tota la ciutat. Tanmateix la vorera del davant és quasi intransitada i manté establiments en els quals a penes ningú s'hi fixa mai. Com la Filatèlica Majó, fundada el 1919 i una de les més prestigioses del país entre els afeccionats al tema, que manté la seva aparença de fa dècades i s'anuncia amb un cartell de quan els carters encara anaven a cavall.

Encant anunciador en una lampisteria

Si algun cop decideixen abandonar la lampisteria, els Martret es podrien dedicar a l'aparadorisme. En el sarrienc carrer de Cornet i Mas m'he topat amb aquesta encantadora posada en escena per enunciar un establiment. El quadre està integrat en una porta que no conté cap altre cartell ni indici del que ofereix el local. 

Actualització del 21 de juny: Sembla que els Martret sí han decidit abandonar la lampisteria! A Segunda Mano hi ha aquest anunci de traspàs: www.segundamano.es/vi/10932080.htm?ca=8_s  Esperem que en la seva jubilació trobin temps per seguir creant aquestes petites joies... 

Gomes arravaleres

L'obertura de la Rambla del Raval no va acabar amb la prostitució al barri, simplement la va desplaçar de lloc. Al carrer de Sant Ramon s'hi concentra actualment bona part del comerç sexual de la zona, pel que un local com el de la foto resulta d'allò més escaient.

Ni llamps ni trons: Parallamps J. Torrente

Quina sorpresa que una tenda que es dedica a la venda de parallamps des de fa més d’un segle mantingui tant l’activitat com la decoració exterior i interior. Atenció al puny que sobresurt de la façana aferrant un grapat de llamps vençuts. Els actuals propietaris de la botiga, el senyor Torrente i els seus dos fills, asseguren que hi ha dades que confirmen que el negoci ja funcionava el 1860 en mans de Josep Sebastià i Sellerès. Fa pocs anys van dur a terme una restauració de la façana i l’interior de l’establiment per deixar-los tal i com eren el 1989. Caldrà tornar-hi un dia que tinguin obert...

Localització: Marquès de Barberà 21
Web: http://www.torrente.cat

Cartell Bimbo d'un colmado

Fa set anys que passo habitualment per davant d'aquest cartell sense haver vist mai obertes les portes del que s'anomenava Colmado Ferrer. Tanmateix sempre m'ha fet gràcia aquest vestigi d'una antiga forma d'anunciar-se tant per part de l'establiment com de la marca alimentícia. El cartell és de plàstic i tridimensional, però sóc incapaç d'oferir més informació històrica sobre el seu grafisme, funcionalinat o presència a la ciutat. L'osset Bimbo, un plantígrad blanc vestit de forner amb un pa sota el braç dibuixat a l'estil de les animacions de Walt Disney,  a penes ja no és veu a l'anunci. De fet, sembla que la mateixa empresa que identificava prescindeix d'ell des de fa uns anys. Bimbo va iniciar les seves activitats al nostre país el 1964 des de la seva fàbrica de Granollers tot comercialitzant i popularitzant el pa (per anomenar-lo d'alguna manera) de motlle envasat i els pastissets industrials. 

PD. A la farmàcia del cantó hi tenen posada des de sempre una maniquí vestida amb bata blanca que mira misteriosament des de la finestra enreixada...

Passatge 1800

Entre el carrer del Carme i la plaça de la Gardunya hi trobem un dels passatges més curiosos de la ciutat. El passatge 1800 s'anuncia amb un simpàtic senyal al carrer del Carme (el desenfocat) i convida a un passeig entre la foscor del seu curt recorregut que els bonics fanals d'època no aconsegueixen apaivagar. Diuen els llibres d'història que la galeria ocupa el lloc d'unes antigues cavallerisses. Com tants altres passatges, cert aire decadent (locals tancats) conviu amb les ànsies de renovació que aporten nous establiments. Entrant per Carme, a les dues cantonades que obren el passatge, hi trobem una viniteca i una perruqueria. Ja endinsats al passatge, veurem com sobreviu un sabater. Arquitectònicament el centre del passatge és ben curiós, amb les escales que baixen a un portal interior per un cantó i l'altell que s'ho mira des de d'alt per l'altre. Buffet & Ambigú és una de les poques llibreries gastronòmiques de la ciutat que vol aprofitar la seva proximitat amb la Boqueria per abastir de literatura especialitzada els clients del mercat. Pel davant s'hi troba L'interior, un clàssic en la provisió de productes al voltant del cannabis. 

A la boca de la plaça de la Gardunya, just darrera el mercat de la Boqueria, s'hi va instal·lar fa uns anys un restaurant d'aquests de moda, el Ra, que ha aconseguit revitalitzar i tornar a iluminar en tots els sentits aquest extrem del passatge. 

Papabubble

El més semblant a una visita a la fàbrica de xocolata imaginada per Roal Dahl i portada al cinema per Tim Burton és endinsar-se a Papabubble, on fabriquen caramels artesanalment davant dels ulls de clients i curiosos sis cops al dia. La botiga va ser fundada el 2003 per de dos dissenyadors industrials australians, Tommy Tang i Christopher King. Van instal·lar-la a l'antiga llauneria d'Aquil·li Maggí, una de tantes botigues centenàries de Barcelona que s'han vist obligades a tancar en els darrers anys. Els del Papabubble, en canvi, ja tenen franquícies a diversos llocs del món.

Localització: carrer Ample 28